{"id":15583,"date":"2017-01-31T19:43:04","date_gmt":"2017-01-31T17:43:04","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=15583"},"modified":"2017-01-31T19:43:04","modified_gmt":"2017-01-31T17:43:04","slug":"enric-company-per-una-escombrada-general","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/enric-company-per-una-escombrada-general\/","title":{"rendered":"Enric Company: Per una escombrada general"},"content":{"rendered":"
\n
\n
\n

\"EnricCompany\"La presid\u00e8ncia de la Generalitat \u00e9s un ofici de risc com pocs en els del seu rang. Francesc Maci\u00e0<\/strong> nom\u00e9s la va aconseguir el 1931 despr\u00e9s d\u2019uns anys com a refugiat pol\u00edtic a Fran\u00e7a. A Llu\u00eds Companys<\/strong> el va enxampar en el c\u00e0rrec la revolta militar del 1936, la subseg\u00fcent revoluci\u00f3 anarquista a Catalunya, la Guerra Civil i l\u2019exili; despr\u00e9s d\u2019aix\u00f2, va ser lliurat a Franco<\/strong> pels nazis i afusellat a Montju\u00efc. A Josep Tarradellas<\/strong>, la presid\u00e8ncia li va recaure en un exili que duraria ni m\u00e9s ni menys que 38 anys. I Pujol<\/strong> la va aconseguir gr\u00e0cies, entre altres coses, als seus anys de pres\u00f3 com a antifranquista.<\/p>\n

Els dos socialistes que la van ocupar despr\u00e9s, Pasqual Maragall<\/strong> i Jos\u00e9 Montilla<\/strong>, van poder acabar els seus mandats sense grans riscos: els contratemps dels seus per\u00edodes de govern entren dins del que cal definir com a conflictes pol\u00edtics relativament normals. Per\u00f2 el president que els va seguir, Artur Mas<\/strong>, est\u00e0 a l\u2019espera de judici en una causa pol\u00edtica que pot portar-lo a la inhabilitaci\u00f3 per al c\u00e0rrec. I l\u2019actual president, Carles<\/strong> Puigdemont<\/strong>, es debat davant el dilema de seguir o no seguir el cam\u00ed marcat per Mas<\/strong> i consumar una aposta sobiranista amb ves a saber quines conseq\u00fc\u00e8ncies per a ell.<\/p>\n

Puigdemont<\/strong> haur\u00e0 de prendre la seva decisi\u00f3 enmig d\u2019un eixordador soroll format a parts desiguals pels esc\u00e0ndols, la propaganda i la contrapropaganda. L\u2019\u00faltim esc\u00e0ndol ha esclatat perqu\u00e8 un dels promotors de la creaci\u00f3 d\u2019un estat catal\u00e0 sobir\u00e0 s\u2019ha dedicat a explicar p\u00fablicament durant els \u00faltims mesos als seus seguidors alguns aspectes rellevants de la conspiraci\u00f3 pr\u00e8via que, inexorablement, precedeix sempre l\u2019adveniment de la independ\u00e8ncia.<\/p>\n

Tothom sap que aquest tipus d\u2019empreses requereix la sigil\u00b7losa recerca d\u2019aliats exteriors, que nom\u00e9s pot fer-se mitjan\u00e7ant diplom\u00e0cies paral\u00b7leles a les legals. I preparatius interiors clandestins. Per\u00f2 una il\u00b7lustrativa particularitat del cas catal\u00e0 consisteix que, com s\u2019acaba de veure, la conspiraci\u00f3 no sigui descoberta per l\u2019espionatge de l\u2019altra part sin\u00f3 per la revelaci\u00f3 gratu\u00efta, graciosa podria dir-se, dels seus partidaris i protagonistes. Sembla incre\u00efble per\u00f2 \u00e9s aix\u00ed.<\/p>\n

El que est\u00e0 protagonitzant el ja exsenador Santiago Vidal<\/strong> planteja col\u00b7lateralment algunes q\u00fcestions inquietants. Per exemple, deu ser veritat que el Govern de Mariano Rajoy<\/strong>, que disposa de policia i serveis d\u2019espionatge generosament dotats pels Pressupostos Generals, s\u2019ha assabentat per la premsa de tota l\u2019activitat que Vidal<\/strong> explicava en les seves confer\u00e8ncies? En aquest cas, es planteja una disjuntiva atro\u00e7 per als ciutadans catalans que estiguessin indecisos entre donar suport o no al moviment sobiranista. Qu\u00e8 fer, creure que podran crear un estat catal\u00e0 aquests conspiradors d\u2019una incapacitat i una ingenu\u00eftat aclaparadores i manifestes o, alternativament, seguir a merc\u00e8 d\u2019un estat que no deixa de fer gala d\u2019una ineptitud de mida almenys igualment desqualificadora? O aquesta altra: si no es van assabentar de res, deu ser perqu\u00e8 es tracta de fabulacions, fanfarronades o figuracions d\u2019un llenguallarg incapa\u00e7 de controlar-se?<\/p>\n

D\u2019aquesta ineptitud delirant compartida va donar fe, fa ja m\u00e9s de mig any un fet que toca el surrealisme, per\u00f2 real. Una part de les conspiracions pr\u00e8vies que, tamb\u00e9 inexorablement, solen acompanyar tota reacci\u00f3 contra un moviment secessionista, van ser revelades a l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica gr\u00e0cies a l\u2019enregistrament d\u2019una conversa del ministre de l\u2019Interior, Jorge Fern\u00e1ndez D\u00edaz<\/strong>, en el seu despatx, amb un dels conspiradors, Daniel de<\/strong> Alfonso<\/strong>, en aquell temps titular de l\u2019Oficina Antifrau de Catalunya. Mesos despr\u00e9s, l\u2019enregistrament es va publicar a la premsa i encara pot ser escoltada per qui ho desitgi. Paradoxa col\u00b7lateral de l\u2019assumpte tamb\u00e9 \u00e9s que en tots dos casos, dos dels conspiradors fossin jutges de carrera, De Alfonso<\/strong> i Vidal<\/strong>, un a cada b\u00e0ndol.<\/p>\n

El forcejament d\u2019un moviment sobiranista que persegueix la partici\u00f3 d\u2019un estat no \u00e9s mai un cam\u00ed de roses. La creaci\u00f3 i implantaci\u00f3 d\u2019una nova legalitat implica l\u2019ensulsiada i la substituci\u00f3 de la vella i est\u00e0 en la naturalesa de les coses que tant l\u2019impuls a favor com el combat en contra del nou ordre es duguin a terme sense gaires miraments. I no diguem ja si, com \u00e9s el cas, els protagonistes s\u00f3n sengles governs formats per partits amb un aclaparant historial recent de corrupci\u00f3 en la utilitzaci\u00f3 dels diners p\u00fablics amb finalitats il\u00b7l\u00edcites que t\u00e9 sobresaturat de feina el sistema judicial. Un panorama desolador, que requereix una alternativa que ho sigui a tots dos b\u00e0ndols alhora, una cosa aix\u00ed com una escombrada general.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La presid\u00e8ncia de la Generalitat \u00e9s un ofici de risc com pocs en els del seu rang. Francesc Maci\u00e0 nom\u00e9s la va aconseguir el 1931 despr\u00e9s d\u2019uns anys com a refugiat pol\u00edtic a Fran\u00e7a. A Llu\u00eds Companys el va enxampar en el c\u00e0rrec la revolta militar del 1936, la subseg\u00fcent revoluci\u00f3 anarquista a Catalunya, la …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,32],"tags":[171,43,21,45],"class_list":["post-15583","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-politica","tag-carles-puigdemont","tag-jordi-pujol","tag-jose-montilla","tag-pasqual-maragall"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15583","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=15583"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15583\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":15587,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15583\/revisions\/15587"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=15583"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=15583"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=15583"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}