{"id":1560,"date":"2010-01-02T10:59:11","date_gmt":"2010-01-02T08:59:11","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=1560"},"modified":"2010-01-02T10:59:11","modified_gmt":"2010-01-02T08:59:11","slug":"jordi-font-espanya-en-joc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-espanya-en-joc\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Espanya en joc"},"content":{"rendered":"

\"sortida_sol3\"<\/a>Va ser arran de l’impuls del nou Estatut pel govern tripartit que va activar-se la persistent ofensiva de les dretes espanyoles -pol\u00edtiques, medi\u00e0tiques, f\u00e0ctiques en general- per radicalitzar el catalanisme i trencar l’ample consens social on aquest recolza, amb la finalitat de poder fer forat en les franges de poblaci\u00f3 que resultessin incomodades per la radicalitzaci\u00f3. El nou Estatut no pretenia la lluna, tan sols volia superar els d\u00e8ficits constatats, amb noves capacitats competencials i financeres, tot fent cam\u00ed, en el terreny sem\u00e0ntic, cap a l’Espanya plurinacional que el pacte constitucional de 1978 havia deixat oberta. Davant d’aquesta raonable ambici\u00f3, les dretes espanyoles van respondre amb tota l’artilleria i sense aturar-se fins avui. Mentides i insults, obstruccionisme parlamentari, burles irrespectuoses i xulesques…: la pura provocaci\u00f3 de qui, calculadament, est\u00e0 tractant d’engegar l’adversari a l’extrem oposat.<\/p>\n

LA VERITAT, PER\u00d2, \u00c9S QUE DE MOMENT el seu \u00e8xit ha estat absolutament descriptible. Ni tan sols la reacci\u00f3 independentista que han produ\u00eft no s’ha donat en els termes que perseguien ni ha generat, per ara, cap tensi\u00f3 significativa dins de la societat catalana, on les famoses consultes populars s’han descabdellat en un ambient dist\u00e8s, festiu i altament c\u00edvic. Hi ha contribu\u00eft, sens dubte, el fet que les consultes hagin tingut lloc en el terreny de la interpretaci\u00f3 esc\u00e8nica m\u00e9s que de la realitat, \u00e9s a dir, sabent tothom -tant els que hi han participat com els qui n’han restat al marge- que no tindrien cap conseq\u00fc\u00e8ncia pr\u00e0ctica.<\/p>\n

DOS ELEMENTS, DES DE CATALUNYA, han emp\u00e8s especialment cap al frac\u00e0s -per ara- de la provocaci\u00f3. D’una banda, el posicionament ponderat i inequ\u00edvoc del president Montilla, que ha merescut el reconeixement de propis i estranys, amb un sentit ajustat dels temps, amb el mateix discurs a Catalunya que a Espanya i amb una remarcable capacitat de posar el dit a la llaga: “Una visi\u00f3 restrictiva del car\u00e0cter obert i inclusiu de la Constituci\u00f3, una visi\u00f3 que tanqui el pas a la concepci\u00f3 plural d’Espanya, seria el pitjor servei que podria fer-se a la mateixa Constituci\u00f3”. I ha afegit, tot negant el suat “problema catal\u00e1n”<\/em>, que es tracta en realitat d’un problema que “afecta totes les institucions de l’Estat”, ja que del tractament que s’hi doni “se’n derivar\u00e0 el futur del projecte espanyol com\u00fa”. D’altra banda, ha tingut un efecte decisiu l’espl\u00e8ndid editorial dels diaris catalans i les adhesions en cascada que ha obtingut, que donen la clau i la mesura del que podria ser un front pol\u00edtic del catalanisme plural al capdavant de la societat catalana si l’ocasi\u00f3 ho acab\u00e9s exigint.<\/p>\n

ALGUNES VEUS DEL MADRID POL\u00cdTIC han comen\u00e7at a verbalitzar que “no es tracta ja de salvar l’Estatut, sin\u00f3 de salvar la Constituci\u00f3” i que ha de cessar, d’una vegada per totes, la mediatitzaci\u00f3 del Tribunal Constitucional. En efecte, les dretes espanyoles, en la seva estrat\u00e8gia provocadora envers Catalunya, de factura neocon<\/em> i d’objectiu lerrouxista, s’han passat completament de rosca i han estat sorpreses en el pat\u00e8tic paper de l’aprenent de bruixot: les aig\u00fces els han fugit de mare i han acabat per posar Espanya en joc. A m\u00e9s, sense aproximar-se ni de lluny als objectius que perseguien a Catalunya. Ben al contrari, han de constatar el refor\u00e7ament del consens catalanista, mentre prescriptors estatals significats les assenyalen com a causants d’una possible crisi pol\u00edtica espanyola de conseq\u00fc\u00e8ncies no calculades, que els podria costar car\u00edssima.<\/p>\n

CATALUNYA HA SABUT ESTAR a l’altura. Cal que persisteixi, evitant derives afeblidores que puguin donar noves ales a les dretes espanyoles i als seus designis de divisi\u00f3 envers el nostre poble. L’objectiu primer \u00e9s fer respectar el pacte de 2006, el nou i vigent Estatut. Per\u00f2 no tan sols. Tan important com aquest \u00e9s l’objectiu de preservar els horitzons oberts pel pacte de 1978: el reconeixement constitucional de “nacionalitats i regions”, en el desenvolupament del qual haur\u00edem de poder avan\u00e7ar cap a un llindar ineludible perqu\u00e8 Espanya no se’ns faci estranya: l’Estat plurinacional, pluricultural, pluriling\u00fc\u00edstic i polic\u00e8ntric que la naci\u00f3 catalana necessita.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Va ser arran de l’impuls del nou Estatut pel govern tripartit que va activar-se la persistent ofensiva de les dretes espanyoles -pol\u00edtiques, medi\u00e0tiques, f\u00e0ctiques en general- per radicalitzar el catalanisme i trencar l’ample consens social on aquest recolza, amb la finalitat de poder fer forat en les franges de poblaci\u00f3 que resultessin incomodades per la …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[106,70,187,188],"class_list":["post-1560","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-federalisme","tag-jordi-font","tag-politica-catalana","tag-politica-espanyola"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1560","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1560"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1560\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1563,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1560\/revisions\/1563"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1560"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1560"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1560"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}