{"id":14369,"date":"2016-11-25T12:02:28","date_gmt":"2016-11-25T10:02:28","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=14369"},"modified":"2016-11-25T12:02:28","modified_gmt":"2016-11-25T10:02:28","slug":"jordi-font-el-meu-francesc-casares","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-el-meu-francesc-casares\/","title":{"rendered":"Jordi Font: El meu Francesc Casares"},"content":{"rendered":"

\"casares\"Ens ha deixat Francesc Casares<\/strong>, just en la vig\u00edlia de publicar-se el seu segon llibre de mem\u00f2ries. No se n’ha parlat com es mereixia: el temps corre avall i, amb ell, les atmosferes socials i el nom de les persones, amb els seus m\u00e8rits… El vaig con\u00e8ixer el 1971, al locutori d’advocats de la pres\u00f3 Model. Jo era \u201cjurat d’empresa\u201d i, a petici\u00f3 dels meus companys de treball, em venia a salvar de la \u201cjurisdicci\u00f3 militar\u201d on havia anat a parar arran d’una detenci\u00f3 atrabili\u00e0ria. Va costar un mes, per\u00f2 ho va aconseguir. Va ser un dels grans advocats laboralistes sota el franquisme, estretament vinculat al moviment obrer organitzat. Sempre amb una seriositat professional i una rectitud \u00e8tica que el feien doblement incontestable i efectiu. Era una persona molt propera, dotada d’un gran sentit de l’humor que l’immunitzava contra la inflor i el personalisme. Les setmanes seg\u00fcents, vaig visitar-lo unes quantes vegades al seu despatx. Mai no em va revelar la seva milit\u00e0ncia pol\u00edtica al Moviment Socialista de Catalunya (MSC), per\u00f2 em va regalar unes impagables converses sobre Francesc Layret i el Noi del Sucre, sobre l’alternativa laborista catalana que molt probablement s’estava coent quan els pistolers de la patronal van assassinar-los, sobre com n’eren d’indestriables la causa catalana i la causa dels treballadors… Francesc Layret era, sens dubte, el seu mirall.<\/p>\n

El curs 1973-74, des de \u201cla mili\u201d, vaig col\u00b7laborar a la revista clandestina\u00a0El Guaita<\/i>, dels Grups Aut\u00f2noms d’Estudiants (GAE), que emergien a la UAB i a la UB, en resposta a la din\u00e0mica \u201cleninista\u201d dels Comit\u00e8s de Curs i en defensa de la representaci\u00f3 democr\u00e0tica dels estudiants, sobre la base d’un ideari propi del socialisme democr\u00e0tic i del catalanisme d’esquerres, incloent-hi la reivindicaci\u00f3 de la tradici\u00f3 antiestalinista d’Andreu Nin i de la gent del POUM. Entre els seus principals impulsors, hi havia el meu germ\u00e0, Daniel Font<\/strong>, juntament amb Artur Isern<\/strong>, Antoni Puigverd<\/strong>, etc. No van trigar a fer-me saber que es disposaven a fer xarxa m\u00e9s enll\u00e0 de la universitat, amb la voluntat de propiciar la creaci\u00f3 d’un gran PS catal\u00e0. Els vaig facilitar alguns contactes sindicals i sobretot els vaig insistir que visitessin Francesc Casares, que disposava d’una vasta agenda del m\u00f3n del treball. En Casares, ara s\u00ed, els confessaria que era del MSC, aleshores absent de la universitat (per aix\u00f2, no n’havien tingut not\u00edcia), per\u00f2 amb una pres\u00e8ncia important \u201ca comarques\u201d i al moviment pag\u00e8s, com tamb\u00e9 a Comissions Obreres i a altres organitzacions sindicals i professionals. Acte seguit, els va demanar de continuar la reuni\u00f3 la setmana seg\u00fcent, amb un dirigent de l’MSC que ell convidaria. Resultaria ser Raimon Obiols<\/strong> que, en descobrir aquell jove nucli, arrelat i ple d’energia, amb una afinitat ideol\u00f2gica gaireb\u00e9 miraculosa, s’encarregaria de conv\u00e8ncer l’MSC que havia arribat l’hora anunciada l’any 1945 pel seu fundador, Josep Rovira<\/strong> (successor d’Andreu Nin a la secretaria general del POUM): el moment en qu\u00e8 es donarien les condicions per abordar, de veritat, la creaci\u00f3 d’un gran i plural partit socialista, cosa impossible de fer, sense impostures, en les condicions del primer franquisme. D’aquell contacte, en sortiria, l’estiu de 1974, de la m\u00e0 d’Obiols, la crida \u201cPer la unitat dels socialistes de Catalunya\u201d i el conseg\u00fcent proc\u00e9s de Converg\u00e8ncia Socialista de Catalunya (CSC), desencadenant de la marxa cap al futur PSC.<\/p>\n

I un tercer episodi poc conegut. \u00c9rem a finals de febrer o primers de mar\u00e7 de 1979 i les primeres eleccions municipals estaven anunciades per al 3 d’abril. S’extingia el termini per a la determinaci\u00f3 de candidats i el PSC<\/strong> tenia el m\u00e9s calent a l’aig\u00fcera. \u00c9s m\u00e9s sabut que,\u00a0in extremis<\/i>, Joan Revent\u00f3s<\/strong> va for\u00e7ar Pasqual Maragall<\/strong> a tornar dels EUA i que aquest nom\u00e9s va acceptar si anava de segon, darrere de Narc\u00eds Serra<\/strong>, possibilitat no prevista fins aleshores pel fet que Serra era ja conseller del govern Tarradellas. Abans, per\u00f2, d’aquest decantament final, Joan Revent\u00f3s havia estat buscant en va la persona adient. Havia temptejat sense \u00e8xit alguns dels principals dirigents socialistes del moment, tots orientats cap a les primeres eleccions estatut\u00e0ries del 1980. No trigaria a buscar en un cercle m\u00e9s ample, per\u00f2 ning\u00fa no acabava de fer-li el pes, fins que se li va fer la llum: en Francesc Casares<\/strong>, un \u201csenyor de Barcelona\u201d que era d’esquerres i advocat dels treballadors. Despr\u00e9s d’haver-s’hi reunit, un Revent\u00f3s feli\u00e7 ens comunicava que la cosa estava feta: \u201cnom\u00e9s ha d’acabar de parlar-ne amb la Carme\u201d, la seva dona. L’endem\u00e0, en Casares va tornar, es va reunir breument amb Revent\u00f3s i se’n va anar. Expectants, vam veure com Revent\u00f3s sortia del despatx amb posat greu. En Casares havia dit que no i la ra\u00f3 era insuperable: la dona, lac\u00f2nica, li havia dit \u201cabans abadessa que alcaldessa\u201d. Feia tota la flaire d’una excusa fabricada per la parella, molt compenetrada i amb un evident sentit de l’humor, per tal d’esquivar l’escomesa del dirigent socialista i vell amic, per a qui en Francesc Casares,<\/strong> tot sol, no sabia tenir un no.<\/p>\n

El Punt Avui<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ens ha deixat Francesc Casares, just en la vig\u00edlia de publicar-se el seu segon llibre de mem\u00f2ries. No se n’ha parlat com es mereixia: el temps corre avall i, amb ell, les atmosferes socials i el nom de les persones, amb els seus m\u00e8rits… El vaig con\u00e8ixer el 1971, al locutori d’advocats de la pres\u00f3 …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-14369","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14369","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14369"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14369\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14371,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14369\/revisions\/14371"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14369"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14369"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14369"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}