{"id":15446,"date":"2017-01-28T09:47:11","date_gmt":"2017-01-28T07:47:11","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=15446"},"modified":"2017-01-28T09:47:11","modified_gmt":"2017-01-28T07:47:11","slug":"juan-jose-lopez-burniol-catalunya-2017","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/juan-jose-lopez-burniol-catalunya-2017\/","title":{"rendered":"Juan Jos\u00e9 L\u00f3pez Burniol: Catalunya 2017"},"content":{"rendered":"

\"20171\"Un.<\/strong> La pol\u00edtica catalana vindr\u00e0 definida durant el 2017 per tres fets: 1) No hi haur\u00e0 refer\u00e8ndum pactat ni unilateral<\/strong>. 2) No hi haur\u00e0 independ\u00e8ncia<\/strong>. 3) No hi haur\u00e0 xoc de trens, si es dona a aquesta expressi\u00f3 l\u2019abast d\u2019un enfrontament balc\u00e0nic<\/strong>. Hi haur\u00e0 manifestacions<\/strong> i mobilitzacions<\/strong>, amb espo\u00adr\u00e0dics episodis de confrontaci\u00f3 de gravetat imprevisible. Els judicis<\/strong> contra diversos \u00adl\u00edders secessionistes seran el seu brou de cultiu.<\/p>\n

Dos.<\/strong> Les causes d\u2019aquest triple \u201cno\u201d s\u00f3n dues: la divisi\u00f3 de la societat catalana<\/strong>, respecte al tema de la independ\u00e8ncia, en dues parts iguals, i la falta de suport internacional<\/strong> a una hipot\u00e8tica secessi\u00f3 catalana.<\/p>\n

Tres.<\/strong> Aquesta divisi\u00f3 \u00e9s evident, sostinguda i indiscutible, i fa impossible for\u00e7ar<\/strong> una negociaci\u00f3 per a la independ\u00e8ncia i, menys encara, per a una proclamaci\u00f3 uni\u00adlateral de la mateixa. Es tracta d\u2019una simple divisi\u00f3 pol\u00edtica<\/strong>, que no implica una fractura social pertorbadora de la conviv\u00e8ncia. \u00c9s cert que les institucions<\/strong> auton\u00f2miques i bona part dels mitjans<\/strong> catalans estan en mans d\u2019independentistes, per\u00f2 el mateix passa, en sentit contrari, amb les institucions de l\u2019Estat i els mitjans de la resta d\u2019Espanya.<\/p>\n

Quatre.<\/strong> La falta de suport internacional a l\u2019intent secessionista catal\u00e0 ha estat confirmada per la recent sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional alemany<\/strong>, contr\u00e0ria a la \u00adcelebraci\u00f3 d\u2019un refer\u00e8ndum d\u2019autodeter\u00adminaci\u00f3 a Baviera<\/strong>. En aquesta l\u00ednia, \u00e9s prudent pensar que, en contra de la creen\u00e7a-desig dels independentistes catalans sobre que els estats s\u00f3n estructures obsoletes pr\u00f2ximes a desplomar-se, hi ha estats per a estona.<\/strong> La ra\u00f3 de base \u00e9s que els estats s\u00f3n en ess\u00e8ncia un sistema jur\u00eddic, \u00e9s a dir, un pla vinculant de conviv\u00e8ncia en la just\u00edcia i en la seguretat. I, at\u00e8s que l\u2019espai global est\u00e0 mancat avui d\u2019una m\u00ednima regulaci\u00f3 que garanteixi la just\u00edcia i la seguretat, els pobles \u2013en especial els seus membres m\u00e9s d\u00e8bils\u2013 giren la vista cap als estats a la recerca de protecci\u00f3. Els estats, a m\u00e9s, nom\u00e9s negocien amb altres estats.<\/p>\n

Cinc.<\/strong> Els \u201cno\u201d que marcaran la pol\u00edtica \u00adcatalana del 2017 no han de fer pensar al \u00adGovern central que ha guanyat la partida i que el moviment secessionista es diluir\u00e0 com un terr\u00f2s de sucre. No. L\u2019indepen\u00addentisme ha vingut per quedar-se<\/strong>. Respon a la forta convicci\u00f3 sentida per molts catalans \u2013no nom\u00e9s pels independentistes\u2013 que Catalunya \u00e9s una comunitat humana amb consci\u00e8ncia clara de tenir una persona\u00adlitat hist\u00f2rica diferenciada i voluntat ferma de projectar aquesta personalitat cap al futur mitjan\u00e7ant el seu autogovern (autogesti\u00f3 dels propis interessos i autocontrol dels propis recursos). \u00c9s m\u00e9s, la passivitat governamental agreuja el problema i propicia que l\u2019equilibri entre independentistes i unionistes s\u2019erosioni a favor d\u2019aquells. La gesti\u00f3 governamental del problema catal\u00e0 (que \u00e9s el problema espanyol de l\u2019estructura territorial de l\u2019Estat) ha estat, fins avui, passiva i errada<\/strong>. No \u00e9s, per tant, temps de dogm\u00e0tics i esc\u00e8ptics, ni de milhomes que treuen pit de llauna.<\/p>\n

Sis.<\/strong> Els independentistes han arribat a tal extrem de menyspreu per tot el que \u00e9s \u00adhisp\u00e0nic, incloent-hi Espanya i l\u2019Estat que l\u2019articula jur\u00eddicament, que molts d\u2019ells \u00adcreuen que aconseguir la independ\u00e8ncia ser\u00e0 bufar i fer ampolles, depenent nom\u00e9s del seu voler. Obliden que, malgrat els seus \u00addefectes, Espanya \u00e9s una vella naci\u00f3 amb una mala salut de ferro, ni millor ni pitjor que d\u2019altres, la in\u00e8rcia de la qual \u2013la voluntat de continuar sent\u2013 no es pot infravalorar. Cal comptar amb ella. Sobren, per tant, els tenors, els senglars, les vestals i els baliga-balagues.<\/p>\n

Set.<\/strong> Tan sols hi ha una sortida: la convo\u00adcat\u00f2ria d\u2019eleccions auton\u00f2miques<\/strong>. El resultat d\u2019aquestes eleccions \u00e9s previsible: guanyar\u00e0 Esquerra Republicana, que podr\u00e0 formar govern col\u00b7ligant-se amb uns altres dos partits (un ser\u00e0, possiblement, el dels comuns i l\u2019altre \u00e9s imprevisible). En qualsevol cas, aquest resultat suposar\u00e0 la vict\u00f2ria d\u2019un dels dos grups socials (burg\u00e8s l\u2019un i menestral l\u2019altre) que, per sota del debat independentista, han estat lluitant pel poder a Catalunya. El l\u00edder d\u2019esquerra, Oriol Junqueras<\/strong>, ser\u00e0 el \u00adpr\u00f2xim president de la Generalitat de Ca\u00adtalunya i, sent un pol\u00edtic reserv\u00f3n com \u00e9s (es diu reserv\u00f3n<\/em>, en l\u2019argot taur\u00ed, del toro que\u00ad \u00adtriga a arrencar-se per\u00f2 que, quan ho fa, \u00adenvesteix amb for\u00e7a), pot ser que sigui propici a un pacte amb el Govern central, sempre que aquest vagi m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019una oferta de di\u00e0leg incolora, inodora i ins\u00edpida, i afronti una realitat que no es pot eludir m\u00e9s i que cal concretar en una qu\u00edntuple demanda \u00adcatalana:<\/p>\n

1) Reco\u00adneixement de la identitat nacional de Cata\u00adlunya.<\/strong> 2) Compet\u00e8ncies identit\u00e0\u00adries exclusives.<\/strong> 3) L\u00edmit a l\u2019aportaci\u00f3 al fons de solidaritat (principi d\u2019ordinalitat)<\/strong> i Ag\u00e8ncia Tribut\u00e0ria compartida.<\/strong> 4) Participaci\u00f3 en la presa de decisi\u00f3 sobre determinades q\u00fcestions de car\u00e0cter general a trav\u00e9s del Senat.<\/strong> 5) Consulta als catalans sobre si accepten aquestes reformes.<\/strong><\/p>\n

Vuit.<\/strong> Aix\u00f2 no exigeix una reforma constitucional de soca-rel. Gran part es pot aconseguir \u2013com afirma Miguel Herrero y Rodr\u00edguez de Mi\u00f1\u00f3n<\/strong>\u2013 mitjan\u00e7ant una disposici\u00f3 addicional<\/strong>. El problema \u00e9s voler.<\/p>\n

La Vanguardia<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Un. La pol\u00edtica catalana vindr\u00e0 definida durant el 2017 per tres fets: 1) No hi haur\u00e0 refer\u00e8ndum pactat ni unilateral. 2) No hi haur\u00e0 independ\u00e8ncia. 3) No hi haur\u00e0 xoc de trens, si es dona a aquesta expressi\u00f3 l\u2019abast d\u2019un enfrontament balc\u00e0nic. Hi haur\u00e0 manifestacions i mobilitzacions, amb espo\u00adr\u00e0dics episodis de confrontaci\u00f3 de gravetat imprevisible. …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[145],"class_list":["post-15446","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general","tag-oriol-junqueras"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15446","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=15446"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15446\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":15455,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15446\/revisions\/15455"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=15446"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=15446"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=15446"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}