{"id":15597,"date":"2017-02-01T11:09:19","date_gmt":"2017-02-01T09:09:19","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=15597"},"modified":"2017-02-01T14:39:09","modified_gmt":"2017-02-01T12:39:09","slug":"joan-tapia-usara-puigdemont-larma-atomica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joan-tapia-usara-puigdemont-larma-atomica\/","title":{"rendered":"Joan T\u00e0pia: Usar\u00e0 Puigdemont l’arma at\u00f2mica?"},"content":{"rendered":"

\"DEBATEEls daus estan llan\u00e7ats. Despr\u00e9s de la decisi\u00f3 el dissabte de la CUP d’aprovar els Pressupostos de la Generalitat per 2017, anem directes al xoc de trens i d’una greu confrontaci\u00f3 entre la Generalitat i l’Estat. I dilluns que ve, 6 de febrer, veurem la primera batalla d’aquesta etapa final del xoc en el judici contra Artur Mas<\/strong>, Joana Ortega<\/strong> i Irene Rigau<\/strong> per la “consulta participativa” del 9-N de 2014, en qu\u00e8 van votar 2, 3 milions de catalans, una tercera part dels que podien fer-ho.<\/p>\n

La consellera de Governaci\u00f3, Meritxell Borr\u00e0s<\/strong>, una convergent hist\u00f2rica de L’Hospitalet molt af\u00ed a Artur<\/strong> Mas<\/strong>, ha suggerit als funcionaris que demanin un dia festiu per manifestar-se contra el judici, i el president de l’ANC, Jordi S\u00e1nchez<\/strong>, ha dit dilluns que ja tenien 15.000 inscrits per als autobusos noliejats a tot Catalunya per a la protesta.<\/p>\n

Per la seva banda, emparat en les repetides declaracions de l’exjutge, activista i senador d’ERC Santiago Vidal<\/strong> – que va ser separat de la carrera judicial per elaborar un projecte de constituci\u00f3 d’una Catalunya independent -, el PP ha enterrat de fet l’operaci\u00f3 Di\u00e0leg<\/strong> de la vicepresidenta -de molt curta vida- i ha recuperat el llenguatge de l’enfrontament radical. Aix\u00ed, el dilluns, Pablo Casado<\/strong> -despr\u00e9s de la reuni\u00f3 de l’executiva del PP- va acusar la Generalitat d’aplicar pr\u00e0ctiques de r\u00e8gims “totalitaris<\/em>” i “xen\u00f2fobs<\/em>“, i ha subratllat que el Govern haur\u00e0 una actuaci\u00f3 ferma per\u00f2 “sense estrid\u00e8ncies<\/em>“. Es veu que acusar de “totalitari<\/em>” i “xen\u00f2fob<\/em>” a un Govern aut\u00f2nom no \u00e9s per a Pablo Casado<\/strong> una estrid\u00e8ncia sin\u00f3 nom\u00e9s una r\u00e8plica proporcionada. \u00a1Significatiu!<\/p>\n

Estem doncs en una escalada que dilluns pujar\u00e0 d’intensitat, perqu\u00e8 es pret\u00e9n que en l’inici del judici a Mas<\/strong> la “marea de protesta”<\/em> abast tal dimensi\u00f3 quantitativa que pugui trastocar la seva celebraci\u00f3. Una pol\u00edtica tan h\u00e0bil i poc sospitosa (excepte per a algun fonamentalista) com In\u00e9s Arrimadas<\/strong> declarava diumenge a ‘El Mundo<\/strong>‘ que “si nom\u00e9s actua la Just\u00edcia, alimentes el victimisme independentista<\/em>“. Ho veurem el dilluns, per\u00f2 ja la setmana passada Mariano Rajoy<\/strong> va declarar a Onda Cero<\/strong> que podia parlar de m\u00e9s inversi\u00f3 p\u00fablica a Catalunya (porta anys per sota del que correspondria pel seu PIB), o de finan\u00e7ament auton\u00f2mic (la llei indicava que havia de funcionar en 2014 i la greu crisi fiscal d’Espanya \u00e9s un eximent nom\u00e9s parcial), per\u00f2 que no estava disposat a negociar ni el refer\u00e8ndum, ni el pacte fiscal (encara que Euskadi i Navarra el tenen), ni un nou estatut d’autonomia. Home, aix\u00f2 no \u00e9s temptar un Govern auton\u00f2mic que s’inclina per la rebel\u00b7li\u00f3!<\/p>\n

La trista conclusi\u00f3 \u00e9s que les dues parts estan decidides, o resignades, a la confrontaci\u00f3. Rajoy<\/strong> ha concl\u00f2s que \u00e9s impossible negociar amb alg\u00fa el punt de partida \u00e9s: refer\u00e8ndum d’autodeterminaci\u00f3 o res. No li falta ra\u00f3, per\u00f2 ell t\u00e9 prou responsabilitat en qu\u00e8 h\u00e0gim arribat a aquest punt per la seva campanya anticatalana quan l’Estatut (recordin les meses demanant un refer\u00e8ndum a tot Espanya), pel seu posterior mega-recurs davant el Constitucional contra un text aprovat per les cambres legislatives que encarnen la sobirania nacional, i per no fer res en els seus quatre anys de majoria absoluta per rebaixar la tensi\u00f3.<\/p>\n

I aix\u00ed, avui, la meitat dels catalans flirteja amb el somni de la independ\u00e8ncia. El 47,8% va votar a llistes separatistes en les \u00faltimes eleccions catalanes de 2015, i encara que despr\u00e9s el suport ha baixat una mica (ho diuen diverses enquestes), segueix bastant alt. I el m\u00e9s greu \u00e9s que la credibilitat del Govern espanyol a Catalunya \u00e9s escassa. Que la vicepresidenta es munti un despatx a Barcelona que practica poc no canvia les coses.<\/p>\n

Rajoy<\/strong> pensa que si la Generalitat passa de les declaracions als fets, t\u00e9 totes les de perdre. Segurament t\u00e9 ra\u00f3, per\u00f2 el preu pot ser alt. Per a tots.<\/p>\n

Per la seva banda, l’independentisme creu que ha aconseguit un fort suport, que la pol\u00edtica del PP -i tamb\u00e9 del PSOE- t\u00e9 a Catalunya menys suport que abans, i que no poden defraudar els seus electors, als quals va prometre un refer\u00e8ndum d’autodeterminaci\u00f3 el 2014 que es va quedar en ‘consulta participativa’ sense efectes pr\u00e0ctics, despr\u00e9s unes eleccions plebiscit\u00e0ries que van guanyar en escons per\u00f2 no en vots i que no han portat enlloc, m\u00e9s tard una DUI (declaraci\u00f3 unilateral d’independ\u00e8ncia) de la qual ja parlen molt poc, i finalment un ‘refer\u00e8ndum o refer\u00e8ndum<\/em>‘.<\/p>\n

Davant aquesta frustraci\u00f3 del separatisme (pel seu mal cap), Puigdemont<\/strong> ha decidit cremar les naus a mercadejar amb la CUP el suport als Pressupostos a canvi d’un refer\u00e8ndum “el m\u00e9s tard al setembre<\/em>“. I el separatisme creu que pot guanyar. O que si perd, l’Estat haur\u00e0 de rec\u00f3rrer a mesures tals que augmentin la seva impopularitat a Catalunya, que alarmin l’Europa democr\u00e0tica (sense tenir en compte que la UE t\u00e9 altres problemes), i que per aquesta espiral a no gaire llarg termini l’independentisme sortir\u00e0 refor\u00e7at. A costa de potser perdre el poder a Catalunya i que se’ls pugui acusar de danyar seriosament el major autogovern que Catalunya ha tingut en la hist\u00f2ria contempor\u00e0nia? \u00bfD’un acte de rebel\u00b7lia que pot fer naufragar les institucions d’autonomia, com va passar despr\u00e9s de la proclamaci\u00f3 per Llu\u00eds Companys<\/strong> el 1934 de la Rep\u00fablica catalana? Doncs aix\u00f2 sembla, que la rauxa s’ha imposat al seny.<\/p>\n

Madrid pensa que guanyar\u00e0 i que nom\u00e9s ha de fer respectar l’ordre constitucional, i la Generalitat creu que no pot fer marxa enrere sense risc de decebre al seu electorat, que tendeix a confondre -equivocadament- amb tot el poble catal\u00e0.<\/p>\n

Puigdemont<\/strong>, despr\u00e9s del pacte amb la CUP pel refer\u00e8ndum, t\u00e9 ara dues fulles de ruta possibles. En ambdues, la prioritat \u00e9s augmentar la tensi\u00f3 de l’electorat independentista, per al que el judici d’Artur Mas<\/strong> -i potser un altre contra Carme Forcadell<\/strong>– seria l’aperitiu i servir\u00e0 per prendre la temperatura a la moral de les tropes. Ara, l’independentisme discuteix si el refer\u00e8ndum ser\u00e0 al juny o setembre, per\u00f2 quatre mesos de difer\u00e8ncia s\u00f3n poc rellevants.<\/p>\n

La clau de l’estrat\u00e8gia \u00e9s recuperar un punt alt de confrontaci\u00f3 de l’opini\u00f3 p\u00fablica catalana amb Madrid.
\nTant l’abandonament de l’operaci\u00f3 Di\u00e0leg com els judicis contra Artur Mas<\/strong> i altres ajudaran. Despr\u00e9s es convocaria amb el m\u00e0xim soroll de tambors possible un refer\u00e8ndum d’autodeterminaci\u00f3 que el Tribunal Constitucional prohibir\u00e0 amb tota seguretat. Llavors, l’opci\u00f3 moderada (sempre en termes relatius) seria forcejar tot el possible amb l’Estat, omplir les places de Catalunya de poble indignat amb el comportament poc democr\u00e0tic de l’Estat, intentar ocupar cap\u00e7aleres de la premsa europea … i acabar desistint del refer\u00e8ndum per a, el mateix dia de la ren\u00fancia, convocar unes eleccions legals i auton\u00f2miques en les que el cartell electoral de l’independentisme seria la rebel\u00b7li\u00f3 pac\u00edfica contra la prohibici\u00f3 del refer\u00e8ndum per un Govern que no respecta la democr\u00e0cia. Amb l’esperan\u00e7a que el resultat super\u00e9s el 47,8% de 2015 i el separatisme pogu\u00e9s esgrimir que havia guanyat no nom\u00e9s per tenir una majoria parlament\u00e0ria sin\u00f3 tamb\u00e9 moralment, en haver arribat al 51% dels vots.<\/p>\n

L’inconvenient d’aquesta opci\u00f3 \u00e9s que la ren\u00fancia final al refer\u00e8ndum podria portar a un cisma amb la CUP que trenqu\u00e9s el front separatista. En aquest cas, el risc de perdre les eleccions – o de repetir la majoria parlament\u00e0ria, per\u00f2 trencats els ponts amb la CUP – augmentaria.<\/p>\n

Per\u00f2 Puigdemont<\/strong> -un pol\u00edtic que ha dit que no vol repetir i que \u00e9s independentista amb la mateixa fe de carboner que un seguidor del Bar\u00e7a (o del Reial Madrid) – pot estar temptat de pujar l’aposta col\u00b7locant a l’Estat espanyol en una situaci\u00f3 l\u00edmit i m\u00e9s inc\u00f2moda que la de prohibir un refer\u00e8ndum il\u00b7legal. Pot convocar simult\u00e0niament, el mateix dia, eleccions auton\u00f2miques legals i el refer\u00e8ndum il\u00b7legal.<\/p>\n

En aquest cas, seria molt complicat que el Govern espanyol pogu\u00e9s prohibir unes eleccions legals, la convocat\u00f2ria de les quals correspon al president de la Generalitat, per\u00f2 al mateix temps estaria en la necessitat d’impedir el refer\u00e8ndum. Com?<\/p>\n

Un rellevant pol\u00edtic espanyol em reconeixia fa uns dies que seria una situaci\u00f3 l\u00edmit i que no quedaria altre remei que treure l’urna del refer\u00e8ndum dels col\u00b7legis electorals o impedir – d’entrada – que hi hagu\u00e9s aquesta segona urna. Com? No vaig obtenir resposta, per\u00f2 \u00e9s evident que es necessitaria un cos policial que obe\u00eds al Govern de Madrid. \u00bfTraient a la Generalitat el control dels Mossos que, segons sembla, nom\u00e9s necessitaria un acord del Senat en qu\u00e8 el PP t\u00e9 majoria absoluta? \u00bfAnant m\u00e9s enll\u00e0?<\/p>\n

En tot cas, el grau de crispaci\u00f3 a Catalunya ia Espanya augmentaria de forma exponencial, aix\u00ed com l’atenci\u00f3 de la premsa internacional i la preocupaci\u00f3 a les cancelleries europees. Imaginin per un moment que el xoc entre Madrid i Catalunya pogu\u00e9s fer-se un buit en les cap\u00e7aleres dels mitjans europeus amb la vict\u00f2ria de Marine Le Pen<\/strong> a la primera volta de les eleccions franceses! Ja no est\u00e0 gens clar a qui beneficiaria llavors l’increment de la crispaci\u00f3, ni si es podrien celebrar les eleccions. El segur \u00e9s que l’esc\u00e0ndol seria maj\u00fascul i les conseq\u00fc\u00e8ncies, imprevisibles ara per ara. Alg\u00fa hauria de tenir nervis d’acer.<\/p>\n

Per\u00f2, pass\u00e9s el que pass\u00e9s, la democr\u00e0cia espanyola tal com la coneixem des de 1977 hauria patit un cop fort\u00edssim. I la recomposici\u00f3 seria dif\u00edcil perqu\u00e8, sense un m\u00ednim de confian\u00e7a en qu\u00e8 els principals agents pol\u00edtics respectar les regles del joc – precisament el que la UCD, el PSOE, CiU, el PCE i mitja AP de Fraga<\/strong> van garantir al 78 -, la democr\u00e0cia \u00e9s dif\u00edcil que pugui funcionar satisfact\u00f2riament. Es va veure el 1936.<\/p>\n

El PP t\u00e9 responsabilitat per tota la seva actuaci\u00f3 quan la discussi\u00f3 de l’Estatut i per no haver sabut ni volgut negociar. La democr\u00e0cia \u00e9s respecte i pacte, i Rajoy<\/strong> ha cregut que es podia desentendre del que pens\u00e9s una gran part de Catalunya. El PSOE -que va fracassar quan l’Estatut i est\u00e0 embrancat ara en la seva guerra civil interna- no sap, no contesta, per\u00f2 haur\u00e0 de defensar l’ordre constitucional. I l’independentisme -tret que triomfi, que ja se sap que els guanyadors escriuen la hist\u00f2ria- haur\u00e0 perdut tota legitimitat i pot fer que Catalunya perdi pes a Espanya, a Europa i al m\u00f3n.<\/p>\n

Trencar la legalitat constitucional que els catalans van votar -m\u00e9s que els espanyols- el 1978 seria una greu irresponsabilitat, incomprensible a Europa. I a m\u00e9s, el separatisme hauria fet tamb\u00e9 saltar pels aires, v\u00edctima del seu entusiasme o sectarisme, el pacte intern catal\u00e0 – formalitzat en els estatuts del 80 i de 2006- que estableix que per a modificar l’Estatut – i la independ\u00e8ncia \u00e9s alguna cosa m\u00e9s rellevant – cal una majoria qualificada de dos ter\u00e7os dels diputats del Parlament.<\/p>\n

Si Puigdemont<\/strong> – amb perm\u00eds de l’antiga CDC i d’ERC, i la complicitat de la CUP – dispara l’arma at\u00f2mica, causar\u00e0 un dany irreparable a l’edifici democr\u00e0tic espanyol – tot el defectu\u00f3s que es vulgui, per\u00f2 el m\u00e9s satisfactori de la hist\u00f2ria – i deixar\u00e0 desemparats de la gran majoria de catalans que – independentistes o no – pensen, segons corroboren totes les enquestes, que el millor, o el menys dolent, seria un acomodament el m\u00e9s satisfactori possible dins d’una Espanya que reconegu\u00e9s la seva pluralitat.<\/p>\n

El confidencial<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els daus estan llan\u00e7ats. Despr\u00e9s de la decisi\u00f3 el dissabte de la CUP d’aprovar els Pressupostos de la Generalitat per 2017, anem directes al xoc de trens i d’una greu confrontaci\u00f3 entre la Generalitat i l’Estat. I dilluns que ve, 6 de febrer, veurem la primera batalla d’aquesta etapa final del xoc en el judici …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[174],"class_list":["post-15597","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general","tag-puigdemont"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15597","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=15597"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15597\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":15632,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15597\/revisions\/15632"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=15597"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=15597"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=15597"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}