{"id":15327,"date":"2017-01-25T12:52:29","date_gmt":"2017-01-25T10:52:29","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=15327"},"modified":"2017-01-29T21:58:55","modified_gmt":"2017-01-29T19:58:55","slug":"octavia-burofax-fent-se-selfies-a-brussel%c2%b7les","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/octavia-burofax-fent-se-selfies-a-brussel%c2%b7les\/","title":{"rendered":"Oct\u00e0via Burofax: Fent-se “selfies” a Brussel\u00b7les"},"content":{"rendered":"

\"puigdemont\"S\u00ed, ho confesso: pertanyo a una casta denigrada, la burocr\u00e0cia de Brussel\u00b7les. He passat\u00a0 anys\u00a0 pels passadissos de Berlaymont<\/strong>, de Justus Lipsius<\/strong>, i del Caprice des Dieux<\/i>,<\/strong> aquesta mona de pasqua megaloman\u00edaca que \u00e9s el Parlament europeu<\/strong>. Arribada a la maduresa, a punt de passar a la fase de pensionista, ho puc ben dir: n\u2019he vist unes quantes.<\/p>\n

Al llarg del temps i dels dies he tingut l\u2019oportunitat de ser present (o, si no, \u00a0de fer-me explicar de primera m\u00e0) les gestions i visites dels catalans als responsables de les institucions europees \u2013 presidents, comissaris, alts funcionaris -, per tal d\u2019atreure l\u2019atenci\u00f3 o demanar alguna gesti\u00f3 davant d\u2019algun problema relatiu a Catalunya, \u00e9s a dir d\u2019alguna faceta conjuntural i concreta de l\u2019anomenat problema catal\u00e0.<\/p>\n

A prop\u00f2sit de la Patum de Berga<\/strong> o del Pla Hidrol\u00f2gic<\/strong>, passant per les mesures regressives de Madrid contra Catalunya en el terreny escolar<\/strong> o ling\u00fc\u00edstic<\/strong>, o per agressions m\u00e9s esot\u00e8riques com els suposats vols d\u2019intimidaci\u00f3<\/strong> de l\u2019ex\u00e8rcit de l\u2019aire espanyol sobre el Bages<\/strong>, he tingut la oportunitat de contemplar amb atenci\u00f3 la diplom\u00e0cia catalana i els seus efectes. D\u2019aquestes gestions i visites, n\u2019he tret alguna conclusi\u00f3.<\/p>\n

En moltes d\u2019aquestes reunions \u2013 en masses \u2013 he presenciat una seq\u00fc\u00e8ncia que es repetia de manera pr\u00e0cticament invariable. A la sortida de l’encontre, els corresponsals catalans demanaven com havia anat la cosa; un o altre dels assistents atribu\u00efa a l\u2019interlocutor europeu de torn \u201cla m\u00e9s gran comprensi\u00f3 <\/i>dels nostres problemes”<\/em>, \u201cel m\u00e9s ferm comprom\u00eds<\/i>\u201d, \u201cla m\u00e9s rotunda protesta al govern de Madrid<\/i>\u201d, etc\u00e8tera. \u00a0En bona l\u00f2gica period\u00edstica, aquests interlocutors catalans\u00a0\u00a0 protagonitzaven la cobertura televisiva i els talls de veu radiof\u00f2nics corresponents. Poc despr\u00e9s,\u00a0 els interlocutors europeus s’assabentaven del mullader, i ells o els seus subordinats (els meus col\u00b7legues), eren interpel\u00b7lats sobre els compromisos o protestes que alegrement se\u2019ls hi havien atribu\u00eft, i havien de fer el paperot de la rectificaci\u00f3: \u201cno era exactament aix\u00f2”<\/i>, \u201cs\u2019havien limitat a escoltat atentament<\/i>\u201d, \u201cmirarien d\u2019informar-se<\/i>\u201d, etc\u00e8tera.<\/p>\n

Despr\u00e9s, invariablement m\u2019arribava l\u2019eco del malestar que l\u2019incident havia produ\u00eft. L\u2019interlocutor europeu de torn quedava tan esverat pel qu\u00e8 havia passat, que despr\u00e9s sempre trobava excuses \u00a0per a no haver d\u2019entrevistar-se de nou amb cap delegaci\u00f3 catalana: \u201cIls sont fous, ces catalans<\/i>!\u201d. Una nova porta es tancava.<\/p>\n

Despr\u00e9s de veure repetir aquests episodis al llarg del temps, m\u2019he demanat a vegades si de fet es tractava de resoldre problemes, o b\u00e9 d\u2019aprofitar-se\u2019n, d\u2019explotar els sentiments de la bona gent de Catalunya, de fer-se la foto corresponent i de quedar-hi el m\u00e9s guapos possibles.<\/p>\n

Parlant de guapos, qu\u00e8 em dieu d\u2019en Romeva<\/b>, el nostre James Bond<\/b>, tan fornit i tan tendre, campi\u00f3 de les causes m\u00e9s nobles, autor de novel\u00b7les d\u2019espionatge amb tocs er\u00f2tics tan encertats i, en fi, perqu\u00e8 negar-ho, finalment ministre d’afers exteriors? Jo n\u2019estic enamorada – plat\u00f2nicament, esclar – i m\u2019agrad\u00e0 molt veure\u2019l ahir a Brussel\u00b7les, amb el president Puigdemont <\/b>i el seu vice (de moment) Junqueras<\/b>, tots aparentment radiants, ovacionats per un p\u00fablic dempeus, en una sala del Parlament europeu. “El Parlament europeu aclama Puigdemont!<\/em>“, he llegit aquest mat\u00ed a la Xarxa…<\/p>\n

Jo hi era tamb\u00e9, aplaudint discretament. El meus ve\u00efns es mostraven m\u00e9s fervorosos: al meu costat, un grup de col\u00b7legues de la funci\u00f3 p\u00fablica catalana i al davant dues parelles de pensionistes de Calafell, d’un entusiasme\u00a0 commovedor. El penchant<\/i>\u00a0 autoc\u00e8ntric de la diplom\u00e0cia catalana ha adquirit aquests anys una gran dimensi\u00f3 tur\u00edstico-patri\u00f2tica.<\/p>\n

En aquest acte de Puigdemont<\/strong> en el Parlament europeu hi havia una dotzena i mitja d\u2019eurodiputats (d\u2019un total de 751,\u00a0 per\u00f2 potser algun que no conec de vista se\u2019m va escapar). A les institucions europees, alguns manifesten curiositat o simpatia, per\u00f2 \u00e9s m\u00e9s gran la seq\u00fcela de reserves pol\u00edtiques, retic\u00e8ncies i enemistats col\u00b7laterals que s’ha anat generant al llarg dels anys.<\/p>\n

No ens enganyem: a Brussel\u00b7les les portes s\u2019han tancat i no fonamentalment per les pressions del govern de Madrid, que existeixen i sovint s\u00f3n puerils i contraproductives, sin\u00f3 com a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aquesta pol\u00edtica catalana que he comentat, i que podr\u00edem denominar de “terra socarrimada<\/strong>\u201d.<\/p>\n

Discutint ininterrompudament sobre si “ens entenen<\/em>” o “no ens entenen<\/em>“, atribuint t\u00edtols d\u2019amistat als uns i retirant-lo als altres, o destituint-los de tal t\u00edtol, com li pass\u00e0 al pobre president Schultz<\/b>, exal\u00e7at\u00a0primer com a\u00a0 lector de Jaume Cabr\u00e9<\/b> i denigrat despr\u00e9s per la seva tebior en el tractament del catal\u00e0 al PE, la llista de socarrimats \u00e9s llarga, molt llarga.<\/p>\n

Un nou escaldat ha estat aquests dies el nou president del Parlament, Antonio<\/b> Tajani<\/b>, acusat p\u00fablicament per un europarlamentari processista<\/em>, Ramon Tremosa<\/b>, \u00a0d\u2019intentar boicotejar la confer\u00e8ncia del president Puigdemont <\/b>amb la convocat\u00f2ria, a la mateixa hora, d’una reuni\u00f3 d\u2019ambaixadors. Ha tingut de respondre el portaveu del Parlament europeu, el meu amic Jaume Duch<\/b>, puntualitzant a la Xarxa que la trobada dels ambaixadors amb el president Tajani<\/b> era una recepci\u00f3 d\u2019any nou i que les invitacions havien estat cursades el m\u00e9s de desembre,\u00a0 afegint a continuaci\u00f3\u00a0 que \u201cmanipular la realitat<\/i> no \u00e9s bona tarja de presentaci\u00f3 i no cal<\/i>\u201d.<\/p>\n

\u201cEuropa haur\u00e0 de prendre partit<\/i>\u201d, ens va dir ahir el president Puigdemont<\/b>. De moment, millor que no ho faci, creguin-me.<\/p>\n

Els presidents Pujol<\/b> i Maragall<\/b> tenien obertes de bat a bat les portes de les institucions europees, entre altres raons perqu\u00e8 no eren monotem\u00e0tics i parlaven d\u2019Europa. El president Montilla<\/b> ja passava una mica de gairell; el president Mas<\/b> ja no entrava. El president Puigdemont<\/b> ja ni truca: fa discursos a l\u2019altra banda del fossat. Sap que els interlocutors estan definitivament escaldats. La pol\u00edtica de terra socarrimada, de \u00a0l\u2019embolica que fa fort, les criaturades i indiscrecions repetides amb tanta obstinaci\u00f3, no podien tenir altre resultat\u00a0 que la desconfian\u00e7a. \u00a0Tot aix\u00f2 porta a un a\u00efllament inexorable.<\/p>\n

La comunicaci\u00f3 destinada a l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica catalana ha substitu\u00eft enterament l\u2019acci\u00f3. Es publiquen anuncis a The Times<\/em><\/strong> o a Le Monde<\/em><\/strong>, pensant en el p\u00fablic catal\u00e0. Tot aix\u00f2 serveix per fer-se selfies<\/i>, per\u00f2 en solitari.\u00a0 Jo me\u2019n vaig fer\u00a0 ahir un amb unes senyores de Sabadell que han aprofitat el viatge a Brussel\u00b7les per a visitar Bruges avui.<\/p>\n

 <\/p>\n

Oct\u00e0via Burofax <\/b>\u00e9s el pseud\u00f2nim d’una funcion\u00e0ria de la Comissi\u00f3 europea
\n<\/b><\/p>\n

 <\/p>\n

25-gen-17<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

S\u00ed, ho confesso: pertanyo a una casta denigrada, la burocr\u00e0cia de Brussel\u00b7les. He passat\u00a0 anys\u00a0 pels passadissos de Berlaymont, de Justus Lipsius, i del Caprice des Dieux, aquesta mona de pasqua megaloman\u00edaca que \u00e9s el Parlament europeu. Arribada a la maduresa, a punt de passar a la fase de pensionista, ho puc ben dir: n\u2019he …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,16,1],"tags":[171],"class_list":["post-15327","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-europa","category-general","tag-carles-puigdemont"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15327","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=15327"}],"version-history":[{"count":21,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15327\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":15482,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15327\/revisions\/15482"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=15327"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=15327"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=15327"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}