{"id":14283,"date":"2016-10-11T12:35:50","date_gmt":"2016-10-11T10:35:50","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=14283"},"modified":"2016-10-11T12:35:50","modified_gmt":"2016-10-11T10:35:50","slug":"enric-company-el-sobiranisme-davant-el-mur","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/enric-company-el-sobiranisme-davant-el-mur\/","title":{"rendered":"Enric Company: El sobiranisme, davant el mur"},"content":{"rendered":"

\"mur\"En la fase actual, \u00e9s dif\u00edcil imaginar un desenlla\u00e7 positiu al conflicte constitucional que ha provocat l\u2019auge del moviment independentista catal\u00e0 en els \u00faltims anys. \u00c9s assenyat esperar que alguna de les dues parts desisteixi de les seves posicions? No ho sembla. Els fets indiquen m\u00e9s aviat que ambdues parts avancen en una escalada d\u2019enfrontament, al final de la qual nom\u00e9s conceben la vict\u00f2ria pr\u00f2pia i la derrota de l\u2019altra part. El Govern de Mariano Rajoy<\/strong> ha derivat a l\u2019Administraci\u00f3 de Just\u00edcia i al Tribunal Constitucional la persecuci\u00f3 de quatre membres de l\u2019anterior Govern de la Generalitat, incl\u00f2s el seu president, Artur<\/strong> Mas<\/strong>, i de la presidenta del Parlament, Carme<\/strong> Forcadell<\/strong>, per algunes de les seves actuacions en aquesta pugna pol\u00edtica. El conservadorisme espanyol aborda aquest conflicte com els seus antecessors franquistes tractaven l\u2019oposici\u00f3 clandestina: reduir un problema pol\u00edtic que no es vol afrontar com a tal a una simple q\u00fcesti\u00f3 penal amb l\u2019objectiu de declarar delinq\u00fcents comuns els dirigents independentistes.<\/p>\n

No seria la primera vegada en la hist\u00f2ria, la d\u2019aquest pa\u00eds i la de molts altres, en la qual els pol\u00edtics d\u2019avui s\u00f3n els reus de dem\u00e0 i els herois de dem\u00e0 passat. No seria tampoc la primera vegada que es guanyen batalles pol\u00edtiques des de la pres\u00f3. I tampoc seria per descomptat el primer cas en el qual qui perd, ho perd tot, per molt justa i noble que consider\u00e9s la seva obstinaci\u00f3. Fins ara, el Govern del PP<\/strong> i la Fiscalia han deixat les penes de pres\u00f3 fora de les seves peticions als jutges, no se sap gaire b\u00e9 si perqu\u00e8 els les reserven per a un eventual moment posterior en l\u2019escalada o perqu\u00e8 l\u2019ordenament jur\u00eddic no els ho facilita. De totes maneres, el Govern de Rajoy ja ha canviat en aquest conflicte tribunals, fiscals i lleis a la mesura dels seus desitjos, per tant, no seria d\u2019estranyar que torn\u00e9s a fer-ho si ho consider\u00e9s necessari.<\/p>\n

L\u2019obstinaci\u00f3 de Rajoy<\/strong> a negar tota possibilitat de di\u00e0leg, no diguem ja de negociaci\u00f3, implica que l\u2019\u00fanica opci\u00f3 possible per a l\u2019altra part \u00e9s acumular forces per derrocar aquest mur, o per saltar-hi per sobre. Per\u00f2 aquesta no \u00e9s la via adoptada pels independentistes, que semblen posse\u00efts per la s\u00edndrome de les presses i, contra tota l\u00f2gica pol\u00edtica, no deixen de plantejar el seu objectiu com una cosa que est\u00e0 a l\u2019abast de la m\u00e0 en molt poc temps. Presentar la creaci\u00f3 d\u2019un Estat catal\u00e0 sobir\u00e0 com una cosa pr\u00f2xima i ineluctable, no obstant aix\u00f2, no n\u2019hi ha prou per donar-li credibilitat quan la realitat electoral parla, a tot estirar, d\u2019un empat. Propostes com les adoptades el dijous pel Parlament sobre un refer\u00e8ndum per al setembre del 2017 o sobre la substituci\u00f3 de la legalitat espanyola vigent per una altra emanada del Parlament sonen a simples bravates o provocacions si no van acompanyades d\u2019una explicaci\u00f3 cre\u00efble de com se superar\u00e0 la ja coneguda negativa rotunda del Govern del PP a tot el que pogu\u00e9s servir per dur-los a terme. Una part de l\u2019independentisme parla d\u2019una desobedi\u00e8ncia massiva i pac\u00edfica com a instrument miracul\u00f3s que, en la pr\u00e0ctica, substituiria la vella forma de la vaga general pol\u00edtica. Com recorden els grans, aquest pa\u00eds ha patit d\u00e8cades d\u2019una ominosa opressi\u00f3 pol\u00edtica en la qual estava plenament justificat rec\u00f3rrer a la vaga general, per\u00f2 no n\u2019hi va haver. Esperar que un pa\u00eds sencer, o mig pa\u00eds, es llanci de cap contra una paret, ara o d\u2019aqu\u00ed a un any, \u00e9s poc seri\u00f3s.<\/p>\n

Per\u00f2 si les coses estan aix\u00ed, qu\u00e8 queda? El desistiment? Una rectificaci\u00f3 que permet\u00e9s derivar l\u2019enfrontament cap a una taula de negociaci\u00f3? Per negociar qu\u00e8? Amb qui? Esperar un improbable canvi de color pol\u00edtic en el Govern d\u2019Espanya? La crisi del PSOE<\/strong> apunta m\u00e9s aviat al contrari: s\u2019hi han imposat els que combreguen exactament amb la pol\u00edtica del PP<\/strong> en aquesta mat\u00e8ria. Els diputats independentistes que adopten en el Parlament acords impracticables com els del dijous passat ho fan amb un entusiasme incomprensible per a qualsevol coneixedor de la relaci\u00f3 de forces reals sobre el terreny, l\u2019expressada en el 47% de les eleccions al Parlament. Sumar els vots dels partits independentistes amb els de Catalunya S\u00ed que es Pot, no canvia la situaci\u00f3. La ruptura de la qual alguns parlen seria un esdeveniment revolucionari. Creure que aquest pa\u00eds est\u00e0 per a aventures d\u2019aquest tipus \u00e9s tenir una visi\u00f3 molt idealitzada de la realitat social i pol\u00edtica. \u00c9s viure en un n\u00favol.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En la fase actual, \u00e9s dif\u00edcil imaginar un desenlla\u00e7 positiu al conflicte constitucional que ha provocat l\u2019auge del moviment independentista catal\u00e0 en els \u00faltims anys. \u00c9s assenyat esperar que alguna de les dues parts desisteixi de les seves posicions? No ho sembla. Els fets indiquen m\u00e9s aviat que ambdues parts avancen en una escalada d\u2019enfrontament, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-14283","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14283","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14283"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14283\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14285,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14283\/revisions\/14285"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14283"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14283"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14283"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}