{"id":14321,"date":"2016-10-31T12:19:00","date_gmt":"2016-10-31T10:19:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=14321"},"modified":"2016-10-31T12:19:00","modified_gmt":"2016-10-31T10:19:00","slug":"francesc-trillas-els-nous-amics-den-raul-romeva","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/francesc-trillas-els-nous-amics-den-raul-romeva\/","title":{"rendered":"Francesc Trillas: Els nous amics d’en Ra\u00fcl Romeva"},"content":{"rendered":"
\"romeva\"Tots coneixem persones que quan se separen i comencen una nova relaci\u00f3 ens sorprenen amb nous pentinats, nou vestuari, noves amistats i de vegades tamb\u00e9 noves idees. \u00c9s un exemple de la mutabilitat dels nostres valors com a \u00e9ssers humans. Un exemple trist d’aquesta quasi inversemblant capacitat d’adaptaci\u00f3 l’hem pogut veure en els darrers temps en el conseller de la Generalitat i cap de llista de la candidatura impulsada per Artur Mas<\/strong> a les darreres eleccions catalanes, Ra\u00fcl Romeva<\/strong>. La vocaci\u00f3 p\u00fablica d’aquest conseller es va despertar quan era l’home a Catalunya del l\u00edder\u00a0pacifista i posterior eurodiputat socialista Jos\u00e9 Mar\u00eda Mendiluce, a qui devia con\u00e8ixer com a activista per la pau a l’antiga Iugosl\u00e0via. Ja \u00e9s estrany passar d’intentar aturar la deriva violenta de la lluita nacionalista als Balcans a liderar una candidatura que creu que la gran lluita del segle XXI ha de ser la “independ\u00e8ncia” d’un petit territori relativament ric d’Europa occidental. En algun lloc de la consci\u00e8ncia d’una persona de traject\u00f2ria progressista com Romeva deu romandre el neguit de si les noves relacions que est\u00e0 fent despr\u00e9s del seu trencament amb els seus companys de tota la vida, s\u00f3n unes relacions que es compatibilitzen b\u00e9 amb uns valors dels quals sovint encara presumeix. L’exemple m\u00e9s recent l’hem tingut a Finl\u00e0ndia, on sembla que no li ha importat que\u00a0els seus amfitrions<\/a>\u00a0hagin estat els membres d’un partit xenof\u00f2bic (els “Veritables Finlandesos”) \u00a0i neo-populista, d’una ideologia semblant a la de\u00a0Trump<\/a>, Farage, Le Pen, Orban\u00a0i Wilders, per dir alguns noms del nacional-populisme en ascens que avui t\u00e9 sense dormir a gran part dels dem\u00f2crates de tot el m\u00f3n. Aix\u00f2 seria una coincid\u00e8ncia sense import\u00e0ncia si no f\u00f3s perqu\u00e8 alguns d’aquests partits repeteixen esl\u00f2gans i propostes molt semblants als de Junts pel S\u00ed a Catalunya: refer\u00e8ndums sense acords previs, dret a decidir (o la versi\u00f3 anglesa de “recuperar el control”), recuperar “la sobirania”, buscar enemics exteriors als quals culpar de tots els mals, propostes aparentment senzilles per resoldre problemes complexos, banderes, himnes, uniformes, manifestacions coreografiades, etc. etc. De fet, aquests s\u00f3n\u00a0els aliats<\/a>\u00a0objectius de l’independentisme catal\u00e0: nom\u00e9s si triomfa un m\u00f3n on ens dediquem a aixecar murs, a reivindicar noves fronteres i a separar les comunitats, nom\u00e9s si fracassa (a major gl\u00f2ria de Putin) la idea d’una Europa unida i federal, nom\u00e9s en aquest cas a Europa hi haur\u00e0 la possibilitat de crear nous estats “independents”.\u00a0Aquestes forces nacional-populistes\u00a0tenen tot el dret del m\u00f3n a defensar les seves idees, per\u00f2 si us plau que no ho facin en nom de valors aparentment progressistes. Si el m\u00f3n dels nous amics de Ra\u00fcl Romeva avan\u00e7a, tindrem una humanitat dividida en petits espais de sobirania on ser\u00e0 impossible reduir el frau fiscal, combatre el canvi clim\u00e0tic, o regular els mercats financers, on la democr\u00e0cia quedar\u00e0 redu\u00efda a una farsa televisiva dominada per celebritats o estrelles del futbol, i on els debats p\u00fablics principals tindran a veure amb qui canta o deixa de cantar els himnes nacionals. Quina tristesa, Ra\u00fcl (i companyia).<\/p>\n
<\/div>\n<\/div>\n

<\/p>\n

\u00a0Progr\u00e9s Real\/Progreso Real<\/div>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Tots coneixem persones que quan se separen i comencen una nova relaci\u00f3 ens sorprenen amb nous pentinats, nou vestuari, noves amistats i de vegades tamb\u00e9 noves idees. \u00c9s un exemple de la mutabilitat dels nostres valors com a \u00e9ssers humans. Un exemple trist d’aquesta quasi inversemblant capacitat d’adaptaci\u00f3 l’hem pogut veure en els darrers temps …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-14321","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14321","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14321"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14321\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14327,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14321\/revisions\/14327"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14321"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14321"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14321"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}