{"id":15118,"date":"2017-01-22T17:14:55","date_gmt":"2017-01-22T15:14:55","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=15118"},"modified":"2017-01-22T17:41:02","modified_gmt":"2017-01-22T15:41:02","slug":"entrevista-a-herrero-de-minon-la-solucio-al-problema-catala-ha-de-ser-imaginativa-per-a-funcionar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/entrevista-a-herrero-de-minon-la-solucio-al-problema-catala-ha-de-ser-imaginativa-per-a-funcionar\/","title":{"rendered":"Entrevista a Herrero de Mi\u00f1\u00f3n: “”La soluci\u00f3 al problema catal\u00e0 ha de ser imaginativa per a funcionar”"},"content":{"rendered":"

\"Herrero\"Si f\u00f3ssim nord-americans dir\u00edem que Miguel Herrero de Mi\u00f1\u00f3n<\/strong> (Madrid, 1940) \u00e9s un dels pares fundadors. I en aquesta condici\u00f3, la de ponent constitucional, i gaireb\u00e9 com una al\u00b7legoria del sentit del deure, el seu retrat presidia amb mirada atenta la compareixen\u00e7a de la ministra de Defensa, Dolores de Cospedal<\/strong>, quan assumia la luctuosa responsabilitat de l’Estat en la tutela dels drets dels nostres militars destacats en missions internacionals. Ella demanava perd\u00f3 al peu de l’ef\u00edgie d’Herrero de Mi\u00f1\u00f3n<\/strong> i la resta de ponents constitucionals. En aquesta condici\u00f3 sempre s’escolta amb atenci\u00f3 les paraules d’aquest home de parlament ser\u00e8 i la posterior amistat amb Santiago Carrillo<\/strong> van retransmetre les ones de r\u00e0dio durant anys, com a imatge final d’una conc\u00f2rdia llargament enyorada per l’afligida Espanya del segle XX.<\/p>\n

A m\u00e9s del seu to afable, un altre dels atributs que el van convertir despr\u00e9s de deixar la pol\u00edtica activa en analista pol\u00edtic digne d’atenci\u00f3 va ser la seva inclinaci\u00f3 a pensar out of the box<\/em>, a tractar els consensos constitucionals com el conveni vers\u00e0til d’una \u00e8poca, flexibles en la seva vocaci\u00f3 de perdurar. Potser per aix\u00f2 \u00e9s dels pocs pensadors pol\u00edtics conservadors espanyols capa\u00e7 de mirar a Catalunya sense els prejudicis dels vells mites nacionals.<\/p>\n

En la revisi\u00f3 hist\u00f2rica de la transici\u00f3 en qu\u00e8 estem sumits, l’esquerra debat avui intensament sobre les cessions del PCE i el paper de Santiago Carrillo. Com a actor central d’aquell moment i amic de Carrillo, quina impressi\u00f3 li causa?<\/strong><\/p>\n

Home, jo no s\u00f3c una persona d’esquerres, no ho he estat i no vaig a ser-ho, per\u00f2 tinc una gran admiraci\u00f3 per Santiago Carrillo<\/strong> i pel\u00a0 PCE de llavors, pel PCE hist\u00f2ric i cl\u00e0ssic. El PCE, amb el qual jo mai he coincidit pol\u00edticament, va ser una for\u00e7a decisiva durant tota l’\u00e8poca autorit\u00e0ria. Qui de veritat va ser oposici\u00f3 llavors va ser el PCE, qui va patir repressi\u00f3 va ser el PCE. I despr\u00e9s, sota la direcci\u00f3 de Santiago Carrillo<\/strong>, va ser una pe\u00e7a clau en la transici\u00f3. M\u00e9s encara: jo crec que la moderaci\u00f3 del PCE i el pragmatisme del PCE va ajudar molt a la moderaci\u00f3 i el pragmatisme del PSOE. Despr\u00e9s, hi havia altres esquerres, com ara n’hi ha, per\u00f2 s\u00f3n esquerres que jo anomeno festives, \u00e9s a dir, podran cridar m\u00e9s o menys, podran moure’s m\u00e9s o menys, per\u00f2 no s\u00f3n rellevants.<\/p>\n

L’esquerra de deb\u00f2 \u00e9s el PSOE i el PCE. En aquell moment es discutia qui ostentaria l’hegemonia, si el PCE o el PSOE. Feli\u00e7ment – al meu parer feli\u00e7ment -, l’hegemonia la va guanyar el PSOE de Felipe Gonz\u00e1lez,<\/strong> per\u00f2 el PCE i Carrillo van col\u00b7laborar directament i indirectament, expressa i t\u00e0citament, a la moderaci\u00f3 de tots. Sense aquesta moderaci\u00f3 dels comunistes, Felipe Gonz\u00e1lez<\/strong> ho hagu\u00e9s tingut molt m\u00e9s dif\u00edcil.<\/p>\n

Creu que aquells consensos han complert la seva funci\u00f3 hist\u00f2rica, que han caducat i procedeix revisar-los seriosament, com un sector de la poblaci\u00f3 defensa?<\/strong><\/p>\n

Jo crec que quan una cosa ha estat positiva i fecunda, si cal tocar-la, o cal fer-ho amb m\u00e0 tremolosa, perqu\u00e8 caldr\u00e0 saber per qu\u00e8 cal substituir-la i amb qu\u00e8 cal substituir-la. \u00c9s a dir, no nom\u00e9s la causa, sin\u00f3 l’objecte de la substituci\u00f3. La moderaci\u00f3 i el pragmatisme sempre s\u00f3n bons i les millors conquestes pol\u00edtiques s\u00f3n les que es guanyen per la via revisionista i reformista, i no per la via revolucion\u00e0ria. I la veritat \u00e9s que el que s’ha aconseguit des de llavors, l’estabilitat pol\u00edtica, la vida democr\u00e0tica i alguns aven\u00e7os socials important\u00edssims, que sens dubte la crisi econ\u00f2mica ha posat en risc a Espanya i fora d’Espanya, per\u00f2 que normalment es recuperaran quant la crisi se superi del tot, i crec que estem en via de superar-la, tot el que s’ha aconseguit, deia, \u00e9s un actiu, \u00e9s un capital. Desaprofitar-lo, considerar-lo caduc o llen\u00e7ar-lo per la finestra \u00e9s un gran disbarat.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, molts analistes entenen que, si no aquesta legislatura, la seg\u00fcent, ser\u00e0 constituent.<\/strong><\/p>\n

Aix\u00f2 \u00e9s una altra moda, dir que cal obrir un per\u00edode constituent … Per qu\u00e8? Si la constituci\u00f3 actual funciona adequadament. La constituci\u00f3 pot ser revisada en alguns aspectes, per\u00f2 no hi ha per qu\u00e8 obrir un per\u00edode constituent, que sempre \u00e9s un salt en el buit. I per altra banda, la majoria de les institucions que cal revisar, la majoria de les disfuncions que es diu que hi ha i que sens dubte existeixen, poden ser superades, revisades i arreglades per via de la legislaci\u00f3 ordin\u00e0ria, sense necessitat de revisar la constituci\u00f3 .<\/p>\n

Per exemple, es diu que la llei electoral cal canviar-la. Caldr\u00e0 saber per quin sistema cal canviar-la. No n’hi ha prou amb dir que cal fer-ho, cal saber amb qu\u00e8 es va a substituir. Per\u00f2 la llei electoral pot ser reformada com una llei org\u00e0nica que \u00e9s, sense tocar les bases constitucionals del sistema. De manera que l’afany de reformar la constituci\u00f3 \u00e9s una cosa que s’esmenta cont\u00ednuament sense concretar massa en qu\u00e8 es vol reformar.<\/p>\n

S’esmenta la llei electoral, que ja he dit que no exigeix \u200b\u200breformar la constituci\u00f3; es diu que cal canviar el Senat i sens dubte el Senat hauria de ser reformat pera que sigui una pe\u00e7a m\u00e9s \u00fatil en el mecanisme constitucional, per\u00f2 caldr\u00e0 saber quin \u00e9s el Senat que es pret\u00e9n instaurar. Recordo que fa anys vaig dirigir un seminari a l’acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies Morals sobre la reforma del Senat: van venir nombrosos professors de dret constitucional, representants de partits pol\u00edtics diversos, vam treballar all\u00e0 una setmana sencera, vam publicar un volum fins i tot … i, b\u00e9, no hi havia dues opinions coincidents. De manera que abans de reformar el Senat, caldr\u00e0 saber quin Senat es vol i per a qu\u00e8 es vol.<\/p>\n

La crisi institucional, sobretot la que afecta el model territorial, ha sotm\u00e8s el Tribunal Constitucional a un estr\u00e8s que ha desgastat la seva imatge i la seva credibilitat, de la mateixa manera que la crisi econ\u00f2mica ha posat en solfa les estructures del nostre model productiu i redistributiu. Creu que aquests danys s\u00f3n irreparables?<\/strong><\/p>\n

Quan s’erosiona la legitimitat d’una instituci\u00f3, all\u00f2 que cal \u00e9s procurar relegitimar-la. I aix\u00f2 s’aconsegueix per la seva efic\u00e0cia. No hi ha dubte que el Tribunal Constitucional, que ha patit una erosi\u00f3, ha de ser utilitzat m\u00e9s prudentment per les institucions pol\u00edtiques, perqu\u00e8 el Constitucional no ha de ser una tercera cambra per portar-li\u00a0 all\u00f2 que no s’ha aconseguit al Congr\u00e9s o al Senat.<\/p>\n

Ha de ser una instituci\u00f3 de garantia eminentment jur\u00eddica i no pol\u00edtica. Convindria descarregar-lo de treballs que jo crec que ja s\u00f3n innecessaris, com el recurs d’empara, que va ser molt \u00fatil en el seu moment per\u00f2 que ja ha complert la seva funci\u00f3 pedag\u00f2gica, ja que els jutges i l’administraci\u00f3 saben ja que la constituci\u00f3 del 78 t\u00e9 una for\u00e7a normativa.<\/p>\n

B\u00e9, continuar mantenint aquest recurs, que fonamentalment versa sobre l’article 24 de la constituci\u00f3 [que fa refer\u00e8ncia a la tutela judicial efectiva] provoca una massa tremenda de recursos, i la majoria s\u00f3n desestimats perqu\u00e8 no tenen contingut constitucional. Per\u00f2, sens perjudici que siguin desestimats, carrega de feina als juristes del Constitucional. Crec que descarregar-los del recurs d’empara seria una reforma digna de tenir en compte, i aix\u00f2 permetria que el Constitucional fos m\u00e9s \u00e0gil en la tramitaci\u00f3 dels assumptes. Contribuiria tamb\u00e9 a relegitimar les institucions.<\/p>\n

I pel que fa al model territorial, \u00e9s clar que aqu\u00ed patim l’her\u00e8ncia de les reformes de Felip V<\/strong>, de la Nova Planta, de les reformes de Javier de B urgos<\/strong> i de l’homogene\u00eftat que vol aplicar una mateixa f\u00f3rmula territorial a una Espanya que \u00e9s molt diversa. \u00c9s a dir, no es pot tractar igual la supressi\u00f3 dels governadors civils a Conca que a les Can\u00e0ries, i no \u00e9s el mateix Catalunya que Madrid. I consti que jo s\u00f3c madrileny d’origen i exercici, i a m\u00e9s\u00a0 molt orgull\u00f3s de ser-ho. Per\u00f2 esclar, no tinc una llengua pr\u00f2pia, no tinc una tradici\u00f3 pol\u00edtica pr\u00f2pia diferent de l’espanyola en general, no tinc un dret privat propi, etc\u00e8tera. B\u00e9, doncs aix\u00f2 cal tenir-ho en compte.<\/p>\n

Els desequilibris del model territorial es van posar de manifest aquesta setmana a la reuni\u00f3 de Presidents, que jo crec que \u00e9s una instituci\u00f3 que s\u00ed s’hauria d’introduir en la constituci\u00f3, que pot donar molt de si en sentit positiu, i que en gran part realitza les funcions que es volen donar al Senat -quina millor cambra territorial que una confer\u00e8ncia de presidents que treballi seriosament i peri\u00f2dicament?\u00a0 Doncs b\u00e9, en aquesta s’ha posat en relleu la s\u00e8rie de tensions que hi ha en el model territorial. Sens dubte, moltes d’elles s\u00f3n econ\u00f2miques, i dirigents pol\u00edtics hi han insistit i han dit que el que\u00a0 Catalunya necessita \u00e9s el corredor mediterrani, un sistema d’autopistes diferents …<\/p>\n

Tot aix\u00f2 \u00e9s cert, les reivindicacions econ\u00f2miques s\u00f3n molt importants, per\u00f2 aix\u00f2 no ha d’ocultar que d’altra banda hi ha l’exig\u00e8ncia identit\u00e0ria de recon\u00e8ixer com a diferent el que \u00e9s diferent. Que no vol dir que sigui radicalment diferent, ni separat, ni superior o inferior, per\u00f2 s\u00ed diferent. \u00c9s a dir, Catalunya t\u00e9 una identitat pol\u00edtica que, corredor mediterrani a part, t\u00e9 una substantivitat pr\u00f2pia. I mentre aix\u00f2 no es reconegui, no es resoldr\u00e0 el problema pol\u00edtic de fons.<\/p>\n

El sobiranisme catal\u00e0 considera que hi va haver un abans i un despr\u00e9s de la sent\u00e8ncia de l’Estatut en la mesura que va rectificar el pronunciament del Parlament, primer, de les Corts Generals despr\u00e9s, i dels catalans en refer\u00e8ndum, finalment. Que aix\u00f2 va trencar el pacte constitucional i va laminar la legitimitat del TC davant d’un sector important de la poblaci\u00f3 catalana.<\/strong><\/p>\n

Aix\u00f2 \u00e9s cert. Jo vaig escriure literalment que all\u00f2 era una ruptura del pacte constitucional. Per\u00f2 cal mirar una mica m\u00e9s enrere. Jo crec que el gran pacte d’estat va ser l’Estatut de 1979, que es va tractar d’adulterar amb la LOAPA. Aqu\u00ed, el Constitucional va actuar i va posar fre a aquest intent d’adulteraci\u00f3. Per\u00f2 gran part de la doctrina de la LOAPA s’ha posat en pr\u00e0ctica via jurisprudencial i via decisions administratives. I efectivament, l’autonomia pol\u00edtica de Catalunya reconeguda en 1979 va ser a poc a poc erosionada i administrativitzada<\/em>.<\/p>\n

L’expressi\u00f3, “administrativitzada<\/em>“, \u00e9s d’un professor catal\u00e0 amb el que jo no estic d’acord, per\u00f2 que en aquesta descripci\u00f3 t\u00e9 tota la ra\u00f3. Va ser administrativitzada<\/em>, o es va intentar, almenys, administrativitzar-la<\/em>. I aix\u00f2 porta a l’Estatut del 2006, que jo crec que va ser un immens error perqu\u00e8 era un estatut desaforat, per\u00f2 l’error \u00e9s difusiu: si la administrativitzaci\u00f3<\/em> va ser un error, l’Estatut va ser un error m\u00e9s gran, i el recurs contra ell va ser un error encara m\u00e9s gran. Perqu\u00e8 es van rec\u00f3rrer q\u00fcestions que ja estaven reconegudes dins el bloc de constitucionalitat, es van interpretar de la manera m\u00e9s negativa possible.<\/p>\n

El recurs va ser un gran error i la vicepresidenta del Govern ho ha reconegut fa pocs dies. I com que l’error porta a l’error, la sent\u00e8ncia tamb\u00e9 va ser un gran error. Primer, pel temps que va trigar a pronunciar-se el Constitucional, i segon perqu\u00e8 en aquesta sent\u00e8ncia es toquen m\u00e9s temes afectius i pol\u00edtics que netament jur\u00eddics, que era el que es reclamava del tribunal. I despr\u00e9s, \u00e9s clar, l’error de la sent\u00e8ncia va ser agreujat per la utilitzaci\u00f3 que se n’ha fet. Perqu\u00e8 a Catalunya i a Madrid no es va recon\u00e8ixer, com el magistrat i jurista eminent Pascual Sala<\/strong> ha assenyalat alguna vegada, que hi havia moltes disposicions de la sent\u00e8ncia que eren merament interpretatives, i es va considerar que eren d’abolici\u00f3 de preceptes de l’Estatut. I \u00e9s clar, les ferides hi ha dues maneres de tractar-les: una \u00e9s procurar que cicatritzin, i una altra \u00e9s aprofundir en les ferides i si se les pot infectar, millor. I malauradament van seguir en un i altre costat per aquesta via.<\/p>\n

Aix\u00f2 ha creat una situaci\u00f3 de greuge. Per\u00f2 jo crec que aquesta situaci\u00f3 \u00e9s superable, mitjan\u00e7ant un element,\u00a0 que no hi ha dubte que el govern del senyor Rajoy<\/strong> demostra tenir, paci\u00e8ncia, i mitjan\u00e7ant una negociaci\u00f3 que alguna vegada calia emprendre i que sembla ser que est\u00e0 tractant d’emprendre ara. Aquesta negociaci\u00f3, si per ambdues parts es fa amb bona voluntat arribar\u00e0 a bon terme, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s veritat que negociar \u00e9s impossible si es tracta de fets consumats unilaterals. Per\u00f2 insisteixo, al final el bon sentit acabar\u00e0 imposant-se.<\/p>\n

Vost\u00e8 ha elaborat una proposta espec\u00edfica per a Catalunya.<\/strong><\/p>\n

Per\u00f2 aquesta proposta l’he fet tantes vegades que no s\u00e9… Una cosa aix\u00ed al final es far\u00e0, potser no ho veig jo tan sols … Jo el que vaig proposar i he escrit en diverses ocasions, i recentment ha sortit un llibret meu que insisteix en la proposta, \u00e9s que el tema catal\u00e0 \u00e9s clau per a l’organitzaci\u00f3 d’Espanya sencera, per\u00f2 que no pot ajornar-se la seva soluci\u00f3 a l’organitzaci\u00f3 territorial d’Espanya sencera. I, a la vegada, que l’organitzaci\u00f3 de tot Espanya no pot dependre del tema catal\u00e0. Per aix\u00f2 no crec que convingui una reforma de la constituci\u00f3 de tot el t\u00edtol VIII ja. Aix\u00f2 es far\u00e0 en el seu moment i sens dubte el t\u00edtol VIII s’ha de revisar, com deu ser revisada la LOFCA. El que caldria \u00e9s una norma constitucional que reconegu\u00e9s la identitat de Catalunya i que permet\u00e9s l’elaboraci\u00f3 d’un nou estatut pactat. I aix\u00f2 crec que s’aconsegueix repetint l’experi\u00e8ncia basca, amb una addicional a la constituci\u00f3 que no modifica el sistema territorial sencer per\u00f2 que preveu mitjan\u00e7ant el reconeixement d’una identitat espec\u00edfica, que pugui fer-se sobre aquestes bases un estatut, un nou sistema de finan\u00e7ament espec\u00edfic , etc\u00e8tera. Crec que \u00e9s una proposta feta amb bona voluntat. No conec ning\u00fa que l’hagi refutat amb arguments. Primer, no s’ha dit res;\u00a0 despr\u00e9s, quan s’ha dit alguna cosa, es retreu que \u00e9s una enginyositat<\/em>. B\u00e9, s\u00ed, \u00e9s que hi ha solucions que han de ser una mica imaginatives i enginyoses per a funcionar.<\/p>\n

Com podria implementar-se alguna cosa aix\u00ed? \u00bfDirectament des de les Corts?<\/strong><\/p>\n

La Constituci\u00f3 espanyola del 78 ha estat reiteradament modificada per la via de les mutacions convencionals. La mutaci\u00f3 consisteix en mantenir un text normatiu i canviar el seu significat. I aix\u00f2 s’ha fet en moltes ocasions, dins i fora d’Espanya. I es fa mitjan\u00e7ant acords de les forces pol\u00edtiques. Els pactes auton\u00f2mics de 1981 van canviar totalment el model territorial. Va ser llavors quan el model catal\u00e0 es va multiplicar per 17, que tamb\u00e9 va ser una gran idea: “Com que aix\u00f2 \u00e9s molt dif\u00edcil anem a multiplicar-ho<\/em>“. Les coses dif\u00edcils es solucionen singularment, no es tracta de multiplicar-les. Doncs aqu\u00ed es va multiplicar per 17 el model catal\u00e0 per un conveni dels partits, que es va signar solemnement. Potser la via \u00e9s aquesta, que els partits acordin una cosa que despr\u00e9s les Corts converteixen en norma.<\/p>\n

Curiosament no seria el cas espanyol un cas \u00fanic en el panorama comparat. Tothom sap que la constituci\u00f3 anglesa \u00e9s convencional, tothom sap que hi ha moltes convencions als Estats Units, per\u00f2 tamb\u00e9 n’hi ha a Alemanya o a \u00c0ustria. La Constituci\u00f3 italiana de 1948 s’ha modificat per via de mutaci\u00f3 infinitat de vegades, sense haver d’obrir un proc\u00e9s de reforma que, quan al final s’ha obert, ha fracassat. Veur\u00e0, les modificacions formals d’una constituci\u00f3 cal tractar-les amb molta cura. Primer, perqu\u00e8 pot afectar m\u00e9s del que es vol afectar. I segon, perqu\u00e8 pot resultar que, plantejades com a reformes formals, no prosperin. En canvi, les mutacions convencionals, les mutacions per acord de les forces pol\u00edtiques, que com m\u00e9s un\u00e0nimes siguin tant millor, \u00e9s clar, resulta que prosperen.<\/p>\n

Creu que hi som a temps, quan la Generalitat ha posat data a un refer\u00e8ndum?<\/strong><\/p>\n

L’amena\u00e7a del refer\u00e8ndum \u00e9s un dels actes unilaterals que dificulta molt la negociaci\u00f3, perqu\u00e8 si\u00a0 van a fer-ho en tot cas, no hi ha res a negociar. La unilateralitat exclou l’acord. No s\u00e9 les possibilitats que hi ha d’arribar a un bon final a curt o a mitj\u00e0 termini, encara que estic conven\u00e7ut que a llarg termini s’hi arribar\u00e0 sens dubte. Per\u00f2 aix\u00f2 dep\u00e8n de les parts, i pel que fa\u00a0 a l’Estat, jo no en s\u00e9 res ni em crec amb compet\u00e8ncia per parlar-ne. \u00c9s responsabilitat de qui t\u00e9 el poder. Tenir el poder t\u00e9 els seus avantatges, per\u00f2 tamb\u00e9 t\u00e9 la greu c\u00e0rrega d’haver d’assumir els costos d’una decisi\u00f3. I jo ser\u00e9 l’\u00faltim que pretengui assenyalar-los qu\u00e8 han de fer. Amb bona fe, tots prendran decisions si no coincidents, almenys concurrents.<\/p>\n

Una de les convencions internacionals habitualment esgrimides \u00e9s que els estats poden diluir les tensions separatistes convocant un refer\u00e8ndum a favor de vent, \u00e9s a dir, quan l’estat cregui que el pot guanyar, i aix\u00f2 resol el problema per a un parell de d\u00e8cades, com ha passat al Quebec. Creu que a Espanya el govern ha deixat passar aquesta oportunitat?<\/strong><\/p>\n

Jo era al Canad\u00e0 en l’\u00faltim refer\u00e8ndum, i li diria que els separatistes quebequesos al final van votar en contra perqu\u00e8 estaven espantad\u00edssims davant la possibilitat de guanyar. Volien la independ\u00e8ncia, per\u00f2 alhora no volien perdre el passaport, la pol\u00edtica exterior, la unitat de les forces militars …, tantes coses,\u00a0 que al final no estava clar en qu\u00e8 consistia la independ\u00e8ncia. Els refer\u00e8ndums s\u00f3n complicats i \u00faltimament s’ha vist que no s’ajusten a les expectatives. Potser el que vost\u00e8 diu sigui cert si es convoquen a temps.<\/p>\n

Estic segur que si quan Artur Mas<\/strong> va llan\u00e7ar el seu desafiament independentista referendari, si en aquest moment es convoca un refer\u00e8ndum, l’independentisme hauria quedat molt disminu\u00eft. La veritat \u00e9s que l’independentisme mai ha estat majoritari, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s cert que ha crescut molt en els \u00faltims anys, almenys ret\u00f2ricament. Jo sincerament crec que si a molts catalanistes radicals que avui apareixen com a independentistes se’ls hi ofer\u00eds una f\u00f3rmula de reconeixement de la identitat i singularitat catalana, alhora que es resolien aquests problemes t\u00e8cnic-econ\u00f2mics als quals s’ha fet refer\u00e8ncia, molts\u00a0 no ho serien.<\/p>\n

Davant d’una acci\u00f3 unilateral de convocat\u00f2ria del refer\u00e8ndum, diu algun membre del Govern que l’Estat est\u00e0 molt comprom\u00e8s en la seva resposta perqu\u00e8 les eines que proporciona l’ordenament jur\u00eddic per actuar “s\u00f3n molt tosques”.<\/strong><\/p>\n

Sovint quan es considera tosca una cosa el problema \u00e9s que qui la mira \u00e9s tosc i no en sap veure la finor. \u00c9s com el que acusa el roserar de tenir mala olor anant malament d’olfacte.<\/p>\n

Una de les caracter\u00edstiques del centredreta espanyol en democr\u00e0cia \u00e9s que, amb l’excepci\u00f3 d’all\u00e0 on l’encarnen els partits nacionalistes, tot l’espectre, des dels reaccionaris als liberals passant peles conservadors o els dem\u00f2crata cristians, s’han aglutinat en una sola for\u00e7a pol\u00edtica. Ara, apareix com una possibilitat que Jos\u00e9 Mar\u00eda Aznar emprengui el seu propi projecte pol\u00edtic. Ho creu possible, probable …?<\/strong><\/p>\n

\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
No crec que l’expresident Aznar<\/strong> vagi a fundar res. Quan alg\u00fa ha intentat una secessi\u00f3 d’aquest tipus per considerar que el partit al qual ha pertangut s’estava desviant, el resultat no ha estat bo. \u00c9s el cas del president Su\u00e1rez<\/strong>, que ho va fer des d’una posici\u00f3 d’immens prestigi i d’aur\u00e8ola nacional que ning\u00fa despr\u00e9s ha tingut, excepte, potser, el president Gonz\u00e1lez<\/strong>. Per\u00f2 quan va fundar el CDS va treure molt pocs diputats. Perqu\u00e8 la gent quan confia en una for\u00e7a pol\u00edtica, plena de defectes, perqu\u00e8 totes les forces pol\u00edtiques com tot el que \u00e9s hum\u00e0 estan plenes de defectes, i cap \u00e9s pura i ang\u00e8lica, per\u00f2 quan una formaci\u00f3 ha demostrat estabilitat, cohesi\u00f3 i capacitat de gesti\u00f3, la gent hi confia.No crec que la dreta espanyola es\u00a0 trenqui. Efectivament, com diu vost\u00e8, ocupa un espai molt gran, per\u00f2 \u00e9s el propi dels partits \u00f2mnibus. No nom\u00e9s a Espanya: el partit conservador brit\u00e0nic t\u00e9 aquesta mateixa magnitud, la democr\u00e0cia cristiana a It\u00e0lia l’ha tingut durant quaranta anys. Crec que la UCD, per exemple, que va realitzar un servei immens a la hist\u00f2ria d’Espanya pilotant la transici\u00f3 espanyola fins a una plenitud democr\u00e0tica, va entrar en crisi, tot i que influirien altres factors, perqu\u00e8 no va recon\u00e8ixer la seva pluralitat interna. Va voler assumir una marca\u00a0\u00a0 m\u00e9s o menys socialdem\u00f2crata que no va satisfer a altres fam\u00edlies i als altres sensibilitats que hi havia en aquell partit. Un partit \u00f2mnibus com ara pret\u00e9n ser el PP, i com havia pret\u00e8s i aconseguit ser el PSOE en el centre esquerra espanyol, ha de recon\u00e8ixer que en el seu si hi ha diferents sensibilitats. Aquesta va ser la gran virtut de la democr\u00e0cia cristiana a It\u00e0lia.N’hi ha que creuen que la fi del bipartidisme posa en risc els consensos principals del sistema pol\u00edtic, i n’hi ha que pensen que \u00e9s una bona not\u00edcia perqu\u00e8 significa que les tensions han trobat recer en el sistema de representaci\u00f3 i que la nostra democr\u00e0cia t\u00e9 aquesta versatilitat. \u00c9s vost\u00e8 optimista o pessimista respecte al futur?<\/strong>Almenys es demostra que la llei electoral no retalla les possibilitats de ning\u00fa, i quan la gent vota a nous partits aquests arriben al Congr\u00e9s i al Senat. No s\u00e9 si aix\u00f2 \u00e9s salut democr\u00e0tica, per\u00f2 per descomptat \u00e9s salut constitucional. Crec que el bipartidisme no \u00e9s ni bo ni dolent, dep\u00e8n de l’\u00fas que se’n faci. El torn pac\u00edfic que\u00a0 partits que C\u00e1novas<\/strong> i Sagasta<\/strong> van establir en el seu moment va funcionar b\u00e9 fins que va resultar que era excloent, perqu\u00e8 ni va incorporar als socialistes, que eren creixents en aquell moment, ni va incorporar als carlins i tradicionalistes que encara estaven presents. Llavors, all\u00f2 que podia haver estat un model saludable ja\u00a0 no ho va ser i es va establir all\u00f2 que alg\u00fa va anomenar “e<\/strong>l gran tinglado de la vieja farsa<\/em>“.A Espanya el bipartidisme, un bipartidisme imperfecte, perqu\u00e8 hi havia dos partits marginals tamb\u00e9 importants, en el 78, va fer possible un funcionament democr\u00e0tic. Fins al 78 hi havia el que es va anomenar la sopa de lletres. Hi havia desenes de partits de dretes, desenes de partits d’esquerres i all\u00f2 era immanejable. El sistema electoral que es critica, i que segurament ara caldria reformar per\u00f2 que en el seu moment va ser molt \u00fatil, va reduir la sopa de lletres a quatre formacions importants de les quals dues eren hegem\u00f2niques. I les dues s’han alternat en el poder dirigint i pilotant un gran avan\u00e7 pol\u00edtic i social d’Espanya.<\/div>\n
<\/div>\n
Aix\u00f2 \u00e9s innegable si mirem quina era la situaci\u00f3 econ\u00f2mica i social d’Espanya en el 78 i la que hi ha ara. Qui negui l’avan\u00e7 \u00e9s que est\u00e0 cec. Ara, sens dubte,\u00a0 hi ha hagut defectes. Quan es t\u00e9 majoria absoluta cal saber evitar la temptaci\u00f3 del corr\u00f3, que ha tingut tota majoria absoluta a Espanya: el PSOE la va tenir durant 13 anys. Jo en aquella \u00e8poca era president primer i portaveu despr\u00e9s del partit que estava a l’oposici\u00f3, i \u00e9s que el PSOE no admetia ni una sola esmena. De manera que el rodet va ser terrible. Aix\u00f2 va perjudicar el PSOE i la qualitat de la democr\u00e0cia. Per\u00f2 \u00e9s que quan la dreta, o el centre dreta, va aconseguir la majoria absoluta va fer el mateix: va aplicar el corr\u00f3 i no va parlar amb ning\u00fa. Aix\u00f2 \u00e9s un mal \u00fas de la majoria absoluta. Potser la situaci\u00f3 actual for\u00e7a i permet que els partits, tots, adquireixin la bona qualitat de dialogar entre si. Per la qual cosa \u00e9s molt important que hi hagi confian\u00e7a rec\u00edproca. I fins i tot confian\u00e7a personal. Quan es diu que nosaltres els ponents constitucionals ens vam posar d’acord de seguida, b\u00e9, no va ser seguida per\u00f2 si ens vam posar d’acord va ser perqu\u00e8 confi\u00e0vem els uns en els altres. Perqu\u00e8 molts de nosaltres ens coneix\u00edem d’abans. Jo vaig entrar al congr\u00e9s en el 77 i vaig sortir-ne el 93. Despr\u00e9s, segons m’expliquen els meus amics, que encara en conservo molts, la situaci\u00f3 s’ha deteriorat molt pel que fa a les relacions personals.En aquells anys eren magn\u00edfiques. Recordo un dia a la Junta de Portaveus que els vaig dir: “Estic fart de tots\u00a0 vosaltres. Me’n vaig perqu\u00e8 acabo de tenir un fill, i me’n vaig a veure la meva dona i el meu fill, i aqu\u00ed us quedeu amb les vostres tonteries<\/em> “. El president de les Corts, el meu gran amic Landelino Lavilla, <\/strong>la principal qualitat no \u00e9s el sentit de l’humor, va considerar all\u00f2 afront\u00f3s, per\u00f2 en arribar a la cl\u00ednica em vaig trobar que el portaveu socialista havia enviat a la meva dona un ram de flors. Sembla una an\u00e8cdota m\u00ednima, per\u00f2 jo no s\u00e9 si aix\u00f2 es faria ara. Aquell tipus de relacions personals, en lloc de l’agressivitat i de la inj\u00faria, gaireb\u00e9 la puntada en la canyella, faciliten que es pugui seure confiat al voltant d’una taula per a negociar qualsevol cosa.Recordo un dia, en un debat de pressupostos,\u00a0 que a tots avorreix molt i sempre \u00e9s llargu\u00edssim, en un dels meus \u00faltims anys de portaveu. Al meu bon amic Gregorio Peces Barba<\/strong>, dirigir el debat pressupostari l’avorria molt\u00edssim i ho deixava al vicepresident. Est\u00e0vem tots cansats, era la una de la matinada, Carlos Solchaga<\/strong>, que era ministre, estava molt cansat, i entre Solchaga<\/strong>, el vicepresident de les Corts i els altres, em van dir, “escolta, Miquel, tu que has estat en tant debat pressupostari per qu\u00e8 no presideixes aix\u00f2, i concentres les esmenes?<\/em> “. I aix\u00ed es va fer. I es va fer perqu\u00e8 tothom confiava en els altres. Ells sabien que jo no faria cap trampa i jo sabia que els altres no em posarien la traveta. Aquest ambient caldria recuperar-lo i aix\u00f2 seria un pas gegant\u00ed per a l’entesa pol\u00edtica.<\/div>\n
<\/div>\n

(Entrevista de Pedro Vall\u00edn<\/strong>)<\/p>\n

<\/p>\n

La Vanguardia<\/div>\n

<\/a> <\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/form>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Si f\u00f3ssim nord-americans dir\u00edem que Miguel Herrero de Mi\u00f1\u00f3n (Madrid, 1940) \u00e9s un dels pares fundadors. I en aquesta condici\u00f3, la de ponent constitucional, i gaireb\u00e9 com una al\u00b7legoria del sentit del deure, el seu retrat presidia amb mirada atenta la compareixen\u00e7a de la ministra de Defensa, Dolores de Cospedal, quan assumia la luctuosa responsabilitat …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,127,15,1],"tags":[],"class_list":["post-15118","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-entrevistes","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15118","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=15118"}],"version-history":[{"count":46,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15118\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":15164,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15118\/revisions\/15164"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=15118"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=15118"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=15118"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}