{"id":14659,"date":"2017-01-16T10:11:39","date_gmt":"2017-01-16T08:11:39","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=14659"},"modified":"2017-01-16T10:11:39","modified_gmt":"2017-01-16T08:11:39","slug":"lluis-bassets-bala-de-plata","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/lluis-bassets-bala-de-plata\/","title":{"rendered":"Llu\u00eds Bassets: Bala de plata"},"content":{"rendered":"
\n
\n
\n

\"Silver-Bullet\"Quan ja no queda esperan\u00e7a, apareix l’arma secreta. A l\u2019\u00faltim moment, just quan tot es dona per perdut, arriba la salvaci\u00f3, l’instrument o el personatge miracul\u00f3s que fa el tomb definitiu i ens lliura la vict\u00f2ria.<\/p>\n

\u00c9s la bala de plata amb la qual l’heroi mitol\u00f2gic liquidava vampirs i licantrops; Santiago damunt del cavall blanc, que decantava les batalles a favor dels cristians; o el rei Sebasti\u00e0 I, al qual esperen les hosts miserables de Canudos en la seva guerra desigual amb l’ex\u00e8rcit brasiler. El setge de Barcelona el 1714 tamb\u00e9 la va tenir i era la Mare de D\u00e9u de la Merc\u00e8, proclamada capitana general i invocada en processons i rogatives per un grup de clergues, monges i beats fan\u00e0tics.<\/p>\n

L’arma secreta t\u00e9 una funcionalitat pol\u00edtica. \u00c9s un instrument per mantenir la cohesi\u00f3 i prosseguir el combat quan la derrota es dona per descomptada. Serveix per contenir les desercions i reclamar un \u00faltim sacrifici quan cap sacrifici serveix per a res. El nazisme tamb\u00e9 va tenir la seva arma secreta, ni m\u00e9s ni menys que la construcci\u00f3 de l’arma at\u00f2mica, que permetia als seus partidaris seguir creient en la salvaci\u00f3 in extremis<\/em> d’una derrota ineluctable.<\/p>\n

Quan el proc\u00e9s est\u00e0 entrant ja en l’\u00faltima fase, aquest 2017, en qu\u00e8 se’ns diu que es produir\u00e0 el desenlla\u00e7, la majoria parlament\u00e0ria independentista, formada per Junts pel S\u00ed i la CUP, acaba d’exhibir tamb\u00e9 una misteriosa bala de plata, envoltada del m\u00e0xim secretisme. En la nostra \u00e8poca el motiu de l’\u00faltima esperan\u00e7a no pot ser, naturalment, una figura o un instrument redemptor al qual es convoca per auxiliar les devotes tropes independentistes en la seva imminent derrota a mans de l\u2019unionisme.<\/p>\n

La bala de plata que t\u00e9 l’independentisme \u00e9s jur\u00eddica, una llei anomenada de transitorietat<\/em>, que nom\u00e9s mostra com el cuc a l’ham, un article primer pel qual Catalunya es constitueix en rep\u00fablica social, democr\u00e0tica i de dret. \u00c9s una esp\u00e8cie de Constituci\u00f3 clandestina i anticipada, de manera que l’anunci de l’acord entre Junts pel S\u00ed i la CUP per impulsar-la t\u00e9 la virtut addicional de convertir-se en una proclamaci\u00f3 avan\u00e7ada de la independ\u00e8ncia en el m\u00f3n de la postveritat, que \u00e9s l\u2019\u00fanica realitat del proc\u00e9s des de fa molt de temps.<\/p>\n

La debilitat del processisme<\/em> \u00e9s extrema. Parlar de lideratges \u00e9s un sarcasme. La seva capacitat d’aglutinar majories est\u00e0 estancada. Tres vegades ha demostrat la seva for\u00e7a i tamb\u00e9 les seves limitacions, a enorme dist\u00e0ncia del que es necessitava per saltar els alt\u00edssims murs de la legalitat i del reconeixement internacional: en les eleccions del 2012, quan Artur Mas<\/strong> va passar de 62 a 50 diputats en lloc d’obtenir la majoria absoluta indestructible que demanava; en el 9-N, quan nom\u00e9s un 37 per cent dels catalans van participar en la consulta sobre la independ\u00e8ncia, i el 27 de setembre del 2015, quan Artur Mas<\/strong> no va obtenir la majoria de vots independentistes a les eleccions que va convocar amb la pretensi\u00f3 de presentar-les internacionalment com un refer\u00e8ndum d’autodeterminaci\u00f3.<\/p>\n

La majoria parlament\u00e0ria independentista, sotmesa a les vel\u00b7le\u00eftats revolucion\u00e0ries de la CUP, nom\u00e9s es mant\u00e9 gr\u00e0cies a l’auxili inestimable de Mariano Rajoy<\/strong>. Alg\u00fa hauria tocat a retirada en condicions pol\u00edtiques normals, \u00e9s a dir, de di\u00e0leg pol\u00edtic efectiu, d’intervenci\u00f3 molt prudent i acotada dels tribunals i sobretot de resposta al projecte independentista amb una alternativa espanyola seriosa. El primer govern independentista de la hist\u00f2ria de Catalunya ha demostrat una incapacitat i una pobresa de recursos esgarrifoses. El seu m\u00e8rit m\u00e9s important \u00e9s existir i haver aconseguit passar una moci\u00f3 de confian\u00e7a. Fa cinc anys que ha deixat de funcionar la idea que els governs treballen. S\u00f3n governs sense obra. Si al damunt s’enfonsa el castell del proc\u00e9s, nom\u00e9s queda llavors la dissoluci\u00f3 i una nova distribuci\u00f3 d\u2019escons que doni lloc a un govern que torni a governar.<\/p>\n

La resist\u00e8ncia a recon\u00e8ixer aquesta realitat \u00e9s enorme. Dissoldre el govern, per m\u00e9s que es declarin constituents els pr\u00f2xims comicis, ser\u00e0 el reconeixement del frac\u00e0s i, encara que de forma vergonyosa, de l’error estrat\u00e8gic colossal que ha significat el disseny del fam\u00f3s xoc de trens sense un c\u00e0lcul realista de la correlaci\u00f3 de forces interna, espanyola i internacional. Nom\u00e9s queda, mentrestant, la bala de plata, la f\u00f3rmula m\u00e0gica que permet mantenir el proc\u00e9s m\u00e9s enll\u00e0 del proc\u00e9s perqu\u00e8 el processisme<\/em> segueixi aguantant. Sempre esperant un dirigent independentista l\u00facid i valent, i tamb\u00e9 convincent, naturalment, que digui d’una vegada i clarament la veritat als catalans, i sobretot als fervorosos creients processistes<\/em>.<\/p>\n

ElPa\u00eds.Cat<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Quan ja no queda esperan\u00e7a, apareix l’arma secreta. A l\u2019\u00faltim moment, just quan tot es dona per perdut, arriba la salvaci\u00f3, l’instrument o el personatge miracul\u00f3s que fa el tomb definitiu i ens lliura la vict\u00f2ria. \u00c9s la bala de plata amb la qual l’heroi mitol\u00f2gic liquidava vampirs i licantrops; Santiago damunt del cavall blanc, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[169,187],"class_list":["post-14659","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general","tag-lluis-bassets","tag-politica-catalana"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14659","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14659"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14659\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14664,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14659\/revisions\/14664"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14659"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14659"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14659"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}