{"id":14301,"date":"2016-10-21T10:33:22","date_gmt":"2016-10-21T08:33:22","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=14301"},"modified":"2016-10-21T10:33:22","modified_gmt":"2016-10-21T08:33:22","slug":"rafael-jorba-memoria-del-psc-i-el-psoe","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/rafael-jorba-memoria-del-psc-i-el-psoe\/","title":{"rendered":"Rafael Jorba: Mem\u00f2ria del PSC i el PSOE"},"content":{"rendered":"

\"unitat\"Fa 37 anys, al maig de 1979, es va celebrar a Madrid el XXVIII congr\u00e9s del PSOE<\/strong>.\u00a0Era el primer conclave socialista des de les eleccions generals del 15-J de 1977. Felipe<\/strong> Gonz\u00e1lez<\/strong>, en un memorable discurs, va anunciar que renunciava a la reelecci\u00f3 com a secretari general.\u00a0El motiu: el congr\u00e9s havia votat en contra de la seva proposta de suprimir el terme marxista de la definici\u00f3 del partit: “Cal ser socialistes abans que marxistes”.\u00a0El sector cr\u00edtic, abanderat per Pablo Castellanos, Luis G\u00f3mez Llorente i Francisco Bustelo, no va aconseguir presentar un candidat alternatiu i el PSOE<\/strong> va quedar en mans d’una gestora, presidida per Jos\u00e9 Federico de Carvajal.\u00a0Quatre mesos despr\u00e9s, en un congr\u00e9s extraordinari, Gonz\u00e1lez va ser reelegit secretari general, amb un programa socialdem\u00f2crata i un carisma enfortit, els dos pilars de la seva vict\u00f2ria en les generals del 28-O de 1982.<\/p>\n

Fins aqu\u00ed el relat dels fets.\u00a0Per\u00f2 hi ha una intrahist\u00f2ria d’aquell XXVIII congr\u00e9s que no figura en les hemeroteques.\u00a0Era la primera vegada que el PSC<\/strong>, que havia celebrat un any abans el congr\u00e9s d’unitat, participava en una reuni\u00f3 federal del PSOE<\/strong>.\u00a0Ho feia en funci\u00f3 d’un protocol d’unitat, que establia que el PSC<\/strong>, “en virtut de la seva sobirania, decideix la participaci\u00f3 en organismes representatius i decisoris comuns amb el PSOE<\/strong>“.\u00a0Enmig d’aquella catarsi, amb els ecos d’un ranci discurs de Bustelo ( “vi nou, s\u00ed, per\u00f2 en bots vells”), un delegat catal\u00e0, Francesc Casares, lliurava una batalla paral\u00b7lela a la pon\u00e8ncia d’estatuts.\u00a0De matinada, va aconseguir que s’aprov\u00e9s una esmena, en forma de disposici\u00f3 addicional, que encara figura en els estatuts del PSOE<\/strong>: “L’articulaci\u00f3 org\u00e0nica dels partits pol\u00edtics sorgits dels processos d’unitat socialista es regula pel que estableixen els respectius acords aprovats pel congr\u00e9s corresponent”.<\/p>\n

Des de llavors el PSC<\/strong> acudeix als congressos del PSOE<\/strong> com a partit sobir\u00e0, on envia als seus delegats “perqu\u00e8 participin en les sessions, debats i resolucions que facin refer\u00e8ncia a les q\u00fcestions comunes de la lluita de classes a nivell d’Estat”, segons aquell protocol.\u00a0Casares, catalanista i socialista de primera hora (Mem\u00f2ries d’un advocat laboralista. La Campana, 2006), es va encarregar de lligar la sobirania del PSC<\/strong> en els estatuts del PSOE<\/strong>.\u00a0Ara, amb un PSOE<\/strong> a la deriva i en mans d’una altra gestora, aquell protocol d’unitat es posar\u00e0 a prova en el comit\u00e8 federal del diumenge.\u00a0De ben segur que Susana<\/strong> D\u00edaz<\/strong> i els seus barons desconeixen aquesta intrahist\u00f2ria, per\u00f2 la desconeixen tamb\u00e9 els portaveus de l’independentisme que han menyspreat el paper de pont que ha tingut el PSC<\/strong> en les relacions entre Catalunya i el conjunt d’Espanya.<\/p>\n

\u00c9s veritat, com assenyalen, que el socialisme catal\u00e0 no disposa avui de grup parlamentari propi al Congr\u00e9s, on els partits s’agrupen per afinitats ideol\u00f2giques, per\u00f2 tamb\u00e9 ho \u00e9s que al Parlament Europeu, el diputat de l’ex-CDC s’asseu en el grup liberal (ALDE) al costat dels eurodiputats de Ciutadans i UPyD.\u00a0Un marr\u00f3 tant o m\u00e9s dif\u00edcil d’empassar que l’avui turbulenta relaci\u00f3 entre el PSC<\/strong> i el PSOE<\/strong>.<\/p>\n

<\/p>\n

La Vanguardia<\/div>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa 37 anys, al maig de 1979, es va celebrar a Madrid el XXVIII congr\u00e9s del PSOE.\u00a0Era el primer conclave socialista des de les eleccions generals del 15-J de 1977. Felipe Gonz\u00e1lez, en un memorable discurs, va anunciar que renunciava a la reelecci\u00f3 com a secretari general.\u00a0El motiu: el congr\u00e9s havia votat en contra de …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-14301","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14301","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14301"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14301\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14303,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14301\/revisions\/14303"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14301"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14301"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14301"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}