{"id":14925,"date":"2017-01-21T13:23:31","date_gmt":"2017-01-21T11:23:31","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=14925"},"modified":"2017-01-21T13:25:38","modified_gmt":"2017-01-21T11:25:38","slug":"didier-dassin-ubu-president","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/didier-dassin-ubu-president\/","title":{"rendered":"Didier Fassin: Ubu president"},"content":{"rendered":"

\"trump2\"L’elecci\u00f3 de Donald Trump<\/strong> a la presid\u00e8ncia dels Estats Units no nom\u00e9s ha commocionat gran part del m\u00f3n intel\u00b7lectual, dels mitjans i de la pol\u00edtica en aquest pa\u00eds i a tot el m\u00f3n, sin\u00f3 que l’ha deixat desemparada. A la indignaci\u00f3 s’ha afegit la incomprensi\u00f3. Per a desxifrar l’esdeveniment, la majoria dels comentaristes han tractat d’analitzar el vot, \u00e9s a dir, tant el perfil com els motius dels electors del nou president. Aix\u00ed, s’ha privilegiat a vegades la dimensi\u00f3 econ\u00f2mica i social, destacant la frustraci\u00f3 dels medis obrers blancs desclassats del “Rust<\/em> Belt<\/em>“, v\u00edctimes de la desindustrialitzaci\u00f3 i la globalitzaci\u00f3, o a vegades s’ha invocat la dimensi\u00f3 cultural i racial, subratllant el ressentiment de la poblaci\u00f3 conservadora del Midwest<\/em> i del Sud enfront de les minories encarnades en\u00a0 la pres\u00e8ncia d’un afroameric\u00e0 a la Casa blanca, que ha sotraguejat\u00a0 l’ordre simb\u00f2lic de la societat nord-americana.<\/p>\n

Per contra, ens hem interrogat menys sobre el fenomen pol\u00edtic que representa l’elecci\u00f3 de Trump<\/strong>, \u00e9s a dir, el que revela la seva entronitzaci\u00f3 al m\u00e9s alt c\u00e0rrec del seu pa\u00eds. A m\u00e9s, el dia mateix de l’anunci de la vict\u00f2ria del candidat republic\u00e0,ha comen\u00e7at\u00a0 un notable proc\u00e9s de normalitzaci\u00f3, amb la majoria dels periodistes i\u00a0 pol\u00edtics dient que cal respectar el vot del poble (tot i els tres milions de vots m\u00e9s obtinguts per Hillary Clinton<\/strong> i els m\u00e9s de sis milions de persones, sobretot de ra\u00e7a negra i pobres, privats del dret a vot) i\u00a0 que calia deixar que el recent elegit tingu\u00e9s l’oportunitat per mostrar els seus actes (com si el c\u00e0rrec f\u00e9s d’ell un altre home del qu\u00e8\u00a0 hav\u00edem conegut com a candidat). El personatge impresentable, de qui es burlaven d’ahir, s’havia convertit de sobte en un home respectable.<\/p>\n

Els pocs intents d’interpretar el fenomen s’han fet amb categories pol\u00edtiques tradicionals sense prendre la mesura del seu car\u00e0cter sense precedents. S’ha parlat molt del populisme, sovint tra\u00e7ant un paral\u00b7lelisme amb Bernie Sanders<\/strong>, presentat com el seu alter ego demo\u00f2crata, cosa que revelava al mateix temps el mediocre poder explicatiu d’aquesta\u00a0 lectura, tant diferents son els estils i programes dels dos homes. S’ha evocat a vegades l’espectre del feixisme, sobretot en els cercles acad\u00e8mics radicals, en refer\u00e8ncia a l’estil autoritari i al discurs nacionalista de Mussolini<\/strong>, per\u00f2 ja es veu els l\u00edmit d’aquesta comparaci\u00f3 en un pa\u00eds on les regles formals de la democr\u00e0cia no s\u00f3n q\u00fcestionades. Tamb\u00e9, a l’estranger, s’ha volgut trivialitzar la seq\u00fc\u00e8ncia en curs\u00a0 concentrant-se en les mesures econ\u00f2miques anunciades, en les que s’ha vist un simple retorn del proteccionisme., com el que defensa\u00a0 Theresa May<\/strong> a Gran Bretanya. Encara que hi ha una part de veritat en aquestes interpretacions, cap d’elles capta, per\u00f2, el que \u00e9s es juga de radicalment singular en la investidura de Trump<\/strong>.<\/p>\n

A situaci\u00f3 in\u00e8dita, llenguatge in\u00e8dit. \u00c9s amb un altre registre que cal\u00a0 pensar aquesta situaci\u00f3, i sobretot posar\u00a0 paraules a la consternaci\u00f3 dels analistes que oscil\u00b7len entre la depressi\u00f3 i la incredulitat, entre el dolor i la burla, sentiment de revolta i elecci\u00f3 de l’escarni. Hi ha alguna cosa tragic\u00f2mica en la manera de ser, de dir i de fer del nou president i el vocabulari pol\u00edtic habitual no en sap el nom. Per tant, en la mesura que Trump<\/strong> \u00e9s un home d’espectacle (que es va fer fam\u00f3s per la presentaci\u00f3 d’un programa de tele-realitat i s’ha dit\u00a0 que governaria el pa\u00eds com\u00a0 condu\u00efa aquest espectacle cruel) i que ha portat a la seva carrera pol\u00edtica a la manera d’una performance<\/em>\u00a0 (m\u00edtings de campanya sobreescalfat amb petites frases di\u00e0ries a Twitter) \u00e9s l\u00f2gicament amb el llenguatge del teatre que cal donar compte del que Trump<\/strong> simbolitza. I m\u00e9s que en\u00a0 La resistible ascensi\u00f3 d’Arturo Ui<\/em> \u00e9s en Ubu Rei<\/em> per buscar la clau de lectura del moment present als EUA .. El nou president \u00e9s un personatge de Jarry<\/strong> m\u00e9s que de Brecht<\/strong>.<\/p>\n

El grotesc, com a forma liter\u00e0ria, \u00e9s el que millor permet descriure aquesta figura pol\u00edtica\u00a0 alhora inquietant i rid\u00edcula, que esborra la distinci\u00f3 entre la trag\u00e8dia i la com\u00e8dia. A la farsa, ir\u00f2nicament anomenada “drama”, que s’estren\u00e0 el 1888, el Pare Ubu<\/strong> conquereix el poder assassinant al rei\u00a0 i a continuaci\u00f3 l’exerceix amb tanta viol\u00e8ncia com bufonades. Egoc\u00e8ntric, nom\u00e9s pensa en el seu inter\u00e8s personal. Deshonest,\u00a0 no distingeix entre b\u00e9ns p\u00fablics i assumptes privats. Incompetent,\u00a0 veu les seves decisions ineptes constantment corregides pel seu entorn. Vulgar, insulta a tots i a la seva dona. Brutal,\u00a0 humilia els seus s\u00fabdits i elimina als seus rivals.<\/p>\n

Haur\u00edem, doncs, de recordar que Trump<\/strong> ha utilitzat els recursos de la seva organitzaci\u00f3 caritativa per encarregar a un pintor el seu retrat a mida natural, que s’ha negat\u00a0 a establir durant la durada del seu mandat presidencial una separaci\u00f3 estricta entre la seva activitat p\u00fablica i els seus negocis privats, que es vanta de donar diners als responsables pol\u00edtics esperant que a canvi\u00a0 accedeixin a les seves demandes, que ha evitat una investigaci\u00f3 criminal sobre malversaci\u00f3 a la seva universitat\u00a0 fent una donaci\u00f3 a la fiscal encarregada del cas, que pateix segons el seu bi\u00f2graf d\u00e8ficit d’atenci\u00f3\u00a0 que no li\u00a0 permet concentrar-se m\u00e9s d’uns pocs minuts sobre un tema, que delega al seu entorn\u00a0 i sovint als seus fills l’estudi de les q\u00fcestions sobre les que ha d’adoptar una decisi\u00f3, que obliga els seus empleats a intervenir p\u00fablicament per a esmenar les seves declaracions m\u00e9s impactants o incoherents, que es vanta de que les dones no se li resisteixen quan les agafa pel sexe i que de fet \u00e9s acusat d’assetjament sexual, que va parodiar un periodista amb discapacitat davant una multitud riallera, que va ironitzar sobre el dolor silenci\u00f3s de la mare d’un soldat mort en combat, que assimila els migrants mexicans als violadors, narcotraficants i delinq\u00fcents, que vol crear un registre dels musulmans que viuen als Estats Units, que va convidar als seus partidaris a lluitar a cops de puny amb els activistes del moviment\u00a0 Black Lives Matter<\/em> i que evoca els “bons temps” en qu\u00e8 els negres no protestaven perqu\u00e8 sabien com se’ls tractaria si s’hi arriscaven?<\/p>\n

Despreocupat del b\u00e9 com\u00fa, irrespectu\u00f3s amb seus conciutadans, inapropiat, irritable, impulsiu, influenciable, inculte\u00a0 – en una paraula ubuesc – l’home que dirigir\u00e0 el pa\u00eds m\u00e9s poder\u00f3s del m\u00f3n \u00e9s una figura del grotesc en la pol\u00edtica. Certament, hi ha una difer\u00e8ncia entre Ubu<\/strong> i el nou president dels Estats Units: el primer va arribar al poder per la for\u00e7a, el segon hi ha arribat per les urnes. El temps dir\u00e0 si hi ha una altra difer\u00e8ncia : al final de l’obra, el personatge de ficci\u00f3 \u00e9s expulsat del poder. Mentre s’acumulen les revelacions comprometedores sobre el seu doble en el m\u00f3n real, incloent les seves relacions secretes amb\u00a0 pot\u00e8ncies estrangeres,\u00a0 que han dut un nombre creixent de parlamentaris a q\u00fcestionar la seva elecci\u00f3 i a boicotejar la seva presa de possessi\u00f3, no \u00e9s segur que arribi al final del seu mandat.<\/p>\n

De qu\u00e8 Trump<\/strong> \u00e9s doncs el nom? All\u00f2 que trasbalsa tan profundament els analistes que s’esforcen per respondre a aquesta pregunta no \u00e9s ni la pol\u00edtica que far\u00e0, que es dibuixa clarament amb la designaci\u00f3 dels membres del seu govern, ni\u00a0 l’electorat que\u00a0 l’ha portat al poder, del qu\u00e8 es capten gradualment les m\u00faltiples\u00a0 l\u00f2giques que han dictat la seva tria, sin\u00f3 l’home en ell mateix. En el moment en que \u00e9s oficialment investit, potser no \u00e9s massa tard per a prendre’s seriosament el que representa, ni que sigui en el registre del grotesc.<\/p>\n

Lib\u00e9ration<\/strong><\/a><\/div>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’elecci\u00f3 de Donald Trump a la presid\u00e8ncia dels Estats Units no nom\u00e9s ha commocionat gran part del m\u00f3n intel\u00b7lectual, dels mitjans i de la pol\u00edtica en aquest pa\u00eds i a tot el m\u00f3n, sin\u00f3 que l’ha deixat desemparada. A la indignaci\u00f3 s’ha afegit la incomprensi\u00f3. Per a desxifrar l’esdeveniment, la majoria dels comentaristes han tractat …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[165],"class_list":["post-14925","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-donald-trump"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14925","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14925"}],"version-history":[{"count":128,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14925\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":15056,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14925\/revisions\/15056"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14925"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14925"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14925"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}