{"id":15169,"date":"2017-01-23T16:39:13","date_gmt":"2017-01-23T14:39:13","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=15169"},"modified":"2017-01-23T19:45:23","modified_gmt":"2017-01-23T17:45:23","slug":"axel-honneth-la-idea-del-socialisme","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/axel-honneth-la-idea-del-socialisme\/","title":{"rendered":"Axel Honneth: La idea del socialisme"},"content":{"rendered":"![\"axel-honnerth\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2017\/01\/axel-honnerth-300x150.jpeg\")
Les societats en les que avui vivim\u00a0 estan marcades per una diverg\u00e8ncia insidiosa, de la que \u00e9s particularment dif\u00edcil\u00a0 retre compte. D’una banda,\u00a0 en les \u00faltimes d\u00e8cades s’ha agreujat terriblement el malestar determinat per la situaci\u00f3 socioecon\u00f2mica en general i per les condicions espec\u00edfiques del treball;\u00a0 probablement des del final de la Segona Guerra Mundial no es registrava una indignaci\u00f3 popular de tal magnitud, alimentada per les din\u00e0miques socials i\u00a0 pol\u00edtiques lligades a la globalitzaci\u00f3 de la econ\u00f2mica de mercat del capitalisme.<\/p>\n
D’altra banda, per\u00f2, aquesta indignaci\u00f3 massiva sembla mancada de qualsevol tipus d’orientaci\u00f3 normativa i de tota\u00a0 forma de perspectiva hist\u00f2rica, de tal manera que la cr\u00edtica avan\u00e7ada pugui adre\u00e7ar-se a un objectiu;\u00a0 resta en aquest terreny estranyament muda, replegada en ella mateixa. Malgrat el\u00a0 malestar creixent, \u00e9s com si hagu\u00e9s perdut la capacitat de pensar en res que pugui anar m\u00e9s enll\u00e0 del qu\u00e8 existeix, d’imaginar una realitat social m\u00e9s enll\u00e0 del capitalisme. Aquesta diverg\u00e8ncia entre la indignaci\u00f3 que s’experimenta i qualsevol expectativa de futur, el desacoblament entre les protestes i qualsevol visi\u00f3 d’una possible millora \u00e9s, de fet, un fenomen nou en la hist\u00f2ria de les societats modernes.<\/p>\n
A partir de la Revoluci\u00f3 Francesa, tots els grans moviments de lluita contra les condicions socials del capitalisme\u00a0 han estat sempre animats per les utopies, i\u00a0 han comtat amb el suport de les imatges de com hauria de ser organitzada algun dia la\u00a0 societat futura. Nom\u00e9s cal pensar en el ludisme, les cooperatives de Robert Owen<\/strong>, els consells de f\u00e0brica o els ideals comunistes d’una societat sense classes. Per\u00f2 avui el flux d’aquest corrent de pensament ut\u00f2pic, com diria Ernst Bloch<\/strong>, sembla haver-se estroncat. Certament, se sap molt b\u00e9 qu\u00e8 \u00e9s el que no es vol, i qu\u00e8 resulta escandal\u00f3s en les condicions socials actuals; per\u00f2, malgrat aix\u00f2, no es t\u00e9 la menor idea de la meta cap a la qual hauria d’apuntar una desitjada transformaci\u00f3.<\/p>\nTrobar una explicaci\u00f3\u00a0 a aquest sobtat esgotament dels recursos ut\u00f2pics \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil del que pot semblar a primera vista. El col\u00b7lapse dels r\u00e8gims comunistes que es va produir en el 89, que s’invoca sovint per explicar\u00a0 el crepuscle de les esperances dipositades en les alternatives al capitalisme, no pot assenyalar-se en realitat\u00a0 tan f\u00e0cilment com la causa de la situaci\u00f3 actual; perqu\u00e8 de fet,\u00a0 no va ser despr\u00e9s de la caiguda del mur de Berl\u00edn que les masses indignades – que avui deploren leg\u00edtimament com s’eixampla la bretxa entre pobresa p\u00fablica i riquesa privada sense disposar de la\u00a0 idea concreta d’una societat millor – es van adonar, per primera vegada, que el socialisme d’Estat d’encunyaci\u00f3 sovi\u00e8tica oferia certes contrapartides socials nom\u00e9s al preu de la servitud. A m\u00e9s,\u00a0 el fet que fins a la Revoluci\u00f3 russa no s’hagu\u00e9s produ\u00eft una alternativa real al capitalisme\u00a0 no havia impedit als homes del segle XIX imaginar una conviv\u00e8ncia no violenta, guiada pels valors de la solidaritat i la just\u00edcia. Per\u00f2 fins i tot si fos aix\u00ed, per qu\u00e8\u00a0 la caiguda del bloc de poder comunista havia de conduir, de cop i volta, a l’actual atr\u00f2fia\u00a0 de la capacitat aparentment cong\u00e8nita en l’home d’anar utop\u00edsticament<\/em> m\u00e9s enll\u00e0 de l’existent?<\/p>\nUna altra de les causes que s’invoca sovint per a explicar aquesta estranya manca d’imaginaci\u00f3 i de perspectives de futur de la indignaci\u00f3 actual, \u00e9s la sobtada transformaci\u00f3 del nostre sentit col\u00b7lectiu del temps hist\u00f2ric. Amb l’entrada en el “postmodernitat”, que s’hauria produ\u00eft primer en l’art i l’arquitectura\u00a0 i despr\u00e9s en l’\u00e0mbit cultural en el seu conjunt, les concepcions del progr\u00e9s\u00a0 t\u00edpiques de la modernitat haurien estat desacreditades\u00a0 fins a tal punt que avui, en el terreny de la consci\u00e8ncia col\u00b7lectiva, predominaria la imatge de l’etern retorn.\u00a0 Sobre la base d’aquesta nova comprensi\u00f3 de la hist\u00f2ria de tall postmodern – aix\u00ed sona aquesta segona explicaci\u00f3 –\u00a0 les visions d’una vida millor no podrien prendre for\u00e7a, perqu\u00e8 hauria naufragat tota idea de que el present, en virtut del seus potencials inherents, aniria sempre m\u00e9s enll\u00e0, en el sentit d’ una millora cont\u00ednua realitzable com a dimensi\u00f3 oberta del futur. Pel contrari, en l’actualitat el futur \u00e9s presentat com una cosa que no t\u00e9 altra cosa a oferir que no sigui simplement una reassignaci\u00f3 de les formes de vida i els models socials que hem\u00a0 heretat del passat.<\/p>\n
I, malgrat tot, fins i tot\u00a0 limitant-nos a considerar nom\u00e9s el fet que en altres \u00e0mbits de funcionament de la societat continuem en canvi constatant i a impulsant\u00a0 determinats progressos, com en el camp de la medicina o dels drets humans, podem dubtar de la pertinen\u00e7a d’aquesta explicaci\u00f3.<\/p>\n
Per qu\u00e8, en efecte, s’hauria d’acceptar el d\u00e8ficit en la capacitat representativa de transcendir l’existent nom\u00e9s en l’\u00e0mbit de les possibilitats de reforma de la societat, mentre en altres sectors aquesta capacitat sembla en canvi perfectament intacta?<\/p>\n
La tesi de la transformaci\u00f3 fonamental de la consci\u00e8ncia hist\u00f2rica sost\u00e9 per tant\u00a0 que avui en dia hauria naufragat\u00a0 tota capacitat de preconitzar una societat nova, sense tenir en compte la for\u00e7a de les esperances, potser fins i tot excessives, que es dipositen avui\u00a0 en la implementaci\u00f3 dels drets humans a escala mundial.<\/p>\n
Una tercera explicaci\u00f3 podria\u00a0 referir-se a la distinci\u00f3 entre els dos camps en el joc – \u00e9s a dir, entre la imposici\u00f3 de tipus b\u00e0sicament neutral dels drets sancionats a nivell internacional, d’una banda, i la reforma de les institucions b\u00e0siques de la societat de l’altra -, per treure’n la conclusi\u00f3 que les energies ut\u00f2piques actualment\u00a0 nom\u00e9s ss’han esgotat pel que fa a aquest segon \u00e0mbit. Tinc la impressi\u00f3 que aquesta \u00faltima \u00e9s la teoria m\u00e9s versemblant; en aquest sentit, per\u00f2, cal ampliar l’an\u00e0lisi: tamb\u00e9 s’ha d’explicar per qu\u00e8 hauria d’haver-hi\u00a0 un \u00e0mbit d’ordre sociopol\u00edtic al que ja no \u00e9s possible atribuir les expectatives ut\u00f2piques.<\/p>\n
Aqu\u00ed podria ser \u00fatil referir-se al fet que avui\u00a0 els processos socioecon\u00f2mics\u00a0 es presenten en l’\u00e0mbit p\u00fablic d’una manera tan\u00a0 complicada i opaca\u00a0 que es consideren impossibles les intervencions dirigides; \u00e9s sobretot a causa dels processos de la globalitzaci\u00f3 econ\u00f2mica, marcats per la velocitat de les transaccions ja pr\u00e0cticament impossibles de captar unitariament, que sembla haver produ\u00eft una mena de patologia de segon ordre: la gent considera que les condicions institucionals de la vida comuna nom\u00e9s com a\u00a0 “relacions reificades”, \u00e9s a dir, com a circumst\u00e0ncies sostretes a tota intervenci\u00f3 humana.<\/p>\n
Seria doncs en el nostre temps que la famosa an\u00e0lisi del fetitxisme elaborada per Marx<\/strong> en el primer llibre del Capital<\/strong> hauria trobat la seva confirmaci\u00f3 hist\u00f2rica: no era en el passat del capitalisme, quan el moviment dels treballadors encara considerava que es podien transformar les condicions donades segons els seus propis somnis i visions, sin\u00f3 que seria en el present que s’hauria produ\u00eft la convicci\u00f3 general de que les relacions socials s\u00f3n, d’una manera peculiar, “l<\/em>es relacions socials entre les coses<\/em>” .<\/p>\nSi fos aix\u00ed, i tant les observacions del dia a dia com les an\u00e0lisis emp\u00edriques apunten en aquest sentit, la nostra capacitat per a preconitzar millores socials de l’estructura de base de les societats contempor\u00e0nies podria\u00a0 aleshores no ser\u00a0 ja \u00e0 capa\u00e7 de desenvolupar-se, perqu\u00e8 aquestes es consideren, igual que\u00a0 les coses , dif\u00edcilment\u00a0 transformables en la seva subst\u00e0ncia.<\/p>\n
Seria aleshores el predomini d’una concepci\u00f3 de les relacions socials fetitxista, i no en canvi el crepuscle d’una alternativa al capitalisme realment existent, ni una transformaci\u00f3 fonamental de la nostra interpretaci\u00f3 de la hist\u00f2ria, els que haurien de ser considerats responsables del fet que avui en dia la indignaci\u00f3 de masses\u00a0 suscitada per una distribuci\u00f3 escandalosa de la riquesa i del poder hagi perdut clarament la capacitat de posar una meta qualsevol que estigui al seu abast.<\/p>\n
Per\u00f2 tamb\u00e9 aquesta tercera explicaci\u00f3 resulta encara incompleta, ja que no ens d\u00f3na cap indicaci\u00f3 sobre les raons per les que\u00a0 les utopies tradicionals ja no posseeixen la for\u00e7a per a superar, o almenys per a posar en crisi, aquesta consci\u00e8ncia quotidiana reificant. Durant m\u00e9s d’un segle, les utopies socialistes i comunistes han reeixit, recolzant en les imatges d’una vida com\u00fa millor, a estimular i animar de forma ininterrompuda i amb molta\u00a0 for\u00e7a els subjectes en joc,\u00a0 que eren immunes a la tend\u00e8ncia, evidentment activa aleshores, a hipostasiar amb resignaci\u00f3 els processos socials.<\/p>\n
L’extensi\u00f3 del radi d’acci\u00f3 d’all\u00f2\u00a0 que els homes consideren de tant en tant “ineluctable”, i per tant necessari, en els seus ordenaments socials, dep\u00e8n en gran mesura de factors culturals, i en el nostre cas sobretot de la influ\u00e8ncia dels marcs interpretatius de tall pol\u00edtic capa\u00e7 de representar col\u00b7lectivament com a col\u00b7lectivament transformable all\u00f2 que altramant apareix en en canvi com a necessari. En el seu estudi hist\u00f2ric “Les bases socials de l’obedi\u00e8ncia i la rebel\u00b7li\u00f3<\/a>“,<\/em> Barrington Moore<\/strong> ha demostrat de manera convincent com la sensaci\u00f3 d’inevitabilitat desesperada experimentat pels treballadors alemanys va comen\u00e7ar a disminuir cada vegada que noves i incisives interpretacions aconseguien revelar el car\u00e0cter purament convencional i negociable de les institucions existents.<\/p>\nA la llum d’aquestes consideracions,\u00a0 es planteja encara amb m\u00e9s for\u00e7a la q\u00fcesti\u00f3 de quines son les causes que poden explicar el fet que tots els ideals tradicionals, abans tan influents, avui en dia hagin perdut la seva capacitat per desemmascarar i dissoldre els efectes de la reificaci\u00f3; per qu\u00e8, haurem de\u00a0 preguntar-nos encara m\u00e9s concretament, les imatges del socialisme ja no tenen, des de fa\u00a0 temps, el poder de persuadir a les parts implicades que el que apareix com a “ineluctable” podria en canvi ser transformat i millorat gr\u00e0cies al comprom\u00eds col\u00b7lectiu?<\/p>\n
Amb aix\u00f2 arribem als punts m’agradaria desenvolupar en aquest llibre. Em centrar\u00e9 en particular en dues q\u00fcestions relacionades entre si, que en el pla de les idees pol\u00edtiques em semblen de gran actualitat: en primer lloc, em centrar\u00e9 en les raons internes o externes que han portat al punt en el qual les idees del socialisme semblarien haver perdut irrevocablement lel potencial impulsor del passat; en segon lloc, a la llum de l’an\u00e0lisi d’aquestes raons, plantejar\u00e9 la q\u00fcesti\u00f3 de quines s\u00f3n les modificacions\u00a0 conceptuals que s’han d’introduir en les idees socialistes per a que puguin recuperar la seva for\u00e7a perduda..<\/em><\/p>\nD’acord amb els objectius que em proposo,\u00a0 miro de reconstruir de la manera m\u00e9s clara possible la idea original del socialisme. En un segon pas, analitzo les raons que han condu\u00eft a que tals idees hagin envellit amb el temps Finalment, intento ontribuir a la reactivaci\u00f3 d’idees avui antiquades a trav\u00e9s d’algunes innovacions conceptuals. Cal remarcar que les reflexions proposades tenen un car\u00e0cter metapol\u00edtic,\u00a0 perqu\u00e8 no vull referir-me a les formacions pol\u00edtiques i a les possibilitats d’acci\u00f3 del present; de fet, no es tracta de la q\u00fcesti\u00f3 estrat\u00e8gica sobre les formes en qu\u00e8 el socialisme pot avui exercir una influ\u00e8ncia sobre els esdeveniments pol\u00edtics quotidians, sin\u00f3 de com es poden reformular els seus plantejaments originaris per a que puguin tornar a ser una font d’orientaci\u00f3 \u00e8tico-pol\u00edtica.<\/p>\n
(Aquest text \u00e9s la introducci\u00f3 del llibre “La idea de socialisme<\/em>” d’Axel Honneth<\/strong>. L’edici\u00f3 alemanya ac\u00ed<\/a>, l’anglesa ac\u00ed<\/a>, la italiana ac\u00ed<\/a>, la francesa ac\u00ed<\/a>. Les edicions espanyola i catalana s\u00f3n en preparaci\u00f3).<\/p>\n