{"id":15301,"date":"2017-01-24T12:28:55","date_gmt":"2017-01-24T10:28:55","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=15301"},"modified":"2017-01-24T12:30:58","modified_gmt":"2017-01-24T10:30:58","slug":"julian-casanova-quaranta-anys-de-la-matanca-datocha-el-franquisme-que-es-resistia-a-morir","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/julian-casanova-quaranta-anys-de-la-matanca-datocha-el-franquisme-que-es-resistia-a-morir\/","title":{"rendered":"Juli\u00e1n Casanova: Quaranta anys de la matan\u00e7a d’Atocha, el franquisme que es resistia a morir"},"content":{"rendered":"

\"Atocha\"Han passat quaranta anys d’aquells tr\u00e0gics dies entre el 23 i 28 de gener de 1977. Espanya viatjava cap a un dest\u00ed desconegut, encara que molts insisteixin ara en qu\u00e8 tot a partir de la mort de Franco<\/strong> tenia un gui\u00f3 escrit.<\/p>\n

La sortida de la dictadura, com sabem, va resultar espinosa. M\u00e9s d’una generaci\u00f3 d’espanyols havia crescut i viscut sense cap experi\u00e8ncia directa de drets o processos democr\u00e0tics. A l’Ex\u00e8rcit de Franco<\/strong>, unit al seu voltant i que no havia patit una derrota militar, com va passar en altres dictadures, li va costar assimilar els canvis. Els governants, primer amb Arias Navarro<\/strong> i despr\u00e9s amb Su\u00e1rez<\/strong>, conservaven gaireb\u00e9 intacte l’aparell pol\u00edtic i repressiu de l’Estat. Les amenaces de cop per dalt i de terrorisme per baix van omplir de dificultats aquells primers anys despr\u00e9s de la mort del dictador. L’armadura del r\u00e8gim franquista que controlava el poder no contenia l’embri\u00f3 de la democr\u00e0cia i tampoc el nou cap de l’Estat oferia les millors garanties.<\/p>\n

Prescindim de les dues lectures b\u00e0siques que es fan des del present -transici\u00f3 feli\u00e7 des d’una dictadura a una democr\u00e0cia plena; o democr\u00e0cia impura legitimada pel r\u00e8gim<\/em> de 1978- i traguem a la llum algunes de les tensions d’aquella \u00e8poca.<\/p>\n

El 1976 hi havia encara a Espanya m\u00e9s d’un miler de presos pol\u00edtics, els membres de la Brigada d’Investigaci\u00f3 Politicosocial actuaven de forma impune, el Tribunal d’Ordre P\u00fablic (TOP), la jurisdicci\u00f3 especial creada el desembre de 1963, va obrir en aquest any gaireb\u00e9 cinc mil cinc causes amb penes de pres\u00f3, sancions administratives i elevades multes, i la censura es va empitjorar a trav\u00e9s de les suspensions governatives, les confiscacions de diaris i els expedients de la Direcci\u00f3 General de Premsa.<\/p>\n

En realitat, des dels \u00faltims anys de la dictadura, l’ordre p\u00fablic va ser una preocupaci\u00f3 constant dels seus dirigents davant del comunisme i la ma\u00e7oneria. Eren, com s’havia repetit insistentment des de la vict\u00f2ria a la Guerra Civil, els grans enemics d’Espanya, infiltrats en els anys setanta, despr\u00e9s del desenvolupament i la modernitzaci\u00f3, a l’Esgl\u00e9sia ia les universitats, a les classes treballadores i en els mitjans d’informaci\u00f3.<\/p>\n

La conflictivitat laboral es va disparar a partir desembre de 1975 no nom\u00e9s pel nombre de vagues i d’obrers implicats sin\u00f3 tamb\u00e9 per l’extensi\u00f3 de les protestes cap a tots els sectors productius al llarg i ample del territori nacional. Una mobilitzaci\u00f3 social desconeguda des de feia quaranta anys, vertebrada fonamentalment entorn de Comissions Obreres, l’organitzaci\u00f3 de combat m\u00e9s influent, amb bases s\u00f2lides dins del sindicalisme vertical del r\u00e8gim i una \u00e0mplia xarxa d’enlla\u00e7os i jurats a les grans empreses.<\/p>\n

A les autoritats pol\u00edtiques, els governadors civils i els comandaments policials els preocupava especialment que, al costat de les demandes laborals i les protestes per la carestia de la vida, apareguessin altres reivindicacions de car\u00e0cter clarament pol\u00edtic com la reclamaci\u00f3 de llibertat sindical, del dret de reuni\u00f3 i associaci\u00f3, les peticions de readmissi\u00f3 d’acomiadats o de llibertat per als empresonats, les vagues de solidaritat, les aturades simb\u00f2liques com a protesta per esdeveniments de car\u00e0cter nacional, les vagues de fam i els tancaments en esgl\u00e9sies i poliesportius i la difusi\u00f3 dels m\u00e8todes assemblearis, un brou de cultiu per al sorgiment de l\u00edders sindicals i per a l’assaig de la cultura pol\u00edtica democr\u00e0tica.<\/p>\n

Des de juliol de 1976, des del nomenament d’Adolfo Su\u00e1rez<\/strong> com a cap de Govern, les elits pol\u00edtiques procedents del franquisme estaven portant endavant una reforma legal de les institucions de la dictadura, empeses des de baix per les forces de l’oposici\u00f3 democr\u00e0tica i per una \u00e0mplia mobilitzaci\u00f3 social de signe molt divers. El dia 18 de novembre,\u00a0 435 dels 531 procuradors van votar a favor de la Llei per a la Reforma, aprovada despr\u00e9s en refer\u00e8ndum el 15 de desembre. Per\u00f2 les coses es van complicar, i molt, en el mes que va seguir a aquesta consulta popular i especialment en els dies que van transc\u00f3rrer entre el 23 i el 28 gener 1977.<\/p>\n

Els Grups de Resist\u00e8ncia Antifeixista Primer d’Octubre (GRAPO), el bra\u00e7 armat d’una escissi\u00f3 comunista, que ja havien segrestat al president del Consell d’Estat, Antonio de Oriol<\/strong>, l’11 de desembre, van segrestar tamb\u00e9, el 24 de gener, al president del Consell Suprem de Just\u00edcia Militar, el tinent general Emilio Villaescusa<\/strong>, i van assassinar a tres policies. Als carrers de Madrid es va viure la mort d’un estudiant a mans d’un grup d’ultres, la mort posterior d’una jove colpejada per un pot de fum en una manifestaci\u00f3 de protesta i la irrupci\u00f3 d’uns pistolers d’ultradreta en un despatx d’advocats laboralistes lligats a CCOO amb el resultat de cinc morts i quatre ferits greus.<\/p>\n

Encara que aquests segrestos i els assassinats al despatx laboralista perseguien una reacci\u00f3 violenta de les forces armades, no hi va haver moviments en les casernes demanant l’estat d’excepci\u00f3. El Govern va mantenir la calma i el Partit Comunista d’Espanya, encara il\u00b7legal, va rebre innombrables mostres de solidaritat per l’ordre i la disciplina que els seus dirigents i militants van exhibir a la impressionant manifestaci\u00f3 de dol pels cinc assassinats, celebrada dos dies despr\u00e9s, el 26 de gener, en qu\u00e8 centenars de milers d’assistents van rec\u00f3rrer en silenci els carrers de Madrid amb clavells vermells i punys tancats en alt.<\/p>\n

El proc\u00e9s de reforma legal va continuar endavant i va desembocar en la celebraci\u00f3 d’eleccions generals al juny d’aquest any, cosa que va contribuir a la legitimaci\u00f3 de l’elit pol\u00edtica i del monarca procedents de la dictadura. En aquests mesos va ser dissolt el TOP, i es van desmantellar les institucions b\u00e0siques de la dictadura. Entre abril i juny els 20.000 funcionaris de l’Organitzaci\u00f3 Sindical i els 7.000 adscrits als organismes del Moviment van ser absorbits per l’Administraci\u00f3 conservant tots els seus drets, sense que s’esment\u00e9s, en cap moment, la possibilitat de purgues o de depuracions.<\/p>\n

Sol assenyalar-se com una peculiaritat de la pol\u00edtica actual a Espanya, comparada amb la d’altres pa\u00efsos europeus, la inexist\u00e8ncia d’un partit\/moviment d’ultradreta potent, influent en la societat. La forma en qu\u00e8 es va produir la transici\u00f3 en aquells anys explica moltes coses. Tot aquell projecte de reforma pol\u00edtica, de transici\u00f3 de la dictadura a la democr\u00e0cia, va haver de premiar amb prebendes i c\u00e0rrecs p\u00fablics a un sector de l’elit franquista. Molts procuradors franquistes que van votar la reforma a les Corts van tornar despr\u00e9s a la pol\u00edtica activa, ja legitimats democr\u00e0ticament, elegits per les seves prov\u00edncies d’origen al juny de 1977, beneficiats pel suport governamental o com a senadors de designaci\u00f3 reial. Havien passat m\u00e9s de quatre d\u00e8cades des de les \u00faltimes eleccions generals, les de febrer de 1936.<\/p>\n

El quaranta aniversari dels assassinats al despatx del n\u00famero 55 del carrer Atocha de Madrid \u00e9s un bon moment per recordar, al marge de lectures pol\u00edtiques actuals, com i sota quines circumst\u00e0ncies el llarg passat autoritari anava quedant enrere, esborrant les seves petjades m\u00e9s inc\u00f2modes, malgrat que el b\u00fanquer i la ultradreta seguien resistint.<\/p>\n

infoLibre<\/strong><\/a>
\n________________<\/p>\n

Juli\u00e1n Casanova<\/strong> \u00e9s catedr\u00e0tic d’Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia de la Universitat de Saragossa, autor, amb Carlos<\/strong> Gil Andr\u00e9s<\/strong>, de ‘Hist\u00f2ria d’Espanya al segle XX’ (Ariel)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Han passat quaranta anys d’aquells tr\u00e0gics dies entre el 23 i 28 de gener de 1977. Espanya viatjava cap a un dest\u00ed desconegut, encara que molts insisteixin ara en qu\u00e8 tot a partir de la mort de Franco tenia un gui\u00f3 escrit. La sortida de la dictadura, com sabem, va resultar espinosa. M\u00e9s d’una generaci\u00f3 …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[15,1],"tags":[],"class_list":["post-15301","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15301","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=15301"}],"version-history":[{"count":22,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15301\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":15324,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15301\/revisions\/15324"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=15301"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=15301"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=15301"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}