{"id":14318,"date":"2016-10-31T12:03:40","date_gmt":"2016-10-31T10:03:40","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=14318"},"modified":"2016-10-31T12:03:40","modified_gmt":"2016-10-31T10:03:40","slug":"jordi-gracia-altres-raons-socialistes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-gracia-altres-raons-socialistes\/","title":{"rendered":"Jordi Gracia: Altres raons socialistes"},"content":{"rendered":"

\"congres\"Alguns creuen de bona fe que al PSC<\/strong> li ha donat per armar un mot\u00ed a bord del seu partit germ\u00e0 i fins algun mal pensat podria creure que actua des del cong\u00e8nit egoisme catal\u00e0, ja infectat del virus independentista.\u00a0Per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s un deliri.\u00a0El meu punt de vista \u00e9s el contrari.\u00a0Si els seus set diputats mantenen la coher\u00e8ncia pol\u00edtica i ideol\u00f2gica amb el\u00a0no<\/em>\u00a0a Rajoy, es deu presumiblement tant al seu paper a Catalunya com a Espanya.<\/p>\n

L’estrangulament pol\u00edtic del PSC<\/strong> no va empitjorar quan Miquel Iceta<\/strong> va assumir la secretaria general, i fins va millorar el seu suport electoral.\u00a0Avui Iceta<\/strong> \u00e9s un altre, i el PSC<\/strong> tamb\u00e9.\u00a0Va frenar la caiguda alhora que perfilava un indret pol\u00edtic, fora del\u00a0mainstream<\/em>\u00a0catal\u00e0, a la meva manera de veure de forma intel\u00b7ligent i pr\u00e0ctica, sense renunciar a la socialdemocr\u00e0cia: reactivar l’aposta lleial i real a favor del federalisme com a opci\u00f3 resolutiva del conflicte territorial (que ni s’ha volatilitzat ni s’ha extingit: l’endem\u00e0 de la somiada investidura de Rajoy<\/strong>, el malson seguir\u00e0 aqu\u00ed).<\/p>\n

La seva aposta no \u00e9s ni ambigua ni antiga.\u00a0Promou una soluci\u00f3 satisfact\u00f2ria per a una majoria de catalans i una altra majoria d’espanyols, sense causar al seu torn noves destrosses ni per a uns ni per a altres.\u00a0No \u00e9s aix\u00f2 avui exactament el\u00a0top ten<\/em>\u00a0de popularitat a Catalunya ni a Espanya, per\u00f2 tampoc \u00e9s una bajanada ni una forma de fugir d’estudi.\u00a0A l’inrev\u00e9s: oposa una alternativa l\u00facida i desdramatitzadora l’independentisme (real i no medi\u00e0tic, ni nom\u00e9s propagand\u00edstic) i alhora eludeix una col\u00b7lisi\u00f3 directa amb les formacions a la seva esquerra.\u00a0A Catalunya estan representades per una amalgama de partits i grups que lidera al Congr\u00e9s Xavier Dom\u00e8nech, i presumiblement quallar\u00e0 amb Ada Colau al capdavant d’aqu\u00ed a uns mesos.<\/p>\n

Aqu\u00ed, en aquest conglomerat, s’integren federalistes i independendistes, i les \u00f2bvies sintonies ideol\u00f2giques i \u00e8tiques faciliten un terreny b\u00e0sic per negociar aliances o acords, com ha succe\u00eft amb la incorporaci\u00f3 al govern municipal de Barcelona del PSC, amb Ada Colau a l’alcaldia.\u00a0El PSC<\/strong> funciona a Catalunya com socialdemocr\u00e0cia cl\u00e0ssica per\u00f2 no f\u00f2bica ni al\u00b7l\u00e8rgica a les noves esquerres, malgrat els recels, les biografies, els gestos i les xarxes.<\/p>\n

Desobeir les instruccions imperatives de la gestora que presideix Javier Fern\u00e1ndez<\/strong> no equival a lliurar a Espanya a la destral de guerra independentista ni equival tampoc a una alian\u00e7a de llet amb Podem (tampoc imagino jo en aquest paper a Pedro S\u00e1nchez, Patxi L\u00f3pez ni a Od\u00f3n Elorza).\u00a0El PSC revalida la seva autonomia de funcionament per\u00f2 sobretot subratlla una modesta avantguarda a l’interior dels socialistes en rebutjar les operacions de persecuci\u00f3 implacable que l’executiva de Pedro<\/strong> S\u00e1nchez<\/strong> va viure en les \u00faltimes setmanes.\u00a0Aquest sabotatge ha asfixiat a una de les \u00e0nimes que subsisteixen, encara, al PSOE, que t\u00e9 com a m\u00ednim dos: uns senten que aquella executiva era massa permeable a acords amb l’esquerra nova, i tamb\u00e9 potencial interlocutor de les reivindicacions federalistes.\u00a0Un altre PSOE<\/strong> creu de bona fe que parlar amb Podem \u00e9s perdre autoritat i senyoriu o de negociar coses amb Puigdemont o ERC propicia l’quej\u00edo de l’\u00e0nima d’una Espanya partida.<\/p>\n

Per\u00f2 podria ser a l’inrev\u00e9s, encara que als socialistes els obligu\u00e9s a un treball pedag\u00f2gic i desdramatitzador.\u00a0O fins i tot podria obligar-los a alguna cosa millor: empla\u00e7ar al PSOE al centre del mapa biol\u00f2gic, professional i geogr\u00e0fic en el qual es mou la societat en marxa que va engendrar el 15-M i la va instal\u00b7lar al Parlament amb cinc milions de vots (una mica menys que els socialistes).\u00a0Renunciar a aquesta baralla negociada pel poder i resignar-se a ser crossa auxiliar del PP sona des de Catalunya, des d’Euskadi i des d’alguns llocs m\u00e9s, com ancoratge defensiu i conservador enfront d’una realitat civil i social que canvia invenciblement i, a m\u00e9s, amb bones raons per fer-ho.<\/p>\n

Al PSC<\/strong> no li queda altre remei que la desobedi\u00e8ncia si no vol ser a Catalunya l’\u00faltim furg\u00f3 de l’unionisme ranci de naftalina i si aspira a continuar actuant com a m\u00ednim com a laboratori d’idees per tancar el contenci\u00f3s territorial per les bones, i no per les males .\u00a0Les primeres, les bones, passen en bona mesura per les seves mans;\u00a0les segones estan en mans de l’independentisme i la seva sensible detector de greuges, activat les 24 hores ia tota marxa quan governa el PP, o aquest PP.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Alguns creuen de bona fe que al PSC li ha donat per armar un mot\u00ed a bord del seu partit germ\u00e0 i fins algun mal pensat podria creure que actua des del cong\u00e8nit egoisme catal\u00e0, ja infectat del virus independentista.\u00a0Per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s un deliri.\u00a0El meu punt de vista \u00e9s el contrari.\u00a0Si els seus set diputats …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-14318","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14318","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14318"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14318\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14322,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14318\/revisions\/14322"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14318"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14318"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14318"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}