![\"dialeg\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2016\/10\/dialeg-300x140.jpg\")
Alguns interlocutors hispans de Catalunya, els millors, es van aprendre i repeteixen aquells versos de Salvador Espriu:<\/p>\nAlguns interlocutors hispans de Catalunya, els millors, es van aprendre i repeteixen aquells versos de Salvador Espriu:<\/p>\n
S\u00ed, compr\u00e8n-la i fes-la teva, tamb\u00e9,<\/em><\/p>\n l’alta i senzilla veritat de la presa veu del vent:<\/em><\/p>\n “Diverses s\u00f3n les parles i diversos els homes,<\/em><\/p>\n i convindran molts noms a un sol amor”<\/em><\/p>\n Unes paraules que em recorden aquelles altres, m\u00e9s antigues, de Joan Maragall:<\/p>\n Escolta, Espanya, \u2013 la veu d’un fill<\/em><\/p>\n que et parla en llengua no castellana:<\/em><\/p>\n parlo en la llengua \u2013 que m’ha donat<\/em><\/p>\n la terra aspra:<\/em><\/p>\n en aquesta llengua \u2013 pocs t’han parlat;<\/em><\/p>\n en l’altra, massa<\/em><\/p>\n Tots dos reflecteixen el vell i lloable afany de Catalunya, que no nom\u00e9s aspira a un major o menor autogovern, fruit d’una “conllevancia” de mal portar, sin\u00f3 a la transformaci\u00f3 de l’Estat espanyol i d’Espanya en una realitat que es reconegu\u00e9s tamb\u00e9 a Catalunya i en la qual Catalunya pogu\u00e9s recon\u00e8ixer-se.<\/p>\n El que est\u00e0 en la base de l’actual desencontre no \u00e9s nom\u00e9s la necessitat d’un major grau d’autogovern (compet\u00e8ncia educativa, ling\u00fc\u00edstica, recaptat\u00f2ria…) o de superar la injust\u00edcia en el tracte (reequilibri de les balances fiscals i de la inversi\u00f3 de l’Estat, etc).\u00a0Es tracta tamb\u00e9 i molt especialment de la concepci\u00f3 de l’Estat.<\/p>\n En aquest, persisteix l’Espanya de llengua \u00fanica i mentalitat uniforme, incapa\u00e7 de conjugar en plural, que no ha cessat de desmentir la “naci\u00f3 de nacions” que va plantejar un dia Anselmo Carretero, que va anunciar Felipe Gonz\u00e1lez a la transici\u00f3 democr\u00e0tica i que la Constituci\u00f3 va establir en recon\u00e8ixer l’exist\u00e8ncia de “nacionalitats” (\u00e9s a dir, nacions) i donar-los un tracte espec\u00edfic.\u00a0Deia Miquel Iceta, l’altre dia: “Nom\u00e9s podem recon\u00e8ixer-nos en l’escut: \u00e9s l’\u00fanica cosa que reflecteix les realitats constitutives d’Espanya”.<\/p>\n \u00c9s aquest d\u00e8ficit essencial, alimentat pel martelleig del nacionalisme d’Estat, el que va generar la “desafecci\u00f3” que va esdevenir en brou de cultiu de l’altre nacionalisme, el de la Catalunya irredempta, que nom\u00e9s pot realitzar-se mitjan\u00e7ant un Estat propi, sense m\u00e9s distincions, per fi amb la gent prou cabrejada com per intentar aconseguir-ho.<\/p>\n I, al mig, la resta: els defensors de la Sepharad somiada, antany majoritaris i avui minoritzats, amb el nostre “federalisme plurinacional” en entredit, per falta d’interlocutors prou clars a l’altre costat. El proc\u00e9s estatutari, el seu estrepit\u00f3s acompanyament i alguns lamentables silencis, van constituir la revelaci\u00f3 de fins a quin punt la concepci\u00f3 d’Espanya havia retrocedit respecte de la subjacent en el pacte constitucional de 1978. Fins i tot les interlocucions m\u00e9s favorables semblaven vorejar qualsevol concepci\u00f3 plurinacional de l’Estat, donant la impressi\u00f3 que nom\u00e9s cabia una mica m\u00e9s de “caf\u00e8 per a tots”.<\/p>\n I \u00e9s que, com s’ha dit tantes vegades, no hi ha q\u00fcesti\u00f3 catalana sin\u00f3 q\u00fcesti\u00f3 espanyola.\u00a0Catalunya est\u00e0 aqu\u00ed i \u00e9s un fet inq\u00fcestionable, plural i diferent.\u00a0El problema \u00e9s si l’Estat espanyol o Espanya, com prefereixin, t\u00e9 bastant consci\u00e8ncia de la realitat que abasta com per recon\u00e8ixer a Catalunya i al catal\u00e0.\u00a0I, en conseq\u00fc\u00e8ncia, per exercir d’Estat tamb\u00e9 de la “nacionalitat” o naci\u00f3 catalana i de la seva llengua, igual que de la naci\u00f3 i la llengua castellanes.<\/p>\n No dic que no siguin molt importants les q\u00fcestions econ\u00f2miques i competencials tamb\u00e9 plantejades.\u00a0Ho s\u00f3n.\u00a0Especialment, el finan\u00e7ament, que no ha de ser nom\u00e9s solidari sin\u00f3 tamb\u00e9 just, i les inversions de l’Estat i la seva efici\u00e8ncia, greument en entredit davant la perviv\u00e8ncia del periclitat i insostenible model de “quil\u00f2metre zero”, que compromet greument perspectives estrat\u00e8giques fonamentals per a Catalunya i per a altres territoris de la riba oriental -i per al conjunt espanyol- com l’Eix Mediterrani i l’Euroregi\u00f3 de l’Arc Mediterrani.<\/p>\n Com seria tamb\u00e9 molt important que Espanya entengu\u00e9s que el “donem” catal\u00e0, com venia a recon\u00e8ixer el bloc constituent (amb el refer\u00e8ndum estatutari), no pot diluir-se en les majories i minories del “demos” espanyol, quan est\u00e0 en joc la relaci\u00f3 entre tots dos, llevat que es tracti d’establir una nova modalitat d’imposici\u00f3.<\/p>\n Aix\u00ed ho va entendre el Regne Unit respecte d’Esc\u00f2cia o el Canad\u00e0 respecte del Quebec.\u00a0\u00c9s tan dif\u00edcil entendre que aquesta dissoluci\u00f3 -un cl\u00e0ssic de l’absolutisme i del jacobinisme-, lamina els drets individuals dels ciutadans i ciutadanes de la naci\u00f3 menor, que haurien de preservar pel que fa als seus trets diferencials i a la formaci\u00f3 de la seva voluntat col\u00b7lectiva respecte de les unitats superiors? Perqu\u00e8 la llengua catalana no \u00e9s nom\u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 privativa de Catalunya, sin\u00f3 que constitueix una realitat m\u00e9s \u00e0mplia, fins avui greument preterida, quan no escarnida en alguns territoris.L’Estat espanyol hauria, no ia respectar el model ling\u00fc\u00edstic de Catalunya, establert per una immensa majoria parlament\u00e0ria i un ple consens social, sin\u00f3 tamb\u00e9 formular una pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica d’Estat en defensa i pel ple desenvolupament de la llengua catalana, en les diferents modalitats , prenent partit contra les actuacions que es proposen danyar-la i que han campat inspirades pel mateix govern de l’Estat.<\/p>\n Aquesta \u00e9s la q\u00fcesti\u00f3 que demana resposta de l’Estat, com tamb\u00e9 dels partits i dels mediadors intel\u00b7lectuals i comunicacionals que poguessin jugar un paper a favor de l’enteniment.\u00a0Les mitges paraules al respecte han estat una constant fatal des de la mateixa transici\u00f3 democr\u00e0tica, des que es va produir el transversal oblit de les “nacionalitats” constitucionals.\u00a0Va semblar donar-se una entesa transversal i t\u00e0cita entre porters de signe divers, com si haguessin convingut oblidar aquest assumpte i esperar que el pas del temps “ho guar\u00eds”.\u00a0Una posici\u00f3 que sembla imitar les famoses instruccions secretes als corregidors reials a Catalunya, al XVIII: “Que s’aconsegueixi l’efecte sense que es noti la cura”.<\/p>\n La cura va ser, llavors, contundent, per\u00f2 no va funcionar, com tampoc va funcionar la cura ferotge de Franco.\u00a0Menys funcionaria, despr\u00e9s, en democr\u00e0cia.\u00a0Nom\u00e9s va servir perqu\u00e8 s’instal\u00b7l\u00e9s, progressivament, a Catalunya, el convenciment que no hi havia res a fer.\u00a0Espanya mai hauria d’oblidar la lletra – “nacionalitats” – i l’esperit – “naci\u00f3 de nacions” – del pacte constitucional de 1978.<\/p>\n En les Trobades de Sitges de juny de 1983, entre intel\u00b7lectuals d’ambd\u00f3s costats de l’Ebre, s’esperava a Salvador Espriu que, malalt, es va limitar a enviar una nota que va ser llegida amb la gran expectaci\u00f3 i respecte que el poeta de\u00a0La pell de brau<\/em>\u00a0suscitava.<\/p>\n Era una crida al mutu coneixement i reconeixement, per\u00f2 no ret\u00f2ric sin\u00f3 de veritat, tractant d’obrir l’\u00fanica senda comuna imaginable, en la qual ell va creure, la mateixa en qu\u00e8 havia cregut Joan Maragall.\u00a0Espriu culminava el seu escrit amb una frase definitiva, per a qui, a Sepharad, havia d’escoltar: “Llull i Cervantes, de tu a tu”.\u00a0Aquesta \u00e9s la q\u00fcesti\u00f3 de fons.\u00a0Ni m\u00e9s ni menys.<\/p>\n \u00a0____________________________________________________________________________________________<\/em><\/p>\n Aquest article va ser escrit per un conegut diari impr\u00e8s d’\u00e0mbit espanyol que, despr\u00e9s de tenir-lo en cua bastants dies, va acabar per rebutjar-lo de pla<\/p>\n Per a l’autor, suposa un exemple de la l\u00ednia vermella en la qual s’embussa el di\u00e0leg Catalunya-Espanya i que impedeix un nou pacte superador: la manca de disposici\u00f3 per assumir, amb totes les seves conseq\u00fc\u00e8ncies, el car\u00e0cter plurinacional d’Espanya i, per tant , de l’Estat<\/p>\n El pacte constitucional del 1978 inclo\u00efa la q\u00fcesti\u00f3 de la plurinacionalitat ( “nacionalitats i regions”), per\u00f2 amb el 23-F i la LOAPA va caure en un oblit absolut.\u00a0D’aquells pols, aquests llots.<\/p>\ndes de les oliveres<\/em><\/div>\n
\nDeia, per\u00f2, que la q\u00fcesti\u00f3 de fons \u00e9s una altra.\u00a0\u00c9s Espanya, comen\u00e7ant per l’Estat espanyol, capa\u00e7 de recon\u00e8ixer la realitat plurinacional i pluriling\u00fc\u00edstica que engloba?\u00a0\u00bfI de recon\u00e8ixer-s’hi?\u00a0De manera que, al seu si, obtingui ple reconeixement i igual cura la llengua catalana que la castellana? Pot Catalunya i la llengua catalana trobar “el seu Estat” a l’Estat espanyol?<\/p>\n