{"id":1453,"date":"2009-12-07T11:01:48","date_gmt":"2009-12-07T09:01:48","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=1453"},"modified":"2009-12-07T11:01:48","modified_gmt":"2009-12-07T09:01:48","slug":"antonio-franco-el-periodisme-compromes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/antonio-franco-el-periodisme-compromes\/","title":{"rendered":"Antonio Franco: El periodisme comprom\u00e8s"},"content":{"rendered":"

\"periodisme\"<\/a>L\u2019editorial conjunt de la premsa catalana ha rellan\u00e7at el debat sobre el periodisme comprom\u00e8s. Feia molt temps que les discussions sobre els diaris eren al voltant de la seva idone\u00eftat dins del nou panorama tecnol\u00f2gic de la comunicaci\u00f3, dels seus problemes de credibilitat, de les dificultats econ\u00f2miques de les empreses editores i de la possibilitat que acabin desapareixent. Aquest text unitari ha tingut la virtut de saltar, almenys temporalment, de pla, i ha despla\u00e7at la pol\u00e8mica cap a una de les q\u00fcestions de fons. I reafirma, a m\u00e9s a m\u00e9s, per la via dels fets, que els diaris poden ser \u00fatils i tamb\u00e9 necessaris.
\nQue a aquestes altures es debati sobre si el periodisme s\u2019ha de comprometre davant dels problemes de la societat en qu\u00e8 es mou, reflecteix la profunditat de la crisi que pateix. Afortunadament, sempre hi ha hagut periodisme comprom\u00e8s. Per\u00f2 no viu els seus millors moments.<\/p>\n

Desitjos corporatius de poder i \u00e0nsies de protagonisme empenyen molts periodistes a considerar que els correspon estar dins del bloc d\u2019institucions pol\u00edtiques, econ\u00f2miques i socials amb dret a portar les regnes de la societat. \u00c9s a dir, a formar part dels que manen. Jo crec el contrari: que el lloc de la premsa est\u00e0 precisament entre els contrapesos democr\u00e0tics a aquells poders, per poder donar suport en les situacions conflictives als ciutadans i convertir-se en la seva veu enfront dels representants electes i els poders f\u00e0ctics. I enfront de determinats tribunals, com el Tribunal Constitucional, si \u00e9s necessari.
\nNo crec que hi hagi dubtes sobre el fet que l\u2019editorial conjunt \u00e9s un exercici de periodisme comprom\u00e8s amb el pa\u00eds. Cada un dels diaris que han subscrit el text i tots els mitjans que despr\u00e9s s\u2019hi han adherit ja havien opinat anteriorment mil vegades sobre l\u2019Estatut i sobre el significat pol\u00edtic de modificar la voluntat popular expressada a trav\u00e9s d\u2019un refer\u00e8ndum i de dues votacions majorit\u00e0ries als parlaments catal\u00e0 i espanyol. Cada mitj\u00e0 ho havia fet des de la seva pr\u00f2pia \u00f2ptica, de vegades poc coincident amb la dels altres. Per\u00f2, ara, des de les seves respectives l\u00ednies editorials, han coincidit que calia un toc d\u2019alerta perqu\u00e8 l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica \u2013especialment la de la resta d\u2019Espanya\u2013 reflexioni sobre una sent\u00e8ncia que pot conduir les relacions Catalunya-Espanya cap a un mal carrer\u00f3 amb poca sortida.
\nLes principals obligacions concretes que tenen els diaris s\u00f3n informar amb veracitat sobre el que passa, traslladar als lectors un ventall plural de les idees que estan en joc i expressar els seus propis punts de vista. La seva primera obligaci\u00f3 m\u00e9s abstracta \u00e9s viure compenetrats amb la societat a la qual serveixen. Tant el dret i el deure d\u2019opinar com la complicitat amb els lectors els ha ofert aquesta vegada, i de manera especial, la premsa catalana.
\nLes cr\u00edtiques a l\u2019editorial s\u00f3n leg\u00edtimes, per\u00f2, en la majoria dels casos, m\u00e9s que aportar llum o ombra sobre els arguments del text, retraten la llum i l\u2019ombra ideol\u00f2gica i psicol\u00f2gica dels que les emeten. Diaris que fa anys que diuen als editorials tot el que volen contra l\u2019Estatut, s\u2019han molestat ara per la lliure expressi\u00f3 de l\u2019opini\u00f3 aliena. Diaris especialitzats a pontificar sobre els tribunals i els textos legals denuncien que l\u2019opini\u00f3 expressada pels diaris catalans \u00e9s una pressi\u00f3 intolerable. Fins i tot hi ha veus que protesten sense ruboritzar-se dient que els mitjans de Catalunya han com\u00e8s l\u2019error de \u00abfer pol\u00edtica\u00bb, com si hi hagu\u00e9s al m\u00f3n alguna premsa que no en faci, comen\u00e7ant per ells mateixos.
\nUn altre centre dels dards ha estat la unanimitat. La consideren sospitosa i retrotreu, asseguren, als anys de la Prensa del Movimiento. La unanimitat, tan excepcional que gaireb\u00e9 no t\u00e9 antecedents, hauria de fer reflexionar sobre la dimensi\u00f3 del problema que ha pogut generar-la. \u00c9s clar que de vegades aquesta queixa \u00e9s conjuntural, tal com es despr\u00e8n del fet que, despr\u00e9s de queixar-se que s\u2019hagi fet un editorial conjunt, alguns demanen explicacions de per qu\u00e8 no s\u2019ha fet abans sobre altres temes… La transcend\u00e8ncia del comprom\u00eds dels diaris amb Catalunya la proporciona l\u2019allau d\u2019adhesions transversals rebudes despr\u00e9s des de la societat civil. Quan des de fora de Catalunya diuen que la premsa catalana traeix el sentiment popular perqu\u00e8 el tema de l\u2019Estatut nom\u00e9s interessa a quatre pol\u00edtics locals, les adhesions demostren el contrari.<\/p>\n

L\u2019editorial ha efectuat, a m\u00e9s, period\u00edsticament parlant, una bona funci\u00f3. Despr\u00e9s que els diaris catalans subratllessin que la situaci\u00f3 del Tribunal Constitucional \u00e9s insostenible i que amb la seva actual composici\u00f3 no t\u00e9 autoritat moral per a res, els altres diaris espanyols no han tingut cap m\u00e9s remei que comen\u00e7ar a publicar informes confirmant-ho, i fins i tot recullen que Zapatero i Rajoy intentaran replantejar aquesta q\u00fcesti\u00f3. A una conseq\u00fc\u00e8ncia directa com aquesta, que \u00e9s independent del valor del testimoni c\u00edvic de la publicaci\u00f3 conjunta, en el m\u00f3n de la premsa se la considera internacionalment un \u00e8xit professional.<\/p>\n

El Peri\u00f3dico<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L\u2019editorial conjunt de la premsa catalana ha rellan\u00e7at el debat sobre el periodisme comprom\u00e8s. Feia molt temps que les discussions sobre els diaris eren al voltant de la seva idone\u00eftat dins del nou panorama tecnol\u00f2gic de la comunicaci\u00f3, dels seus problemes de credibilitat, de les dificultats econ\u00f2miques de les empreses editores i de la possibilitat …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[9],"class_list":["post-1453","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-estatut"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1453","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1453"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1453\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1456,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1453\/revisions\/1456"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1453"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1453"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1453"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}