{"id":15057,"date":"2017-01-21T15:46:50","date_gmt":"2017-01-21T13:46:50","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=15057"},"modified":"2017-01-21T15:47:35","modified_gmt":"2017-01-21T13:47:35","slug":"roger-sunyer-el-nou-retro-progressisme","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/roger-sunyer-el-nou-retro-progressisme\/","title":{"rendered":"Roger Sunyer: El nou retro-progressisme"},"content":{"rendered":"

\"espejo\"Una idea es considera progressista<\/strong> quan pot facilitar que el present progressi en relaci\u00f3 a una \u00e8poca passada considerada m\u00e9s prim\u00e0ria, m\u00e9s dif\u00edcil, m\u00e9s ignorant o m\u00e9s injusta. Davant d\u2019un passat i d\u2019un present que cal millorar el progressisme reclama tradicionalment la millora cont\u00ednua a trav\u00e9s de la innovaci\u00f3 personal, social, econ\u00f2mica, pol\u00edtica i\u00a0cultural.<\/strong><\/p>\n

\u00c9s per aix\u00f2 que el progressisme<\/strong> va n\u00e9ixer com a\u00a0patrimoni dels defensors de la llibertat, en tots els seus \u00e0mbits: el personal, el sexual, l\u2019art\u00edstic, el cultural, el de pensament, el pol\u00edtic o l\u2019econ\u00f2mic. El progressisme va ser aix\u00ed impulsat\u00a0tant pels liberals d\u2019esquerres<\/strong> -m\u00e9s proclius en principi a un paper actiu de l\u2019Estat per tal de compensar les menors capacitats\/oportunitats d\u2019altri i aix\u00ed distribuir la llibertat- com pels liberals\u00a0de dretes<\/strong> -m\u00e9s proclius a dotar paper menor de l\u2019estat davant el risc que aquest\u00a0coarti la llibertat ciutadans. Entre aquest gran espectre, on hi podr\u00edem encabir tradicions oposades per\u00f2 sempre unides pel fil conductor de la democr\u00e0cia como a mecanisme de gesti\u00f3 pac\u00edfica de la diversitat ideol\u00f2gica, el progressisme<\/strong> ha anat fent el seu cam\u00ed posant la mirada sempre en el futur que havia de ser millor que el present.\u00a0Des de la Il\u00b7lustraci\u00f3<\/strong> es tractava de transformar el m\u00f3n, de millorar-lo, a partir de la difusi\u00f3 de coneixements dotant els \u00e9ssers humans dels mitjans intel\u00b7lectuals necessaris per dur a terme aquest canvi davant les enquistades institucions tradicionals.\u00a0El progressisme<\/strong> apel\u00b7la per tant a totes aquelles persones que volen superar tant les estructures pol\u00edtiques com mentals d\u2019una societat determinada, no pas enquistant-se en la dimonitzaci\u00f3 del present\u00a0sin\u00f3 procurant aportar les millores individuals i col\u00b7lectives possibles preservant els dif\u00edcils equilibris en una societat plural i diversa<\/strong>: apostar per exemple per l\u2019extensi\u00f3 universal de l\u2019educaci\u00f3, de la sanitat, per una major distribuci\u00f3 de la riquesa, per una major distribuci\u00f3 de\u00a0la capacitat per crear-la maldant per trobar\u00a0l\u2019equilibri entre igualtat i llibertat i aprofitar les innovacions t\u00e8cniques i tecnol\u00f2giques per millorar en general les condicions de vida de les persones.<\/p>\n

Tanmateix sembla que actualment s\u2019est\u00e9n un progressisme<\/strong> que reclama canviar el present, que es considera negatiu, desigual i injust, i ho fa m\u00e9s que mirant endavant, mirant enrere tot recuperant valors passats, \u00e8poques passades on es considera que tot era millor que ara,\u00a0\u00e9s el retro-progressisme<\/strong>. Pel retro-progressisme<\/strong> del que es tracta \u00e9s de recuperar<\/em> les relacions humanes d\u2019abans, de tornar<\/em> la ciutat als seus ve\u00efns, reconquerir<\/em>\u00a0l\u2019espai p\u00fablic, reprendre<\/em> l\u2019autoritat paternal d\u2019abans; la dels mestres; el respecte; l\u2019educaci\u00f3 d\u2019abans; que nens i nens tornin a jugar a places i carrers; recuperar<\/em> el teixit econ\u00f2mic local; les tradicions; la tradicional cultura del bon menjar i tot un sistema de vida que des del Neol\u00edtic -com a m\u00ednim- hem anat perdent. A\u00a0un passat idealitzat on la fraternitat i humanitat dominaven les relacions personals i socials s\u2019hi oposa un present i sobretot un futur negre on m\u00e9s enll\u00e0 del canvi clim\u00e0tic -que em temo s\u00ed que \u00e9s ben real-, tot es mercantilitza, tot s\u2019individualitza i tot adquireix una tend\u00e8ncia tenebrosa<\/strong>: la tecnologia ens domina i ens despersonalitza; l\u2019economia tamb\u00e9; les multinacionals acaparen el mercat i acabaran per homogene\u00eftzar-ho tot; el futur \u00e9s fosc<\/em>, negre,<\/em>\u00a0de manera que l\u2019\u00fanica via per tenir esperan\u00e7a \u00e9s recuperar tot all\u00f2 de bo que hem perdut, la millor manera d\u2019anar endavant \u00e9s anar enrere, decr\u00e9ixer per cr\u00e9ixer, recloure\u2019s per alliberar-se<\/strong>. Certament el panorama retro-progressista<\/strong> \u00e9s desolador.<\/p>\n

Tanmateix -i m\u00e9s enll\u00e0 del canvi clim\u00e0tic que s\u00ed \u00e9s un factor ben real i evident-, si hom\u00a0aixeca la mirada i agafa una certa perspectiva hist\u00f2rica pot constatar\u00a0que el retro-progressisme<\/strong> no acostuma a\u00a0reivindicar dates concretes. En la den\u00fancia del capitalisme industrial per exemple no es reclama tornar a l\u2019escenari del segle XVII on les relacions econ\u00f2miques eran totalment dominades per terratinents i arist\u00f2crates, i encara menys\u00a0es parla de recuperar el sistema feudal amb totes les seves conseq\u00fc\u00e8ncies -semiesclavatge general,\u00a0dret de cuixa<\/em> abolit el 1486<\/a>, entre moltes altres dominacions);\u00a0pel que fa a les ciutats es denuncia la creixent mercantilitzaci\u00f3 urbana<\/a><\/strong> per\u00f2 no es demana tornar a les ciutats pr\u00e8vies al naixement de l\u2019urbanisme on el barraquisme, la insalubritat i l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019espai p\u00fablic era total; es critica el turisme de masses per\u00f2 ning\u00fa est\u00e0 disposat a renunciar al seu viatget<\/a>\u00a0<\/strong>-per modest que sigui-, ni a\u00a0tornar a les \u00e8poques passades quan nom\u00e9s quatre rics gaudien de les vacances; es denuncia el pes de les multinacionals per\u00f2 ning\u00fa reclama tornar a les condicions socioecon\u00f2miques\u00a0del XIX; es lloa l\u2019empenta revolucion\u00e0ria francesa per\u00f2 poc es cita que la gent all\u00e0 es moria literalment de gana; es dimonitza la globalitzaci\u00f3 per\u00f2 ning\u00fa vol tornar a sistemes pr\u00e0cticament aut\u00e0rquics de l\u2019alta edat mitjana.<\/p>\n

Certament, el present segueix necessitant millores, moltes millores, com sempre. I per aix\u00f2 segueix essent necess\u00e0ria una mirada progressista<\/strong> que m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019obstinar-se a intentar frenar endebades la innovaci\u00f3 tecnol\u00f2gica o a voler dirigir l\u2019impuls social que no controla ning\u00fa, tingui l\u2019habilitat i la saviesa suficient per aprofitar-se\u2019n i transferir-ho a la cont\u00ednua millorar\u00a0individual i col\u00b7lectiva. Per aix\u00f2 cal una mirada oberta i de llarg abast, cal superar la por i el vertigen al canvi, adaptar-se\u00a0al canvi accelerat i sortir de la zona de confort intel\u00b7lectual, del conservadorisme <\/em>creixent; del voler que tot s\u2019aturi, superar la por a la llibertat. Al capdavall\u00a0el problema del retro-progressisme<\/strong> \u00e9s que la reivindicaci\u00f3 d\u2019un passat idealitzat el fa est\u00e8ril perqu\u00e8 les forces reals i presents segueixen actuant mentre la desesperan\u00e7a es reclou en la indignaci\u00f3, la queixa i la nost\u00e0lgia d\u2019un passat que mai tornar\u00e0 perqu\u00e8 probablement i senzillament mai va existir.<\/strong><\/p>\n

Roger Sunyer<\/strong><\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una idea es considera progressista quan pot facilitar que el present progressi en relaci\u00f3 a una \u00e8poca passada considerada m\u00e9s prim\u00e0ria, m\u00e9s dif\u00edcil, m\u00e9s ignorant o m\u00e9s injusta. Davant d\u2019un passat i d\u2019un present que cal millorar el progressisme reclama tradicionalment la millora cont\u00ednua a trav\u00e9s de la innovaci\u00f3 personal, social, econ\u00f2mica, pol\u00edtica i\u00a0cultural. \u00c9s …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[],"class_list":["post-15057","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espaisocialista"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15057","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=15057"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15057\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":15069,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15057\/revisions\/15069"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=15057"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=15057"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=15057"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}