{"id":14340,"date":"2016-11-10T21:35:24","date_gmt":"2016-11-10T19:35:24","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=14340"},"modified":"2016-11-10T21:35:24","modified_gmt":"2016-11-10T19:35:24","slug":"oriol-bartomeus-llicons-americanes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/oriol-bartomeus-llicons-americanes\/","title":{"rendered":"Oriol Bartomeus: Lli\u00e7ons americanes"},"content":{"rendered":"
\"donald-hillary\"Un cop s\u2019ha confirmat que el que mai no podia passar efectivament ha passat (i en van unes quantes), \u00e9s hora d\u2019extreure algunes possibles lli\u00e7ons de les eleccions presidencials americanes d\u2019ahir.<\/div>\n
<\/div>\n
Que sorprengui l\u2019elecci\u00f3 de Trump<\/strong> \u00e9s fins un cert punt normal, per\u00f2 alhora \u00e9s un s\u00edmptoma de la miopia generalitzada que ha enva\u00eft (i encara envaeix) el m\u00f3n. La reacci\u00f3 davant Trump ha anat cremant etapes. Primer, era impossible que fos candidat. Despr\u00e9s, era impossible que guany\u00e9s la prim\u00e0ria republicana. M\u00e9s tard, era impossible que fos rival per a Clinton<\/strong>. Finalment, era impossible que assol\u00eds la presid\u00e8ncia.<\/div>\n
<\/div>\n
Trump<\/strong> ha anat fent saltar pels aires totes i cadascuna d\u2019aquestes idees, una rere l\u2019altra, deixant en evid\u00e8ncia mitjans, opinadors, analistes i dem\u00e9s fauna que havia assegurat que era totalment impossible que pogu\u00e9s guanyar.\u00a0Com a mostra, la portada de la revista Time del 13 d’octubre, que anunciava el “Total meltdown” de la campanya de Trump<\/strong>.<\/div>\n
<\/div>\n
D\u2019aqu\u00ed la sensaci\u00f3 de sorpresa general, perqu\u00e8 pr\u00e0cticament tothom s\u2019havia conven\u00e7ut (o l\u2019havien conven\u00e7ut) que la vict\u00f2ria del multimilionari era totalment, absolutament, impossible.\u00a0I certament ho era… si s\u2019aplicaven els par\u00e0metres que s\u2019han utilitzat fins avui per mesurar les coses. El primer que posa de manifest la vict\u00f2ria de Trump \u00e9s que el m\u00f3n ha canviat, i amb aquest canvi ha quedat obsolet l\u2019instrumental que f\u00e8iem servir per entendre\u2019l i analitzar-lo.\u00a0El que abans no podia ser, ara \u00e9s. I no \u00e9s nou. Porta passant uns\u00a0quants anys<\/a>.<\/div>\n
<\/div>\n
Ceguesa intencionada<\/div>\n
<\/div>\n
El pitjor dels cecs \u00e9s el que no vol veure. L\u2019adagi \u00e9s aplicable al que ha anat passant els \u00faltims anys. Els indicis, les\u00a0dades<\/a>, les sospites que alguna cosa passava, s\u2019han anat acumulant damunt la taula. Per\u00f2 no s\u2019ha volgut veure. S\u2019ha anat tirant d\u2019in\u00e8rcia, com si el que vivim fos un episodi que en algun moment s\u2019acabar\u00e0 i retrobarem els bons vells temps passats.<\/div>\n
<\/div>\n
Si ens deix\u00e9ssim endur per la deriva conspiranoica creur\u00edem que tot plegat es tracta d\u2019un immens engany, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s un autoengany. Els creadors d\u2019opini\u00f3, els mitjans, realment no consideren possible que les coses canvi\u00efn. Per a ells, el discurs de l\u2019establishment \u00e9s l\u2019\u00fanic raonable, i per tant \u00e9s l\u2019\u00fanic possible perqu\u00e8 \u00e9s el bo. De tan dir que no hi ha alternativa, s\u2019ho han acabat creient. I quan l\u2019alternativa (les alternatives, de fet) ha aparegut, no l\u2019han volgut veure.<\/div>\n
<\/div>\n
Autisme autosuficient<\/div>\n
<\/div>\n
El problema de l\u2019opini\u00f3 majorit\u00e0ria actual \u00e9s la miopia a partir de la qual mira la realitat, l\u2019autosufici\u00e8ncia de creure que tots els que estan en contra s\u00f3n folls o idiotes. Aix\u00ed, els votants de Trump<\/strong> s\u00f3n bojos, com els favorables al\u00a0brexit<\/i>\u00a0eren insensats, els del no a Col\u00f2mbia pir\u00f2mans i els votants de l\u2019esquerra radical \u00e0nimes c\u00e0ndides. Tots ells estan equivocats.<\/div>\n
<\/div>\n
D\u2019aqu\u00ed que les an\u00e0lisis es facin amb unes ulleres trucades. A la minoria furibunda d\u2019homes blancs que eren la base del suport a Trump<\/strong> se la despatxava dient que eren racistes i masclistes, com si aix\u00f2 els fes invisibles i no mereixedors de cap atenci\u00f3. Ning\u00fa no es preocupava de quin era l\u2019origen de la seva posici\u00f3. Estaven fora de focus. El mateix Trump<\/strong> era un candidat racista, i d\u2019aix\u00f2 se\u2019n dedu\u00efa que era impossible que guany\u00e9s. Un raonament impecable. I que s\u2019ha demostrat completament fals.<\/div>\n
<\/div>\n
Des dels extrems tamb\u00e9 es guanya<\/div>\n
<\/div>\n
Tradicionalment, les eleccions americanes s\u2019han guanyat des del centre, apel\u00b7lant al vot moderat. Aix\u00ed, qualsevol candidat que volgu\u00e9s guanyar per for\u00e7a havia de moderar el seu discurs, llimar els aspectes m\u00e9s cantelluts de la seva proposta. Deien que les prim\u00e0ries es guanyen des de la duresa, per\u00f2 l\u2019elecci\u00f3 es guanya des del centre. I aix\u00ed ha estat durant anys per a senadors i presidents… fins ara.<\/div>\n
<\/div>\n
Un dels arguments \u201cinfal\u00b7libles\u201d que es feien servir per negar a Trump<\/strong> la possibilitat de guanyar era que tenia un discurs massa radical. Durant la campanya no va fer ni una concessi\u00f3 a la moderaci\u00f3, es va enfrontar a tothom, va bandejar tots els representants de l\u2019establishment republic\u00e0 i va seguir insultant Clinton<\/strong> com si estigu\u00e9s en una tert\u00falia televisiva de l\u2019extrema dreta.<\/div>\n
<\/div>\n
I ha guanyat. \u00c9s veritat que no en vots, per\u00f2 ha destru\u00eft totes les premisses que fins ahir determinaven la manera com es guanyaven les eleccions als Estats Units. Trump<\/strong> ha mostrat que es pot guanyar sense transigir, sense edulcorar el discurs. I \u00e9s que la societat americana que estava cridada a votar ahir era significativament diferent a la tradicional societat de predomini de la classe mitjana benestant. La crisi ho ha canviat. La classe mitjana confiada i feli\u00e7 ha donat pas a un segment rabi\u00f3s i atemorit, desorientat i precaritzat.<\/div>\n
<\/div>\n
Mobilitzaci\u00f3<\/div>\n
<\/div>\n
Aquest segment ha estat el grup de base que ha donat la presid\u00e8ncia a Trump<\/strong>. Els homes blancs que l\u2019establishment havia abandonat, deixant-los en mans de demagogs al\u00b7lucinats i de creadors de teories conspiranoiques sobre l\u2019aven\u00e7 xin\u00e8s o el predomini de les minories racials (i dels jueus, una paranoia tradicional, i dels gais, una de nova).<\/div>\n
<\/div>\n
El men\u00fa televisiu diari sobre l\u2019esfondrament d\u2019Am\u00e8rica, combinat amb la crisi industrial, ha creat un segment de votants decidits i fortament mobilitzats. Se\u2019ls pot titllar del que sigui, de racistes, de troglodites, per\u00f2 han demostrat ser una for\u00e7a imparable en aquestes eleccions. I Trump els ha donat el que demanaven, ni m\u00e9s ni menys. Per a aquest electorat Trump era\u00a0aut\u00e8ntic<\/a>, parlava dels seus problemes, recollia els seus clams que ning\u00fa no escoltava.<\/div>\n
<\/div>\n
No \u00e9s la primera vegada que passa. El 1994 Newt Gingrich ja ho havia fet. \u00c9s l\u2019Am\u00e8rica profunda que Trump<\/strong> ha sabut recollir, convertint-la en la seva\u00a0force de frappe<\/i>. \u00c9s el mateix perfil de l\u2019Anglaterra rural del\u00a0brexit<\/i>, menystinguda abans del refer\u00e8ndum, i despr\u00e9s, dibuixats pels mitjans \u201cseriosos\u201d com una coalici\u00f3 de vells, quasi analfabets, pagesos, cr\u00e8duls, nacionalistes i xen\u00f2fobs. Doncs b\u00e9, aleshores com ara, aquesta colla va aconseguir guanyar els joves, universitaris, urbanites, cosmopolites, saberuts i setci\u00e8ncies.<\/div>\n
<\/div>\n
Trump<\/strong> no ha aconseguit aglutinar una gran majoria al seu darrere. N\u2019ha tingut prou amb el seu grup de conven\u00e7uts. Com Uribe i els del no a\u00a0Col\u00f2mbia<\/a>.<\/div>\n
<\/div>\n
Convicci\u00f3<\/div>\n
<\/div>\n
Davant d\u2019aquest grup conven\u00e7ut, els dem\u00f2crates no han sabut aixecar un moviment similar que se li opos\u00e9s. La pregunta no \u00e9s tant per qu\u00e8 ha guanyat Trump<\/strong> sin\u00f3 per qu\u00e8 no ho ha fet Clinton<\/strong>. Per qu\u00e8 no han anat a votar tots els que (i s\u00f3n majoria) no estaven a favor del candidat republic\u00e0? Qu\u00e8 els ha faltat? Quelcom que als de Trump<\/strong> els sortia per les orelles: convicci\u00f3.<\/div>\n
<\/div>\n
La campanya dem\u00f2crata no ha donat als electors els arguments necessaris, perqu\u00e8 apel\u00b7lar a la racionalitat, a la prud\u00e8ncia, no \u00e9s un argument mobilitzador, no fa votar la gent. Al final, l\u2019\u00fanic argument era que Trump<\/strong> era pitjor, que no estava preparat per ser president. I poca cosa m\u00e9s. Com si la campanya electoral fos un \u201ctalent show\u201d on nom\u00e9s es valoren els m\u00e8rits dels candidats.<\/div>\n
<\/div>\n
Conven\u00e7uts d\u2019aix\u00f2, la campanya de Clinton<\/strong> ha estat un exemple d\u2019autosufici\u00e8ncia. Mirar per damunt de l\u2019espatlla. Aixecar la cella. Enfotre-se\u2019n. Aix\u00f2 ja ho havia fet Al Gore<\/strong>, aquell candidat dem\u00f2crata sobradament preparat que va perdre (malgrat guanyar en vots) davant d\u2019un \u201cni-ni\u201d de nom Geroge W. Bush.<\/div>\n
<\/div>\n
Els dem\u00f2crates no han ent\u00e8s que la gent surt a votar quan se\u2019ls conven\u00e7, i aix\u00f2 requereix alguna cosa m\u00e9s que la suposada evid\u00e8ncia que produeix la comparaci\u00f3 del m\u00e8rits acad\u00e8mics o professionals. Cal idees, cal connexi\u00f3,\u00a0empatia<\/a>, fins i tot un cert sentit \u00e8pic. Tot aix\u00f2 ho va tenir Obama<\/strong> el\u00a02008<\/a>\u00a0(i Sanders a les prim\u00e0ries), i no ho ha tingut Clinton<\/strong> ara.\u00a0Respecte de 2012, els dem\u00f2crates s\u2019han deixat pel cam\u00ed sis milions de vots.\u00a0La bondat dels programes electorals en democr\u00e0cia no la demostren la n\u00f2mina de catedr\u00e0tics que els fan, sin\u00f3 la capacitat d\u2019atraure i arrossegar vots. I aqu\u00ed el m\u00e9s llest ha estat Trump<\/strong>, i a Hillary no li ha servit de res ser la m\u00e9s intel\u00b7ligent.<\/p>\n
<\/div>\n

En els propers dies s\u2019assenyalar\u00e0 els votants que es van quedar a casa com els culpables de la vict\u00f2ria de Trump<\/strong> (com es va fer amb el\u00a0brexit<\/i>\u00a0i amb el no a l\u2019acord de pau a Col\u00f2mbia). \u00c9s injust. Si no van anar a votar va ser perqu\u00e8 ning\u00fa no els va donar prou incentius per fer-ho.\u00a0El vot\u00a0ja no \u00e9s un deure, \u00e9s una opci\u00f3\u00a0que es tria nom\u00e9s si alg\u00fa et conven\u00e7 de fer-ho. Que en\u00a0prenguin nota.<\/p>\n

Desconfian\u00e7a<\/p><\/div>\n

<\/div>\n
Per guanyar, Clinton<\/strong> necessitava sumar suports de tot el seu camp, per\u00f2 (a manca d\u2019analitzar les dades a fons) sembla clar que no ha aconseguit arrossegar tot l\u2019espai dem\u00f2crata. En part per la manca d\u2019un element aglutinador, per la fredor de la seva campanya, per\u00f2 tamb\u00e9 perqu\u00e8 una part segurament considerable del vot dem\u00f2crata (en part el llegat de la campanya de Bernie Sanders) no es fiava de\u00a0Clinton<\/a>.<\/div>\n
<\/div>\n
Si els anys de la crisi han vist endurir-se el vot de la dreta, tamb\u00e9 s\u2019ha endurit l\u2019esquerra. La fi del somni daurat de la classe mitjana ha comportat tamb\u00e9 la fi de les utopies centristes. En un context com l\u2019actual, Tony Blair ho hauria tingut molt dif\u00edcil per guanyar com ho va fer el 1997.<\/div>\n
<\/div>\n
Les eleccions ja no es juguen en el terreny de la creaci\u00f3 de confiances, sin\u00f3 m\u00e9s aviat en l\u2019exaltaci\u00f3 i mobilitzaci\u00f3 de la desconfian\u00e7a. La dels seguidors de Trump envers l\u2019establishment, fins i tot, o sobretot, el republic\u00e0 (per aix\u00f2 no li han fet mal les desercions dels moderats). I la desconfian\u00e7a de l\u2019esquerra dem\u00f2crata vers les possibles pol\u00edtiques que pogu\u00e9s dur a terme una nova administraci\u00f3 Clinton<\/strong>.<\/div>\n
\nPol\u00edtics que no s\u00f3n pol\u00edtics<\/p>\n

Sembla mentida que l’equip de Clinton<\/strong> (una altra mostra de ceguesa incomprensible) no entengu\u00e9s que la hist\u00f2ria ha canviat i que ara\u00a0l’electorat no valora, sin\u00f3 tot el contrari, els curr\u00edculums\u00a0dels aspirants. Haver\u00a0tingut una carrera en el m\u00f3n pol\u00edtic ja no \u00e9s un valor positiu, sin\u00f3 m\u00e9s aviat \u00e9s un llast. Haver estat senadora\u00a0i secret\u00e0ria d’Estat no fa que la gent et voti, sin\u00f3 m\u00e9s aviat el contrari. I no ho han vist.<\/p>\n

I tanmateix, el m\u00f3n \u00e9s ple d’exemples\u00a0de pol\u00edtics “no pol\u00edtics”, a esquerra i a dreta. Des de Colau a Beppe Grillo, els nous l\u00edders pol\u00edtics fan gala de no tenir un passat en la pol\u00edtica,\u00a0de ser nouvinguts al terreny pol\u00edtic. Aqu\u00ed Trump<\/strong> ha sabut captar millor que Clinton<\/strong> l’esperit del temps, per on bufava el vent. I no es pot dir que Clinton<\/strong> no ho\u00a0sab\u00e9s,\u00a0ja que el 2008 va ser derrotada a les prim\u00e0ries per un candidat que tamb\u00e9 es presentava com un nouvingut,\u00a0un\u00a0desconegut de nom Barack Obama<\/strong>.<\/p>\n<\/div>\n

Altre cop les enquestes<\/div>\n
<\/div>\n
Aquesta elecci\u00f3 estava oberta. Era evident. Els indicis hi eren, les dades ho anunciaven a crits. El problema \u00e9s que no n\u2019hi ha prou amb aix\u00f2. Cal creure\u2019s-ho. Cal sortir de la c\u00e0psula feli\u00e7 i tranquil\u00b7litzadora on la musiqueta ens diu que el que no ha passat no pot passar i atrevir-se a mirar les dades en fred. Cal repetir-ho altre cop (i en van dotzenes): les enquestes no han fallat. Les\u00a0enquestes<\/a>\u00a0ho deien.<\/div>\n
<\/div>\n
Des de mitjans d\u2019octubre el suport a Trump creixia i creixia, tant a nivell federal com en aquells estats que li han acabat donant la vict\u00f2ria. El vot a Clinton<\/strong>, en canvi, estava estancat. Les \u00faltimes enquestes mostraven un empat a Florida, a Ohio, a Pennsylvania, a Carolina del Nord. Els avantatges eren m\u00ednims, estad\u00edsticament insignificants. El guanyador final tant podia ser Clinton<\/strong> com Trump<\/strong>. Les enquestes ho van clavar, altre cop. El problema \u00e9s el de sempre: que es demana a les enquestes que diguin coses que no poden dir. I despr\u00e9s se\u2019ls d\u00f3na la culpa.<\/div>\n
<\/div>\n
El futur ja \u00e9s aqu\u00ed (i no mola gaire)<\/div>\n
<\/div>\n
Aquestes presidencials americanes segueixen la l\u00ednia de \u201csorpreses\u201d electorals que es van succeint a tot el globus en els \u00faltims anys. La vict\u00f2ria de Trump ens explica que hi ha un m\u00f3n nou pel que no serveixen els par\u00e0metres antics. Un m\u00f3n esmicolat, dominat per la por i la r\u00e0bia que neixen del desconcert i de la sensaci\u00f3 d\u2019abandonament d\u2019una part no negligible de la poblaci\u00f3. I aquesta part es mobilitza quan troba alg\u00fa (un candidat, un partit) que els escolta i els proposa un horitz\u00f3.<\/div>\n
<\/div>\n
Front a aix\u00f2, les forces tradicionals (no nom\u00e9s pol\u00edtiques, tamb\u00e9 econ\u00f2miques, socials) o b\u00e9 miren cap a una altra banda, o b\u00e9 escarneixen la iniciativa (per demag\u00f2gica, bufan\u00favols, o el concepte de moda: populista). \u00c9s el manual de sempre, aquell que diu que hi ha cosdes que no poden passar, pel sol fet que mai abans no han passat. Aquestes forces tradicionals no entomen el problema. Vuit anys despr\u00e9s de Lehmann Brothers segueixen com si res, esperant que escampi.<\/div>\n
<\/div>\n
Per\u00f2 no escampa. Al contrari, els n\u00favols s\u2019acumulen arreu i la previsi\u00f3 anuncia m\u00e9s tempestes. L\u2019any que ve toquen presidencials a Fran\u00e7a i federals a Alemanya. Caldr\u00e0 tornar-ho a dir. Tot \u00e9s possible. Fins i tot l\u2019impossible.<\/div>\n
<\/div>\n

<\/p>\n

La ciutat llunyana<\/div>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Un cop s\u2019ha confirmat que el que mai no podia passar efectivament ha passat (i en van unes quantes), \u00e9s hora d\u2019extreure algunes possibles lli\u00e7ons de les eleccions presidencials americanes d\u2019ahir. Que sorprengui l\u2019elecci\u00f3 de Trump \u00e9s fins un cert punt normal, per\u00f2 alhora \u00e9s un s\u00edmptoma de la miopia generalitzada que ha enva\u00eft (i …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-14340","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14340","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14340"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14340\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14343,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14340\/revisions\/14343"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14340"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14340"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14340"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}