{"id":14344,"date":"2016-11-10T21:40:25","date_gmt":"2016-11-10T19:40:25","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=14344"},"modified":"2016-11-10T21:40:25","modified_gmt":"2016-11-10T19:40:25","slug":"xavier-domenech-la-realitat-de-les-sobiranies-compartides","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/xavier-domenech-la-realitat-de-les-sobiranies-compartides\/","title":{"rendered":"Xavier Dom\u00e8nech: La realitat de les sobiranies compartides"},"content":{"rendered":"

\"sobiranies\"Ahir Francesc de Carreras escrivia en aquest mateix diari un article titulat\u00a0Dom\u00e8nech i la claredat<\/a>\u00a0on plantejava dues l\u00ednies argumentals i, al meu parer, una tesi de fons. Assenyalant la meva falta de claredat i confusi\u00f3 en parlar de sobiranies m\u00faltiples i compartides (estic d’acord en qu\u00e8 “els dirigents pol\u00edtics i els partits han de tenir-ho clar atesa la centralitat d\u2019aquesta q\u00fcesti\u00f3”), afirmava que no era cert que hi hagu\u00e9s un conflicte de sobiranies entre signar un tractat internacional com el TTIP i les sobiranies nacionals, com tampoc ho era que es pogu\u00e9s parlar, en el cas d’un estat, de sobiranies m\u00faltiples. La tesi de fons seria, en aquest cas, que el proc\u00e9s que hem viscut en aquestes darreres d\u00e8cades, intensament des del 2008 fins a avui, no es podria caracteritzar com una subtracci\u00f3 de sobiranies democr\u00e0tiques.<\/p>\n

Certament, com afirma Francesc de Carreras, en termes tradicionals la sobirania estatal s’ha definit com a \u00fanica, indivisible, inalienable, imprescriptible i absoluta. No cal potser anar a Bodin, com fa ell, ja que en aquest cas el te\u00f2ric del segle XVI pensa la sobirania com a poder que s’imposa a tots els subjectes de la comunitat sense estar sotm\u00e8s a cap llei, en un exercici absolut que \u00e9s patrimoni exclusiu de l’Estat, \u00e9s a dir del sobir\u00e0 que no \u00e9s cap altre que el rei. Un concepte que com a tal, no s’adapta a cap dels usos democr\u00e0tics actuals. I aqu\u00ed rau potser la difer\u00e8ncia radical entre el meu plantejament i el seu al parlar de sobiranies: el de la teoria cl\u00e0ssica o el de les realitats actuals. De fet, en l’actualitat, el concepte de sobiranies compartides no \u00e9s patrimoni d’En Com\u00fa Podem, ni meu. Sorgeix del debat internacional en el que cada cop \u00e9s m\u00e9s clar que producte dels processos de globalitzaci\u00f3 s’estan creant \u00e0mbits de sobirania democr\u00e0tica o, m\u00e9s sovint, no democr\u00e0tica que s’imposen a les sobiranies cl\u00e0ssiques. \u00c9s per aix\u00f2 que es parla de sobiranies post-westfalianes, en transici\u00f3 o compartides.<\/p>\n

De fet, aquesta realitat de facto es tradueix tamb\u00e9 en realitats de iure. Aix\u00ed, per exemple, l’article 11 de la Constituci\u00f3 d’It\u00e0lia, el 23 de la Constituci\u00f3 d’Alemanya, el 28 de la grega o el 3 de l’eslovena, reconeixen les limitacions en la sobirania nacional en la mesura que s’integra en un camp de sobiranies m\u00e9s ampli. Aquest debat no s’ha donat obertament a Espanya per les evidents implicacions pol\u00edtiques que tindria, ja que si s’accepta l’exist\u00e8ncia de la possibilitat de compartir sobiranies el debat sobre la relaci\u00f3 entre Catalunya i Espanya pren una dimensi\u00f3 radicalment diferent. Per\u00f2 que no s’hagi donat de manera oberta, no vol dir que no ens hagi afectat. Ho ha fet en el cas del debat sobre el Dret Penal Internacional, i la possibilitat que estigui per sobre de les respectives sobiranies de l’Estat, ho fa cada dia que una nova disposici\u00f3 de la UE afecta les nostres vides, ho fa quan el Tribunal Constitucional en el seu Dictamen 1\/2004 deixa clar que una Constituci\u00f3 Europea imposaria l\u00edmits a la sobirania nacional, sense que aix\u00f2 impliqui la necessitat de reformar la Constituci\u00f3 Espanyola, ho fa, efectivament, quan es pensa de permetre el TTIP imposi tribunals no triats pels estats que dirimiran sobre la nostre vida econ\u00f2mica i social, sense que aquest tractat passi ni per refer\u00e8ndum.<\/p>\n

Aquest tanmateix no \u00e9s un debat jur\u00eddic, i en aquest camp Francesc de Carreras \u00e9s indubtablement un dels m\u00e9s prestigiosos del pa\u00eds, sin\u00f3 clarament pol\u00edtic, en un moment que estem vivint un proc\u00e9s destituent, que buida de significat els nostres pactes socials m\u00e9s b\u00e0sics per d’alt, mentre per sota noves forces pol\u00edtiques i socials plantegen la necessitat d’obrir nous processos constituents que recuperin la democr\u00e0cia i la sobirania. En un moment que tamb\u00e9 es pret\u00e9n apel\u00b7lar a un concepte de sobirania nacional cap als diferents pobles de l’Estat, per evitar un debat, mentre no es defensa aquest mateix concepte quan es tracta de relacionar-se amb les grans estructures supraestatals o els poders econ\u00f2mics internacionals. Tan pol\u00edtic, que mentre Mariano Rajoy m’explicava en el marc del debat d’investidura \u2014de manera did\u00e0ctica, cal dir\u2014 precisament que la sobirania era \u00fanica i indivisible, referint-se a la impossibilitat d’exercir el dret a decidir, Jacques Delors escrivia un article a EL PA\u00cdS on afirmava que\u00a0“compartir nuestras soberan\u00edas es la mejor manera de defender nuestros intereses comunes”<\/a>. Aquest \u00e9s un dels problemes i realitats dels nostres temps. El primer pas per mi \u00e9s recon\u00e8ixer que \u00e9s aix\u00ed i el segon sens dubte \u00e9s fer-lo democr\u00e0tic. Tant \u00e9s aix\u00ed que els dos principals moviments sociopol\u00edtics dels nostres temps, el 15M i el moviment sobiranista catal\u00e0, en el fons sorgeixen com un clam de sobirania, front a l’evid\u00e8ncia que cada cop en tenim menys. No assumirem aquest repte amb Bodin certament, per\u00f2 tampoc ho farem negant les grans transformacions que vivim, quan als reptes democr\u00e0tics dels nostres temps hi oposem les receptes de sempre, el m\u00e9s probable \u00e9s que al final del cam\u00ed ens trobem tots plegats amb un Trump com a resposta.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ahir Francesc de Carreras escrivia en aquest mateix diari un article titulat\u00a0Dom\u00e8nech i la claredat\u00a0on plantejava dues l\u00ednies argumentals i, al meu parer, una tesi de fons. Assenyalant la meva falta de claredat i confusi\u00f3 en parlar de sobiranies m\u00faltiples i compartides (estic d’acord en qu\u00e8 “els dirigents pol\u00edtics i els partits han de tenir-ho …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-14344","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14344","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14344"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14344\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14346,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14344\/revisions\/14346"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14344"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14344"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14344"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}