{"id":14779,"date":"2017-01-20T17:02:40","date_gmt":"2017-01-20T15:02:40","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=14779"},"modified":"2017-01-20T17:02:40","modified_gmt":"2017-01-20T15:02:40","slug":"entrevista-a-jurgen-habermas-per-una-polaritzacio-democratica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/entrevista-a-jurgen-habermas-per-una-polaritzacio-democratica\/","title":{"rendered":"Entrevista a J\u00fcrgen Habermas: Per una polaritzaci\u00f3 democr\u00e0tica"},"content":{"rendered":"

\"Habermas\"P.<\/strong> Despr\u00e9s de 1989, tothom parlava del “final de la hist\u00f2ria<\/strong>” en la democr\u00e0cia i l’economia de mercat i en l’actualitat estem experimentant l’aparici\u00f3 d’un fenomen nou en\u00a0 forma de lideratge autoritari\/populista – de Putin<\/strong>\u00a0 passant per Erdogan<\/strong> fins a Donald Trump<\/strong>. Clarament, una nova “internacional autorit\u00e0ria<\/strong>” est\u00e0 aconseguint cada vegada m\u00e9s definir el discurs pol\u00edtic. Tenia ra\u00f3 el vostre contemporani\u00a0 Ralf<\/strong> Dahrendorf<\/strong> pronosticant un segle 21 autoritari? \u00bfEs pot, de fet,\u00a0 parlar d’un canvi d’\u00e8poca?<\/em><\/p>\n

R.<\/strong> Despr\u00e9s de la transformaci\u00f3 de 1989-1990 quan\u00a0 Fukuyama<\/strong> us\u00e0 l’esl\u00f2gan de la “post-hist\u00f2ria”,\u00a0 amb una mena de conservadorisme ferotge, la seva reinterpretaci\u00f3 expressava el triomfalisme miop de les elits occidentals que es van adherir a la creen\u00e7a liberal en l’harmonia preestablerta entre l’economia de mercat i la democr\u00e0cia. Aquests dos elements conformen la din\u00e0mica de la modernitzaci\u00f3 social, per\u00f2 estan vinculats als imperatius funcionals que xoquen repetidament. L’equilibri entre creixement capitalista i\u00a0 participaci\u00f3 de la poblaci\u00f3 – nom\u00e9s\u00a0 acceptat a mitges com a\u00a0 just\u00edcia social – en el creixement d’economies altament productives nom\u00e9s va poder ser aconseguit per estats democr\u00e0tics dignes d’aquest nom. Aquest equilibri, que justifica el nom de “democr\u00e0cia capitalista”, era, per\u00f2, en una perspectiva hist\u00f2rica,\u00a0 m\u00e9s l’excepci\u00f3 que no la regla. Aix\u00f2 fa que la idea d’una consolidaci\u00f3 global del “somni americ\u00e0” sigui una il\u00b7lusi\u00f3.<\/p>\n

El nou desordre mundial, la impot\u00e8ncia dels EUA i Europa pel que fa al creixement dels conflictes internacionals, \u00e9s profundament inquietant i les cat\u00e0strofes humanit\u00e0ries a S\u00edria o Sudan del Sud ens angoixen, aix\u00ed com els actes de terrorisme islamista. No obstant aix\u00f2, no puc recon\u00e8ixer en la constel\u00b7laci\u00f3 que vost\u00e8 indica una tend\u00e8ncia uniforme cap a un nou autoritarisme, sin\u00f3, m\u00e9s aviat, una varietat de causes estructurals i moltes coincid\u00e8ncies. El que els uneix \u00e9s el teclat del nacionalisme, que ha comen\u00e7at a ser tamb\u00e9\u00a0 a l Occident. Fins i tot abans de Putin<\/strong> i Erdogan<\/strong>, R\u00fassia i Turquia no eren “democr\u00e0cies immaculades.” Si Occident havia aplicat una pol\u00edtica una mica m\u00e9s intel\u00b7ligent , es podria haver establert el curs de les relacions amb aquests dos pa\u00efsos de manera diferent – i les forces liberals dels seus pobles es podien haver\u00a0 refor\u00e7at.<\/p>\n

P.<\/strong> No estem sobreestimant ac\u00ed retrospectivament\u00a0 les capacitats de l’Occident?<\/em><\/p>\n

Per descomptat, donada la gran varietat d’interessos divergents, no hauria estat f\u00e0cil per a l’Occident haver trobat el moment adequat per tractar racionalment amb les aspiracions geopol\u00edtiques d’una superpot\u00e8ncia russa relegada o amb les expectatives europees d’un govern turc sempre irritable. El cas de l’eg\u00f2latra Trump<\/strong>, altament significatiu per a tots a Occident, \u00e9s d’ordre diferent. Amb la seva\u00a0 campanya electoral ha portat a un punt cr\u00edtic el proc\u00e9s de polaritzaci\u00f3 que els republicans havien estat desenvolupant amb un c\u00e0lcul fred des de la d\u00e8cada de 1990,\u00a0 incrementant-lo tan sense escr\u00fapols que el “Grand Old Party<\/em>“, el partit d’Abraham Lincoln<\/strong>, ha perdut completament el control del moviment. Aquesta mobilitzaci\u00f3 de ressentiments est\u00e0\u00a0 accentuant les\u00a0 dislocacions socials d’una superpot\u00e8ncia en declivi pol\u00edtic i econ\u00f2mic.<\/p>\n

El que s\u00ed que veig, per tant, com a problem\u00e0tic, no \u00e9s el model d’una Internacional autorit\u00e0ria que vost\u00e9\u00a0 planteja com a hip\u00f2tesi, sin\u00f3 la ruptura de l’estabilitat pol\u00edtica en els pa\u00efsos occidentals en el seu conjunt. En tot judici sobre la retirada dels EUA del seu paper com a pot\u00e8ncia mundial sempre disposada a intervenir per a restablir l’ordre, hem de\u00a0 tenir els ulls atents en el seu fons estructural – que afecta Europa d’una manera similar.<\/p>\n

La globalitzaci\u00f3 econ\u00f2mica que Washington va introduir en la d\u00e8cada de 1970 amb la seva agenda neoliberal ha dut a una disminuci\u00f3 relativa d’Occident. Les nostres societats han defer front\u00a0 a la consci\u00e8ncia d’aquest descens global juntament amb el creixement explosiu, indu\u00eft per la tecnologia, de la complexitat de la vida quotidiana. Les reaccions nacionalistes\u00a0 guanyen terreny en els ambients socials que, o b\u00e9 no s’han beneficiat mai,\u00a0 o ho han fet de manera inadequada,\u00a0 de la prosperitat de les grans economies perqu\u00e8 l’ “efecte de degoteig” sempre prom\u00e8s no s’ha materialitza durant d\u00e8cades.<\/p>\n

P. <\/strong>Fins i tot si no hi ha una tend\u00e8ncia inequ\u00edvoca cap a un nou autoritarisme, \u00f2bviament estem passant per un enorme gir a la dreta; de fet, una revolta de la dreta. I la campanya del Brexit<\/strong> va ser\u00a0 l’exemple m\u00e9s destacat d’aquesta tend\u00e8ncia a Europa. Vost\u00e8 mateix, com va dir fa poc, “no comptava amb una vict\u00f2ria del\u00a0 populisme sobre el capitalisme en el seu pa\u00eds d’origen.” Cap observador sensat\u00a0 pot deixar d’haver estat colpejat \u00e8l car\u00e0cter \u00f2bviament irracional no nom\u00e9s del resultat d’aquesta votaci\u00f3, sin\u00f3 de la pr\u00f2pia campanya. Una cosa \u00e9s clara: Europa tamb\u00e9 \u00e9s cada vegada m\u00e9s una presa d’un populisme seductor, d’Orban<\/strong> i Kaczynski<\/strong> a Le Pen<\/strong> i la\u00a0Alternative f\u00fcr Deutschland<\/em><\/strong>. Vol dir aix\u00f2 que estem travessant un per\u00edode en el qu\u00e8 fer pol\u00edtica irracional ser\u00e0 la norma a Occident? Alguns sectors de l’esquerra ja estan plantejant una\u00a0 reacci\u00f3 al populisme de dreta amb una versi\u00f3 d’esquerra.<\/em>
\n
\n<\/strong><\/em>Abans de reaccionar t\u00e0cticament, s’ha de resoldre el trencaclosques de qu\u00e8 ha succe\u00eft perqu\u00e8 el populisme de dreta hagi pispat els\u00a0\u00a0 temes propis de l’esquerra. L’\u00faltima cimera del G-20<\/strong> va oferir una instructiva pe\u00e7a de teatre\u00a0 en aquest sentit. Una lectura de les crides alarmades dels governs sobre el “perill de dreta” que podr\u00eda\u00a0 dur els estats naci\u00f3 a tancar les portes, a aixecar els ponts llevadissos i a arrasar\u00a0 els mercats globalitzats. Aquest estat d’\u00e0nim respon\u00a0 el canvi sorprenent en la pol\u00edtica social i econ\u00f2mica d’un dels participants, Theresa<\/strong> May<\/strong>, que va anunciar en l’\u00faltima confer\u00e8ncia del partit conservador brit\u00e0nic i que va causar onades d’ira, com era d’esperar, en els mitjans de comunicaci\u00f3 pro-business<\/em>. \u00d2bviament, la\u00a0 primer ministre brit\u00e0nic havia estudiat a fons les raons socials pel Brexit<\/strong>; en qualsevol cas, ella est\u00e0 tractant d’aprofitar el canvi de vent amb les veles del populisme de dreta mitjan\u00e7ant la inversi\u00f3 de la l\u00ednia anterior del partit anterior,\u00a0 obrint la botiga d’un “Estat fort” intervencionista que vol combatre la marginaci\u00f3 de les parts left behind, <\/em>deixades enrere,\u00a0<\/em> de la poblaci\u00f3 i l’augment de les desigualtats en de la societat. Tenint en compte aquesta inversi\u00f3 ir\u00f2nica de l’agenda pol\u00edtica, l’esquerra a Europa ha de preguntar-se per qu\u00e8 el populisme de dreta est\u00e0 tenint \u00e8xit en guanyar-se els oprimits i desfavorits pel fals cam\u00ed de l’a\u00efllament nacional.
\n<\/strong><\/em><\/p>\n

P.<\/strong> Com hauria de ser una resposta d’esquerra al repte de la dreta?<\/em><\/p>\n

La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s per qu\u00e8 els partits d’esquerra no passen a l’ofensiva contra la desigualtat social proposant-se\u00a0 un domesticaci\u00f3 coordinada i transfronterera dels mercats no regulats. Com una alternativa raonable – tant al status quo<\/em> del capitalisme financer salvatge com pel que fa a l’agenda v\u00f6lkisch, <\/em>de retroc\u00e9s nacionalista vers la suposada sobirania d’uns Estat-naci\u00f3 buidatsde for\u00e7a des de fa temps. \u00a0 Jo suggeriria que nom\u00e9s una forma supranacional de cooperaci\u00f3 pot perseguir l’objectiu de donar forma a una reconfiguraci\u00f3 pol\u00edtica socialment acceptable de la globalitzaci\u00f3 econ\u00f2mica. El r\u00e8gim de tractats internacionals \u00e9s aqu\u00ed\u00a0 insuficient; perqu\u00e8, deixant de banda\u00a0 la seva dubtosa legitimitat democr\u00e0tica, les decisions pol\u00edtiques sobre q\u00fcestions de redistribuci\u00f3 nom\u00e9s es poden dur a terme dins d’un estricte marc institucional. Aix\u00f2 deixa nom\u00e9s el cam\u00ed pedreg\u00f3s d’un aprofundiment institucional i de la instauraci\u00f3 d’una cooperaci\u00f3\u00a0 democr\u00e0ticament legitimada cooperaci\u00f3 per damunt de les fronteres nacionals. La Uni\u00f3 Europea<\/strong> va ser una vegada un projecte d’aquest tipus – i una uni\u00f3 pol\u00edtica de la zona euro encara podria ser-ne un. Per\u00f2 els obstacles en el proc\u00e9s de presa de decisions nacionals s\u00f3n bastant alts.<\/p>\n

Des de\u00a0 Clinton<\/strong>, Blair<\/strong> i Schr\u00f6der<\/strong> els socialdem\u00f2crates han oscil\u00b7lat cap a la l\u00ednia neoliberal imperant en les pol\u00edtiques econ\u00f2miques, ja que era o semblava ser prometedora en el sentit pol\u00edtic: en la “batalla pel centre” aquests partits\u00a0 pensaven que nom\u00e9s podien guanyar majories adoptant el curs d’acci\u00f3\u00a0 neoliberal. Aix\u00f2 significava assumir\u00a0 creixents desigualtats socials a llarg termini. Entretant, aquest preu – la creixent exposici\u00f3 econ\u00f2mica i sociocultural de cada vegada majors parts de la poblaci\u00f3 – ha augmentatde manera tan alta que la reacci\u00f3 l’ha aprofitat la dreta. I ara qu\u00e8? Si no hi ha una perspectiva cre\u00efble i proactiva, la protesta simplement es limita a formes expressivistes,\u00a0 irracionals.<\/p>\n

P. <\/strong>Fins i tot pitjor que la dreta populista\u00a0 sembla apar\u00e8ixer el “risc de contagi” en els partits establerts – i, de fet, a tot Europa. Sota la pressi\u00f3 de la dreta, la nova primer ministre de Gran Bretanya ha empr\u00e8s una pol\u00edtica de l\u00ednia dura de dissuadir o fins i tot expulsar els treballadors estrangers i els migrants; a \u00c0ustria el cap socialdem\u00f2crata del govern vol restringir el dret d’asil amb un decret d’emerg\u00e8ncia,\u00a0 i a Fran\u00e7a Fran\u00e7ois<\/strong> Hollande<\/strong> ha estat governant durant\u00a0 un any ja en estat d’emerg\u00e8ncia, amb l’alegria del Front Nacional. Europa respondr\u00e0 a aquest viratge a la\u00a0 dreta o els assoliments republicans s’erosionen de manera irreversible?<\/em><\/p>\n

En la meva apreciaci\u00f3, els pol\u00edtics nacionals van manejar malament el populisme de dreta des del principi. L’error dels partits establerts ha estat acceptar la l\u00ednia de confrontaci\u00f3 que ha volgut definir\u00a0 el populisme de dreta: “Nosaltres” contra el sistema. No importa gens\u00a0 si aquest error pren la forma d’una assimilaci\u00f3 o una confrontaci\u00f3 amb\u00a0 la “dreta”. Miri l’estrident\u00a0 Nicolas Sarkozy,<\/strong> superant l’oferta de Marine Le Pen<\/strong> amb les seves demandes, o l’exemple d’una persona seriosa com el\u00a0 ministre de just\u00edcia alemany, Heiko Maas, <\/strong>responent a Alexander<\/strong><\/a> Gauland<\/strong> en un debat – tots dos fan refor\u00e7ant-se m\u00fatuament. Mentre aqu\u00ed a Alemanya tots veiem el somriure estudiadament ir\u00f2nic de Frauke Petry<\/strong><\/a> (l\u00edder AFD) i el comportament del seu gang <\/em>lamentable. Nom\u00e9s\u00a0 fent cas om\u00eds de les seves intervencions es pot tallar l’herba sota els peus dels populistes de dreta.<\/p>\n

Per\u00f2 aix\u00f2 requereix estar disposat a obrir un front completament diferent en la pol\u00edtica nacional, fent del problema abans esmentat el punt clau en q\u00fcesti\u00f3: Com podem recuperar la iniciativa pol\u00edtica vis-a-vis<\/em> de les forces destructives de la globalitzaci\u00f3 capitalista desenfrenada ? En comptes d’aix\u00f2, l’escena pol\u00edtica \u00e9s predominantment gris sobre gris; un panorama on, per exemple, l’agenda pro-globalitzaci\u00f3 de l’esquerra per a\u00a0 donar forma pol\u00edtica a una societat global creixent a la vegada econ\u00f2micament i digitalment ja no pot distingir-se de l’agenda neoliberal d’abdicaci\u00f3 pol\u00edtica davant del xantatge dels bancs i dels mercats no regulats.<\/p>\n

Caldrien programes pol\u00edtics recognoscibles de nou, incloent el contrast entre la\u00a0 obertura mental “liberal” de l’esquerra – en un sentit pol\u00edtic i cultural –\u00a0 i l’aire viciat nativista de les cr\u00edtiques de la dreta a la globalitzaci\u00f3 econ\u00f2mica sense restriccions. En una paraula: la polaritzaci\u00f3 pol\u00edtica ha de cristal\u00b7litzar de nou en els partits establerts.<\/p>\n

P. <\/strong>En la seva \u00faltima entrevista, al Die Zeit<\/strong> del 7 de juliol, en tant que “comprom\u00e8s lector de diaris des de fa molt temps” critica una “certa complicitat de la premsa” sense la qual “la pol\u00edtica de Merkel<\/strong> d’avorrir a tothom fins a l’endormiscament” no hauria estat capa\u00e7 d\u00a1estendre’s per tot el pa\u00eds. \u00c9s evident, atesa la pol\u00edtica de refugiats de Merkel<\/strong>, que estem experimentant una nova polaritzaci\u00f3. Veu en aix\u00f2 alguna possibilitat de pensar en alternatives pol\u00edtiques?<\/em><\/p>\n

Donada la fixaci\u00f3 en l’AFD<\/strong>, temo m\u00e9s aviat un arrenglerament addicional de les difer\u00e8ncies entre els altres partits. Quan vaig parlar d’una pol\u00edtica d’adormir a tothom,\u00a0 jo estava parlant d’Europa. Pel que fa al futur de la Uni\u00f3 Europea, res no ha canviat des del Brexit<\/strong>. No es llegeix, per exemple, pr\u00e0cticament res sobre la nova escalada del conflicte entre el ministre de Finances Sch\u00e4uble<\/strong> i l’FMI<\/strong> sobre el programa d’ajuda a Gr\u00e8cia. Sense una iniciativa per canviar la pol\u00edtica de retallada de les despeses, tampoc es desenvolupar\u00e0 la disposici\u00f3 interior d’Europa per a la cooperaci\u00f3 en altres \u00e0mbits pol\u00edtics.<\/p>\n

Wolfgang Sch\u00e4uble<\/strong>, despr\u00e9s del Brexit<\/strong>, s’ha retractat p\u00fablicament, en una entrevista al Die Welt<\/strong>, de la seva proposta de futur per a un nucli proactiu d’Europa que ell i Karl Lamers<\/strong> van fer a comen\u00e7aments dels anys 90. Angela Merkel,<\/strong> que s’ha revelat com una pol\u00edtica gratament racional a favor del pragmatisme expert, tamb\u00e9 s’ha mostrat com una curt-terminista i una oportunista de propulsi\u00f3 mec\u00e0nica, em va sorprendre amb la seva pol\u00edtica constructiva sobre els refugiats. El seu \u00faltim viatge a l’\u00c0frica ha mostrat que\u00a0 t\u00e9 la capacitat i disposici\u00f3 per actuar d’una manera estrat\u00e8gica i de llarg abast. Per\u00f2 en canvi, i aix\u00f2 ha estat cert ja des de l’any 2010,\u00a0 du a terme una pol\u00edtica cap a Europa des de la perspectiva estreta de l’egoisme econ\u00f2mic nacional. De fet,\u00a0 sembla pensar nom\u00e9s en termes d’interessos nacionals en aquesta gran \u00e0rea pol\u00edtica\u00a0 on\u00a0 el nostre govern ha deixat de\u00a0 proporcionar l’impuls per a la creaci\u00f3 i posterior desenvolupament de la UE. La miop pol\u00edtica d’austeritat\u00a0 de Merkel<\/strong>, aferrant-ser\u00edgidament a l’status quo<\/em>, ha impedit fer els passos endavant necessaris i ha aprofundit enormement les divisions dins d’Europa.<\/p>\n

P. <\/strong>Vost\u00e8\u00a0 ha exigit durant molt temps una transnacionalitzaci\u00f3 de la democr\u00e0cia i l’enfortiment de la UE, per compensar la p\u00e8rdua de control dels Estats-naci\u00f3 en una societat global altament interdependent. No obstant aix\u00f2, clarament, l’anhel d’una retirada cap al refugi de l’Estat-naci\u00f3 est\u00e0 creixent cada vegada m\u00e9s. Donat l’estat actual de la UE i de les seves institucions, veu la m\u00e9s remota possibilitat realista de lluitar contra aquesta renacionalitzaci\u00f3?<\/em><\/p>\n

Les negociacions sobre el Brexit portaran aquest tema novament a l’agenda, en qualsevol cas. De fet, dono\u00a0 suport a la diferenciaci\u00f3 interna entre una uro-Uni\u00f3 pol\u00edtica cada vegada m\u00e9s estreta (lema: Core Europa<\/strong>) i una perif\u00e8ria d’estats membres que poden unir-se al nucli en qualsevol moment. Hi ha tantes raons pol\u00edtiques i econ\u00f2miques i tants fets que parlen a favor d’aquest disseny que crec que els pol\u00edtics farien millor en confiar en la capacitat de les persones per aprendre que justificant el seu abandonament de la conformaci\u00f3 del futur amb\u00a0 el recurs fatalista a\u00a0 forces sist\u00e8miques\u00a0 inalterables. La traject\u00f2ria d’Angela Merkel<\/strong> ofereix, amb la retirada de l’energia nuclear i la seva pol\u00edtica pionera de refugiats, dos notables exemples contra la tesi de la manca de marge de maniobra pol\u00edtica.<\/p>\n

Social Europe<\/strong><\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

P. Despr\u00e9s de 1989, tothom parlava del “final de la hist\u00f2ria” en la democr\u00e0cia i l’economia de mercat i en l’actualitat estem experimentant l’aparici\u00f3 d’un fenomen nou en\u00a0 forma de lideratge autoritari\/populista – de Putin\u00a0 passant per Erdogan fins a Donald Trump. Clarament, una nova “internacional autorit\u00e0ria” est\u00e0 aconseguint cada vegada m\u00e9s definir el discurs …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[127,7,16,1],"tags":[29,115,25],"class_list":["post-14779","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-entrevistes","category-espaisocialista","category-europa","category-general","tag-esquerra-europea","tag-politica-internacional","tag-unio-europea"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14779","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14779"}],"version-history":[{"count":143,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14779\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14923,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14779\/revisions\/14923"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14779"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14779"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14779"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}