![\"pregunta\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2016\/12\/pregunta-300x210.jpg\")
\u00c9s Espanya una federaci\u00f3? I Europa, ho \u00e9s? Qu\u00e8 ens falta per considerar-nos federals? \u00c9s tard per al federalisme? Per a qu\u00e8 serveix? A continuaci\u00f3 la resposta a aquestes preguntes i a tot all\u00f2 que alguna vegada has volgut preguntar sobre el federalisme i no has gosat mai fer-ho<\/p>\n
1<\/strong>.-\u00a0<\/strong>En qu\u00e8 consisteix el federalisme?<\/strong><\/p>\n La paraula ve de Foedus (pacte), o Fides (confian\u00e7a) i consisteix en un sistema pactat de govern multinivell on cada nivell t\u00e9 compet\u00e8ncies clares i ben finan\u00e7ades seguint el principi de susidiarietat, i es compromet a no transgredir les d\u2019altres nivells. El govern es comparteix en all\u00f2 que \u00e9s com\u00fa i cada nivell de govern rellevant rendeix comptes directament davant de la ciutadania i no davant d\u2019altres governs. En els sistemes federals es respecta i es promou la diversitat cultural i ling\u00fc\u00edstica com una riquesa comuna a la vegada que es coopera per resoldre els problemes que s\u00f3n compartits. Es descentralitza no nom\u00e9s la gesti\u00f3 sin\u00f3 tamb\u00e9 el poder pol\u00edtic i al mateix temps, es comparteix el poder pol\u00edtic en all\u00f2 que cal ser solucionat a un nivell m\u00e9s alt per\u00f2 que pot requerir l\u2019input dels nivells m\u00e9s propers a la ciutadania. El federalisme sol ser una bona vacuna contra el centralisme a tots els nivells i la concentraci\u00f3 de les infrastructures: en moltes federacions la capital no \u00e9s la ciutat m\u00e9s gran o la capitalitat est\u00e0 repartida.<\/p>\n 2.- Quins s\u00f3n els or\u00edgens hist\u00f2rics del federalisme?<\/strong><\/p>\n Ja a la Gr\u00e8cia cl\u00e0ssica es troben exemples de ciutats-estat que es federaven per assolir objectius comuns. Els Estats Units d\u2019Am\u00e8rica a la Convenci\u00f3 de Filadelfia a finals del segle XVIII van posar les bases de la federaci\u00f3 m\u00e9s poderosa del planeta, amb un sistema de pesos i contrapesos on el federalisme era una pe\u00e7a clau de la nova democr\u00e0cia. Su\u00efssa, Canad\u00e0, Austr\u00e0lia, \u00cdndia, Sud\u00e0frica s\u00f3n altres exemples de federacions que permeten gestionar la diversitat i el govern dels afers col\u00b7lectius. En les antigues col\u00f2nies (Estats Units, Canad\u00e0, \u00cdndia), les grans federacions han perm\u00e8s construir sistemes millors que els que han basat la independ\u00e8ncia en la construcci\u00f3 de petites nacions com ha succe\u00eft a gran part d\u2019\u00c0frica. El federalisme ha fracassat all\u00e0 on no ha anat acompanyat de democr\u00e0cia, com va ser el cas de Iugosl\u00e0via o la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica. Brasil, M\u00e8xic, i Argentina s\u00f3n casos de federacions a Am\u00e8rica Llatina que intenten incorporar solucions que han funcionat b\u00e9 en les federacions m\u00e9s reeixides. L\u2019intent de construir una federaci\u00f3 europea a partir de la segona guerra mundial, amb la declaraci\u00f3 de Ventotene de Spinelli i Rossi, est\u00e0 en les bases de la Uni\u00f3 Europea i els esfor\u00e7os per assolir una uni\u00f3 cada vegada m\u00e9s forta entre pa\u00efsos que durant segles s\u2019havien enfrontat violentament.<\/p>\n 3.- Quina \u00e9s la relaci\u00f3 entre federalisme i democr\u00e0cia?<\/strong><\/p>\n La majoria de ciutadans que viuen en democr\u00e0cia al m\u00f3n ho fan en federacions. En un sistema federal, cada nivell de govern rendeix comptes directament a la ciutadania i per tant hi ha m\u00e9s transpar\u00e8ncia i responsabilitat. El poder est\u00e0 m\u00e9s repartit i aix\u00f2 redueix la corrupci\u00f3. Les compet\u00e8ncies est\u00e1n m\u00e9s clares i hi ha una m\u00e9s gran responsabilitat fiscal de cada nivell de govern. Els sistemes de solidaritat s\u00f3n clars i transparents. La immensa majoria de les federacions s\u2019han construit a partir de la voluntat de les parts d\u2019acordar fer una federaci\u00f3, \u00e9s a dir, a partir del seu consentiment, per\u00f2 les federacions existents no reconeixen la possibilitat de segregaci\u00f3 unilateral d\u2019una de les parts. Un cas \u00fanic i interessant \u00e9s el de Canad\u00e0, on despr\u00e9s de dos refer\u00e8ndums d\u2019independ\u00e8ncia del Quebec amb preguntes i normes molt poc clares en 1980 i 1995, es va aprovar una Llei de Claredat que exigeix una pregunta clara i una majoria clara (on el car\u00e0cter clar de la pregunta i la majoria \u00e9s avaluat per institucions federals) per donar dret a una prov\u00edncia a negociar la secessi\u00f3.\u00a0 La Llei de Claredat no \u00e9s acceptada pels sobiranistes quebequesos, i despr\u00e9s de la seva aprovaci\u00f3 no s\u2019ha produit cap nou refer\u00e8ndum d\u2019independ\u00e8ncia. Malgrat que alguns sostenen que la democr\u00e0cia pot funcionar millor en les jurisdiccions petites, no hi ha cap evid\u00e8ncia rigorosa en aquest sentit, a no ser que ens referim exclusivament a la democr\u00e0cia assemble\u00e0ria. La democr\u00e0cia en els grans territoris funciona millor amb un sistema federal que reparteixi adequadament el poder. Avui el federalisme \u00e9s la millor arma per combatre l\u2019onada de nacional-populisme i replegament identitari que es viu a gran part del m\u00f3n, i que intenta jugar amb la democr\u00e0cia en nom d\u2019ella per aprofitar les angoixes de sectors de la poblaci\u00f3 davant dels processos de globalitzaci\u00f3. En les democr\u00e0cies, el federalisme \u00e9s el millor sistema que facilita la solidaritat, la flexibilitat i la innovaci\u00f3 institucional.<\/p>\n 4<\/strong>.-\u00a0<\/strong>Quins tipus de federalismes existeixen?<\/strong><\/p>\n A grans trets existeixen dos grans tipus de federalisme. Els que s\u2019han construit a partir de l\u2019agregaci\u00f3 d\u2019unitats pre-existents (\u201ccoming together\u201d) i els que s\u2019han construit per mantenir unides les parts (\u201cholding together\u201d). Si en comptes d\u2019un sistema de govern on cada nivell rellevant rendeix comptes directament a la ciutadania i \u00e9s escollit per ella, tenim un sistema on els governs rendeixen comptes a altres governs, estem davant d\u2019una confederaci\u00f3 i no una federaci\u00f3. Alguns parlen de federalisme plurinacional, quan es reconeix el car\u00e0cter nacional de totes les unitats constituents o algunes d\u2019elles, i \u00e9s especialment adequat en aquells casos de diversitat ling\u00fc\u00edstica on \u00e9s necessari un reconeixement d\u2019aquesta pluralitat. Altres parlen de federalisme assim\u00e8tric, quan les compet\u00e8ncies i nivells de poder de les diferents unitats s\u00f3n diferents, com \u00e9s el cas en diferents mesures en quasi totes les federacions. Tots aquests conceptes serveixen per acomodar la superaci\u00f3 del model de l\u2019estat-naci\u00f3, pel qual durant molt de temps s\u2019ha intentat associar un estat a una naci\u00f3. Per\u00f2 tant la dificultat de definici\u00f3 del terme naci\u00f3, com la proliferaci\u00f3 de reivindicacions nacionals, com el frac\u00e0s dels intents homogene\u00eftzadors de molts estats, han portat al frac\u00e0s a aquest intent d\u2019associaci\u00f3. El concepte de naci\u00f3 (com el de sobirania) \u00e9s per\u00f2 discutit i discutible. Hi ha moltes defincions de naci\u00f3 (una d\u2019elles \u00e9s de Karl Deutsch: \u201cuna naci\u00f3 \u00e9s un grup de persones unides per una visi\u00f3 equivocada del passat i un odi pels seus ve\u00efns\u201d). En territoris on conviuen persones que creuen que la naci\u00f3 \u00e9s una cosa diferent per a cadascuna d\u2019elles, el federalisme \u00e9s l\u2019\u00fanica forma d\u2019entendre\u2019s possible. Avui, per a la majoria de definicions del terme naci\u00f3, hi ha pocs trossets de territori que no siguin plurinacionals. De fet, hi ha pocs individus que no siguin plurinacionals. Alguns voldrien fer compatible ser independentista amb ser federalista (aix\u00ed un evita prendre decisions), per\u00f2 el federalisme modern es construeix precisament per la superaci\u00f3 dels vells estats-naci\u00f3 i no construint-ne de nous. Els conceptes de \u201cdret a decidir\u201d, \u201cdret a l\u2019autodeterminaci\u00f3\u201d, \u201csobirania\u201d, \u201cdemos\u201d o \u201csubjecte pol\u00edtic\u201d s\u00f3n conceptes pre-federals que corresponen a una \u00e8poca on era relativament f\u00e0cil fer prevaldre el monopoli de la sobirania. Avui el federalisme \u00e9s una noci\u00f3 m\u00e9s radical i ambiciosa que els projectes basats en fer estats-naci\u00f3. Encara que es pot ser federalista de dretes i hi ha molts federalistes liberals, el que \u00e9s dif\u00edcil de justificar \u00e9s ser d\u2019esquerres (i per tant internacionalista) i no ser federalista en el m\u00f3n integrat i complex del segle XXI. El nacionalisme i l\u2019identitarisme s\u00f3n formes que la dreta fa servir per impedir la creaci\u00f3 de majories a favor de la distribuci\u00f3 de la renda, la riquesa i el poder.<\/p>\n 5<\/strong>.-\u00a0<\/strong>No s\u00f3n Espanya i Europa ja federacions?<\/strong><\/p>\n Espanya i Europa tenen molts aspectes federals. Espanya \u00e9s un pa\u00eds que ve de ser un estat centralista i unitari, i des de 1978 s\u2019ha descentralitzat i la majoria de nivells rellevants de govern (excepte les diputacions) s\u00f3n elegits directament per la ciutadania. L\u2019estat de les autonomies ha contribuit a l\u2019\u00e8poca de major llibertat i prosperitat de les Espanyes. Catalunya, per exemple, ha gaudit de l\u2019\u00e8poca de m\u00e9s llibertat i autogovern de la seva hist\u00f2ria. Per\u00f2 tamb\u00e9 s\u2019han produit disfuncions i distorsions del model i a Espanya li falten elements de govern i sobirania compartits, com seria un Senat reformat com a Cambra territorial i un sistema m\u00e9s clar de distribuci\u00f3 competencial i finan\u00e7ament territorial, aix\u00ed com un millor r\u00e8gim de pluriling\u00fcisme per a les institucions centrals de l\u2019estat. A Europa vivim un intent d\u2019avan\u00e7ar des d\u2019una col\u00b7lecci\u00f3 d\u2019estats sobirans amb una llarga hist\u00f2ria de fragmentaci\u00f3 al darrera, cap a un sistema cada vegada m\u00e9s federal, amb enormes resist\u00e8ncies. Per\u00f2 ja hi ha elements clarament federals, com una moneda comuna\u00a0 per a una gran part de la Uni\u00f3 governada per un Banc Central Europeu, i un Parlament directament escollit per la ciutadania. Moltes pol\u00edtiques s\u00f3n ja comunes, per\u00f2 falten molts elements de democr\u00e0cia europea i falten instruments per fer possible pol\u00edtiques econ\u00f2miques d\u2019\u00e0mbit federal europeu. Si es consolida una Europa federal haur\u00edem de veure una desdramatitzaci\u00f3 de les relacions entre estats i els seus nivells sub-estatals, que seran nom\u00e9s dos nivells m\u00e9s amb una gran llibertat d\u2019actuaci\u00f3 per sota d\u2019un nivell europeu m\u00e9s fort i democr\u00e0tic que l\u2019actual. Els problemes dels refugiats i del deute que actualment pateix Europa nom\u00e9s podran trobar soluci\u00f3 en un context federal on el conjunt de la societat europea posi en com\u00fa els seus enormes recursos per fer front a aquests reptes compartits. De totes maneres, el que s\u2019ha aconseguit amb la Uni\u00f3 Europea, amb una moneda comuna i l\u2019eliminaci\u00f3 de les fronteres, hagu\u00e9s estat considerat ut\u00f2pic al final de la segona guerra mundial. Els s\u00edmbols i les emocions segueixen en gran part sent nacionals, per\u00f2 les pol\u00edtiques i les transaccions cada vegada ho s\u00f3n menys. Avui tamb\u00e9 pot semblar ut\u00f2pic un federalisme global, per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha elements creixents de govern mundial, que cal treballar per fer m\u00e9s democr\u00e0tics.<\/p>\n 6<\/strong>.-\u00a0<\/strong>Calen canvis constitucionals a Espanya i Europa per avan\u00e7ar en el federalisme?<\/strong><\/p>\n A Espanya seria molt convenient una reforma federal de l\u2019actual Constituci\u00f3 per re-dissenyar el Senat, aclarir les compet\u00e8ncies per la via de definir clarament les de l\u2019estat central i que per defecte totes les altres siguin d\u2019autonomies i ajuntaments, millorar el finan\u00e7ament territorial i recon\u00e8ixer el car\u00e0cter pluri-ling\u00fce del conjunt de l\u2019estat i la singularitat d\u2019alguns territoris addicionals (alguns ja tenen reconeguda la seva singularitat). Tamb\u00e9 es podria recon\u00e8ixer la vocaci\u00f3 decididament a favor de la unitat europea del conjunt d\u2019Espanya. Els canvis constitucionals requereixen per\u00f2 un ampli consens, i mentre aquest no es produeix es podria fer molt m\u00e9s per governar amb una intepretaci\u00f3 m\u00e9s federalitzant de l\u2019actual constituci\u00f3. Quelcom semblant succeeix amb els tractats europeus. Una reforma d\u2019aquests podria conduir a l\u2019elecci\u00f3 d\u2019una presid\u00e8ncia europea per sufragi universal o a altres reformes institucionals que facilitessin un govern econ\u00f2mic democr\u00e0tic de la zona euro, per\u00f2 amb els tractats actuals es podria ja disposar d\u2019un tresor europeu m\u00e9s poder\u00f3s i d\u2019un sistema de mutualitzaci\u00f3 del deute. Els federalistes no som ingenus i no creiem en una epifania federal, en un moment del temps on una declaraci\u00f3 o un interruptor ens permetran passar de l\u2019abs\u00e8ncia de federalisme al federalisme. No hi haur\u00e0 una DUF (Declaraci\u00f3 Unilateral de Federalisme). Es tracta d\u2019un proc\u00e9s evolutiu que ha viscut i viur\u00e0 passos endavant i endarrera, per\u00f2 que amb l\u2019agregaci\u00f3 paulatina d\u2019esfor\u00e7os, pot seguir contribuint a fer un m\u00f3n millor.<\/p>\n 7<\/strong>.-\u00a0<\/strong>Genera inestabilitat el federalisme?<\/strong> 8<\/strong>.-\u00a0<\/strong>\u00c9s massa tard per al federalisme?<\/strong><\/p>\n Molts independentistes catalans que no s\u00f3n capa\u00e7os d\u2019articular raons de fons per oposar-se al federalisme de vegades diuen t\u00e0cticament que \u00e9s \u201cmassa tard per al federalisme\u201d, que aquesta \u00e9s \u201cuna pantalla que ja hem passat\u201d. En realitat per\u00f2 el que succeeix potser \u00e9s que \u00e9s massa aviat per al federalisme. Els Estats Units d\u2019Am\u00e8rica van comen\u00e7ar a crear les seves estructures federals fa m\u00e9s de 200 anys i algunes no s\u2019han consolidat fins fa unes d\u00e8cades. Per sort, Europa est\u00e0 anant m\u00e9s r\u00e0pid, per\u00f2 la hist\u00f2ria de la humanitat \u00e9s la hist\u00f2ria de l\u2019evoluci\u00f3 cap a formes de govern cada vegada m\u00e9s complexes, no menys. El m\u00f3n del segle XXI es caracteritza per la creixent interconnexi\u00f3 de la seva societat i les seves economies, i per tant requereix de sistemes de govern que s\u2019adaptin a aquestes caracter\u00edstiques. El m\u00f3n avan\u00e7a, encara que massa lentament, cap al federalisme. El que est\u00e0 obsolet \u00e9s l\u2019estat-naci\u00f3. Si passem d\u2019una vegada la pantalla de l\u2019estat-naci\u00f3 ens estalviarem moltes guerres (com les que van donar lloc a les actuals \u201cetnocr\u00e0cies\u201d de l\u2019antiga Iugosl\u00e0via) i tensions innecess\u00e0ries i podrem avan\u00e7ar cap a la ressoluci\u00f3 cooperativa dels problemes compartits per tota l\u2019esp\u00e8cie humana. Mai no \u00e9s tard per a les bones idees. A m\u00e9s, l\u2019excusa de si \u00e9s massa tard per al federalisme per no abra\u00e7ar-lo acostuma a anar acompanyat del suposat dubte sobre si hi ha federalistes \u201cm\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019Ebre\u201d. Per\u00f2 a les enquestes tant a Catalunya com al conjunt d\u2019Espanya quan es pregunta expl\u00edcitament per aquesta opci\u00f3, el federalisme, al voltant d\u2019un 40% hi est\u00e0 a favor. A m\u00e9s, com que el 60% restant es distribueix en posicions molt diferents, les solucions federals serien les \u00faniques en qu\u00e8 es podrien posar d\u2019acord una majoria qualificada dels legisladors i de la poblaci\u00f3: es minimitzaria la dist\u00e0ncia entre l\u2019opci\u00f3 preferida per la inmensa majoria i l\u2019opci\u00f3 acordada. De totes les opcions possibles, un sistema federal avan\u00e7at seria la que minimitzaria el descontent de totes les parts. Per\u00f2 quan es q\u00fcestiona des d\u2019alguns sectors de\u00a0 Catalunya si hi ha federalistes m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019Ebre en realitat s\u2019est\u00e0 fent una afirmaci\u00f3 d\u2019hispanof\u00f2bia, normalment acompanyada d\u2019algun comentari m\u00e9s o menys expl\u00edcit de tipus xenof\u00f2bic sobre la incapacitat gen\u00e8tica dels espanyols per abra\u00e7ar idees civilitzades (oblidant que els gens espanyols estan molt presents entre la poblaci\u00f3 catalana). En realitat, el conjunt d\u2019Espanya, incloent Catalunya, i qualsevol territori del m\u00f3n sencer, t\u00e9 una distribuci\u00f3 semblant de persones dominades pels prejudicis i persones amb una mentalitat m\u00e9s oberta (federal). A Espanya, a m\u00e9s, com en molts territoris, una gran part de la poblaci\u00f3 viu (per exemple als territoris de parla catalana) realitats de diversitat creixent que fan el federalisme totalment necessari, com gran part de la poblaci\u00f3 reconeix de manera creixent. Avui a Espanya tots els partits de l\u2019esquerra es defineixen com a federalistes o com a partidaris d\u2019una Espanya pluri-nacional. Diversos mitjans de comunicaci\u00f3 d\u2019\u00e0mbit espanyol han defensat el federalisme en la seva l\u00ednia editorial (m\u00e9s que no pas els catalans). Molts partits de dretes o nacionalistes, a m\u00e9s, no s\u2019oposen al federalisme i reconeixen la seva necessitat a nivell europeu. Fa falta que aquests federalistes a temps parcial ho esdevinguin a temps complet.<\/p>\n 9<\/strong>.-\u00a0<\/strong>Genera desigualtat el federalisme?<\/strong><\/p>\n Una altra excusa per no abra\u00e7ar expl\u00edcitament el federalisme \u00e9s la seva suposada tensi\u00f3 amb l\u2019objectiu de la igualtat de tots els ciutadans. Hi ha dirigents centralistes que per pre-disposar l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica contra els federalistes de cop i volta mostren una gran preocupaci\u00f3 per la igualtat, preocupaci\u00f3 per altra banda absent en el seu discurs habitual. Per\u00f2 el federalisme, lluny de ser un obstacle per a la igualtat, la facilita. El reconeixement de la diversitat i de la singularitat no t\u00e9 res a veure amb la igualtat de drets de totes les persones. Totes les persones d\u2019una federaci\u00f3 tenen dret als mateixos serveis b\u00e0sics, igual que tenen dret a gastar de diferents maneres una mateixa quantitat d\u2019ingressos fiscals. Una federaci\u00f3 amb una pol\u00edtica fiscal comuna permet fer front a shocks diferenciats de renda i a transfer\u00e8ncies solid\u00e0ries, expl\u00edcites i transparents d\u2019uns territoris a altres. El respecte a les identitats diferenciades \u00e9s una conquesta igualitarista. En una federaci\u00f3 pluri-ling\u00fce, que totes les persones puguin adre\u00e7ar-se a tots els nivells de govern rellevants amb el seu idioma matern, i que puguin escoltar els principals representants parlar en diversos idiomes, com succeeix a Su\u00efssa, B\u00e8lgica i al Canad\u00e0, \u00e9s una conquesta que iguala en drets a totes les persones. En general, el federalisme modern permet resoldre els problemes socials en la seva escala \u00f2ptima, i per tant facilita la lluita contra les desigualtats tal com es manifesten en el m\u00f3n d\u2019avui.<\/p>\n 10<\/strong>.-\u00a0<\/strong>De qu\u00e8 em serveix a mi el federalisme? Serveix per a resoldre els problemes econ\u00f2mics i socials?<\/strong><\/p>\n Encara molta gent creu que quan parlem de federalisme estem parlant de quelcom de car\u00e0cter \u201cterritorial\u201d o \u201cidentitari\u201d. Per\u00f2 quan Spinelli i Rossi van escriure el Manifest de Ventotene no tenien al cap un problema territorial o identitari. Tenien al cap un model de civilitzaci\u00f3 i de prosperitat que acab\u00e9s amb les guerres i permet\u00e9s resoldre solid\u00e0riament els problemes econ\u00f2mics i socials. Moltes persones desitgen saber per a qu\u00e8 els serveix el federalisme, si el federalisme serveix per a resoldre els problemes econ\u00f2mics i socials. I aquesta \u00e9s la clau del federalisme modern. La reivindicaci\u00f3 federal no \u00e9s nom\u00e9s una apel\u00b7laci\u00f3 historicista a recordar els textos de Pi i Margall i altres pensadors i pol\u00edtics\u00a0 del segle XIX. \u00c9s una forma de govern defensada pels economistes i cient\u00edfics socials progressistes del segle XXI, com Thomas Piketty, i defensada per tots els experts constitucionalistes a tot el m\u00f3n pel seu car\u00e1cter pr\u00e0ctic. Un bon sistema federal \u00e9s l\u2019\u00fanica via per combatre el frau fiscal que s\u2019organitza internacionalment en paradisos fiscals. \u00c9s l\u2019\u00fanica via per posar en marxa formes de fiscalitat que minimitzin la compet\u00e8ncia fiscal a la baixa, \u00e9s l\u2019\u00fanica via en definitiva per consolidar i refor\u00e7ar l\u2019estat del benestar a l\u2019economia globalitzada del segle XXI. Si volem sanitat i pensions p\u00fabliques, hem de recolzar el federalisme. No hi ha dos eixos, com diuen els nacionalistes: l\u2019eix social i l\u2019eix nacional. Hi ha una sola societat i el federalisme \u00e9s la millor forma de govern per a resoldre els problemes socials. No \u00e9s una panacea, perqu\u00e8 els conflictes no desapareixen de la nit al dia i en sorgeixen de nous. Per\u00f2 el federalisme crea uns mecanismes que fan possible la gesti\u00f3 dels conflictes. I les alternatives al federalisme ja han fracassat. Avui la majoria d\u2019estats, especialment a Europa, ja no tenen ni moneda, ni ex\u00e8rcit, ni una sola llengua. El \u201cnosaltres sols\u201d no va enlloc i \u00e9s absolutament insolidari. L\u2019estat-naci\u00f3 ha mort com a mecanisme per articular el contracte social. Les nostres infrastructures, com l\u2019Eix del Mediterrani, s\u2019han de dissenyar i construir amb una visi\u00f3 federal, de conjunt, i no nom\u00e9s com la suma d\u2019interessos territorials. Sense aquesta visi\u00f3 global, federal, els petits territoris no podran participar en l\u2019economia global. En una economia integrada sempre hi haur\u00e0 fluxes financers i fiscals entre territoris, i el federalisme \u00e9s l\u2019\u00fanic mecanisme per gestionar-los amb transpar\u00e8ncia i consens.\u00a0El trilemma de Rodrik<\/a>\u00a0ens diu clarament que \u00e9s impossible avui compatibilitzar l\u2019estat-naci\u00f3 amb la globalitzaci\u00f3 i la democr\u00e0cia. Passi-ho b\u00e9 doncs, estat-naci\u00f3. Visca la democr\u00e0cia i el federalisme!<\/p>\n
\nAquesta \u00e9s una acusaci\u00f3 t\u00edpica de la dreta espanyola, que abusa del record de l\u2019ef\u00edmera primera rep\u00fablica del segle XIX. Per\u00f2 el federalisme contemporani \u00e9s el contrari de la inestabilitat. El que contribueix a la inestabilitat a bona part del planeta \u00e9s la falta de federalisme. Fins i tot a Espanya, el que avui \u00e9s font d\u2019inestabilitat \u00e9s el d\u00e8ficit de federalisme, l\u2019abs\u00e8ncia de normes compartides de compet\u00e8ncies i finan\u00e7ament, i l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019un comprom\u00eds pactat per no anar m\u00e9s enll\u00e0 de les compet\u00e8ncies comunament acordades. El federalisme permet gestionar les difer\u00e8ncies de cultures, identitats, lleng\u00fces i religions, i permet governar la solidaritat per fer possible societats cohesionades que intenten resoldre cooperativament els problemes comuns i a la vegada respectar la forma que cada part t\u00e9 de solucionar els seus problemes propis.<\/p>\n