{"id":14542,"date":"2017-01-15T10:41:58","date_gmt":"2017-01-15T08:41:58","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=14542"},"modified":"2017-01-15T21:53:13","modified_gmt":"2017-01-15T19:53:13","slug":"poul-nyrup-rasmussen-i-udo-bullman-la-socialdemocracia-que-ve","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/poul-nyrup-rasmussen-i-udo-bullman-la-socialdemocracia-que-ve\/","title":{"rendered":"Poul Nyrup Rasmussen i Udo Bullman: La socialdemocr\u00e0cia que ve (un manifest)"},"content":{"rendered":"

\"main-tendue-solidarite-19099-1200-630\"“Res no es fa sol. I molt poques coses duren. Per tant, centreu-vos en la vostra for\u00e7a, en el fet que cada per\u00edode exigeix \u200b\u200bles seves pr\u00f2pies respostes, i en que cal estar disposats a la tasca si\u00a0 volem obtenir alguna cosa bona<\/em>.”<\/em>
\nWilly Brandt, Congr\u00e9s de la Internacional Socialista, Berl\u00edn, 15 setembre 1992.<\/p>\n

 <\/p>\n

Willy Brandt<\/strong> va pronunciar aquestes inspirades paraules menys d’un mes abans de morir, despr\u00e9s d’una vida excepcional de lluita pels valors progressistes a Alemanya, a Europa i a tot el m\u00f3n. Ens recorda una cosa essencial que haur\u00edem de guardar sempre en els nostres cors i en les nostres ments: que la millor resposta als desafiaments d’ahir pot no ser adequada avui, i menys encara dem\u00e0. Tamb\u00e9 ens diu, com ho va fer al llarg de la seva vida i en totes les seves accions, que les millors respostes que podem proporcionar, com a progressistes, s\u00f3n les m\u00e9s dif\u00edcils: les que mereixen que es lluiti per elles.<\/p>\n

En el nostre viatge cap al que esperem que sigui un m\u00f3n millor, m\u00e9s just i pac\u00edfic, hem arribat ara a una cru\u00eflla entre el vell m\u00f3n de la postguerra i un m\u00f3n nou.<\/p>\n

Les q\u00fcestions b\u00e0siques per les quals hem de lluitar romanen: s\u00f3n la just\u00edcia social, la solidaritat i igualtat, la sostenibilitat, la llibertat i democr\u00e0cia, a m\u00e9s de la pau. Per\u00f2 el ritme imparable i accelerat del canvi en les seves formes m\u00faltiples i\u00a0 radicals, la seva\u00a0 aparici\u00f3 sovint impredictible, i l’escala abrupta de les diferents crisis, m\u00e9s la pressi\u00f3 cada vegada m\u00e9s forta sobre pr\u00e0cticament tot el que els progressistes hem constru\u00eft i aconseguit al llarg de molts decennis, no tenen precedents.<\/p>\n

Al llarg dels tres \u00faltims decennis, la humanitat ha desencadenat una poderosa i duradora din\u00e0mica de canvi en els camps econ\u00f2mic, social, cultural, i pol\u00edtic. Aquesta din\u00e0mica, les seves interaccions i els impactes que causa a la societat i al nostre planeta, ens estan conduint a un m\u00f3n cada vegada m\u00e9s velo\u00e7, on s’autogeneren desenvolupaments creixentment transformadors. Els perills greus es multipliquen, tant almenys com noves oportunitats fascinants per al nostre futur.<\/p>\n

Des d’una perspectiva pol\u00edtica, dirigir aquest m\u00f3n en transformaci\u00f3 vers un futur millor mitjan\u00e7ant un sistema basat en valors com\u00a0 la igualtat, la just\u00edcia social, la llibertat i la pau, est\u00e0 resultant una tasca incre\u00efblement complexa, i cada vegada m\u00e9s dif\u00edcil de dur a terme.<\/p>\n

Nom\u00e9s si\u00a0 inventem una nova forma de pol\u00edtica transformadora progressista podrem els socialdem\u00f2crates, en el futur, garantir aquest sistema de valors en el que s’ha convertit ja en un m\u00f3n super complex en transformaci\u00f3. Pel contrari, si fallem en aquesta missi\u00f3, la socialdemocr\u00e0cia corre el perill d’un retroc\u00e9s estructural que pot convertir-la en un moviment pol\u00edtic minoritari, i en definitiva en una forma marginal d’expressi\u00f3 pol\u00edtica.<\/p>\n

El fet, trist i profundament preocupant, que en la majoria dels nostres pa\u00efsos, menys i menys joves estan disposats a comprometre’s amb nosaltres perqu\u00e8 no veuen en la socialdemocr\u00e0cia una part essencial de la pol\u00edtica del futur, hauria de ser un toc d’alerta brutal per tots nosaltres.<\/p>\n

UN M\u00d3N EN TRANSFORMACI\u00d3<\/strong><\/p>\n

El m\u00f3n en qu\u00e8 vivim est\u00e0 patint una profunda metamorfosi. Aquest proc\u00e9s, que va molt m\u00e9s enll\u00e0 de la mera globalitzaci\u00f3 del comer\u00e7 i la inversi\u00f3, ha produ\u00eft d’altra banda beneficis impressionants. Amb centenars de milions de persones salvades de la pobresa extrema, no hi pot haver dubte de l’immens potencial per al progr\u00e9s mundial que suposa la globalitzaci\u00f3.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, en abs\u00e8ncia d’unes normes globals suficientment progressives, la globalitzaci\u00f3 tamb\u00e9 est\u00e0 exacerbant alguns dels efectes m\u00e9s devastadors del capitalisme. De fet, sovint tenim la sensaci\u00f3 que els nostres sistemes i pr\u00e0ctiques pol\u00edtiques -els estats naci\u00f3, les actuals formes d’integraci\u00f3 regional i global, i la societat civil organitzada- s’estan mostrant cada vegada m\u00e9s incapa\u00e7os de gestionar el canvi global en benefici de els ciutadans. Tot i que aquesta incapacitat per gestionar l’actual canvi transformador \u00e9s una mala not\u00edcia per a tots els moviments pol\u00edtics -tant progressistes com conservadors i centristes-, resulta particularment \u00e0rdua per a la socialdemocr\u00e0cia d’avui dia.<\/p>\n

La socialdemocr\u00e0cia, com a moviment pol\u00edtic, deu la seva exist\u00e8ncia a la constataci\u00f3 que la hist\u00f2ria poques vegades, si \u00e9s que n’hi ha hagut alguna, treballa en benefici de la gent comuna, llevat que sigui guiada i modelada per una intervenci\u00f3 pol\u00edtica resolta i basada en els valors. Van ser\u00a0 els temps inicials de la revoluci\u00f3 industrial, quan nom\u00e9s uns pocs collien els beneficis de la modernitzaci\u00f3 econ\u00f2mica mentre els m\u00e9s patien privacions i explotaci\u00f3, els que ens van ensenyar aquesta lli\u00e7\u00f3. Amb tot, la socialdemocr\u00e0cia va aconseguir superar aquell desafiament. Els nostres \u00e8xits -concretats en assoliments com l’estat del benestar -van canviar el curs de la hist\u00f2ria i a m\u00e9s van permetre que l’era industrial es desenvolup\u00e9s a partir d’una base socialment sostenible.<\/p>\n

La promesa de donar poder als ciutadans i a les comunitats enfront de la hist\u00f2ria \u00e9s el fonament de la nostra identitat pol\u00edtica. La nostra visi\u00f3, en conseq\u00fc\u00e8ncia, ha estat sempre m\u00e9s ambiciosa i clarivident que la dels nostres rivals. Els socialdem\u00f2crates no tractem d’ajustar la societat a imperatius dogm\u00e0tics, sin\u00f3 que intentem modelar la hist\u00f2ria mateixa perqu\u00e8 la societat es converteixi en propiet\u00e0ria del seu propi dest\u00ed. Per\u00f2 sempre que fallem en aquesta aspiraci\u00f3, perdem la nostra identitat. Pitjor encara, llevat que la socialdemocr\u00e0cia aconsegueixi complir la seva promesa de modelar la hist\u00f2ria, la societat estar\u00e0 exposada als err\u00e0tics moviments d’un desenvolupament hum\u00e0 sense protecci\u00f3 adequada, i en conseq\u00fc\u00e8ncia es veur\u00e0 amena\u00e7ada en la seva mateixa exist\u00e8ncia. Per desgr\u00e0cia, aix\u00f2\u00a0 sembla ser exactament el que est\u00e0 succeint avui com a part de la metamorfosi en curs.<\/p>\n

En l’economia del m\u00f3n d’avui, per exemple, les din\u00e0miques financeres i econ\u00f2miques s\u00f3n creixentment impredictibles, i les crisis capitalistes cada vegada m\u00e9s devastadores i freq\u00fcents. El canvi econ\u00f2mic t\u00e9 caracter\u00edstiques cada vegada m\u00e9s pertorbadores. Veiem amb freq\u00fc\u00e8ncia que es tanquen ind\u00fastries amb un bon funcionament i amb beneficis; que milers de treballadors perden els seus llocs de treball de bona qualitat i es veuen empesos a la desocupaci\u00f3 o a un treball precari. Com els sistemes nacionals de redistribuci\u00f3 s’estan mostrant cada vegada m\u00e9s inadequats -en mesura no menyspreable a causa de l’auge global de l’incompliment i l’evasi\u00f3 fiscal-, la societat es veu m\u00e9s i m\u00e9s dividida entre guanyadors i perdedors. Mentre els conservadors pretenen esmunyir-se amb l’argument que els mercats tenen inevitablement tend\u00e8ncia a generar processos ocasionals de canvi estructural i de dolorosa consolidaci\u00f3, els socialdem\u00f2crates nom\u00e9s seran cre\u00efbles\u00a0 si tenen \u00e8xit en combatre amb efic\u00e0cia les privacions socials conseg\u00fcents.<\/p>\n

Des d’una perspectiva pol\u00edtica, dirigir aquest m\u00f3n en transformaci\u00f3 vers un futur millor mitjan\u00e7ant un sistema basat en valors com\u00a0 la igualtat, la just\u00edcia social, la llibertat i la pau, est\u00e0 resultant una tasca incre\u00efblement complexa, i cada vegada m\u00e9s dif\u00edcil de dur a terme.<\/p>\n

Nom\u00e9s si inventem una nova forma de pol\u00edtica transformadora progressista<\/strong> podrem els socialdem\u00f2crates, en el futur, garantir aquest sistema de valors en el que s’ha convertit ja en un m\u00f3n super complex en transformaci\u00f3. Si fallem\u00a0 en aquesta missi\u00f3, la socialdemocr\u00e0cia corre el perill d’un retroc\u00e9s estructural que pot convertir-la en un moviment pol\u00edtic minoritari, i en definitiva en una forma marginal d’expressi\u00f3 pol\u00edtica.<\/p>\n

El fet trist i profundament preocupant que, en la majoria dels nostres pa\u00efsos, menys i menys joves estan disposats a comprometre’s amb nosaltres perqu\u00e8 no veuen en la socialdemocr\u00e0cia una part essencial de la pol\u00edtica del futur, hauria de ser un toc d’alerta brutal per a tots nosaltres.<\/p>\n

UN M\u00d3N EN TRANSFORMACI\u00d3<\/strong><\/p>\n

El m\u00f3n en qu\u00e8 vivim est\u00e0 patint una profunda metamorfosi. Aquest proc\u00e9s, que va molt m\u00e9s enll\u00e0 de la mera globalitzaci\u00f3 del comer\u00e7 i la inversi\u00f3, s’ha produ\u00eft d’altra banda beneficis impressionants. Amb centenars de milions de persones salvades de la pobresa extrema, no hi pot haver dubte de l’immens potencial per al progr\u00e9s mundial que suposa la globalitzaci\u00f3.<\/p>\n

Aix\u00f2 no obstant, en abs\u00e8ncia d’unes normes globals prou progressives, la globalitzaci\u00f3 tamb\u00e9 est\u00e0 exacerbant alguns dels efectes m\u00e9s devastadors del capitalisme. De fet, sovint tenim la sensaci\u00f3 que els nostres sistemes i pr\u00e0ctiques pol\u00edtiques -els estats naci\u00f3, les actuals formes d’integraci\u00f3 regional i global, i la societat civil organitzada- s’estan mostrant cada vegada m\u00e9s incapa\u00e7os de gestionar el canvi global en benefici de els ciutadans. Tot i que aquesta incapacitat per gestionar l’actual canvi transformador \u00e9s una mala not\u00edcia per a tots els moviments pol\u00edtics -tant progressistes com conservadors i centristes-, resulta particularment \u00e0rdua per a la socialdemocr\u00e0cia d’avui dia.<\/p>\n

La socialdemocr\u00e0cia, com a moviment pol\u00edtic, deu la seva exist\u00e8ncia a la constataci\u00f3 que la hist\u00f2ria poques vegades, si n’hi ha hagut alguna, treballa en benefici de la gent comuna, llevat que sigui guiada i modelada per una intervenci\u00f3 pol\u00edtica resolta i basada en els valors. Van ser\u00a0 els dies inicials de la revoluci\u00f3 industrial, quan els menys collien els beneficis de la modernitzaci\u00f3 econ\u00f2mica mentre els m\u00e9s patien privacions i explotaci\u00f3, els que ens van ensenyar aquesta lli\u00e7\u00f3. Amb tot, la socialdemocr\u00e0cia va aconseguir superar aquell desafiament. Els nostres \u00e8xits -concretats en assoliments com l’estat del benestar -van canviar el curs de la hist\u00f2ria i a m\u00e9s van permetre que l’era industrial es desenvolup\u00e9s a partir d’una base socialment sostenible.<\/p>\n

La promesa de donar poder a ciutadans i comunitats enfront de la hist\u00f2ria \u00e9s el fonament de la nostra identitat pol\u00edtica. La nostra visi\u00f3, en conseq\u00fc\u00e8ncia, ha estat sempre m\u00e9s ambiciosa i clarivident que la dels nostres rivals. Els socialdem\u00f2crates no tractem d’ajustar la societat a imperatius dogm\u00e0tics, sin\u00f3 que intentem modelar la hist\u00f2ria mateixa perqu\u00e8 la societat es converteixi en propiet\u00e0ria del seu propi dest\u00ed. Per\u00f2 tan aviat com fallem en aquesta aspiraci\u00f3, perdem la nostra identitat. Pitjor encara, llevat que la socialdemocr\u00e0cia aconsegueixi complir la seva promesa de modelar la hist\u00f2ria, la societat estar\u00e0 exposada als moviments\u00a0err\u00e0tics d’un desenvolupament\u00a0 sense protecci\u00f3 adequada, i en conseq\u00fc\u00e8ncia es veur\u00e0 amena\u00e7ada en la seva mateixa exist\u00e8ncia. Per desgr\u00e0cia, aix\u00f2\u00a0 sembla ser exactament el que est\u00e0 succeint avui com a part de la metamorfosi en curs.<\/p>\n

En l’economia del m\u00f3n d’avui, per exemple, les din\u00e0miques financeres i econ\u00f2miques s\u00f3n creixentment impredictibles, i les crisis capitalistes cada vegada m\u00e9s devastadores i freq\u00fcents. El canvi econ\u00f2mic t\u00e9 caracter\u00edstiques cada vegada m\u00e9s pertorbadores . Veiem amb freq\u00fc\u00e8ncia que es tanquen ind\u00fastries amb un bon funcionament i amb beneficis; que milers de treballadors perden els seus llocs de treball de bona qualitat i es veuen empesos a la desocupaci\u00f3 o a un treball precari. Com els sistemes nacionals de redistribuci\u00f3 s’estan mostrant cada vegada m\u00e9s inadequats -en una mesura no menyspreable a causa de l’auge global de l’incompliment i l’evasi\u00f3 fiscals-. La societat es veu cada vegada m\u00e9s dividida entre guanyadors i perdedors. Mentre els conservadors pretenen esmunyir-se amb l’argument que els mercats tenen inevitablement tend\u00e8ncia a generar processos ocasionals de canvi estructural i de dolorosa consolidaci\u00f3, els socialdem\u00f2crates seran cre\u00efbles nom\u00e9s si tenen \u00e8xit en combatre amb efic\u00e0cia les privacions socials conseg\u00fcents.<\/p>\n

La revoluci\u00f3 digital suposa un altre cas semblant. L’emerg\u00e8ncia i proliferaci\u00f3 de noves tecnologies trencadores, com la banda ampla m\u00f2bil, els big data<\/em> i la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, estan remodelant fonamentalment les nostres societats i economies. Per\u00f2 a m\u00e9s d’oferir avantatges tremendes en termes d’efici\u00e8ncia econ\u00f2mica i de productivitat, aquests aven\u00e7os tecnol\u00f2gics han comen\u00e7at ja a desestabilitzar els models establerts en els mercats econ\u00f2mics i de treball. Massa sovint, els resultats s\u00f3n doloroses transicions dels ‘vells’ als ‘nous’ llocs de treball i la p\u00e8rdua de la seguretat en la societat. Mentre els neoliberals argumenten que aquestes pertorbacions s\u00f3n l’acompanyament necessari d’un desitjable nou ‘repartiment de les cartes’, els socialdem\u00f2crates nom\u00e9s seran creguts si aconsegueixen garantir que ning\u00fa ser\u00e0 deixat enrere.<\/p>\n

La confusi\u00f3 en qu\u00e8 est\u00e0 sumida la nostra civilitzaci\u00f3 t\u00e9 la seva causa en un nou (des)ordre mundial. Per m\u00e9s que un m\u00f3n alliberat de les \u00faltimes traves del colonialisme i de la confrontaci\u00f3 entre est i oest obre el cam\u00ed a la just\u00edcia global i la prosperitat compartida, l’actual estat del m\u00f3n \u00e9s descrit adequadament com intr\u00ednsecament inestable i insegur. Els continus moviments de refugiats i migrants, el terrorisme isl\u00e0mic i la possibilitat renovada de conflictes armats a gran escala ho il\u00b7lustren b\u00e9, per desgr\u00e0cia. La incapacitat mundial per eradicar les causes dels moviments migratoris i de refugiats creixentment massius al nostre planeta, i la seva desesperant incapacitat per gestionar aquestes crisis all\u00e0 on es produeixen, no nom\u00e9s generen un enorme patiment hum\u00e0, sin\u00f3 que ofereixen un quadre particularment desanimador de frac\u00e0s pol\u00edtic col\u00b7lectiu. Mentre els nacionalistes prenen aquesta lamentable realitat com a pretext per fetitxitzar l’estat naci\u00f3 com l’\u00fanic baluard, els socialdem\u00f2crates nom\u00e9s podran salvar la seva integritat si aconsegueixen resultats en la seva lluita col\u00b7lectiva i sense fronteres per la dignitat humana a tot el m\u00f3n.<\/p>\n

Com m\u00e9s temps es permeti que aquestes transformacions segueixin avan\u00e7ant sense control, tant m\u00e9s apareixer\u00e0 el desastre definitiu com una possibilitat real. Despr\u00e9s de decennis marcats per la contaminaci\u00f3 a gran escala dels ecosistemes i l’explotaci\u00f3 salvatge dels recursos naturals, en particular en els pa\u00efsos en desenvolupament, les lleis de la natura estan comen\u00e7ant a tornar cop per cop. Les tempestes letals que arru\u00efnen llars i espais habitats, la sequera que destrueix el bestiar i les collites, l’aigua potable convertida en font de conflictes, ja no s\u00f3n temes de ci\u00e8ncia ficci\u00f3 sin\u00f3 successos reals. Mentre alguns es limiten a tancar els ulls davant del canvi clim\u00e0tic, els socialdem\u00f2crates sabem que ha arribat l’hora d’intervenir perqu\u00e8 la societat est\u00e0 en perill.<\/p>\n

LA CRISI DE LA POL\u00cdTICA PROGRESSISTA<\/strong><\/p>\n

Constatant que la nostra raison d’\u00eatre<\/em> – una societat pr\u00f2spera i pac\u00edfica d’iguals – es veu amena\u00e7ada en la seva exist\u00e8ncia, els socialdem\u00f2crates nom\u00e9s podem sobreviure si llencem una ofensiva i entrem en combat. Creiem que ha arribat l’hora d’embarcar-nos per a aquest viatge. Amb una democr\u00e0cia d’estil occidental a la defensiva, i amb falses democr\u00e0cies que guanyen terreny en el m\u00f3n, temem que molts ciutadans perdin la fe en la idea\u00a0 d’una pol\u00edtica capa\u00e7 de proporcionar una vida digna i un futur millor en societats obertes i democr\u00e0tiques. En canvi, els aven\u00e7os del populisme i el nacionalisme estan produ\u00efnt esdeveniments de magnitud hist\u00f2rica com el Brexit<\/strong>. Grans nacions a l’entorn de la UE s’estan fent cada vegada m\u00e9s autocr\u00e0tiques i no democr\u00e0tiques, i als Estats Units el discurs obertament xen\u00f2fob i proteccionista d’un populista com Donald Trump<\/strong> s’ha guanyat al p\u00fablic.<\/p>\n

Des de la nostra perspectiva, hi ha signes inconfusibles que l’ascens dels populistes est\u00e0 relacionat estructuralment amb els m\u00faltiples fracassos de la pol\u00edtica dirigida a controlar la din\u00e0mica transformadora de la globalitzaci\u00f3. \u00c9s m\u00e9s: el fet que aquestes noves i destructives forces pol\u00edtiques rebin sovint suport a gran escala per part dels que solien estar al nostre costat – els vulnerables i els marginats -, il\u00b7lustra fins a quin punt les crisis de la socialdemocr\u00e0cia i de les societats democr\u00e0tiques estan profundament interrelacionades. Llevat que revisqui la promesa socialdem\u00f2crata de modelar la hist\u00f2ria en funci\u00f3 de les necessitats de la societat, \u00e9s de t\u00e9mer que la hist\u00f2ria pugui retrocedir i el m\u00f3n recaure en les edats fosques. En conseq\u00fc\u00e8ncia, hem de renovar\u00a0 la socialdemocr\u00e0cia amb l’objectiu de protegir i defensar els aut\u00e8ntics ideals d’una societat humana i una economia justa que ens serveixi no nom\u00e9s a nosaltres sin\u00f3 tamb\u00e9 als nostres n\u00e9ts.<\/p>\n

Els continguts detallats d’aquesta renovaci\u00f3 no podem decidir-los nosaltres sols. Especialment en un moviment que \u00e9s – tot i les nostres recents fallides – tan ampli i heterogeni com el nostre, la definici\u00f3 de les q\u00fcestions espec\u00edfiques nom\u00e9s pot ser decidida pels progressistes en el seu conjunt. Aix\u00f2 requerir\u00e0 m\u00e9s que articles en les revistes: caldr\u00e0 decidir de forma adequada i portar a la pr\u00e0ctica processos innovadors, oberts, cooperatius, inclusius i continus<\/strong>. El que presentem aqu\u00ed s\u00f3n, per tant, simples suggeriments.<\/p>\n

La tasca que proposem ser\u00e0 sens dubte complicada. Sobretot perqu\u00e8 ens obligar\u00e0 a constatar els nostres errors i a aprendre d’ells. En la nostra hist\u00f2ria recent, hem fallat massa sovint en la consecuci\u00f3 dels resultats necessaris\u00a0 per fomentar la confian\u00e7a en els ideals societaris que defensem, per ex., en perseguir objectius com\u00a0 la igualtat i la just\u00edcia social mitjan\u00e7ant reformes limitades que van ser, sense convicci\u00f3 o sense necessitat, plantejades en cooperaci\u00f3 amb la dreta i van naufragar degut en bona part a la nostra implicaci\u00f3 en aliances\u00a0 inc\u00f2modes. De vegades, les nostres experimentacions amb pol\u00edtiques de tercera via i Neue Mitte<\/em> han estat vistes com el signe que hem perdut la nostra distintiva ambici\u00f3 pol\u00edtica de modelar la hist\u00f2ria, i en canvi ens hem convertit en un corrent pol\u00edtic com qualsevol altre, que intenta vendre com \u00e8xits mers peda\u00e7os fabricats amb retalls d’hist\u00f2ria. Per empitjorar encara m\u00e9s les coses, els nostres \u00e8xits es veuen sovint menystinguts fins i tot quan perseguim les millors intencions amb la determinaci\u00f3 necess\u00e0ria. Hem de recon\u00e8ixer que una i altra vegada\u00a0 hem estat incapa\u00e7os d’obtenir resultats en una \u00e8poca en la qual la gesti\u00f3 pol\u00edtica s’est\u00e0 convertint en un malson complex que implica m\u00faltiples nivells de govern; amb freq\u00fc\u00e8ncia el comprom\u00eds es revela inefica\u00e7 i ineficient. Un exemple d’aquesta situaci\u00f3 \u00e9s que en la nostra lluita per una just\u00edcia fiscal global, els progressos s\u00f3n penosament lents.<\/p>\n

Davant d’aquest tel\u00f3 de fons, hem de convenir que la socialdemocr\u00e0cia necessita un canvi de paradigma per tal de sobreviure com a moviment pol\u00edtic i en conseq\u00fc\u00e8ncia preservar el nostre model de societat oberta, justa i democr\u00e0tica.<\/p>\n

A les p\u00e0gines seg\u00fcents, intentem proporcionar algunes indicacions inicials de com podria ser un futur reeixit de la socialdemocr\u00e0cia.<\/p>\n

RENOVAR LA POL\u00cdTICA PROGRESSISTA EN L’ERA DE LA GLOBALITZACI\u00d3<\/strong><\/p>\n

Per facilitar la renovaci\u00f3 de la socialdemocr\u00e0cia, considerem d’import\u00e0ncia cabdal dos objectius.<\/p>\n

Primer<\/strong>, la socialdemocr\u00e0cia ha de reviure la seva ambici\u00f3 de modelar la hist\u00f2ria en lloc de patir-la; fins i tot si les transformacions que estem vivint en l’actualitat s\u00f3n amb tota probabilitat m\u00e9s poderoses, comprensives i perilloses del que sens dubte desitjar\u00edem. Aix\u00f2 ens exigeix \u200b\u200b les eines conceptuals que ens permetin afrontar la complexitat del m\u00f3n i guiar-nos en la direcci\u00f3 correcta. Fent-ho aix\u00ed, el nostre objectiu no ha de ser frenar o revertir els desenvolupaments actuals. M\u00e9s aviat hem de tenir la intenci\u00f3 de canviar la l\u00f2gica de la globalitzaci\u00f3, de manera que es puguin recollir els seus beneficis i minimitzar els seus efectes negatius.<\/p>\n

Per a nosaltres, el concepte de desenvolupament sostenible<\/strong> ofereix la clau de volta del nostre comprom\u00eds, per a delinear una agenda integral i essencialment normativa de renovaci\u00f3 societal, modernitzaci\u00f3 econ\u00f2mica, i preservaci\u00f3 mediambiental. L’ambici\u00f3 multiforme present darrere d’aquest concepte \u00e9s m\u00e9s que evident en formulacions recents de totes les perspectives que inclou:<\/p>\n

\u00abEl desenvolupament sostenible invoca un m\u00f3n en el qual el progr\u00e9s econ\u00f2mic es difon a tot arreu; […] La confian\u00e7a social \u00e9s estimulada mitjan\u00e7ant pol\u00edtiques que enforteixen la comunitat, i el medi ambient est\u00e0 protegit de la degradaci\u00f3 indu\u00efda per l’home; [… I d’aquesta manera formula una visi\u00f3 de …] creixement socialment inclusiu i mediambientalment sostenible<\/em>1. \u00bb<\/p>\n

En aquest text, la idea de la sostenibilitat estipula tres dimensions interrelacionades que han de equilibrar-se en el desenvolupament de les societats humanes i proporcionar una guia segons els principis que elles impliquen:<\/p>\n

– Sostenibilitat social<\/strong>: una societat cohesionada basada en el respecte mutu i el benestar per a tots i en la que els lla\u00e7os socials s\u00f3n constantment renovats per mitj\u00e0 de pol\u00edtiques que integren als nouvinguts, fomenten la mobilitat social, i empoderen als ciutadans a trav\u00e9s de la participaci\u00f3 democr\u00e0tica.<\/p>\n

– Sostenibilitat econ\u00f2mica<\/strong>: una economia productiva dirigida a fomentar l’estabilitat, on la prosperitat a llarg termini de la societat t\u00e9 prioritat sobre el guany a curt termini, i on les formes d’explotaci\u00f3 s\u00f3n contrarestades pel respecte als principis de la democr\u00e0cia en els processos econ\u00f2mics.<\/p>\n

– Sostenibilitat mediambiental<\/strong>: una organitzaci\u00f3 de les estructures econ\u00f2miques i socials en formes que les facin duradores dins dels l\u00edmits de la natura, combinada amb una gesti\u00f3 del medi ambient tendent a minimitzar interfer\u00e8ncies danyoses per als ecosistemes, permetent aix\u00ed la constant regeneraci\u00f3 d’aquests.<\/p>\n

Convinguem que seguir la l\u00f2gica del desenvolupament sostenible permetr\u00e0 als pol\u00edtics progressistes elevar la globalitzaci\u00f3 a un nivell diferent, molt m\u00e9s benigne que l’actual, sense desaprofitar el seu potencial positiu.<\/p>\n

a b\u00fasqueda sin\u00e9rgica de los objetivos interrelacionados que se plantean, es decir el social, el econ\u00f3mico y la sostenibilidad medioambiental, es nada menos que una innovaci\u00f3n pol\u00edtica en s\u00ed misma. Pero adem\u00e1s, al tomar ese acto equilibrador -asumir la complejidad en lugar de ignorarla -como punto de partida de la gesti\u00f3n pol\u00edtica, ofrece la ventaja de garantizar que la naturaleza simult\u00e1nea y la din\u00e1mica conflictiva de la globalizaci\u00f3n son ambas reconocidas y gestionadas de forma eficaz. As\u00ed, se convierte el crecimiento econ\u00f3mico, la protecci\u00f3n medioambiental y el progreso social en elementos inseparables de una y la misma lucha, en lugar de presentarlos como monedas de cambio o como dilemas.<\/p>\n

La recerca sin\u00e8rgica dels objectius interrelacionats que es plantegen, \u00e9s a dir el social, l’econ\u00f2mic i la sostenibilitat mediambiental, \u00e9s ni m\u00e9s ni menys que una innovaci\u00f3 pol\u00edtica en ella mateixa. Per\u00f2 a m\u00e9s, en realitzar aquest acte equilibrador – assumir la complexitat en lloc d’ignorar-la – -com a punt de partida de la gesti\u00f3 pol\u00edtica, ofereix l’avantatge de garantir que la naturalesa simult\u00e0nia i la din\u00e0mica conflictiva de la globalitzaci\u00f3 s\u00f3n ambdues reconegudes i gestionades de forma efica\u00e7. Aix\u00ed, es converteix el creixement econ\u00f2mic, la protecci\u00f3 mediambiental i el progr\u00e9s social en elements inseparables d’una i mateixa lluita, en lloc de presentar-los com a monedes de canvi o com a dilemes.<\/p>\n

En segon lloc<\/strong>, necessitem reconstruir la nostra capacitat de lluitar amb efic\u00e0cia<\/strong> pels nostres ideals. Per imposar la l\u00f2gica del desenvolupament sostenible a les transformacions que marquen l’era de la globalitzaci\u00f3, l’acci\u00f3 col\u00b7lectiva empresa pels actors progressistes \u00e9s de capital import\u00e0ncia. En un moment en qu\u00e8 la pol\u00edtica nacional est\u00e0 perdent la seva capacitat d’obtenir resultats, necessitem concebre aquest comprom\u00eds com un projecte necess\u00e0riament transnacional<\/strong>. Seguim creient que aquesta acci\u00f3 col\u00b7lectiva \u00e9s possible, tot i el recent defalliment de la socialdemocr\u00e0cia en termes de seguretat i afiliaci\u00f3. \u00c9s evident que els ciutadans del m\u00f3n – sense importar la seva situaci\u00f3 geogr\u00e0fica, classe social, o rerefons \u00e8tnic – comparteixen interessos m\u00e9s concrets que mai abans, perqu\u00e8 els afecten les mateixes forces de la globalitzaci\u00f3. Els socialdem\u00f2crates necessiten activar aquesta consci\u00e8ncia col\u00b7lectiva i construir una comunitat transnacional prou cohesiva i efectiva per a ser capa\u00e7 de guiar el desenvolupament sostenible.<\/p>\n

Construir aquesta comunitat requerir\u00e0 un nou equilibri entre, d’una banda, assegurar-se que les organitzacions de partits pol\u00edtics progressistes generen una major capacitat i legitimaci\u00f3 per a definir programes, plans o posicions pol\u00edtiques, i, d’una altra banda, garantir que aquests \u00faltims s\u00f3n el resultat de processos continuats, inclusius i participatius. En altres paraules, mentre que les organitzacions partid\u00e0ries de conservar el seu rol tradicional d’integrar les lluites socials en programes pol\u00edtics coherents, tamb\u00e9 necessiten evolucionar per convertir-se en xarxes d’intercanvi capa\u00e7os de proporcionar de forma permanent canals m\u00faltiples i oberts, de f\u00e0cil acc\u00e9s, per als ciutadans i la societat civil que vulguin enrolar-se, contribuir, intercanviar i mobilitzar. Aquests canals es poden estructurar-se entorn als sindicats i les organitzacions no governamentals, aix\u00ed com al voltant de think tanks<\/em> i acad\u00e8mies, o b\u00e9 en formes diferents de plataformes tem\u00e0tiques que puguin crear-se a l’exterior de -per\u00f2 en relaci\u00f3 con- les estructures formals de partit.<\/p>\n

Aix\u00ed s’establir\u00e0 una nova connexi\u00f3 permanent entre les organitzacions pol\u00edtiques progressistes, la societat civil progressista i la gent comuna, que ha de garantir de forma constant que les primeres no s’aparten de les prefer\u00e8ncies, els interessos, les preocupacions o els temors de l’\u00faltima. Els partits incapa\u00e7os de complir amb aquestes expectatives en el futur seran progressivament ignorats i rebutjats, especialment per les generacions m\u00e9s joves.<\/p>\n

Aquests processos haurien de ser la norma en tots els nivells de la vida pol\u00edtica, del local al global. En el nivell europeu, requeriran a m\u00e9s l’enfortiment de la capacitat del Partit dels Socialistes Europeus (PES)<\/strong> i el seu paper en la definici\u00f3 de la visi\u00f3 pol\u00edtica i les idees, en estreta col\u00b7laboraci\u00f3 amb els partits nacionals i amb el seu grup parlamentari europeu. Aix\u00f2 no hauria d’afectar nom\u00e9s a la pol\u00edtica de dimensi\u00f3 europea. El PES hauria tamb\u00e9 proporcionar noves i potents plataformes sobre les que els nostres partits nacionals puguin treballar activament, junts, en experi\u00e8ncies i solucions de pol\u00edtica nacional, a fi de reunir i compartir coneixements i bones pr\u00e0ctiques sobre el terreny. El grup parlamentari europeu pot contribuir a aquest enfocament enfortint i estructurant relacions i interacci\u00f3 amb els membres dels parlaments nacionals. En darrer terme, aix\u00f2 hauria de generar molta m\u00e9s coher\u00e8ncia pol\u00edtica entre els nivells nacional i europeu<\/strong>, crucial per a l’\u00e8xit d’una pol\u00edtica transformadora progressista.<\/p>\n

Els progressistes tamb\u00e9 necessiten reconstruir la seva capacitat global per treballar junts. Els socialdem\u00f2crates han de comen\u00e7ar a impulsar el di\u00e0leg global progressista molt m\u00e9s \u00e0mpliament, i construir plataformes globals de cooperaci\u00f3 pol\u00edtica m\u00e9s eficaces i compromeses, junt amb altres forces progressistes de tot el m\u00f3n. La qual cosa no conduir\u00e0, en un futur previsible, a programes comuns, encara que qualsevol progr\u00e9s en la direcci\u00f3 d’uns compromisos pol\u00edtics compartits ser\u00e0 m\u00e9s que benvingut. No hi ha dubte que, a llarg termini, aquest ser\u00e0 un imperatiu vital.<\/p>\n

UNA POL\u00cdTICA TRANSFORMADORA PROGRESSISTA<\/strong><\/p>\n

Tenim com a perspectiva la definici\u00f3 d’una agenda progressista adequada a les transformacions indu\u00efdes per la globalitzaci\u00f3; en s\u00edntesi, una pol\u00edtica transformadora. No pretenem, a l’estadi actual i dins del format d’aquesta contribuci\u00f3, proporcionar un projecte acabat per a una agenda aix\u00ed. Podem, per\u00f2, suggerir diversos nivells de pol\u00edtica transformadora<\/strong> que, al nostre entendre, s\u00f3n rellevants i necessaris per a la socialdemocr\u00e0cia futura.<\/p>\n

Nivell transformador 1 – Globalitzaci\u00f3 justa i controlada<\/strong><\/p>\n

Com a principi general, els progressistes han de garantir que els sistemes econ\u00f2mics s’insereixin de nou amb fermesa en la societat, a fi de millorar la qualitat de vida de tots els \u00e9ssers humans i en tots els nivells, des del local al global. Aix\u00f2 \u00e9s aplicable en particular a certs sectors de l’activitat econ\u00f2mica, en primer i principal lloc la ind\u00fastria financera globalitzada. El tema va a requerir canvis escalonats significatius tendents a enfortir les estructures i les normes de la governan\u00e7a global. Els progressistes han d’exigir un equilibri global m\u00e9s just entre capital i treball, tal com vam fer fa molt de temps en els nostres estats naci\u00f3. La globalitzaci\u00f3 ha de deixar de ser un camp de maniobra per a les multinacionals, perqu\u00e8 la pol\u00edtica i els ciutadans han de reclamar el que se’ls deu. Basant-nos en institucions i provisions existents, com els convenis comercials, l’Organitzaci\u00f3 Internacional del Treball (OIT) o els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides (UNSDG)<\/strong>, aix\u00ed com mitjan\u00e7ant la creaci\u00f3 de nous instruments globals, com un Registre Financer Mundial<\/strong> per perseguir l’evasi\u00f3 fiscal global, haurem de portar a terme una redefinici\u00f3 considerable dels termes en qu\u00e8 una globalitzaci\u00f3 justa i gestionada pol\u00edticament pot ser impulsada en el futur.<\/p>\n

Quina ser\u00e0 la difer\u00e8ncia: L’activitat financera desconnectada de l’activitat econ\u00f2mica real ser\u00e0 estrictament limitada i regulada, i les transaccions financeres especulatives, potencialment desestabilitzadores, tributaran de forma adequada. Els centres d’imposici\u00f3 offshore<\/em> seran gradualment buidats, el que aportar\u00e0 aproximadament set bilions d’euros a l’economia regulada, al servei de l’activitat econ\u00f2mica real i garantint una imposici\u00f3 justa.<\/p>\n

El comer\u00e7 internacional -en l\u00ednia amb els principals est\u00e0ndards internacionals del treball- no podr\u00e0 cr\u00e9ixer m\u00e9s sobre la base d’una compet\u00e8ncia social injusta, perqu\u00e8 el comer\u00e7 just passar\u00e0 a ser la norma.<\/p>\n

Nivell transformador 2 – Desenvolupament sostenible<\/strong><\/p>\n

Una visi\u00f3 progressista de la societat basada en els valors necessita assentar-se en un concepte universalment compartible i atractiu. El m\u00e9s idoni \u00e9s la versi\u00f3 contempor\u00e0nia de la noci\u00f3 de desenvolupament sostenible, que es beneficia ja de l’exist\u00e8ncia de la molt important, si b\u00e9 encara perfectible, agenda de les Nacions Unides pels Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030<\/strong>, que t\u00e9 l’ambici\u00f3 de “transformar el m\u00f3n”<\/em>. Mitjan\u00e7ant la definici\u00f3 d’objectius forts al voltant de les dimensions del desenvolupament econ\u00f2mic, social i mediambiental, que s\u00f3n importants tant per a pa\u00efsos desenvolupats com en desenvolupament, l’agenda UNSDG<\/strong> proporciona una oportunitat hist\u00f2rica per centrar una visi\u00f3 realment progressista del desenvolupament hum\u00e0 en la concreci\u00f3 de les pol\u00edtiques nacionals en tot el m\u00f3n. No obstant aix\u00f2, la seva implementaci\u00f3 ser\u00e0 desigual, en el millor dels casos, llevat que sigui possible refor\u00e7ar-la de tres maneres almenys: Els principals poders econ\u00f2mics s’hauran de prendre la seva implementaci\u00f3 de deb\u00f2 i mostrar el cam\u00ed, no nom\u00e9s a la UE , on una estrat\u00e8gia forta de desenvolupament sostenible ha acumulat ja molt de retard. L’agenda UNSDG<\/strong> hauria de formar part regular de les cimeres del G20, per tal de mesurar i discutir els progressos en la seva implementaci\u00f3; s’hauria d’estimular als estats naci\u00f3 de tot el globus a fixar metes nacionals quantitatives i mesurables per a cada objectiu i sub-objectiu; tot la qual cosa podria combinar-se amb la incentivaci\u00f3 dels recursos financers necessaris per implementar els objectius, en particular a trav\u00e9s del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament<\/strong>, dels fons i pr\u00e9stecs del Banc Mundial<\/strong> per als pa\u00efsos en vies de desenvolupament, i mitjan\u00e7ant estrat\u00e8gies adequades d’inversi\u00f3 i instrumentaci\u00f3 en pa\u00efsos desenvolupats, com podria ser el cas del Fons Europeu de la UE per a Inversions Estrat\u00e8giques (EFSI).<\/strong><\/p>\n

Quina ser\u00e0 la difer\u00e8ncia: Els 193 estats membres de les Nacions Unides aplicaran l’agenda transformadora de desenvolupament com\u00fa en una \u00e0mplia s\u00e8rie d’objectius compartits, com la plena ocupaci\u00f3, l’eradicaci\u00f3 de la pobresa i la fam, o formes sostenibles de producci\u00f3 i consum, assolibles en 2030. la UE tindr\u00e0 un paper dirigent i inspirador en el cam\u00ed cap a aquest m\u00f3n transformat, millorant la qualitat de vida dels seus propis ciutadans i demostrant que la recerca d’un genu\u00ed desenvolupament sostenible condueix al mateix temps a millorar l’efici\u00e8ncia de l’economia , la cohesi\u00f3 i la just\u00edcia social, ia preservar el medi ambient.<\/p>\n

Nivell transformador 3 – Economia de transformaci\u00f3<\/strong><\/p>\n

No podem prendre dreceres en un nou model de desenvolupament sostenible. Hem de reinvertir i posar de nou en marxa el motor econ\u00f2mic, amena\u00e7at per l’estancament secular, no nom\u00e9s a Europa. Vuit anys despr\u00e9s del comen\u00e7ament de la crisi, la pol\u00edtica econ\u00f2mica europea continua fallant en l’objectiu d’una recuperaci\u00f3 plena. L’eurozona no ha abandonat l’\u00e0rea de perill, perqu\u00e8 diverses economies segueixen sent fr\u00e0gils despr\u00e9s d’anys d’austeritat, i el seu desenvolupament a l’interior d’una uni\u00f3 econ\u00f2mica i monet\u00e0ria adequada segueix paralitzat. La inversi\u00f3 p\u00fablica productiva, incloses no nom\u00e9s les inversions en infraestructures sin\u00f3 tamb\u00e9 la inversi\u00f3 social, necessita una rehabilitaci\u00f3 fonamental en el marc d’una ambiciosa estrat\u00e8gia d’inversi\u00f3 europea, vital per a un creixement sostenible. A Europa, aix\u00f2 requerir\u00e0 que els progressistes s’oposin obertament i activa al paradigma pol\u00edtic econ\u00f2mic predominant, d’estabilitat per l’estabilitat. Fins i tot un EFSI<\/strong> m\u00e9s fort, com el proposat ara per la Comissi\u00f3 Europea, \u00e9s nom\u00e9s part de la resposta, perqu\u00e8 tamb\u00e9 caldr\u00e0 impulsar la inversi\u00f3 p\u00fablica nacional. No obstant aix\u00f2, les normes fiscals predominants han desconnectat des de fa temps la seva preocupaci\u00f3 per una pol\u00edtica d’aprimament dels pressupostos, d’uns objectius econ\u00f2mics i socials m\u00e9s amplis, i necessiten ser reformades com un instrument adequat per al creixement i l’ocupaci\u00f3. D’una altra forma, l’\u00e0rea euro caminar\u00e0 cap a la seva tomba, i amb ella la UE com a projecte pol\u00edtic.<\/p>\n

Quina ser\u00e0 la difer\u00e8ncia: Una inversi\u00f3 molt m\u00e9s alta i un creixement econ\u00f2mic m\u00e9s s\u00f2lid crearan milions de noves ocupacions i lliuraran a desenes de milions d’europeus de la pobresa i l’exclusi\u00f3 social al llarg del proper decenni. La inversi\u00f3 programada convertir\u00e0 a Europa en l\u00edder mundial de les energies renovables i l’efici\u00e8ncia energ\u00e8tica, i s’elevar\u00e0 de manera significativa la qualitat dels seus sistemes p\u00fablics d’educaci\u00f3.<\/p>\n

Nivell transformador 4 – M\u00e9s enll\u00e0 del PIB<\/strong><\/p>\n

El mesurament del comportament de l’economia i del progr\u00e9s social m\u00e9s enll\u00e0 del PIB, en ser d’una import\u00e0ncia central per a la gesti\u00f3 pol\u00edtica, s’ha d’alinear amb la necessitat d’un nou model de desenvolupament sostenible. Si b\u00e9 el tema no est\u00e0 previst en l’agenda UNSDG<\/strong>, creiem que un enfocament d’aquest tipus requereix una forma radicalment diferent de mesurar la prosperitat i el benestar. Les recomanacions de l’informe Stiglitz-Sen-Fitoussi<\/strong> de 2009 en aquesta mat\u00e8ria segueixen sent plenament v\u00e0lides i podrien utilitzar-se com a base per a una revisi\u00f3 dels mesuraments de la Uni\u00f3 Europea i, per implicaci\u00f3, passar a formar part d’una estrat\u00e8gia de desenvolupament sostenible. Convindria estimular a altres parts del m\u00f3n a fer el mateix.<\/p>\n

Quina ser\u00e0 la difer\u00e8ncia: No es posar\u00e0 l’\u00e8mfasi en el mesurament (i atenci\u00f3) de l’efici\u00e8ncia econ\u00f2mica tant com en el mesurament (i atenci\u00f3) del benestar de les persones, inclosos par\u00e0metres com l’educaci\u00f3, la salut o les interconnexions socials. Les pol\u00edtiques p\u00fabliques i els acords comercials s’avaluaran mitjan\u00e7ant una gamma de criteris encapsulats en aquest mesurament, evitant aix\u00ed el problema actual que les pol\u00edtiques i regulacions p\u00fabliques puguin estimular formes de creixement econ\u00f2mic i creaci\u00f3 de riquesa que portin a m\u00e9s desigualtat, i no a menys; a m\u00e9s degradaci\u00f3 mediambiental, i no a menys; o a un benestar menor, i no m\u00e9s gran.<\/p>\n

Nivell transformador 5 – Qualitat de l’exist\u00e8ncia<\/strong><\/p>\n

La qualitat de l’exist\u00e8ncia -definida per tota una gamma de factors com l’acc\u00e9s de la inf\u00e0ncia a una crian\u00e7a i educaci\u00f3 decents, la conciliaci\u00f3 treball-vida, l’ocupaci\u00f3 de qualitat al llarg de tot el cicle vital amb una paga decent i drets socials, la igualtat de drets sense distinci\u00f3 de g\u00e8nere, identitat, ra\u00e7a o orientaci\u00f3 sexual, l’acc\u00e9s a serveis de salut de qualitat i les activitats socials i culturals, per\u00f2 tamb\u00e9 la seguretat f\u00edsica, o una bona governan\u00e7a i una democr\u00e0cia s\u00f2lida, han de convertir-se en l’est\u00e0ndard per a tothom. Els progressistes han de rebutjar una situaci\u00f3 en qu\u00e8 una real qualitat de vida segueix sent, en el millor dels casos, una esperan\u00e7a llunyana per a la gran majoria de persones al m\u00f3n, i fins i tot per m\u00e9s de la meitat dels europeus. Vol dir-se que hem de donar un sentit i una rellev\u00e0ncia renovats al concepte d’igualtat, m\u00e9s enll\u00e0 de la noci\u00f3 de la distribuci\u00f3 de la riquesa material i el seu nivell; tot i que aquesta, \u00f2bviament, segueix sent una part essencial de l’equaci\u00f3. Hem de canviar el paradigma predominant.<\/p>\n

La qualitat de l’exist\u00e8ncia no hauria d’estar condicionada al creixement econ\u00f2mic, o tractada com un problema de costos, sin\u00f3 contemplada com un element important per a una societat pr\u00f2spera. Els pa\u00efsos amb una qualitat de vida alta i \u00e0mpliament compartida entre els seus habitants es troben invariablement entre les nacions m\u00e9s eficients des del punt de vista econ\u00f2mic. Per\u00f2 \u00bfcom passar de les paraules a l’acci\u00f3 pol\u00edtica? El concepte de qualitat de l’exist\u00e8ncia ha d’esdevenir un concepte pol\u00edtic fort, objectivable i mesurable. En algunes de les seves dimensions constituents, ja \u00e9s el cas, i ser\u00e0 f\u00e0cil aconseguir-ho. Per\u00f2 en altres, falta molt per fer. La qualitat ha de ser mesurable en totes les seves diferents dimensions, des de l’educaci\u00f3 via ocupaci\u00f3 fins a la salut: un objectiu pol\u00edtic operacional que els progressistes podran utilitzar i esfor\u00e7ar-se a aconseguir-ho.<\/p>\n

Quina ser\u00e0 la difer\u00e8ncia: Amb el temps, els termes del debat p\u00fablic i del discurs pol\u00edtic canviaran, i amb ells la consideraci\u00f3 general i la valoraci\u00f3 del que \u00e9s una bona gesti\u00f3 p\u00fablica en l’inter\u00e8s de la gent comuna. La complexitat de la gesti\u00f3 pol\u00edtica ha de ser redu\u00efda a all\u00f2 essencial – comprensible, f\u00e0cilment mesurable i tangible – que importa a la majoria de la gent en la seva vida quotidiana. Aix\u00f2 afavorir\u00e0 una pol\u00edtica progressista enfront dels que, com sabem, redueixen avui la qualitat de l’exist\u00e8ncia en lloc de millorar-la, tant si aquesta pol\u00edtica \u00e9s promoguda per la dreta tradicional com per partits populistes. En fixar la dimensi\u00f3 de la qualitat en una gamma \u00e0mplia de gesti\u00f3, les expectatives canviaran i aquesta pol\u00edtica ser\u00e0 molt m\u00e9s efectiva a l’englobar els seus objectius definitius dins el concepte de la igualtat per a tothom.<\/p>\n

Nivell transformador 6 – Distribuci\u00f3 justa de la riquesa i els guanys<\/strong><\/p>\n

Una de les conseq\u00fc\u00e8ncies m\u00e9s cridaneres i intolerables de la globalitzaci\u00f3 econ\u00f2mica i financera ha estat l’explosi\u00f3 abrupta de la concentraci\u00f3 de riquesa i guanys desiguals a tot el m\u00f3n, ia l’interior de les zones de major poder econ\u00f2mic. Aquests desenvolupaments han estat extensament exposats en anys recents per destacats experts, com Joseph Stiglitz<\/strong> o Thomas Piketty<\/strong>, i mostren que la desigualtat est\u00e0 incrustada en la nostra estructura social. La recerca d’una reducci\u00f3 significativa requereix que examinem tots els aspectes presents en la nostra societat que s\u00f3n contraris a les pol\u00edtiques de qualitat de l’exist\u00e8ncia exposades en el nivell 5. M\u00e9s en concret, seria essencial aconseguir una distribuci\u00f3 justa dels guanys i compartir la riquesa en una proporci\u00f3 m\u00e9s \u00e8tica i raonable, entre altres mesures, amb enfocaments diferents de la pol\u00edtica fiscal en els nivells nacional, europeu i global, en favor d’una agenda pro-igualtat en la distribuci\u00f3 de la renda i la riquesa. Mesura que seria refor\u00e7ada per un fre dr\u00e0stic a la molt perjudicial evasi\u00f3 fiscal i a les pr\u00e0ctiques d’exempci\u00f3 fiscal abusives; i en conseq\u00fc\u00e8ncia, augmentar els ingressos fiscals i els recursos p\u00fablics necessaris per transformar els nostres sistemes econ\u00f2mics i socials, com s’ha assenyalat m\u00e9s amunt.<\/p>\n

Quina ser\u00e0 la difer\u00e8ncia: La pol\u00edtica combinada de canvis fiscals en favor d’una major igualtat en nivells de renda i distribuci\u00f3 de la riquesa, i el final de l’evasi\u00f3 il\u00b7legal d’impostos i les pr\u00e0ctiques d’exempci\u00f3 legal tindran un poder\u00f3s efecte multiplicador sobre la igualtat social. I el m\u00e9s important, han de donar nous recursos essencials per a finan\u00e7ar la transformaci\u00f3 de la societat global insostenible d’avui, a una futura sostenible.<\/p>\n

Nivell transformador 7 – Recuperaci\u00f3 de la Uni\u00f3 Europea<\/strong><\/p>\n

\u00c9s un fet \u00e0mpliament reconegut avui que la Uni\u00f3 Europea, com a projecte pol\u00edtic, es troba en la fase m\u00e9s dif\u00edcil des de la seva posada en marxa. Es d\u00f3na una similitud extrema entre les amenaces a qu\u00e8 s’enfronta la socialdemocr\u00e0cia i les que afecten a la UE, i no es tracta d’una casualitat. De fet, el dest\u00ed de les dues sembla estar molt m\u00e9s interrelacionat del que vam poder haver pensat en el passat. Els desafiaments urgents que deriven de la crisi migrat\u00f2ria no haurien enfosquir el fet que la integraci\u00f3 de la UE corre el risc de fracassar perqu\u00e8 est\u00e0 deixant de ser vista com un cam\u00ed per millorar la qualitat de vida de la majoria de les persones.<\/p>\n

En canvi, \u00e9s descrita amb massa facilitat pels antieuropeus de tot tipus com la clau dels problemes existencials que una majoria d’europeus afronten cada dia. Molts dels que estem compromesos en la pol\u00edtica europea sabem molt b\u00e9 fins a quin punt la UE necessita canviar diverses peces a fi de recuperar confian\u00e7a, tant en el seu funcionament pol\u00edtic, com en les seves orientacions i opcions pol\u00edtiques. No obstant, seguim sent incapa\u00e7os de projectar una visi\u00f3 realment comuna i una agenda pol\u00edtica de transformaci\u00f3 que impliqui a tota la fam\u00edlia socialdem\u00f2crata, en ess\u00e8ncia perqu\u00e8 no encertem a reunir totes les nostres forces – nacionals i europees – en una estrat\u00e8gia de canvi comuna, clara i articulada. \u00c9s un vell problema, causat per moltes i diferents raons; per\u00f2 ara, el temps se’ns pot estar acabant de veritat, a nosaltres i a la UE. Hem de afrontar-ho junts amb rapidesa, llimant les nostres difer\u00e8ncies per tal d’actuar junts en totes les institucions europees, incl\u00f2s el Consell de Ministres. Nom\u00e9s aix\u00ed podrem encarnar una alternativa prou atractiva i convincent.<\/p>\n

Quina ser\u00e0 la difer\u00e8ncia: En paraules senzilles, la UE ser\u00e0 vista de nou per una gran majoria de persones com a part de la soluci\u00f3, no del problema. En lloc d’apar\u00e8ixer com la cara de les privacions, de la divisi\u00f3 social, l’atur massiu, i d’una gesti\u00f3 pol\u00edtica distant i poc democr\u00e0tica, la UE formar\u00e0 part natural d’una governan\u00e7a enfocada a la consecuci\u00f3 de m\u00e9s benestar i seguretat per a tothom. Amb l’adopci\u00f3 d’una nova visi\u00f3 del desenvolupament sostenible i la millora de la qualitat de vida, la UE trobar\u00e0 una nova acceptaci\u00f3 i sentit. En convertir-se en un motor per a la inversi\u00f3, per a una nova prosperitat\u00a0 i justament, per a ocupacions de qualitat, per a una nova converg\u00e8ncia econ\u00f2mica i social entre pa\u00efsos, regions i persones, la integraci\u00f3 europea deixar\u00e0 de ser q\u00fcestionada i els populismes nacionalistes retrocediran.<\/p>\n

LA SOCIALDEMOCR\u00c0CIA QUE VE
\n<\/strong><\/p>\n

Si els socialdem\u00f2crates hem d’exercir un paper protagonista en els anys i decennis futurs, tenim molta feina per davant. El que est\u00e0 en joc \u00e9s ni m\u00e9s ni menys que el futur d’humanitat.<\/p>\n

D’aqu\u00ed a cent anys, la majoria dels humans pot viure exist\u00e8ncies miserables en un planeta conflictiu, empobrit i contaminat, dominat per elits omnipotents i super-riques a tot el m\u00f3n. A la llum del recent canvi global, una perspectiva aix\u00ed no \u00e9s alarmisme, sin\u00f3 una possibilitat real. Si no aconseguim demostrar a temps que un altre futur \u00e9s possible i s’est\u00e0 gestant, la gent pot acabar per perdre la seva esperan\u00e7a i els seus ideals, i, si s\u00f3n massa els que ho fan, les alternatives progressistes seran abandonades com una fantasia.<\/p>\n

Per impedir-ho, necessitem unir ara totes les nostres forces, i lluitar pels nostres ideals m\u00e9s del que mai ho vam fer. No ser\u00e0 una lluita defensiva, sin\u00f3 ofensiva i propositiva.<\/p>\n

Per a aix\u00f2, necessitem una narrativa i una visi\u00f3 progressista forta i \u00e0mpliament compartida,\u00a0 i no un picoteig\u00a0 d’acci\u00f3 pol\u00edtica aqu\u00ed i all\u00e0. S\u00f3n aquesta narrativa i aquesta visi\u00f3 forta les que ajudaran a la gent a entendre que els oferim un cam\u00ed al futur que voldran seguir, i aix\u00f2 donar\u00e0 ple sentit i direcci\u00f3 a les nostres lluites de cada dia.<\/p>\n

Com que hem comen\u00e7at aquest text amb Willy Brandt<\/strong>, desitjar\u00edem acabar-lo amb ell, i amb aquesta veritat intemporal que ens va deixar: “El que necessitem \u00e9s una s\u00edntesi de pensament pr\u00e0ctic i d’esfor\u00e7 idealista<\/em>“.<\/p>\n

Nom\u00e9s ens resta esperar que aquesta contribuci\u00f3 sigui comentada i enriquida per altres a l’interior de la nostra comunitat pol\u00edtica, i que les nostres organitzacions pol\u00edtiques en els \u00e0mbits nacional i europeu comparteixin la nostra sensaci\u00f3 d’urg\u00e8ncia per actuar.<\/p>\n

Poul Nyrup Rasmussen<\/strong>. Primer ministre de Dinamarca (1993-2001), president del Partit dels socialistes europeus, PSE ( 2004-2011).<\/p>\n

Udo Bullmann<\/strong>. Membre del Parlament Europeu des de 1999. President de la delegaci\u00f3 del SPD alemany al Parlament Europeu des de 2012 i membre del comit\u00e9 executiu del SPD des de 2015.<\/p>\n

 <\/p>\n

Social Europe<\/strong><\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

“Res no es fa sol. I molt poques coses duren. Per tant, centreu-vos en la vostra for\u00e7a, en el fet que cada per\u00edode exigeix \u200b\u200bles seves pr\u00f2pies respostes, i en que cal estar disposats a la tasca si\u00a0 volem obtenir alguna cosa bona.” Willy Brandt, Congr\u00e9s de la Internacional Socialista, Berl\u00edn, 15 setembre 1992.   …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,1],"tags":[],"class_list":["post-14542","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espaisocialista","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14542","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14542"}],"version-history":[{"count":56,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14542\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14594,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14542\/revisions\/14594"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14542"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14542"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14542"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}