{"id":14377,"date":"2016-12-06T10:23:35","date_gmt":"2016-12-06T08:23:35","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=14377"},"modified":"2016-12-06T10:23:35","modified_gmt":"2016-12-06T08:23:35","slug":"lluis-bassets-que-els-ponts-de-dialeg-siguin-segurs","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/lluis-bassets-que-els-ponts-de-dialeg-siguin-segurs\/","title":{"rendered":"Llu\u00eds Bassets: Que els ponts de di\u00e0leg siguin segurs"},"content":{"rendered":"

\"PENTAXEl vers massa gastat de Salvador Espriu no demana que es basteixin els ponts de di\u00e0leg sin\u00f3 que siguin segurs, \u00e9s a dir, que no se\u2019ns enfonsin sota els peus. Pertany a un poema de\u00a0La pell de brau<\/em>, en el qual el poeta entona una preg\u00e0ria per Sepharad, perqu\u00e8 \u201cvisqui eternament, en l\u2019ordre i en la pau, en el treball i en la dif\u00edcil i merescuda llibertat\u201d.<\/p>\n

No es tracta de reprendre el di\u00e0leg, sin\u00f3 de fer-ho de forma certa i segura. Que el pont sigui aut\u00e8ntic, no un artefacte de cartr\u00f3 pedra. Que no se\u2019ns trenqui quan el carreguem amb el pes excessiu dels nostres arguments. Cal llegir, en tot cas, els versos que segueixen per entendre el seu significat ple: \u201cI mira de comprendre i estimar les raons i les parles diverses dels teus fills\u201d.<\/p>\n

El consell del poeta \u00e9s conegut: el di\u00e0leg exigeix posar-se dins les sabates de l\u2019altre, comprendre les seves raons i despr\u00e9s fins i tot estimar-les, moment en qu\u00e8 el di\u00e0leg d\u00f3na els seus fruits de pacte i de conc\u00f2rdia. En el cas de Sepharad, d\u2019Espanya vull dir, no n\u2019hi ha prou de mirar de comprendre i estimar les raons de l\u2019altre, sin\u00f3 que el poeta ens aconsella que comprenguem i estimem les seves maneres de parlar diferents, les seves lleng\u00fces.<\/p>\n

Per\u00f2 Sepharad no existeix, Espriu ja no serveix, el di\u00e0leg hisp\u00e0nic s\u2019ha acabat, segons va anunciar l\u2019expresident de la Generalitat Jordi Pujol el 2009, un any abans de la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional sobre l\u2019Estatut de Catalunya. El Partit Popular feia molt temps que era lluny de Sepharad, des de la majoria absoluta d\u2019Aznar el 2000. Abans fins i tot que el tripartit catal\u00e0 al Pacte del Tinell el declar\u00e9s proscrit per a qualsevol di\u00e0leg. Rajoy va prohibir a Josep Piqu\u00e9 que particip\u00e9s en la pon\u00e8ncia de l\u2019Estatut. Despr\u00e9s va recollir signatures contra la iniciativa catalana. Va rec\u00f3rrer davant el Constitucional i va pressionar l\u2019alt tribunal fins a arribar gaireb\u00e9 a paralitzar-lo per tal d\u2019obtenir la sent\u00e8ncia que buscava. Era el temps dels ponts trencats, segons l\u2019afortunada expressi\u00f3 de Manuel Mili\u00e1n Mestre.<\/p>\n

L\u2019efic\u00e0cia de l\u2019estrat\u00e8gia est\u00e0 fora de dubte. Certament, els populars estan pagant un preu, fins al punt que a Catalunya s\u00f3n el Nasty Party (partit antip\u00e0tic en traducci\u00f3 suau) i obtenen uns resultats electorals impropis d\u2019un partit de Govern. Per\u00f2 tenen un alt rendiment electoral al conjunt d\u2019Espanya i divideixen el socialisme fins al punt de barrar-li el pas de la Moncloa. Si el PP<\/strong> pot guanyar gaireb\u00e9 sense vots catalans, el PSOE<\/strong> no podr\u00e0 fer-ho mai sense bons resultats a Catalunya.<\/p>\n

No sabem ni podem assegurar que el di\u00e0leg que ara s\u2019anuncia sigui veritablement el que diu ser. Els uns i els altres volen parlar, que ja \u00e9s prou. Per\u00f2 cada part arriba carregada de condicions severes. Puigdemont est\u00e0 disposat a discutir, per\u00f2 nom\u00e9s de la data, la pregunta i les circumst\u00e0ncies de la consulta. Rajoy arriba disposat a discutir de tot menys de la consulta sobre la independ\u00e8ncia. Ni una banda ni l\u2019altra semblen disposades a \u201ccomprendre i estimar les raons\u201d de l\u2019altra, en realitat, ni tan sols a escoltar-les.<\/p>\n

S\u00f3n dos governs enrocats. L\u2019un, en un refer\u00e8ndum obligatori. L\u2019altre, en l\u2019immobilisme constitucional. El Govern catal\u00e0 es pot moure pel que fa als terminis del calendari i poc m\u00e9s. L\u2019espanyol est\u00e0 conven\u00e7ut que pot avan\u00e7ar en tot el que sigui quantificable, \u00e9s a dir, tradu\u00efble en termes monetaris, per\u00f2 no en tot el que concerneix sobirania i sentiments. Ja se sap, els qui es veuen com a romans veuen fenicis a tot arreu.<\/p>\n

El PP<\/strong> tamb\u00e9 comen\u00e7a a moure\u2019s en direcci\u00f3 a la reforma de la Constituci\u00f3, per\u00f2 no vol obrir el portell sense saber-ne el resultat final. El consens no \u00e9s per al PP<\/strong> un edifici constru\u00eft per tots sin\u00f3 un acord tancat amb el PSOE<\/strong> previ a qualsevol moviment. El document federal de Granada acordat entre Rubalcaba<\/strong> i Navarro<\/strong> t\u00e9 tota la pinta de servir per a aquest consens preliminar, ent\u00e8s, \u00f2bviament, com a punt d\u2019arribada, com el PSOE<\/strong>, i no com a punt de partida, com el PSC.<\/strong><\/p>\n

La novetat, per tant, no \u00e9s el di\u00e0leg, que en propietat nom\u00e9s existeix com a enunciat d\u2019intencions, sin\u00f3 que el PP<\/strong>, per primera vegada com a m\u00ednim des del 2004, en lloc de seguir en la seva estrat\u00e8gia dels ponts trencats \u2013no a tot\u2013, est\u00e0 disposat a interferir en el proc\u00e9s independentista amb personatges sobre el terreny de perfil m\u00e9s pol\u00edtic i m\u00e9s capacitat d\u2019intervenci\u00f3 p\u00fablica i amb ofertes de di\u00e0leg i negociaci\u00f3 en les q\u00fcestions que no afectin la sobirania. Tot i la mod\u00e8stia dels objectius, \u00e9s interessant observar si produeix efectes en l\u2019electorat, especialment a la zona central i moderada, i en el mateix proc\u00e9s sobiranista.<\/p>\n

En tot cas, s\u2019est\u00e0 acabant l\u2019\u00e8poca dels ponts trencats, per\u00f2 sembla evident que encara no ha comen\u00e7at l\u2019\u00e8poca dels ponts nous i segurs que Espriu volia per a Sepharad.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El vers massa gastat de Salvador Espriu no demana que es basteixin els ponts de di\u00e0leg sin\u00f3 que siguin segurs, \u00e9s a dir, que no se\u2019ns enfonsin sota els peus. Pertany a un poema de\u00a0La pell de brau, en el qual el poeta entona una preg\u00e0ria per Sepharad, perqu\u00e8 \u201cvisqui eternament, en l\u2019ordre i en …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-14377","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14377","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14377"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14377\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14379,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14377\/revisions\/14379"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14377"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14377"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14377"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}