![\"Barcelona.](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2016\/08\/font-300x208.jpg\")
Sobre la dimissi\u00f3 de Pedro S\u00e1nchez<\/b><\/p>\nSobre la dimissi\u00f3 de Pedro S\u00e1nchez<\/b><\/p>\n
\u201cHan batut Pedro S\u00e1nchez<\/b>, el Secretari General del , el primer que havia sigut elegit mitjan\u00e7ant eleccions prim\u00e0ries. Diuen que se sentia temptat d\u2019assajar un govern alternatiu al del PP, mitjan\u00e7ant la suma de Podemos, Ciutadans i, segons alguns es temien, amb els vots o les abstencions dels nacionalistes catalans i bascos (els primers, en plena fuga independentista). \u00c9s a dir, temien que S\u00e1nchez<\/b> gos\u00e9s tallar el nus gordi\u00e0 que avui tenalla la pol\u00edtica catalana i espanyola, obrint-se a un nou \u2018pacte territorial\u2019 que rescat\u00e9s les \u2018nacionalitats\u2019 del pacte constitucional de 1978, ignorades des del 23-F i la Loapa, tot recuperant-ne l\u2019esperit: la \u2018naci\u00f3 de nacions\u2019 que havia preconitzat Felipe Gonz\u00e1lez<\/b>\u201d.<\/p>\n
Llull i Cervantes, de tu a tu<\/b><\/p>\n
\u201cNo hi ha \u2018Estat auton\u00f2mic\u2019 ni \u2018reforma federal\u2019 que valguin si ignoren la naturalesa b\u00e0sica del pacte territorial: unir l\u2019Estat espanyol i les velles nacions que aquest no va aconseguir assimilar, transformant-lo en un Estat plurinacional, que ho sigui tant del catal\u00e0 com del castell\u00e0, en el qual es verifiqui, lluny de supeditacions, que Llull<\/b> i Cervantes<\/b>, com deia Espriu<\/b>, es miren \u2018de tu a tu\u2019. El 23-F i la Loapa no van triomfar, per\u00f2 van paralitzar el desenvolupament plurinacional de l\u2019Estat. D\u2019aqu\u00ed, plora avui la criatura. L\u2019actual moment estava anunciat. La versi\u00f3 gibaritzada del pacte de 1978 ha tocat sostre.<\/p>\n
Sobre la formaci\u00f3 d\u2019un govern alternatiu<\/b><\/p>\n
\u201cEra i \u00e9s molt dif\u00edcil fer un govern alternatiu, sobretot a partir de l\u2019her\u00e8ncia del PP, amb tots els ponts trencats, amb la judicialitzaci\u00f3 de la pol\u00edtica (des de la mateixa sent\u00e8ncia de l\u2019Estatut), amb les espases enlaire dels dos nacionalismes: el de l\u2019Espanya una, imperial i eterna i el de la Catalunya irredempta, cofoia i replegada sobre si mateixa. El socialisme catal\u00e0 ha lluitat sempre pel paradigma invers, el del reconeixement plurinacional, amb una articulaci\u00f3 federal que ens permet\u00e9s verificar l\u2019Estat espanyol com una casa efectivament comuna, com l\u2019aixopluc, la defensa i el trampol\u00ed tamb\u00e9 de la naci\u00f3 catalana\u201d.<\/p>\n
\u201cNo era gens f\u00e0cil. Pedro S\u00e1nchez<\/b> no se n\u2019hauria sortit. Nom\u00e9s se\u2019n podia sortir si els independentistes catalans accedien a retornar a la via de l\u2019Estat plurinacional, a canvi d\u2019un comprom\u00eds clar de recuperaci\u00f3 de les \u2018nacionaliats\u2019 del pacte de 1978 i de correcci\u00f3 de les greus derives posteriors en el camp competencial, ling\u00fc\u00edstic, financer, inversor, etc. Cosa, aquesta, molt dif\u00edcil sense la possibilitat d\u2019un refer\u00e8ndum acordat sobre la relaci\u00f3 Catalunya-Espanya, extrem que la cultura pol\u00edtica espanyola, atrinxerada en una concepci\u00f3 de sobirania \u00fanica i monol\u00edtica del tot irreal, no est\u00e0 per ara en condicions d\u2019acceptar, a difer\u00e8ncia de la cultura pol\u00edtica brit\u00e0nica o canadenca, de llarga tradici\u00f3 democr\u00e0tica\u201d.<\/p>\n
Com s\u2019ha arribat fins aqu\u00ed<\/b><\/p>\n
En aquest terreny, Espanya ha anat enrere. Com \u00e9s aix\u00f2 possible? Alguna cosa hem fet molt malament perqu\u00e8, en aquesta mat\u00e8ria, pervisquin els reflexos m\u00e9s abruptes del franquisme, encara amb la plena vig\u00e8ncia de la concepci\u00f3 uninacional i de l\u2019excloent recurs a la catalonof\u00f2bia. Perqu\u00e8 l\u2019independentisme est\u00e0 fora de temps, per\u00f2 en el benent\u00e8s que ha passat l\u2019hora de l\u2019Estat-naci\u00f3 i la seva sobirania exclusiva i hem accedit a l\u2019era de les sobiranies compartides i les interdepend\u00e8ncies. Alguns dels reflexos que descobrim en la cultura pol\u00edtica espanyola d\u2019ara mateix s\u00f3n lluny d\u2019aquests valors i m\u00e9s aviat semblen sortir de les zones m\u00e9s tenebroses del\u00a0 t\u00fanel del temps. Semblen ignorar, per exemple, el grau de sobirania catalana que el pacte constitucional contemplava en establir els refer\u00e8ndums estatutaris de les nacionalitats com a darrera i definitiva paraula democr\u00e0tica. A quina escola han anat? O a quina no han anat? No ser\u00e0 que hi ha hagut un greu i irresponsable d\u00e8ficit de pedagogia pol\u00edtica quan pertocava de fer-la, emparat en la famosa \u2018conllevancia\u2019? Com \u00e9s possible, si no, que la mateixa societat que ha assumit el matrimoni homosexual sigui encara incapa\u00e7 d\u2019assumir la seva pr\u00f2pia naturalesa pluranacional? Per qu\u00e8 s\u2019hi adapten alguns vells dirigents que s\u2019havien mogut en unes coordenades molt m\u00e9s obertes?<\/p>\n
Sobre algunes reaccions en el PSOE<\/b><\/p>\n
No ens agraden algunes veus que es fan sentir, amb un to i uns aires no gens propis de l\u2019espai socialista i de la cultura d\u2019esquerres. M\u00e9s aviat deutores del passat autoritari i d\u2019una ignor\u00e0ncia ofensiva i no justificada. Alguns hi han assenyalat, potser abusivament, la defensa numantina de determinats privilegis, d\u2019all\u00f2 que se n\u2019ha dit l\u2019\u2019Espanya subsidiada\u2019, que vol perpetuar-se com a tal i que, per aix\u00f2, adopta aires d\u2019\u2019ordeno y mando\u2019, d\u2019amo de la parada. No ho s\u00e9. Per\u00f2 no pot haver-hi amos ni mestresses, ni \u2018barons\u2019 ni feudalisme, a l\u2019espai socialista. Nom\u00e9s \u00e9s acceptable el debat franc i honest, disposat a assumir la realitat en la seva complexitat, tal com \u00e9s, i a transformar-la.<\/p>\n
6\/10\/16<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Sobre la dimissi\u00f3 de Pedro S\u00e1nchez \u201cHan batut Pedro S\u00e1nchez, el Secretari General del , el primer que havia sigut elegit mitjan\u00e7ant eleccions prim\u00e0ries. Diuen que se sentia temptat d\u2019assajar un govern alternatiu al del PP, mitjan\u00e7ant la suma de Podemos, Ciutadans i, segons alguns es temien, amb els vots o les abstencions dels nacionalistes …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-14276","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14276","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14276"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14276\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14278,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14276\/revisions\/14278"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14276"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14276"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14276"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}