{"id":14366,"date":"2016-11-22T13:50:51","date_gmt":"2016-11-22T11:50:51","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=14366"},"modified":"2016-11-22T13:50:51","modified_gmt":"2016-11-22T11:50:51","slug":"entrevista-a-andres-ortega-la-robolucio-es-irreversible-i-indispensable","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/entrevista-a-andres-ortega-la-robolucio-es-irreversible-i-indispensable\/","title":{"rendered":"Entrevista a Andr\u00e9s Ortega: “La ‘roboluci\u00f3’ \u00e9s irreversible i indispensable”"},"content":{"rendered":"

\"andresortega\"\u00c9s bo deixar clares les intencions d’un assaig abans d’embarcar amb ell cap al mar de possibilitats que comporta.\u00a0Per aix\u00f2,\u00a0La imparable marxa dels robots<\/em>\u00a0(Alianza Editorial) avisa a temps: no estem davant d’un llibre de ci\u00e8ncia ficci\u00f3, sin\u00f3 de prospecci\u00f3.\u00a0Escriure sobre la revoluci\u00f3 dels robots, tamb\u00e9 coneguda com la quarta revoluci\u00f3 industrial o\u00a0roboluci\u00f3,<\/em>\u00a0no \u00e9s fer-ho sobre un futur especulatiu, sin\u00f3 sobre un present que afecta la vida tal com l’entenem.\u00a0I que ho far\u00e0 molt m\u00e9s en els lustres que v\u00e9nen.<\/p>\n

Encara que en alguns passatges el que narra\u00a0Andr\u00e9s Ortega<\/a>\u00a0sembli tret d’una\u00a0distopia pr\u00f2pia de Philip K. Dick<\/a>, la veritat \u00e9s que el seu estudi toca de peus a terra.\u00a0Tant que espanta.\u00a0El seu nou llibre \u00e9s un text en el qual cada porta oberta, per fant\u00e0stica que sigui la possibilitat plantejada, es basa en opinions fonamentades i fets comprovables.\u00a0No hi ha ni rastre d’especulaci\u00f3 en la seva visi\u00f3 d’una nova geopol\u00edtica mundial marcada pel desenvolupament rob\u00f2tic.<\/p>\n

Deia Isaac Asimov que el que que m\u00e9s li entristia d’escriure sobre el futur del m\u00f3n que l’envoltava era comprovar una sospita que li remord\u00eda la consci\u00e8ncia: que la ci\u00e8ncia guanya en coneixement m\u00e9s r\u00e0pidament que la societat en saviesa.\u00a0\u00c9s una cosa que Andr\u00e9s Ortega apunta l\u00facidament, i per aix\u00f2 la lectura de\u00a0La imparable marxa dels robots<\/em>\u00a0planteja m\u00e9s d’un dubte raonable sobre si estem caminant en la direcci\u00f3 correcta cap a aquesta societat, la qual vivim, immersa en una revoluci\u00f3 de la qual no sembla ser del tot conscient.<\/p>\n

En el seu llibre, parla de com la revoluci\u00f3 dels robots afecta a dia d’avui a tots els nivells de la societat.\u00a0En quin sentit?\u00a0Cap a on es dirigeix la\u00a0roboluci\u00f3<\/em>\u00a0a curt termini?<\/strong><\/p>\n

Els robots, entesos en un sentit ampli (digitalitzaci\u00f3,\u00a0Intel\u00b7lig\u00e8ncia Artificial<\/a>, sensors, capacitat f\u00edsica,\u00a0nanotecnologia<\/a>, etc.) ja estan per tot arreu, fins i tot en la nostra vida quotidiana.\u00a0Per\u00f2 en un per\u00edode de 10 a 20 anys viurem un progr\u00e9s en aquest camp i la seva conflu\u00e8ncia amb altres com la biologia.\u00a0Ja comencen a reempla\u00e7ar humans en algunes tasques, no nom\u00e9s de “coll blau” sin\u00f3 tamb\u00e9 de “coll blanc”, com en els serveis bancaris o els\u00a0brokers.<\/em>\u00a0\u00c9s a dir que les classes mitjanes tamb\u00e9 s’estan veient afectades.<\/p>\n

Segons alguns estudis, com els de Bartomeu Mercadal en la segona meitat de la crisi (2010-2013), una part important de la destrucci\u00f3 de llocs de treball a Espanya va ser per la digitalitzaci\u00f3, enfront de l’anterior fase de punxada de la bombolla immobili\u00e0ria i financera.<\/p>\n

Fa un temps escrivia que\u00a0era necess\u00e0ria una societat que es dirigeixi cap a la maximitzaci\u00f3 dels beneficis socials<\/a>\u00a0fusionant-los amb els mons digitals, fent al\u00b7lusi\u00f3 a l’\u00faltim Pla B\u00e0sic de Tecnologia i Ci\u00e8ncia de Jap\u00f3.\u00a0Com de necessari o urgent \u00e9s un pla d’aquest tipus al nostre pa\u00eds?<\/strong><\/p>\n

En aquest pa\u00eds aquest \u00e9s un tema en el qual no hem entrat, ni des del Govern, ni des de la societat, mentre altres com el Jap\u00f3 o Alemanya, per exemple, porten temps abordant.\u00a0Els sindicats comencen a preocupar-se.\u00a0Cal evitar que sorgeixi una nova bretxa… una bretxa rob\u00f2tica entre els que tinguin acc\u00e9s o treball amb les noves tecnologies i els que es quedin fora.<\/p>\n

Cal avan\u00e7ar cap a un nou pacte social per la rob\u00f2tica que faci que aquesta benefici\u00ef el conjunt de la societat i generi un debat sobre quin tipus de societat superinteligente volem ser, ja que tot aix\u00f2 ens va a permetre fer coses insospitades i insospitables fa uns anys.\u00a0A m\u00e9s, hi haur\u00e0 molt menys treball aix\u00ed que s’hauria d’impulsar l’educaci\u00f3 en aquest sentit no nom\u00e9s al principi, sin\u00f3 al llarg de tota la vida.<\/p>\n

El problema ser\u00e0 la transici\u00f3, ja que en el cam\u00ed molta gent no preparada es quedar\u00e0 sense feina o treball.\u00a0Estudis molt seriosos, des Banc d’Anglaterra al F\u00f2rum Econ\u00f2mic Mundial, manegen xifres en milions, s’estima que afectar\u00e0 entre el 40% i 60% de la for\u00e7a laboral.\u00a0Potser en aquesta transici\u00f3 sigui necessari instaurar una renda b\u00e0sica per als que es quedin despenjats.\u00a0Anem a una societat 20\/80, com diu Tyler Cowen: 20% de gent que viur\u00e0 molt b\u00e9 i treballar\u00e0 molt o viur\u00e0 del seu capital, i 80 que o no treballaran, o exerciran tasques amb llargs horaris i multitasques.\u00a0Una gran pregunta \u00e9s: qu\u00e8 farem amb la gent sup\u00e8rflua?\u00a0I una altra, com es pagaran els serveis p\u00fablics i l’Estat de Benestar necessaris?<\/p>\n

Com veu la situaci\u00f3 d’avan\u00e7 i la investigaci\u00f3 tecnol\u00f2gica al nostre pa\u00eds en termes actuals?\u00a0A Espanya\u00a0s’inverteixen 317,02 euros per habitant<\/a>\u00a0en R + D + I a l’any, una quantitat molt inferior a pa\u00efsos com Su\u00e8cia, Dinamarca, Alemanya o \u00c0ustria.<\/strong><\/p>\n

Quan un parlava amb responsables d’aquests pa\u00efsos no entenien que les retallades de la despesa p\u00fablica haguessin afectat a l’educaci\u00f3 i a la R + D + I, que s\u00f3n inversions en futur.\u00a0Per\u00f2 si els governs tenen responsabilitat, tamb\u00e9 els empresaris que inverteixen poc en aquests camps preferint sovint comprar les patents fora.\u00a0A Espanya hi ha gent i empreses molt bones en aquest terreny, per\u00f2 insuficients\u00a0cl\u00fasters<\/em>\u00a0per generar una massa cr\u00edtica a l’estil de Silicon Valley.\u00a0\u00c9s tamb\u00e9 un problema europeu.<\/p>\n

Pel que fa al\u00a0machine learning,<\/em>\u00a0moltes empreses estan centrant els seus esfor\u00e7os a aconseguir assistents personalitzats com Siri o chatbots com el xin\u00e8s Xiaoice que ens ajudin en tot.\u00a0Hi ha 10 milions d’usuaris xinesos que han declarat el seu amor a Xiaoice.\u00a0\u00bfFins a quin punt canviar\u00e0 la nostra psicologia a mesura que el\u00a0machine learning<\/em>\u00a0evolucioni?\u00a0Entendrem les emocions de manera diferent?<\/strong><\/p>\n

Segurament.\u00a0Primer perqu\u00e8 per a ser \u00fatils, per exemple en la cura de malalts, les m\u00e0quines han d’entendre les nostres emocions.\u00a0I a llarg termini, encara que aix\u00f2 sigui entrar en ci\u00e8ncia ficci\u00f3, es reflecteix en que els humans es poden enamorar de m\u00e0quines o programes, o que les m\u00e0quines tenen emocions que poden partir d’un sentit de la mort basat en la seva incapacitat per a realitzar l’objectiu per al qual han estat programada, per exemple.<\/p>\n

\u00c9s una cosa que podem veure en pel\u00b7l\u00edcules com\u00a0Her<\/em><\/a>,\u00a0Ex Machina<\/a><\/em>\u00a0o fins i tot\u00a02001: una odissea de l’espai<\/a><\/em>\u00a0de Kubrick.\u00a0En tot cas el futur passa per cooperar amb les m\u00e0quines i no contra les m\u00e0quines, en el que ser\u00e0 un nou humanisme que inclogui la relaci\u00f3 amb elles.<\/p>\n

En determinat moment del llibre, descriu que en el futur les ocupacions que millor es relacionin amb la tecnologia seran els m\u00e9s ben remunerats i valorats.\u00a0On deixa aix\u00f2 el futur del treball intel\u00b7lectual?\u00a0L’escriptura, l’educaci\u00f3, el sector art\u00edstic …<\/strong><\/p>\n

La creativitat i el pensament cr\u00edtic seguir\u00e0n sent b\u00e0sics, i cal educar-se per a aix\u00f2.\u00a0D’aqu\u00ed l’error de degradar l’ensenyament de la Filosofia en el batxillerat.\u00a0S\u00f3n habilitats que sovint es diuen “per al segle XXI”, i encara que v\u00e9nen d’abans, es van disparar amb la Il\u00b7lustraci\u00f3.\u00a0Alguns parlen que estem a les portes d’un nou Renaixement en aquest terreny.\u00a0Hi pot haver m\u00e0quines que toquin a Beethoven, o jazz o pintin quadres bells.\u00a0La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s si les aplaudirem.<\/p>\n

Vost\u00e8 defensa que el futur la geopol\u00edtica i l’hegemonia de cada pa\u00eds estar\u00e0 relacionada amb el desenvolupament d’ind\u00fastries competitives rob\u00f2tiques.\u00a0Com afectar\u00e0 aix\u00f2 a Europa en relaci\u00f3 amb \u00c0sia o els Estats Units?\u00a0I a Espanya?<\/strong><\/p>\n

Aix\u00f2 es pot veure de tres maneres.\u00a0En primer lloc, podem veure qui controla aquestes noves tecnologies.\u00a0En aquest moment s\u00f3n grans corporacions dels EUA, Alemanya, Jap\u00f3 i Xina, essencialment.\u00a0Segon, la Xina s’est\u00e0 robotitzant, automatitzant, de manera accelerada i aix\u00f2 pot posar en perill el creixement de les seves classes mitjanes i l’evoluci\u00f3 del seu r\u00e8gim.\u00a0Tercer, una vegada m\u00e9s, els pa\u00efsos en vies de desenvolupament, com a l’\u00c0frica o una part d’\u00c0sia o Am\u00e8rica Llatina, es poden quedar enrere i perdre aquest avantatge competitiu d’uns salaris m\u00e9s baixos que importaran menys enfront de les m\u00e0quines.<\/p>\n

Un recent informe de la UNCTAD, l’ag\u00e8ncia de Nacions Unides per al Comer\u00e7 i el Desenvolupament, calcula que els robots van a reempla\u00e7ar a dues terceres parts dels treballadors en el m\u00f3n en desenvolupament.\u00a0Una altra desigualtat.<\/p>\n

En el seu llibre es reflexiona sobre el perill de les m\u00e0quines aut\u00f2nomes, des de\u00a0la impersonalitzaci\u00f3 de la mort<\/a>\u00a0en drons manejats fins als anomenats\u00a0killer robots<\/a><\/em>, independents a l’hora d’executar o no decisions pr\u00f2pies.\u00a0Si una de les bases de l’Estat \u00e9s la potestat d’exercir la for\u00e7a, cap a on ens porta un futur amb m\u00e0quines que puguin decidir si exercir-la o no?<\/strong><\/p>\n

Poden salvar vides de soldats per\u00f2 alhora es pot perdre el control dels militars i dels pol\u00edtics sobre elles.\u00a0\u00c9s a dir, es pot perdre el control moral, que no \u00e9s f\u00e0cil de codificar i que, a m\u00e9s, canvia amb el temps i les cultures.\u00a0Asimov va dissenyar les seves famoses tres lleis rob\u00f2tiques, per\u00f2 ni tan sols els \u00e9ssers humans les complim.<\/p>\n

Hi ha un moviment per frenar o prohibir aquestes armes aut\u00f2nomes<\/a>, per\u00f2 no crec que hagi de tenir \u00e8xit.\u00a0I un perill afegit ser\u00e0 la resposta asim\u00e8trica dels que no tenen acc\u00e9s a aquesta tecnologia, encara que ja l’Estat Isl\u00e0mic ha comen\u00e7at a fer servir drons comercials barats amb bombes per atacar als seus enemics, que s\u00f3n els atemptats su\u00efcides que malauradament ja coneixem.<\/p>\n

Vost\u00e8 mateix cita Stanislaw Lem quan deia que res envelleix m\u00e9s que el futur.\u00a0Creu que el seu llibre seguir\u00e0 plenament vigent en deu anys o \u00e9s una visi\u00f3 actual d’un futur dif\u00edcilment definible?<\/strong><\/p>\n

Suposo que no.\u00a0Per\u00f2 no \u00e9s un llibre de futurisme sin\u00f3 de prospectiva, que no consisteix a endevinar el futur sin\u00f3 en veure el que m\u00e9s ens conv\u00e9 dels futuribles possibles.\u00a0De tota manera, a m\u00e9s de ser imparable, irreversible i indispensable, aquesta quarta revoluci\u00f3 industrial en la qual estem immersos ser\u00e0 radicalment diferent de les anteriors i, a m\u00e9s, imprevisible.\u00a0Pensa que el primer\u00a0tel\u00e8fon intel\u00b7ligent<\/em>\u00a0t\u00e9 menys de 10 anys i \u00e9s ara ubic.<\/p>\n

Al final, vost\u00e8 advoca per educar-nos en fabricar una nova antropologia, una nova manera d’entendre’ns.\u00a0Quins serien els primers passos que hem de donar en aquest sentit?<\/strong><\/p>\n

Primer haur\u00edem de con\u00e8ixer com s\u00f3n els programes d’aquestes m\u00e0quines, que aprenguem seu llenguatge.\u00a0En segon lloc, haur\u00edem de fomentar el poder de la conversa i la cooperaci\u00f3 entre nosaltres i amb les m\u00e0quines.\u00a0S\u00f3n valors essencials en la nostra humanitat.\u00a0I tercer preparar per a l’transhumanisme, la incorporaci\u00f3 de robots o altres invents en els nostres cossos, encara que aix\u00f2 depassa els l\u00edmits d’aquest llibre que nom\u00e9s pretenia escodrinyar aquests propers lustres en aquest terreny.<\/p>\n

Entrevista de Francesc Mir\u00f3 per a ElDiario.es<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00c9s bo deixar clares les intencions d’un assaig abans d’embarcar amb ell cap al mar de possibilitats que comporta.\u00a0Per aix\u00f2,\u00a0La imparable marxa dels robots\u00a0(Alianza Editorial) avisa a temps: no estem davant d’un llibre de ci\u00e8ncia ficci\u00f3, sin\u00f3 de prospecci\u00f3.\u00a0Escriure sobre la revoluci\u00f3 dels robots, tamb\u00e9 coneguda com la quarta revoluci\u00f3 industrial o\u00a0roboluci\u00f3,\u00a0no \u00e9s fer-ho sobre …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-14366","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14366","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14366"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14366\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14368,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14366\/revisions\/14368"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14366"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14366"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14366"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}