![\"Coscubiela-confluencia-imprescindible-crear-alternativas_EDIIMA20150518_0410_4\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2017\/01\/Coscubiela-confluencia-imprescindible-crear-alternativas_EDIIMA20150518_0410_4-300x168.jpeg\")
Totes les definicions diverses que al llarg del temps s\u2019han fet sobre l\u2019Estat coincideixen en que \u00e9s una estructura pol\u00edtica que ostenta un poder de coacci\u00f3 sobre una comunitat humana<\/p>\nTotes les definicions diverses que al llarg del temps s\u2019han fet sobre l\u2019Estat coincideixen en que \u00e9s una estructura pol\u00edtica que ostenta un poder de coacci\u00f3 sobre una comunitat humana<\/p>\n
El que Max Weber<\/strong> va anomenar \u201cmonopoli en l’\u00fas leg\u00edtim de la for\u00e7a f\u00edsica<\/em>\u201d o \u201cmonopoli de la viol\u00e8ncia<\/em>\u201d i Marx<\/strong> el \u201cregne de la for\u00e7a dels que ostenten el poder<\/em>\u201d.<\/p>\n L\u2019estat, a difer\u00e8ncia d\u2019altres formes d\u2019exercici de la viol\u00e8ncia, precisa de legitimitat per imposar la seva coacci\u00f3 organitzada.<\/p>\n Com ens explicava el professor Jordi Sol\u00e9 Tura<\/strong>, en ple franquisme, la legitimitat de l\u2019estat per exercir la coacci\u00f3 organitzada requereix de l\u2019exist\u00e8ncia de lla\u00e7os de pertin\u00e8ncia, de solidaritat, en la comunitat humana en que actua l\u2019Estat. Per aix\u00f2, quan aquesta solidaritat o sentit de pertinen\u00e7a a la comunitat s\u2019afebleix, l\u2019Estat perd legitimitat. \u00c9s el que ha passat a Catalunya amb l\u2019estat espanyol.<\/p>\n Sobre els mecanismes de legitimaci\u00f3 de l\u2019Estat en l\u2019\u00fas de la viol\u00e8ncia hi ha riuades de tinta escrita. I molt sovint realitats com el penal Guant\u00e1namo o la reacci\u00f3 d\u2019Erdogan<\/strong> en resposta -diu ell i el seu r\u00e8gim- al fallit cop d\u2019Estat a Turquia ens presenten exemples de com de manipulable \u00e9s la frontera entre viol\u00e8ncia legitima i il\u00b7leg\u00edtima.<\/p>\n En tot cas, per existir com a tal, l\u2019Estat a m\u00e9s de legitimitat democr\u00e0tica necessita disposar de capacitat de coacci\u00f3.<\/p>\n I aquesta \u00e9s una de les raons, la m\u00e9s important, de la crisi dels estats-naci\u00f3 en un context d\u2019economia globalitzada, dominada pel poder del capitalisme financer. Els Estats-naci\u00f3 mantenen els atributs formals del poder, per\u00f2 son impotents per exercir la coacci\u00f3 sobre uns poders econ\u00f2mics globals que actuen en uns espais territorials i temporals que s\u2019escapen a la seva actuaci\u00f3.<\/p>\n Aquesta crisi de l\u2019estat es manifesta de manera clara en una de les seves principals funcions, la de crear normes amb capacitat d\u2019obligar. La incapacitat dels estats nacionals per regular de manera efectiva la vida econ\u00f2mica i social ha donat lloc a un proc\u00e9s de degradaci\u00f3 del dret i a la aparici\u00f3 de formes legislatives que podr\u00edem qualificar de mutants.<\/p>\n Curiosament, o no tant, quanta m\u00e9s dificultat tenen els Estats per regular l\u2019economia i la societat global, m\u00e9s proliferen les lleis, algunes sense cap capacitat de regulaci\u00f3 efectiva, sense for\u00e7a d\u2019obligar.<\/p>\n En paral\u00b7lel, les societats adopten actituds de negaci\u00f3 d\u2019aquesta impot\u00e8ncia i reaccionen mistificant les lleis com a soluci\u00f3. El resultat d\u2019aquesta combinaci\u00f3 entre impot\u00e8ncia de la pol\u00edtica i mistificaci\u00f3 social de les lleis, \u00e9s una proliferaci\u00f3 legislativa que pret\u00e9n dissimular la manca de pol\u00edtiques efectives. A menys pol\u00edtica m\u00e9s lleis \u00e9s avui el paradigma dominant.<\/p>\n Aix\u00f2 explica la proliferaci\u00f3 de tot tipus de placebos legislatius, diferents formes mutants de lleis, que contenen de tot menys normes amb capacitat d\u2019obligar al seu compliment. La modalitat m\u00e9s coneguda d\u2019aquests placebos legislatius \u00e9s el soft law<\/em>, que es podria traduir com a \u201cDret tou<\/em>\u201d.<\/p>\n El soft law<\/em> \u00e9s un vell conegut del dret internacional i no \u00e9s casualitat que sigui el seu espai natural. El Dret internacional no disposa d\u2019un poder amb capacitat per exercir la coacci\u00f3 i imposar les normes que produeix. Per aix\u00f2 \u00e9s freq\u00fcent que les resolucions de les NNUU quedin en paper mullat i en sentit contrari, que accions de l\u00b4\u00fas de la for\u00e7a a nivell internacional no tingui la legitimitat de cap poder democr\u00e0tic. O lleis que tenen tota l\u2019aparen\u00e7a i formalitat que els son pr\u00f2pies, per\u00f2 no tenen cap efic\u00e0cia obligat\u00f2ria i a les que costa distingir de programes electorals, projectes pol\u00edtics, declaracions d\u2019intencions o plans d\u2019acci\u00f3 governamental. Lleis que el llenguatge de la part dispositiva de la norma no es distingeix de l\u2019exposici\u00f3 de motius o el pre\u00e0mbul en el que s\u2019exposen els objectius de la Llei.<\/p>\n A Espanya dos exemples molts recents son la Llei Org\u00e0nica per la igualtat efectiva entre dones i homes del 2007 i la Llei per la de l\u2019Economia sostenible de mar\u00e7 del 2011.<\/p>\n Aquest fenomen global de degradaci\u00f3 legislativa, s\u2019expressa a Catalunya amb m\u00e9s intensitat. Perqu\u00e8 a la crisi de l\u2019Estat-naci\u00f3 que ens afecta com a poder sub-estatal s\u2019afegeix les limitacions de la inexist\u00e8ncia d\u2019Estat propi i alhora la ficci\u00f3 de voler actuar com si ho f\u00f3ssim. El resultat \u00e9s que a Catalunya la proliferaci\u00f3 de normes sense cap incid\u00e8ncia reguladora real arriba al cim del paroxisme.<\/p>\n A Catalunya s\u2019usa i abusa del soft law<\/em> i fins i tot es va un pas m\u00e9s enll\u00e0 en la creativitat de formes legislatives placebos que pretenen amagar la manca de capacitat d\u2019obligar.<\/p>\n El processisme en la seva necessitat de presentar com a f\u00e0cil, r\u00e0pid i real un imaginari complex i complicat d\u2019assolir, s\u2019ha inventat noves modalitats legislatives que podr\u00edem qualificar com a \u201cwish law<\/em>\u201d i \u201cconsolation<\/em> law<\/em>\u201d. Lleis desitjos i lleis consolaci\u00f3. \u00c9s la via catalana, la reacci\u00f3 a una doble negaci\u00f3, la de la crisi dels Estats naci\u00f3 i la de la impossibilitat de construir un nou Estat sense disposar del monopoli de la for\u00e7a. Aquesta legislatura est\u00e0 sent prol\u00edfica en la producci\u00f3 de projectes de Lleis que no tenen cap dels atributs propis d\u2019una Llei, contenir drets i obligacions amb capacitat d\u2019 imposar el seu compliment.<\/p>\n Un exemple de \u201cWish Law<\/em>\u201d \u00e9s el projecte de Llei de Reforma Hor\u00e0ria, que expressa un objectiu no sols lloable, sin\u00f3 necessari, per\u00f2 que xoca amb la manca de capacitat d\u2019obligar. I no sols per la inexist\u00e8ncia d\u2019Estat propi, tamb\u00e9 per les dificultats de regular un fet que t\u00e9 dimensions humanes per\u00f2 tamb\u00e9 econ\u00f2miques front uns mercats i una economia globalitzada que exerceixen de facto aquesta for\u00e7a reguladora. Un desig, un objectiu pol\u00edtic, per molt digne que sigui no \u00e9s una Llei.<\/p>\n La degradaci\u00f3 legislativa afecta especialment a l\u2019\u00e0mbit tributari, no en va \u00e9s un dels \u00e0mbits en el que va n\u00e9ixer l\u2019estat-naci\u00f3 i en el que m\u00e9s resist\u00e8ncies ofereix a desapar\u00e8ixer. Alhora \u00e9s un dels espais en que es fa m\u00e9s evident la for\u00e7a reguladora de l\u2019economia global, via dumping<\/em> fiscal, que acaba buidant de for\u00e7a real als Estats.<\/p>\n Davant les limitacions competencials en mat\u00e8ria tribut\u00e0ria reiterades pel Tribunal Constitucional, alguns partits proposen la \u201cdesobedi\u00e8ncia tribut\u00e0ria<\/em>\u201d, i plantegen recuperar els impostos anul\u00b7lats pel Tribunal Constitucional. Obviant que, sense capacitat per obligar als contribuents, sense disposar del monopoli en l\u2019\u00fas leg\u00edtim de la for\u00e7a f\u00edsica, la normativa tributaria \u00e9s paper mullat.<\/p>\n I en un nou pas en aquest tobogan de degradaci\u00f3 de la llei i amb ella de la pol\u00edtica s\u2019ha produ\u00eft l\u2019aparici\u00f3 del que podr\u00edem anomenar de \u201cconsolation law<\/em>\u201d.<\/p>\n Per tapar la negativa de JuntsPelS\u00ed<\/strong> a la reforma dels tram catal\u00e0 de l\u2019IRPF, impost de successions i donacions i impost de patrimoni, JxSI<\/strong> i la CUP<\/strong> presenten com a placebo un impost que es disfressa de \u201cgrans fortunes<\/em>\u201d i que anomenen de \u201cbens improductius<\/em>\u201d.<\/p>\n Tot apunta que aquesta Llei, si alguna vegada entra en vigor, acabar\u00e0 creant un impost improductiu en la seva capacitat recaptat\u00f2ria i que nom\u00e9s tindr\u00e0 un efecte, netejar males consciencies per haver renunciat a fer pagar m\u00e9s als que m\u00e9s tenen per finan\u00e7ar pol\u00edtiques socials. \u201cConsolation law<\/em>\u201d.<\/p>\n En l\u2019horitz\u00f3 del 2017 ja s\u2019ha anunciat el que podria ser el cim d\u2019aquesta estrat\u00e8gia de fer lleis sense cap for\u00e7a d\u2019obligar, perqu\u00e8 no disposen del monopoli leg\u00edtim de la for\u00e7a. \u00c9s l\u2019anomenada Llei de Transitorietat Jur\u00eddica<\/strong> que tindria com objectiu, diuen els seus promotors, la substituci\u00f3 de tot l\u2019entramat de legalitat espanyola per una nova legalitat catalana que, entre d\u2019altres coses serviria per legitimar la celebraci\u00f3 d\u2019un refer\u00e8ndum unilateral i la posterior declaraci\u00f3 unilateral d\u2019independ\u00e8ncia.<\/p>\n Suposant, que \u00e9s molt suposar, que el Parlament de Catalunya amb la seva actual composici\u00f3 pugui adoptar una decisi\u00f3 d\u2019aquesta naturalesa \u2013 conv\u00e9 recordar que per reformar l\u2019Estatut d\u2019autonomia cal una majoria qualificada de dos ter\u00e7os- ens tornem a trobar de nou amb el gran obstacle. Les lleis per ser-ho de veritat i tenir algun tipus d\u2019efic\u00e0cia necessiten darrera seu un poder amb capacitat per imposar-les per mitja de l\u2019\u00fas de la for\u00e7a.<\/p>\n Creure que es pot fer un RUI que tingui algun tipus d\u2019efic\u00e0cia pol\u00edtica o que es pot aprovar un Llei que permeti el transit, de la nit al dia, des de la legislaci\u00f3 espanyola a la catalana, sense acord amb l\u2019estat \u00e9s negar les evid\u00e8ncies hist\u00f2riques del que \u00e9s un Estat. Sense disposar de la capacitat de coacci\u00f3 que proporciona l\u2019\u00fas leg\u00edtim de la for\u00e7a propi dels Estats no \u00e9s viable aquest cam\u00ed, m\u00e9s que en un imaginari fictici en el que es belluga la pol\u00edtica catalana des de fa ja quatre anys.<\/p>\n Estem un altre cop en el punt de partida d\u2019un proc\u00e9s circular que va donant voltes sobre si mateix. Per provocar un canvi en l\u2019estatus pol\u00edtic de Catalunya, a m\u00e9s de buscar la legitimitat interna que nom\u00e9s pot donar un refer\u00e8ndum que sigui assumit com a tal per la immensa majoria de la ciutadania de Catalunya, cal que es produeixi una transfer\u00e8ncia del poder d\u2019exercir la for\u00e7a. I aix\u00f2 sols \u00e9s possible o per mitj\u00e0 del pacte o\u00a0 d\u2019una insubmissi\u00f3, d\u2019una insurrecci\u00f3 \u2013 que no significa necess\u00e0riament l\u2019\u00fas de la viol\u00e8ncia-. El reconeixement internacional sempre ve despr\u00e9s, a pilota passada, mai abans.<\/p>\n Dit aix\u00ed pot sonar molt fort, per\u00f2 \u00e9s una de les evid\u00e8ncies en les que van coincidir tots els experts que van passar per la Comissi\u00f3 de Proc\u00e9s Constituent. Totes les experi\u00e8ncies comparades \u2013 sense excepci\u00f3 – confirmen que la substituci\u00f3 d\u2019un poder constitu\u00eft per un nou poder constituent sempre s\u2019ha produ\u00eft o b\u00e9 per impuls o acceptaci\u00f3 del poder constitu\u00eft \u2013 de motu propi o per mitj\u00e0 del pacte -. O b\u00e9 per la via de la insurrecci\u00f3 o la insubmissi\u00f3.<\/p>\n Aquest imaginari d\u2019una tercera via, per la que un dia ens anirem a dormir amb la legalitat de l\u2019estat espanyol i l\u2019endem\u00e0 ens llevarem amb la legalitat d\u2019un nou estat catal\u00e0, nom\u00e9s t\u00e9 l\u2019objectiu de mantenir viva la flama de la il\u00b7lusi\u00f3, davant les evid\u00e8ncies que un proc\u00e9s f\u00e0cil, r\u00e0pid, sense riscos ni costos no existeix.<\/p>\n Clar que igual del que estem parlant no \u00e9s d\u2019independ\u00e8ncia, ni de federalisme, ni tan sols d\u2019un refer\u00e8ndum, sin\u00f3 de l\u2019inici de la propera campanya electoral d\u2019unes altres eleccions excepcionals o plebiscit\u00e0ries, que aquest cop es podrien batejar de constituents, com les que s\u2019han repetit a Catalunya des de setembre del 2012.<\/p>\n El resultat de tants moviments t\u00e0ctics per burlar l\u2019Estat Espanyol \u00e9s que un altre cop s\u2019est\u00e0 enganyant a la ciutadania de Catalunya.<\/p>\n O pacte o insubmissi\u00f3.<\/p>\n <\/p>\n
\nFa anys que el soft law<\/em> va desbordar l\u2019espai del dret internacional i est\u00e0 inundant les produccions legislatives de molts estats. Per exemple amb la formulaci\u00f3 de codis de bones pr\u00e0ctiques que agafen l\u2019aparen\u00e7a de Lleis per\u00f2 que no ho son.<\/p>\n