{"id":15588,"date":"2017-02-01T10:26:45","date_gmt":"2017-02-01T08:26:45","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=15588"},"modified":"2017-02-01T10:26:45","modified_gmt":"2017-02-01T08:26:45","slug":"pere-rusinol-independencia-de-catalunya-amb-lajuda-de-trump-o-de-la-xina","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/pere-rusinol-independencia-de-catalunya-amb-lajuda-de-trump-o-de-la-xina\/","title":{"rendered":"Pere Rusi\u00f1ol: Independ\u00e8ncia de Catalunya, amb l’ajuda de Trump o de la Xina?"},"content":{"rendered":"
\n
\n
\n

\"referendum\"Tot el relat del “proc\u00e9s<\/em>” i del refer\u00e8ndum sol presentar-se sobretot com un pols entre Barcelona<\/strong> i Madrid, com si aquesta fos la clau de la partida. Evidentment, podria ser-ho si tots dos actors arribessin a acordar una proposta compartida que port\u00e9s el refer\u00e8ndum, com van fer Londres<\/strong> i Edimburg<\/strong>, per\u00f2 aquest no \u00e9s en absolut l’escenari d’aqu\u00ed, en la mesura que el Govern espanyol es nega a entrar per aquest cam\u00ed i, per tant, no hi ha cap dubte que no autoritzar\u00e0 el refer\u00e8ndum independentista que projecta el Govern de Junts pel S\u00ed<\/strong>.<\/p>\n

La partida decisiva, per tant, es juga enterament en el terreny internacional: si el Govern \u00e9s capa\u00e7 d’aconseguir reconeixements internacionals del resultat, Catalunya<\/strong> t\u00e9 alguna papereta de ser independent en cas de guanyar el s\u00ed, digui el que digui Madrid<\/strong>. I si ning\u00fa el reconeix, no canviar\u00e0 res, digui el que digui el Govern de Puigdemont<\/strong> i els resultats que eventualment arribi a presentar.<\/p>\n

Ocultar publi X<\/section>\n

Amb el seu curi\u00f3s acte a Brussel\u00b7les<\/a><\/strong>, el Govern ha mostrat almenys que \u00e9s conscient d’aquesta evid\u00e8ncia, encara que el resultat no podia ser-li m\u00e9s decebedor perqu\u00e8 va revelar que en aquesta partida clau perd per un resultat sideral: el reconeixement no s’aconseguir\u00e0 mai omplint una sala d’entusiastes partidaris animant-te amb nul\u00b7la influ\u00e8ncia diplom\u00e0tica. M\u00e9s que acostar l’objectiu, un acte com el de Puigdemont<\/strong>, Junqueras<\/strong> i Romeva<\/strong>, probablement l’allunya.<\/p>\n

Fins ara, la pol\u00edtica del Govern per internacionalitzar “el proc\u00e9s<\/em>” \u2013i comptar, per tant, almenys amb alguna expectativa de reconeixement\u2013 parteix de premisses absolutament estranyes en els processos reals d’independ\u00e8ncia que han culminat el seu objectiu: l’argumentaci\u00f3 \u00e9s que Catalunya<\/strong> t\u00e9 un “proc\u00e9s<\/em>” tan incre\u00efble i fant\u00e0stic \u2013fins i tot li diuen la “revoluci\u00f3 dels somriures<\/em>“\u2013 que \u00e9s inconcebible que el m\u00f3n no s’enamori autom\u00e0ticament dels catalans i corri a recon\u00e8ixer el seu refer\u00e8ndum i el “nou pa\u00eds<\/em>“.<\/p>\n

Hi ha gent de bona fe que pot creure en aquest tipus de plantejaments, per\u00f2 costa assumir que ning\u00fa que m\u00ednimament s\u00e0piga com funciona la pol\u00edtica internacional pugui sostenir-los de deb\u00f2. En realitat, per convertir-te en un nou Estat poc o gens importa si ets simp\u00e0tic i fins si tens tota la ra\u00f3 del m\u00f3n. L’\u00fanica cosa que pot fer-te independent en cas de conflicte amb el Govern central \u00e9s identificar alguna de les esquerdes del conflicte geoestrat\u00e8gic mundial i colar-se despr\u00e9s en la banda dels guanyadors. Tota la resta importa bastant menys.<\/p>\n

Quan els pa\u00efsos que volien escapar de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica<\/strong> van anar aconseguint la seva independ\u00e8ncia en cascada, comen\u00e7ant pels b\u00e0ltics, va ser b\u00e0sicament perqu\u00e8 es van canviar de camp en una esquerda geopol\u00edtica llavors molt rellevant: van passar de l’espai sovi\u00e8tic (o rus) a l’occidental, liderat pels EUA<\/strong>. Una cosa semblant va succeir en la implosi\u00f3 de Iugosl\u00e0via: tamb\u00e9 van saltar de l’\u00f2rbita russa-ortodoxa cap a l’occidental, arrossegats per Alemanya<\/strong>…<\/p>\n

Els pa\u00efsos b\u00e0ltics<\/strong>, Eslov\u00e8nia<\/strong>, Cro\u00e0cia<\/strong> i tants altres tenien, \u00e9s clar, forts moviments nacionalistes \u2013amb suports molt per sobre del 50% de la societat\u2013, per\u00f2 el m\u00e9s important \u00e9s que van aprofitar l’esquerda del moment, es van canviar de b\u00e0ndol quan es redibuixava el mapa geopol\u00edtic mundial i van ser abra\u00e7ats pels guanyadors.<\/p>\n

Aix\u00ed \u00e9s com han funcionat sempre els processos independentistes contemporanis. I en tots els continents: pots ser independent sempre que identifiquis b\u00e9 les tensions geoestrat\u00e8giques del moment i t’acostis al guanyador. Els \u00faltims pa\u00efsos que han conquerit la seva independ\u00e8ncia en el m\u00f3n s\u00f3n exemples molt clars: Sudan del Sud va aconseguir aval internacional perqu\u00e8 va sortir del camp islamista (Sudan) per abra\u00e7ar la causa d’Occident, mentre que Montenegro<\/strong> i Kosovo<\/strong> van saltar del camp pror\u00fas a l’occidental.<\/p>\n

El cas de Kosovo<\/strong> \u00e9s especialment interessant: tot i que \u00e9s un pa\u00eds de majoria musulmana, va acceptar convertir-se en una gran base dels EUA<\/strong> al cor d’Europa com a preu a pagar per la independ\u00e8ncia. La comparaci\u00f3 amb el nacionalisme kurd \u2013de tradici\u00f3 infinitament m\u00e9s important i arrelada, per\u00f2 que va fer una aposta geoestrat\u00e8gica amb els perdedors de la guerra freda\u2013 \u00e9s demolidora.<\/p>\n

Malgrat que els nacionalistes kurds fa d\u00e8cades que lluiten contra un Estat autoritari que els massacra, les seves possibilitats d’aconseguir la independ\u00e8ncia eren remotes perqu\u00e8 Turquia<\/strong> era el gran aliat d’Occident per al m\u00f3n musulm\u00e0. Per\u00f2 ara que Erdogan<\/strong> amena\u00e7a de renegar d’Occident s’obre una nova fase molt m\u00e9s imprevisible. Els kurds ho saben i no \u00e9s gens estrany, doncs, que els peixmergues siguin les forces d’avantguarda en qualsevol operaci\u00f3 d’Occident a Orient Pr\u00f2xim.<\/p>\n

Si la independ\u00e8ncia de Catalunya<\/strong> an\u00e9s seriosament i amb un horitz\u00f3 proper, aquesta seria la pregunta que voldrien contestar seus promotors: quines esquerdes geoestrat\u00e8giques hi ha? Qu\u00e8 estan disposats a fer per colar-s’hi?<\/p>\n

Evidentment, aquest tipus de preguntes complauen menys que la “revoluci\u00f3 dels somriures que est\u00e0 deixant aclaparat al m\u00f3n” que encarna la diplom\u00e0cia del conseller Ra\u00fcl Romeva<\/strong>. I obliga a prendre partit, el que dificultaria molt\u00edssim que Junts pel S\u00ed i la CUP, per exemple, poguessin compartir cap full de ruta, ni tan sols t\u00e0ctic. La resposta a l’insoluble problema \u00e9s, doncs, seguir amb la “revoluci\u00f3 dels somriures<\/em>” i el “Madrid no ens deixa<\/em>“. No portaran a la independ\u00e8ncia, per\u00f2 almenys poden proporcionar r\u00e8dits electorals.<\/p>\n

Una de les poques excepcions a Junts pel S\u00ed<\/strong> que no s’ha escaquejat del debat \u2013i ha demostrat amb aix\u00f2 que s\u00ed que es pren seriosament el “proc\u00e9s<\/em>“\u2013 \u00e9s V\u00edctor Terradellas<\/strong>, un nom desconegut per al gran p\u00fablic per\u00f2 dirigent clau en l’\u00e0rea internacional de Converg\u00e8ncia<\/strong> i potser el m\u00e9s gran art\u00edfex de la seva conversi\u00f3 independentista. El setembre passat, Terradellas<\/strong> va revelar les seves cartes en una important confer\u00e8ncia a la Universitat de Barcelona revestida de gran solemnitat<\/a><\/strong>, amb l’Aula Magna de gom a gom i la presentaci\u00f3 de l’expresident Artur Mas<\/strong> i d’Agust\u00ed Colomines<\/strong>, un dels intel\u00b7lectuals de cap\u00e7alera del “proc\u00e9s” .<\/p>\n

Terradellas<\/strong> va emmarcar el debat en un marc de xoc de civilitzacions, amb Occident embrancat en diversos polsos geoestrat\u00e8gics simultanis amb l’Islam<\/strong>, R\u00fassia<\/strong> i Xina<\/strong>. I en aquest quadre, Catalunya<\/strong> tenia alguna opci\u00f3 si jugava les seves cartes com a mur de contenci\u00f3 occidental al sud d’Europa, colze a colze amb Israel<\/strong>, el pa\u00eds que m\u00e9s seriosament segueix el proc\u00e9s catal\u00e0, molt ben connectat amb el nacionalisme<\/a>.<\/strong><\/p>\n

Aquest escenari no \u00e9s avui en absolut quim\u00e8ric malgrat que Espanya \u00e9s ja un basti\u00f3 d’Occident perqu\u00e8 despr\u00e9s de la vict\u00f2ria de Donald Trump<\/strong> ha aparegut una esquerda interna en aquest camp, amb tensions entre els EUA<\/strong> i el Regne Uni<\/strong>t post-Brexit, d’una banda, i la Uni\u00f3 Europea<\/strong>, de l’altre. Seguint el manual cl\u00e0ssic de com aconseguir la independ\u00e8ncia, doncs, els nacionalistes catalans tindrien alguna possibilitat si les tensions en el bloc van a m\u00e9s i es converteixen en for\u00e7a de xoc de Trump<\/strong> (sempre enganxat a Israel) al continent. En aquest context xoca molt menys el v\u00eddeo d’Artur Mas<\/strong> saludant els nous vents que bufen a EUA<\/strong> que tanta perplexitat va causar.<\/p>\n

Evidentment, aquest plat pot semblar massa indigest pels electors catalans i molt en particular per a l’esquerra, que just ara est\u00e0 despla\u00e7ant els exconvergents de la direcci\u00f3 del proc\u00e9s. Per\u00f2 almenys \u00e9s realista. En canvi, ning\u00fa en el camp de l’esquerra independentista explica amb quines palanques geoestrat\u00e8giques compten per aconseguir suports al refer\u00e8ndum i a la independ\u00e8ncia. Amb els pa\u00efsos bolivarians? Amb l’Iran<\/strong>? Amb la Xina<\/strong>? Amb R\u00fassia<\/strong>? Amb el caos derivat de l’eventual ruptura o implosi\u00f3 de l’eurozona? \u00c9s un misteri.<\/p>\n

\u00c9s l\u00f2gic que, amb l’excepci\u00f3 de Terradellas<\/strong> i de la seva ins\u00f2lita revelaci\u00f3, tots guardin silenci davant d’un aspecte tan espin\u00f3s com controvertit i prefereixin que res desvi\u00ef el focus del “Madrid dolent<\/em>“. Prometre la independ\u00e8ncia de la m\u00e0 de Trump<\/strong>, de la Xina<\/strong> o de la implosi\u00f3 de l’euro no semblen la millor manera d’aconseguir eixamplar el suport popular al “proc\u00e9s<\/em>“. Per\u00f2 al mateix temps revela que l’aut\u00e8ntic objectiu del “refer\u00e8ndum s\u00ed o s\u00ed<\/em>” no \u00e9s en realitat fer-lo, sin\u00f3 m\u00e9s aviat aconseguir que el prohibeixin amb l’esperan\u00e7a de guanyar amb aix\u00f2 nous adeptes per a la causa.<\/p>\n

Catalunyaplural.cat<\/strong><\/a><\/p>\n

 <\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Tot el relat del “proc\u00e9s” i del refer\u00e8ndum sol presentar-se sobretot com un pols entre Barcelona i Madrid, com si aquesta fos la clau de la partida. Evidentment, podria ser-ho si tots dos actors arribessin a acordar una proposta compartida que port\u00e9s el refer\u00e8ndum, com van fer Londres i Edimburg, per\u00f2 aquest no \u00e9s en …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,16],"tags":[171,145,173],"class_list":["post-15588","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-europa","tag-carles-puigdemont","tag-oriol-junqueras","tag-romeva"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15588","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=15588"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15588\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":15594,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15588\/revisions\/15594"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=15588"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=15588"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=15588"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}