{"id":1494,"date":"2009-12-12T17:11:00","date_gmt":"2009-12-12T15:11:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=1494"},"modified":"2009-12-12T17:11:00","modified_gmt":"2009-12-12T15:11:00","slug":"jordi-font-valencianitzar-catalunya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-valencianitzar-catalunya\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Valencianitzar Catalunya?"},"content":{"rendered":"

\"senyera\"<\/a>Deslleials, tra\u00efdors, delinq\u00fcents, provocadors, c\u00ednics, sectaris, falsaris, venuts, sarsuelers…, s\u00f3n els ep\u00edtets que la premsa dretana de Madrid ha dedicat a l\u2019editorial conjunt dels diaris catalans. Res de nou: el linxament per tota resposta. \u00c9s la mateixa rebuda que va mer\u00e8ixer el projecte de nou Estatut, que seguia la via de la legalitat establerta, en contrast amb el \u201cPla Ibarretxe\u201d i des d\u2019una visi\u00f3 d\u2019Espanya basada en els principis del pacte constituent de 1978. <\/p>\n

\u00c9s l\u2019involucionisme f\u00e0ctic que exhibeix avui la dreta espanyola -i, amb ella, quatre nost\u00e0lgics pretesament d\u2019esquerres- i que resulta una prodigiosa f\u00e0brica d\u2019independentisme en voler desmentir la Constituci\u00f3 com a marc on les nacions que integren Espanya poden desenvolupar-se amb plenitud. Quina \u00e9s la clau d\u2019aquest desprop\u00f2sit? Una visceralitat su\u00efcida, que obt\u00e9 resultats antit\u00e8tics als que persegueix? \u00c9s possible tanta ineptitud? No, en absolut. Penso que ser\u00edem uns passerells si ens ho cregu\u00e9ssim. No estem parlant de \u201chooligans\u201d curts de gambals, sin\u00f3 d\u2019estats majors, amb pl\u00e0nols, escaires i compassos sobre la taula, amb un pla d\u2019atac sense improvisacions, que obeeix a una estrat\u00e8gia calculada.<\/p>\n

Si \u00e9s aix\u00ed -i no pot ser d\u2019altra manera-, quin \u00e9s el c\u00e0lcul? Aquesta \u00e9s la pregunta clau. Una pregunta que nom\u00e9s t\u00e9 una resposta plausible: valencianitzar Catalunya. \u00c9s a dir, propiciar la divisi\u00f3 de la societat catalana sobre la base d\u2019exasperar el catalanisme, de precipitar-lo cap a la radicalitzaci\u00f3, per tal de trencar l\u2019ample consens social on avui recolza -i que ens permet parlar de naci\u00f3 catalana no tan sols mirant al passat sin\u00f3 tamb\u00e9 al present i al futur-, de manera que en resti al marge una decisiva franja popular que, degudament exasperada en sentit invers, pugui esdevenir carn de can\u00f3 de l\u2019espanyolisme involucionista, d\u2019un nou lerrouxisme.<\/p>\n

La dreta espanyola, a Catalunya, ha semblat oscil\u00b7lar entre aquesta opci\u00f3 (\u201cvidalcuadrisme\u201d) i l\u2019intent de disputar franges de centralitat a CiU, refor\u00e7at per la necessitat de pactar-hi en el pla estatal. Aquest intent, per\u00f2, hauria estat un fenomen epis\u00f2dic, sota del qual persistiria el vell designi lerrouxista. Aquest, fins avui, havia resultat una via morta, sobretot per l\u2019acci\u00f3 contr\u00e0ria d\u2019unes esquerres especialment fortes, que no van defallir ni tan sols quan el \u201cpujolisme\u201d rampant es permetia distingir entre \u201cbons i mals catalans\u201d, q\u00fcestionant la catalanitat que no s\u2019ajustava al seu motlle i negant el catalanisme del socialistes, en greu perjudici del proc\u00e9s de socialitzaci\u00f3 nacional que aquests encarnaven.<\/p>\n

Ara, per\u00f2, som en un altre moment. Les noves immigracions, la crisi econ\u00f2mica, el ralentiment de l\u2019\u201dascensor social\u201d i el desgast que pateix la pol\u00edtica democr\u00e0tica ofereixen noves oportunitats. La dreta espanyola ho hauria vist i hauria decidit de jugar fort, amb l\u2019ambici\u00f3 de revertir el cam\u00ed fet. Vet aqu\u00ed el quadre de fons (\u201cBar\u00f2metre\u201d de la Generalitat): el 45,3% dels ciutadans se senten m\u00e9s catalans que espanyols (inclosos els que se senten nom\u00e9s catalans) i el 51,9% se senten tan catalans com espanyols (inclosos els que se senten m\u00e9s espanyols que catalans i nom\u00e9s espanyols). Els primers serien radicalitzables mitjan\u00e7ant la provocaci\u00f3, mentre que els segons podrien sentir-se aliens a la radicalitzaci\u00f3 i ser influ\u00efts, en major o menor grau, per una gesticulaci\u00f3 de signe contrari. No s\u00f3n els nombres del Pa\u00eds Valenci\u00e0, per\u00f2 els efectes podrien ser devastadors per al catalanisme i per a Catalunya.<\/p>\n

El catalanisme, en la pluralitat de les seves opcions, ha de ser-ne conscient. I ha de saber que el seu objectiu no consisteix a donar-se gust, deixant la nosa del c\u00e0lcul per a l\u2019adversari, sin\u00f3 que el seu objectiu \u00e9s fer naci\u00f3, \u00e9s a dir, consolidar i augmentar el consens social al seu voltant, sense abandonar la meitat del poble als depredadors. Fer-ho seria llen\u00e7ar la criatura amb l\u2019aigua de la banyera. Des d\u2019aquest punt de vista, davant d\u2019una sent\u00e8ncia adversa, el catalanisme hauria de tancar files al voltant del pacte de 1978 (\u201cnacionalitats i regions\u201d) tal com el v\u00e0rem entendre i al voltant del renovat pacte de 2006. S\u00f3n la nostra cota irrenunciable, amb tota la legitimitat, amb la for\u00e7a de tot el poble, amb la Generalitat al davant. Ni un pas en fals.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Deslleials, tra\u00efdors, delinq\u00fcents, provocadors, c\u00ednics, sectaris, falsaris, venuts, sarsuelers…, s\u00f3n els ep\u00edtets que la premsa dretana de Madrid ha dedicat a l\u2019editorial conjunt dels diaris catalans. Res de nou: el linxament per tota resposta. \u00c9s la mateixa rebuda que va mer\u00e8ixer el projecte de nou Estatut, que seguia la via de la legalitat establerta, en …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[],"class_list":["post-1494","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1494","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1494"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1494\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1496,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1494\/revisions\/1496"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1494"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1494"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1494"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}