{"id":14209,"date":"2016-08-05T19:19:28","date_gmt":"2016-08-05T17:19:28","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=14209"},"modified":"2016-08-05T19:19:28","modified_gmt":"2016-08-05T17:19:28","slug":"entrevista-a-jordi-font-hi-haura-un-acord-entre-catalunya-i-espanya-ratificat-pel-poble","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/entrevista-a-jordi-font-hi-haura-un-acord-entre-catalunya-i-espanya-ratificat-pel-poble\/","title":{"rendered":"Entrevista a Jordi Font: \u201cHi haur\u00e0 un acord entre Catalunya i Espanya, ratificat pel poble\u201d"},"content":{"rendered":"
\n

\"Barcelona.Des dels anys seixanta, ha fet activisme social i pol\u00edtic, i ha treballat en el moviment sindical i en el proc\u00e9s d’unitat del socialisme catal\u00e0. \u00c9s dilluns primer d’agost, i la trobada amb Jordi Font es produeix unes hores despr\u00e9s que el Constitucional hagi fet p\u00fablica l’\u00faltima sent\u00e8ncia sobre el proc\u00e9s catal\u00e0.\u00a0Desconcert<\/i>\u00a0i els seus sin\u00f2nims s\u00f3n termes que apareixen en el discurs de Font.<\/p>\n

Sent\u00e8ncies del Constitucional, falta d’acord, refundacions…<\/strong><\/div>\n
La gent no s’aclareix gaire, arribats a aquest punt. Estem en un cul-de-sac… Per\u00f2 el que ha passat estava cantat.<\/div>\n
<\/div>\n
I doncs?<\/strong><\/div>\n
\u00c9s evident que hem arribat a un moment l\u00edmit en la relaci\u00f3 Catalunya-Espanya. Per\u00f2 sempre que ha passat aix\u00f2, que ha calgut canviar de model, hem tingut una for\u00e7a, una \u00fanica for\u00e7a…<\/div>\n
<\/div>\n
…?<\/strong><\/div>\n
No tenim petroli, no tenim res que sigui molt preuat. La for\u00e7a que hem tingut sempre \u00e9s la de la unitat. All\u00f2 que hem anomenat catalanisme, i que sembla que ara est\u00e0 passat de moda. La unitat del catalanisme. Una cosa tan senzilla, i que ens va permetre unir-nos en els \u00faltims anys de resist\u00e8ncia contra Franco. Ens va permetre fer una Transici\u00f3 i aconseguir un tractament que no es va donar
\na la resta de l’Estat, com ara el retorn d’una instituci\u00f3 republicana de l’exili, de l’autogovern de Catalunya, i ens va permetre negociar una Constituci\u00f3 que considerava el concepte\u00a0nacionalitat<\/i>, que vol dir\u00a0naci\u00f3<\/i>. \u00c9s a dir, Espanya estava feta de regions i nacionalitats. Malgrat el soroll de sabres, ten\u00edem for\u00e7a perqu\u00e8 a la Constituci\u00f3 hi figur\u00e9s aix\u00f2.<\/div>\n
<\/div>\n
Miri on som.<\/strong><\/div>\n
La Constituci\u00f3 era un instrument de consens que es podia desenvolupar en una direcci\u00f3 m\u00e9s conservadora o m\u00e9s auda\u00e7. El desenvolupament va ser interessant en molts sentits, per\u00f2 va ser conservador pel que fa a la plurinacionalitat de l’Estat, i que la Constituci\u00f3 reconeixia impl\u00edcitament. Tant \u00e9s aix\u00ed que la sent\u00e8ncia del Constitucional contra l’Estatut el que va fer \u00e9s barrar la porta definitivament.<\/div>\n
<\/div>\n
A qu\u00e8?<\/strong><\/div>\n
No va tancar la porta a una pretensi\u00f3 sobtada, sin\u00f3 a una previsi\u00f3 constitucional, a una hip\u00f2tesi de desenvolupament de la Constituci\u00f3 que no s’havia assajat fins ara. Era el moment de verificar que la Constituci\u00f3 ho admetia. En dir que no, el Constitucional \u2013el qual, cal dir-ho, va fer un trist servei a la democr\u00e0cia, perqu\u00e8 estava trucat, contaminat\u2013\u00a0es va carregar una norma referendada pel poble de Catalunya i aprovada en forma de llei org\u00e0nica en un pacte en seu parlament\u00e0ria espanyola.<\/div>\n
<\/div>\n
Trist paper.<\/strong><\/div>\n
No va fer el paper que li corresponia, arbitral, i de considerar totes les interpretacions possibles de la llei, sin\u00f3 que va fer el paper restrictiu que li assignava el govern central de torn.<\/div>\n
<\/div>\n
I a partir d’aqu\u00ed?<\/strong><\/div>\n
Abans de fer alguna cosa en pol\u00edtica, m’havia dedicat al treball sindical. I el que era essencial, davant de qualsevol tessitura adversa, era l’estudi de la correlaci\u00f3 de forces: quins efectius tenen ells i de qu\u00e8 disposem nosaltres. I, per tant, fins on podem arribar. En el proc\u00e9s des de la sent\u00e8ncia de l’Estatut, s’ha perdut de vista. Hi ha referents molt importants, com les grans manifestacions populars, exemplars, amb persones molt diverses que feien un crit un\u00e0nime, monol\u00edtic. D’aquest gran capital, se n’est\u00e0 fent un mal \u00fas, perqu\u00e8 no s’aplica amb la for\u00e7a que es podria cap als objectius que la correlaci\u00f3 de forces permet.<\/div>\n
<\/div>\n
Qu\u00e8 proposa? La via canadenca?<\/strong><\/div>\n
Si result\u00e9s que l’intent de nou pacte, que els federalistes considerem possible i convenient, fos una via morta o obtingu\u00e9s el ref\u00fas del poble de Catalunya en\u00a0el refer\u00e8ndum corresponent, aleshores s\u00ed, ja nom\u00e9s hi tindria cabuda la consulta sobre la independ\u00e8ncia. No passar\u00e0, hi haur\u00e0 un nou acord raonable i una nova etapa superadora. Aix\u00f2 \u00e9s el que diu de\u00a0fa temps Miquel Iceta<\/strong>, i que ara ha donat lloc a la proposta de \u201cvia canadenca\u201d o \u201cllei de claredat\u201d, no en la literalitat i les connotacions del Quebec, sin\u00f3 en els seus principis: obrir pas a una consulta acordada i excepcional, plenament informada i responsable, en les condicions degudes i amb totes les garanties democr\u00e0tiques.<\/div>\n
<\/div>\n
Claredat?<\/strong><\/div>\n
Hi ha qui ha dit que aix\u00f2 \u00e9s ensenyar m\u00e9s cartes del compte, com si es tract\u00e9s d’una timba. No hi estic d’acord: del que es tracta \u00e9s de dir clarament i netament al poble de Catalunya una cosa inexcusable \u2013almenys per a un 80% de la ciutadania\u2013: que l’\u00faltima paraula \u00e9s seva, que\u00a0no som dels que ho neguen. S’ha dit que hauria de votar tot Espanya. La hist\u00f2ria, el present democr\u00e0tic i la voluntat de futur fan de Catalunya un\u00a0demos<\/i>\u00a0singular, all\u00f2 que anomenem una naci\u00f3, que no pot ser ignorada ni dissolta en una demografia electoral m\u00e9s populosa, quan es tracta de decisions tan espec\u00edfiques i b\u00e0siques. Seria la nova forma d’una vella i inacceptable imposici\u00f3.<\/div>\n
<\/div>\n
Per aqu\u00ed van les coses, segons creu.<\/strong><\/div>\n
Estic conven\u00e7ut que no veur\u00e9 la independ\u00e8ncia ni tampoc la via canadenca. Tant l’una com l’altra les veig sobretot com a posicions de principi. Per\u00f2 crec que hi haur\u00e0 un nou acord entre Catalunya i Espanya, ratificat pel poble de Catalunya. Tampoc crec que l’actual correlaci\u00f3 de forces espanyola doni per fer una reforma auda\u00e7 de la Constituci\u00f3. M\u00e9s aviat penso que la via m\u00e9s practicable ser\u00e0 la que, fa anys, van defensar Ernest Lluch<\/strong> i Miguel Herrero de Mi\u00f1\u00f3n<\/strong>: un pacte bilateral Catalunya-Espanya tradu\u00eft en una cl\u00e0usula addicional en la Constituci\u00f3.<\/div>\n
<\/div>\n
Parlava de gent diversa fent un crit un\u00e0nime. I el desconcert?<\/strong><\/div>\n
El desconcert ve del moment en qu\u00e8 Converg\u00e8ncia es veu contra la paret en dos sentits: pel\u00a0sorpasso<\/i>\u00a0anunciat d’ERC<\/strong> i pel riu judicial que baixa. Davant de la doble pressi\u00f3, decideix fer una fugida endavant i competir amb ERC<\/strong>. \u00c9s el secret de tot. Converg\u00e8ncia sabia que era dif\u00edcil, per\u00f2 va calcular que era el que li calia fer. I els resultats han estat molt greus. Hem viscut l’ensorrament de tota la centralitat nacional, articulada al voltant de Converg\u00e8ncia<\/strong> i del PSC<\/strong>. Entre la gent que es gira a votar Junts pel S\u00ed<\/strong>, hi ha l’independentista de soca-rel i els del \u201cja n’hi ha prou, qu\u00e8 s’han cregut? N’estic fart\u201d, i els t\u00e0ctics, els que diuen \u201cja vindr\u00e0 la negociaci\u00f3, ara cal collar\u201d. Interpretar tots aquests vots des de Junts pel S\u00ed \u00e9s una bestiesa. La campanya d’informaci\u00f3 i\u00a0el debat sobre la viabilitat de l’independentisme no s’han fet. En qualsevol cas, l’efecte de tot plegat \u00e9s nefast, perqu\u00e8\u00a0ha obert el risc de divisi\u00f3 a la societat catalana, perqu\u00e8 \u00e9s evident que hi ha gent entusiasmada amb la possibilitat d’arribar a la independ\u00e8ncia i tamb\u00e9 hi ha gent que, perqu\u00e8 t\u00e9 uns referents espanyols m\u00e9s forts, o pel que sigui, ho veu amb recel. Hi ha molts que han vingut de fora, totalment integrats, que diuen: \u201cHome, vols dir que ara cal, aix\u00f2?\u201d Per\u00f2 el m\u00e9s greu \u00e9s el que ja s’ha produ\u00eft, s’ha ensorrat la centralitat, Converg\u00e8ncia<\/strong> inclosa, i s’ha donat el protagonisme als extrems: Ciutadans<\/strong> \u2013primera for\u00e7a de l’oposici\u00f3 a Catalunya\u2013, i ERC<\/strong> i la CUP<\/strong>. Converg\u00e8ncia<\/strong> ha fet el negoci de Robert i les cabres, un fiasco. I la gent ja no sap qui \u00e9s qui. Converg\u00e8ncia ha tocat fons i ha de retornar, sense derrapar en el gir.<\/div>\n
<\/div>\n
I el PSC?<\/strong><\/div>\n
Ha tingut un paper dif\u00edcil. Havia consolidat la seva identitat sobre el paper de frontissa que ha fet hist\u00f2ricament l’esquerra. I en el moment en qu\u00e8 es produeix la fuga de Converg\u00e8ncia<\/strong> cap a l’independentisme, t\u00e9 mala pe\u00e7a al teler, entre altres coses perqu\u00e8 es veu amena\u00e7at als seus propis feus, tant per Ciutadans<\/strong>, amb un discurs espanyolista incrementat per les circumst\u00e0ncies, com per l’ascens d’En Com\u00fa Podem<\/strong>, un altre fenomen\u00a0que no t\u00e9 a veure amb tot aix\u00f2, sin\u00f3 amb les crisis peri\u00f2diques de les esquerres. Est\u00e0 en una situaci\u00f3 molt complicada i opta per un paper dif\u00edcil, que \u00e9s no estar ni amb un bloc ni amb l’altre. El PSC<\/strong> se situa en el cam\u00ed de la seva identitat, de la seva hist\u00f2ria, en espera que els esdeveniments li donin la ra\u00f3. Aix\u00f2 vol dir passar unes hores baixes molt grans.<\/div>\n
<\/div>\n
Entrevista de Merc\u00e8 Miralles per a El Punt Avui<\/a>. Fotografia d’Andreu Puig<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Des dels anys seixanta, ha fet activisme social i pol\u00edtic, i ha treballat en el moviment sindical i en el proc\u00e9s d’unitat del socialisme catal\u00e0. \u00c9s dilluns primer d’agost, i la trobada amb Jordi Font es produeix unes hores despr\u00e9s que el Constitucional hagi fet p\u00fablica l’\u00faltima sent\u00e8ncia sobre el proc\u00e9s catal\u00e0.\u00a0Desconcert\u00a0i els seus sin\u00f2nims …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[127,1],"tags":[8,82],"class_list":["post-14209","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-entrevistes","category-general","tag-catalunya","tag-psc"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14209","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14209"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14209\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14211,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14209\/revisions\/14211"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14209"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14209"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14209"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}