![\"Private-property-no-trespassing\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2017\/01\/Private-property-no-trespassing-300x300.jpg\")
El debat sobre les virtuts o defectes de la propietat privada \u00e9s sense cap mena de dubte un dels temes nuclears de tota discussi\u00f3 pol\u00edtica desde temps immemorials fins a la m\u00e9s recent actualitat.<\/strong> En un dels extrems hi podem trobar qui la defensa obstinadament considerant-la el fonament sobre el qual pivota tota societat que es consideri moderna i civilitzada, de manera que per aquesta perspectiva, tot o quasi tot ha de ser privat (anarcocapitalisme i minarquisme per exemple). En\u00a0l\u2019altre extrem en canvi hi ha qui la considera\u00a0la font original de tota desigualtat social de manera que el m\u00e9s convenient i urgent \u00e9s eliminar-la completament i nom\u00e9s considerar-la quan aquesta sigui col\u00b7lectiva o estigui nom\u00e9s en mans de l\u2019estat (anarcocomunisme i comunisme respectivament). Per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquests posicionaments del tot oposats s\u2019obre un ampli ventall de possibilitats entre les quals hi ha el republicanisme<\/strong> que considera la propietat privada com quelcom\u00a0necessari per a garantir la pr\u00f2pia llibertat i en conseq\u00fc\u00e8ncia com un element fonamental per a construir una societat plenament democr\u00e0tica. Veiem\u00a0el perqu\u00e8<\/b>:<\/p>\nBona part de la tradici\u00f3 pol\u00edtica desde la Gr\u00e8cia Antiga considerava que els ciutadans tenien el dret a participar en la vida pol\u00edtica quan eren individus lliures, en el sentit literal que no depenien d\u2019una altra persona per a viure. \u00a0Aquesta definici\u00f3 exclo\u00efa de manera autom\u00e0tica als esclaus per\u00f2 tamb\u00e9 a tota persona sotmesa a un cert grau de servitud: nens, dones, estrangers que no tenien la ciutadania i tamb\u00e9 als assalariats que el mateix Arist\u00f2til associava a esclavitud\u00b9. Desde la democr\u00e0cia grega dels\u00a0ciutadans lliures (propietaris en el sentit de no dependre d\u2019un tercer) el desenvolupament i aprofundiment de la democr\u00e0cia no ha consistit en cap altra cosa que -a base de moviments pendulars, d\u2019aven\u00e7os i retrocessos sovint tr\u00e0gics- procurar ampliar aquest\u00a0estret cercle de persones fins arribar als nostres dies\u00a0on\u00a0pr\u00e0cticament tot\u00a0individu adult d\u2019una societat \u00e9s\u00a0membre amb ple drets pol\u00edtics indepedendentment de la seva propietat privada, nivell d\u2019ingressos o riquesa particular\u00b2.<\/p>\n
Aix\u00f2 no obstant una vegada assolit el vot universal amb les nostres democr\u00e0cies modernes\u00a0augmenta la percepci\u00f3 que la participaci\u00f3 i la llibertat pol\u00edtica han d\u2019anar acompanyades d\u2019una equivalent llibertat econ\u00f2mica entesa com la no depend\u00e8ncia econ\u00f2mica, que l\u2019exercici de la ciutadania per a ser plena ha d\u2019anar\u00a0vinculada a la disposici\u00f3 d\u2019uns recursos econ\u00f2mics b\u00e0sics.\u00a0Desde la perspectiva republicana la disposici\u00f3 d\u2019aquests recursos econ\u00f2mics m\u00ednims \u00e9s el que ha de permetre l\u2019autogovern, l\u2019autonomia i la independ\u00e8ncia econ\u00f2mica que a la vegada permeten la llibertat de pensament i d\u2019opini\u00f3, l\u2019alliberament de situacions de dominaci\u00f3 <\/strong>o simplement ser menys vulnerables a la coerci\u00f3, pressi\u00f3 o fins i tot coacci\u00f3 hipot\u00e8tica d\u2019un empresari, d\u2019un partit pol\u00edtic d\u2019un sindicat o de quaselvol grup d\u2019inter\u00e8s, de qualsevol persona o instituci\u00f3 social.<\/p>\n De fet\u00a0subsisteix a les nostres societats una llarga tradici\u00f3\u00a0propietarista que defensa la propietat privada (hist\u00f2ricament, de la terra) en el benent\u00e8s que aquesta permet les condicions de possibilitat de la independ\u00e8ncia individual que, a la seva vegada, fa possible tant\u00a0l\u2019exercici\u00a0de la llibertat com el desenvolupament personal. <\/strong>\u00c9s probablement aquesta voluntat de llibertat i autonomia la que empeny per exemple a un professor universitari a aconseguir la seva pr\u00f2pia pla\u00e7a<\/em> a la universitat ja que la privatizaci\u00f3 d\u2019aquesta pla\u00e7a per al seu \u00fas exclusiu<\/em> -d\u2019ell i de ning\u00fa m\u00e9s- li permet ser \u2013en principi- independent i en conseq\u00fc\u00e8ncia gaudir de la llibertat necess\u00e0ria per investigar i aportar propostes i idees al marge d\u2019interessos i pressions (fet que provoca situacions si m\u00e9s no curioses\u00a0quan\u00a0alguns professors universitaris ben protegits amb la seva propietat privada<\/em>\u00a0promouen discursos neocomunistes contra la propietat privada sense distincions de cap mena); igualment aquesta voluntat de llibertat i autonomia \u00e9s el que empeny una persona a crear la seva pr\u00f2pia empresa; a impulsar el seu projecte professional particular; a invertir els seus estalvis -o a trav\u00e9s d\u2019un pr\u00e9stec \u2013 en una propietat, o finalment \u00e9s el que motiva l\u2019aparici\u00f3 d\u2019un ampli moviment a favor d\u2019una renda b\u00e0sica universal.<\/a><\/strong><\/p>\n Aixi doncs si d\u2019acord amb el plantejament del republicanisme acceptem que la independ\u00e8ncia material \u00e9s una condici\u00f3 innegociable per a\u00a0la independ\u00e8ncia pol\u00edtica i el ple exercici de la ciutadania, podem fer dues coses:\u00a0la primera \u00e9s optar, com Arist\u00f2til -i com el neoliberalisme m\u00e9s exacerbat- per considerar ciutadans\u00a0a tots aquells que s\u00f3n aut\u00f2noms econ\u00f2micament acceptant l\u2019exclusi\u00f3 de facto<\/em> de totes aquelles persones sense sobirania\u00a0econ\u00f2mica, o b\u00e9 apostar per un republicanisme democr\u00e0tic i avan\u00e7ar cap una economia ciutadana<\/a><\/strong> que procuri facilitar la propietat privada a tantes persones com sigui possible per a que tinguin, com a m\u00ednim, un nivell suficent d\u2019autonomia econ\u00f2mica que permeti en conseq\u00fc\u00e8ncia el ple exercici de la seva llibertat pol\u00edtica. Una pol\u00edtica distributiva de la propietat privada per tant no ha de limitar-se a insistir obstinadament en la import\u00e0ncia de la participaci\u00f3 pol\u00edtica de qualsevol persona menystenint la seva sobirania econ\u00f2mica, ni tampoc es limitar\u00e0 a la simple<\/em> redistribuci\u00f3 de la riquesa creada per una minoria, sin\u00f3 que maldar\u00e0\u00a0perqu\u00e8 tots\u00a0els\u00a0ciudadans disposin o puguin disposar de recursos de\u00a0subsist\u00e8ncia material suficients, procurar\u00e0 que cada ciutad\u00e0 se n\u2019apropi\u00ef,\u00a0\u00e9s a dir que sigui propietari d\u2019aquests recursos, i facilitar\u00e0 que sigui propietari individual i\/o col\u00b7lectiu dels seus\u00a0propis\u00a0mitjans de produccci\u00f3.<\/strong><\/p>\n Al capdavall, a difer\u00e8ncia dels extrems anteriorment mencionats (anarcocapitalisme que fa de la propietat privada l\u2019\u00fanic criteri i el comunisme que nom\u00e9s la considera quan la gestiona l\u2019estat), en el republicanisme democr\u00e0tic la necessitat\u00a0de preservar els b\u00e9ns comuns i dotar-se de serveis p\u00fablics b\u00e0sics conviu amb la necess\u00e0ria distribuci\u00f3 de la propietat privada com a condici\u00f3 per avan\u00e7ar cap a una economia ciutadana<\/a> i contribuir al desenvolupament d\u2019una democr\u00e0cia el m\u00e9s lliure i equitativa possible.<\/strong><\/p>\n \u00b9\u00a0Arist\u00f3teles, Pol\u00edtica<\/em>, Alianza Editorial. Cap. V. Madrid, 1993.<\/p>\n