{"id":14374,"date":"2016-12-06T10:12:22","date_gmt":"2016-12-06T08:12:22","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=14374"},"modified":"2016-12-06T10:12:22","modified_gmt":"2016-12-06T08:12:22","slug":"raimon-obiols-un-sopar-a-lhavana","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-un-sopar-a-lhavana\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: Un sopar a L\u2019Havana"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-14375\" alt=\"castro\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2016\/12\/castro-300x150.jpg\" width=\"300\" height=\"150\" \/>Despr\u00e9s del col\u00b7lapse sovi\u00e8tic i contra el pron\u00f2stic de molts, a Cuba el r\u00e8gim de <b>Castro<\/b> va sobreviure a l\u2019ensulsiada. Ell tamb\u00e9. El maig de 2004 se celebr\u00e0 a l\u2019Havana el II Congr\u00e9s Internacional sobre \u00abLongevitat Satisfact\u00f2ria\u00bb, organitzat pel \u00abClub dels 120\u00bb, presidit pel doctor <b>Eugenio Selman-Housein<\/b>, metge personal de <b>Castro<\/b>. La convicci\u00f3 del club, en qu\u00e8 hi havia metges geriatres i alguns milionaris nord-americans, era que, si es du una vida sana i activa, viure fins als 120 anys \u00e9s un objectiu perfectament a l\u2019abast.<\/p>\n<p><b>Selman<\/b><b>-Housein<\/b> aprofit\u00e0 el congr\u00e9s de l\u2019Havana per dir a la premsa internacional que \u00ab<i>Fidel va pels 140, i no estic exagerant<\/i>\u00bb. Les ag\u00e8ncies ANSA i AP coincidiren que havia parlat\u00a0\u00ab<i>mig en broma i mig seriosament<\/i>\u00bb, per\u00f2 les declaracions no foren reprodu\u00efdes a Cuba: tant si es tractava d\u2019una mostra de <i>choteo<\/i> del doctor com d\u2019una prova de la p\u00e8rdua del sentit de les proporcions que sovint produeixen els entorns del poder, no es consider\u00e0 adequat donar a con\u00e8ixer a l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica cubana el vaticini que <b>Castro<\/b> podia viure 62 anys m\u00e9s. El l\u00edder cub\u00e0 tenia aleshores 78 anys i en portava 46 en el poder: un plusmarquista que, com havia dit <b>Michael Moore<\/b>, havia sobreviscut a vuit presidents dels Estats Units, a deu Jocs Ol\u00edmpics i al retorn del cometa Haley.<\/p>\n<p>Set anys despr\u00e9s de la caiguda del Mur de Berlin, amb <b>Joaqu\u00edn Almunia<\/b>, <b>Alfredo P\u00e9rez Rubalcaba<\/b>, <b>Trinidad Jim\u00e9nez<\/b> i <b>Helga Soto<\/b>, vam sopar amb <b>Fidel Castro<\/b>, al Palau de la Revoluci\u00f3 de l\u2019Havana. Aquella vetllada va durar de les nou del vespre a les sis del mat\u00ed pel fet que <b>Castro<\/b>, en aquella \u00e8poca, vivia de nit i dormia de dia. No aix\u00ed els seus ministres, alguns dels quals anaren caient fulminats per la son en aquell llarg sopar, amb el cap caigut damunt la taula, sense que aquell fet detur\u00e9s el mon\u00f2leg del l\u00edder, que en alguns moments es feia quasi inaudible i en altres agafava de sobte un volum potent, com si volgu\u00e9s desvetllar els ministres. <b>Castro<\/b> havia comen\u00e7at parlant de les pen\u00faries del seu poble (s\u2019estava sortint aleshores del que es conegu\u00e9 com el \u00ab<i>Per\u00edodo especial<\/i>\u00bb, que segu\u00ed a la implosi\u00f3 de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica), tot afirmant que, per respecte als cubans, ell no deixava mai res al plat. Ens serviren despr\u00e9s una amanida de tom\u00e0quet, que menj\u00e0rem r\u00e0pidament perqu\u00e8 s\u2019havia fet tard i ten\u00edem gana. Mentre <b>Castro<\/b> parlava utilitzant la forquilla com a batuta, contempl\u00e0vem una seq\u00fc\u00e8ncia singular: un cambrer s\u2019apropava, constatava que el plat del l\u00edder encara no era acabat i es retirava discretament. Al llarg d\u2019una mitja hora, que aprofit\u00e0rem per menjar pa, les anades i vingudes del cambrer es repetiren una i altra vegada fins que al final, alleujats, vam veure que es decidia a retirar-li a <b>Castro<\/b> el plat inacabat. \u00ab<i>Es un h\u00e9roe<\/i>\u00bb, vaig sentir que em mussitava en veu quasi inaudible <b>Carlos Lage<\/b>, que seia al meu costat i que en aquell temps apareixia com un dels pocs dirigents cubans amb un cert marge d\u2019expressi\u00f3 aut\u00f2noma.<\/p>\n<p>Anys despr\u00e9s, convidat per <b>Duran i Lleida<\/b>, vaig sopar de nou amb <b>Lage<\/b> al Cercle del Liceu de Barcelona. Vaig acompanyar-lo despr\u00e9s caminant fins a l\u2019Hotel Col\u00f3n i malgrat que, com les monges, els dirigents cubans van sempre en parella per no pecar, vaig poder comprovar de nou la seva autoritat independent i la seva consci\u00e8ncia de la necessitat de canvis a Cuba. Va ser defenestrat uns anys despr\u00e9s.<\/p>\n<p>(Aquest text \u00e9s un fragment del <a href=\"http:\/\/www.casadellibro.com\/libro-el-minim-que-es-pot-dir\/9788482646213\/2081031\" target=\"_blank\">llibre<\/a> \u201cEl M\u00ednim que es pot dir, mem\u00f2ries pol\u00edtiques\u201d)<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Despr\u00e9s del col\u00b7lapse sovi\u00e8tic i contra el pron\u00f2stic de molts, a Cuba el r\u00e8gim de Castro va sobreviure a l\u2019ensulsiada. Ell tamb\u00e9. El maig de 2004 se celebr\u00e0 a l\u2019Havana el II Congr\u00e9s Internacional sobre \u00abLongevitat Satisfact\u00f2ria\u00bb, organitzat pel \u00abClub dels 120\u00bb, presidit pel doctor Eugenio Selman-Housein, metge personal de Castro. La convicci\u00f3 del club, &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-14374","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14374","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14374"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14374\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14376,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14374\/revisions\/14376"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14374"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14374"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14374"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}