{"id":14420,"date":"2017-01-09T16:32:37","date_gmt":"2017-01-09T14:32:37","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=14420"},"modified":"2017-01-09T16:39:38","modified_gmt":"2017-01-09T14:39:38","slug":"jordi-font-el-triangle-virtuos-de-la-cultura-3","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-el-triangle-virtuos-de-la-cultura-3\/","title":{"rendered":"Jordi Font: El triangle virtu\u00f3s de la cultura"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-13424\" alt=\"8195218872_97e3d58590_b\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/8195218872_97e3d58590_b-300x188.jpg\" width=\"300\" height=\"188\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/8195218872_97e3d58590_b-300x188.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/8195218872_97e3d58590_b.jpg 1024w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/>El passat mes de novembre, associacions i persones diverses del camp de la cultura feien p\u00fablic el manifest <i>Per una pol\u00edtica cultural de llarg abast<\/i>. Excel\u00b7lent not\u00edcia i suggeridor t\u00edtol. Per\u00f2, tamb\u00e9 cal dir-ho, continguts poc elaborats, ancorats en unes dicotomies que no haurien de ser-ho: ind\u00fastries culturals o creaci\u00f3, aparador o din\u00e0miques de base, pol\u00edtiques p\u00fabliques o participaci\u00f3&#8230; Unes dicotomies que expressen la realitat i que no es tracta pas de decantar en un o altre sentit, sin\u00f3 de \u201csuperar\u201d, de trobar-ne la s\u00edntesi, de descobrir les grans sinergies i r\u00e8dits col\u00b7lectius que amaguen si se saben conjugar en una resultant integradora, multiplicadora, lluny de cercles viciosos. Aquest hauria de ser, em sembla, l&#8217;objectiu de tota pol\u00edtica cultural. Potser s\u00ed que \u00e9s hora de parlar-ne, de procurar un nou consens que permeti un salt qualitatiu i que faci inexcusable un pressupost p\u00fablic a l&#8217;altura deguda. Aquesta \u00e9s la principal virtualitat d&#8217;aquest manifest: la invitaci\u00f3 a parlar-ne. Vet aqu\u00ed unes primeres consideracions que em semblen b\u00e0siques i una idea final:<\/p>\n<p>1. No es pot supeditar la creaci\u00f3 a la ind\u00fastria, certament. Hi ha amples camps de la primera que queden lluny de les l\u00f2giques industrials i que poden ser, en canvi, d&#8217;un alt inter\u00e8s general, pels beneficis no tant econ\u00f2mics com socials que reporten o pel que tenen d&#8217;inversi\u00f3 amb resultats a mitj\u00e0 i llarg termini. Per aix\u00f2, s\u00f3n essencials les pol\u00edtiques de suport a la creaci\u00f3 i la inversi\u00f3 en els valors emergents. Dit aix\u00f2, cal afegir que tamb\u00e9 ens calen, com a tota cultura no hegem\u00f2nica (nom\u00e9s n&#8217;\u00e9s l&#8217;anglosaxona), trampolins industrials prou potents per fer emergir la nostra creaci\u00f3 i la nostra producci\u00f3 al mapa de l&#8217;oferta global. I aix\u00f2 vol dir, necess\u00e0riament, concertaci\u00f3 p\u00fablic-privat. M\u00e9s encara: l&#8217;estat del benestar, per ser sostenible, ha de doblar-se cada dia m\u00e9s d&#8217;\u201cestat relacional\u201d, disposat a concertar amb altres agents econ\u00f2mics i socials, per tal de poder desenvolupar-se de manera suficient i sostenible. \u00c9s clar que, en aquesta concertaci\u00f3, no pot vendre-s&#8217;hi l&#8217;\u00e0nima. Tampoc no pot consistir en la mera subvenci\u00f3 graciosa, a fons perdut, en benefici d&#8217;una o altra empresa. Concertar, des del poder democr\u00e0tic, ha de voler dir fer-ho al servei d&#8217;objectius precisos i contrastables, sempre d&#8217;inter\u00e8s general.<\/p>\n<p>2. El mer llu\u00efment d&#8217;aparador \u00e9s una banalitat. Aix\u00f2 no vol dir que no calgui posar les coses a l&#8217;aparador, a l&#8217;abast de tothom: se&#8217;n diu difusi\u00f3 cultural i art\u00edstica, pol\u00edtiques de \u201cdemocratitzaci\u00f3 de la cultura\u201d, una de les beceroles de l&#8217;estat democr\u00e0tic. \u00c9s cert, per\u00f2, que no basta. Fa molt de temps que vam afegir-hi all\u00f2 de la \u201cdemocr\u00e0cia cultural\u201d, ara denominat \u201capoderament\u201d, \u00e9s a dir, l&#8217;impuls de din\u00e0miques educatives i animadores que duguin les persones a fer-se subjectes actius de la vida cultural, ciutadania cr\u00edtica, participativa, expressiva, creativa. Aix\u00f2 ens ha de permetre experimentar tamb\u00e9 formes de subsidiarietat social, d&#8217;autogesti\u00f3 o de cogesti\u00f3 per la ciutadania.<\/p>\n<p>3. Alerta, per\u00f2. No val la contraposici\u00f3 de \u201cpoder popular\u201d i \u201cpoder democr\u00e0tic\u201d. Prou coneixem les f\u00e0cils derives de la condici\u00f3 humana quan toca poder, \u201cdemocr\u00e0tic\u201d o \u201cpopular\u201d: burocratitzaci\u00f3, dirigismes, corrupci\u00f3&#8230; I, en el cas del \u201cpoder popular\u201d, sense urnes ciutadanes ni contrapesos democr\u00e0tics. \u00c9s hora d&#8217;aprendre a assumir qu\u00e8 \u00e9s responsabilitat de qui i d&#8217;exigir a cadasc\u00fa la seva estricta responsabilitat, elegits o associats. El poder democr\u00e0tic, fruit de les urnes, ha de vetllar per l&#8217;inter\u00e8s general de la ciutadania, enll\u00e0 d&#8217;interessos empresarials, corporatius, gremials, associatius, personals, etc. I els individus i les associacions han de defensar els seus interessos, assumir la seva quota de responsabilitat col\u00b7lectiva i empescar-se projectes d&#8217;utilitat ciutadana real, procurant de concertar-los amb l&#8217;administraci\u00f3, sense pretendre suplantar la ciutadania. Al poder democr\u00e0tic li cal concertar amb la societat organitzada, que \u00e9s un agent no lucratiu i de gran potencial, per\u00f2 sempre, com en tota concertaci\u00f3, garantint que sigui al servei d&#8217;objectius ciutadans precisos.<\/p>\n<p>Concertar \u00e9s, doncs, la clau. I una darrera idea: caldria assajar una concertaci\u00f3 p\u00fablic-privat-associatiu que possibilit\u00e9s una nova i potent din\u00e0mica cultural ciutadana, cosa que, a parer meu, nom\u00e9s \u00e9s factible a partir del \u201ctriangle virtu\u00f3s\u201d que formen tres v\u00e8rtexs: un, integrat per l&#8217;escola, l&#8217;institut i la universitat; un altre, integrat per les fam\u00edlies de tota mena i els grups d&#8217;edat; i, el tercer, integrat per les administracions p\u00fabliques en concertaci\u00f3 amb empreses i entitats. Una nova din\u00e0mica que hauria de partir d&#8217;uns avantatges dins de l&#8217;oferta cultural, amb continguts complementaris de l&#8217;educaci\u00f3, estimuladors de la pr\u00e0ctica cultural de les fam\u00edlies i del p\u00fablic jove, multiplicadors del consum cultural massiu i de la participaci\u00f3 cultural. Des del m\u00f3n educatiu, depassat per les noves circumst\u00e0ncies, fa temps que se n&#8217;ha assenyalat la necessitat, donant lloc al moviment denominat \u201cciutat educadora\u201d. Diria que aquest \u00e9s, avui, el principal repte.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.elpuntavui.cat\/opinio\/article\/-\/1037155-el-triangle-virtuos-de-la-cultura.html?utm_source=botons&amp;utm_medium=com_epanoticies&amp;utm_campaign=whatsapp\">elpuntavui<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El passat mes de novembre, associacions i persones diverses del camp de la cultura feien p\u00fablic el manifest Per una pol\u00edtica cultural de llarg abast. Excel\u00b7lent not\u00edcia i suggeridor t\u00edtol. Per\u00f2, tamb\u00e9 cal dir-ho, continguts poc elaborats, ancorats en unes dicotomies que no haurien de ser-ho: ind\u00fastries culturals o creaci\u00f3, aparador o din\u00e0miques de base, &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,18,1],"tags":[70],"class_list":["post-14420","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-cultura","category-general","tag-jordi-font"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14420","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14420"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14420\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14423,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14420\/revisions\/14423"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14420"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14420"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14420"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}