{"id":14189,"date":"2016-07-20T17:21:44","date_gmt":"2016-07-20T15:21:44","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=14189"},"modified":"2016-07-20T17:21:44","modified_gmt":"2016-07-20T15:21:44","slug":"enric-company-unilateral-o-res","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/enric-company-unilateral-o-res\/","title":{"rendered":"Enric Company: Unilateral o res"},"content":{"rendered":"

\"unilateral\"Ja sigui per a un refer\u00e8ndum, per a una declaraci\u00f3 de sobirania o per al que eufem\u00edsticament una comissi\u00f3 del Parlament va definir ahir com un \u201cmecanisme d’exercici democr\u00e0tic\u201d, la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que en el recorregut cap a la independ\u00e8ncia, la majoria parlament\u00e0ria catalana actual arriba sempre al mateix punt, la unilateralitat, que \u00e9s el que provoca el vertigen dels seus promotors. \u00c9s el punt a partir del qual cal saltar al buit.<\/p>\n

Unilateral, en els assumptes relacionats amb la sobirania pol\u00edtica, \u00e9s sin\u00f2nim de ruptura. Ruptura sol ser, al seu torn, sin\u00f2nim de revoluci\u00f3, ja que ning\u00fa dubta que la creaci\u00f3 unilateral d’un Estat catal\u00e0 sobir\u00e0 seria un esdeveniment revolucionari a Espanya. Consumaria i portaria al seu punt de paroxisme la crisi constitucional i de r\u00e8gim amb prou feines larvada des de la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional de 2010 sobre l’Estatut de Catalunya.<\/p>\n

Les revolucions s\u00f3n per definici\u00f3 il\u00b7legals, com tothom sap. I n’hi ha de molts tipus, fins i tot es pot dir que al llarg de la hist\u00f2ria no hi ha hagut dues revolucions iguals. Per\u00f2, a grans trets, es poden dividir en dos grups: les que triomfen i les que fracassen. En quin grup quedaria una declaraci\u00f3 unilateral d’independ\u00e8ncia de Catalunya protagonitzada pel Parlament? S’admeten apostes.<\/p>\n

Que una revoluci\u00f3 triomfi o fracassi no \u00e9s, en principi, una simple q\u00fcesti\u00f3 de legalitat o il\u00b7legalitat, sin\u00f3 de relaci\u00f3 de forces entre els antagonistes. Si totes s\u00f3n per definici\u00f3 il\u00b7legals, les revolucions que fracassen solen comportar el c\u00e0stig per als seus promotors. Si triomfen, els impulsors legalitzen\u00a0a posteriori<\/em>\u00a0el nou marc pol\u00edtic i la comunitat internacional beneeix la nova situaci\u00f3. A Europa, el suport i el reconeixement internacionals han estat decisius per a les nombroses declaracions de sobirania triomfants que s\u2019han produ\u00eft a finals del segle XX. Per\u00f2 si els promotors fracassen, se’ls aplica a ells la legislaci\u00f3 punitiva que preveuen totes les ordenacions jur\u00eddiques per als qui gosen desafiar-ho. S\u2019anomeni prevaricaci\u00f3, sedici\u00f3 o com es vulgui, alguna cosa d’aix\u00f2 comen\u00e7a a con\u00e8ixer Artur Mas<\/strong> i alguns dels seus col\u00b7laboradors, que ja han estat portats davant la Just\u00edcia per desatendre l’ordre del Constitucional i persistir en el seu intent unilateral de dur a terme una temptativa de refer\u00e8ndum sobre la independ\u00e8ncia.<\/p>\n

Evitar el recurs a la unilateralitat \u00e9s la proposta que la coalici\u00f3 de Junts Podem<\/strong> ha portat en el seu programa per a les eleccions legislatives del 20-D i del 16-J i, sens dubte, alguna contribuci\u00f3 deu haver tingut que fos la for\u00e7a m\u00e9s votada en les dues convocat\u00f2ries. Es tracta d’una proposta de consulta a l’electorat o de refer\u00e8ndum sobre la forma constitucional de pertinen\u00e7a de Catalunya a l’Estat espanyol. Una via que implica negociaci\u00f3, pacte. Aquesta posici\u00f3 havia estat defensada pel PSC,<\/strong> per\u00f2 la va abandonar mesos abans de les legislatives del 2015 per la pressi\u00f3 del PSOE<\/strong>. Tanmateix, fa unes setmanes, el PSC<\/strong> l’ha repr\u00e8s, en part per a un sup\u00f2sit te\u00f2ric no se sap si poc, molt o bastant improbable: el fet que l’electorat catal\u00e0 rebutg\u00e9s en el seu dia la reforma constitucional federalista que proposen els socialistes. La nova idea del PSC<\/strong> no ha superat de moment la fase de les bones intencions, ja que el mateix PSOE<\/strong> s’ha encarregat de rebutjar-la.<\/p>\n

El cas catal\u00e0 presenta una particularitat bastant vistosa. El m\u00e9s petit dels partits que persegueixen la independ\u00e8ncia \u00e9s una coalici\u00f3 de grups locals i de diversos partits alguns dels quals procedeixen del llibertarisme i de l’esquerranisme marxista i es proclamen revolucionaris. Per\u00f2 els altres dos, Esquerra Republicana<\/strong> i el PDC,<\/strong> abans Converg\u00e8ncia,<\/strong> s\u00f3n formacions moderades, partits d’ordre, dels quals no es pot esperar que es llancin al buit ni pretenguin imposar-se per la for\u00e7a.<\/p>\n

Els independentistes no van aconseguir la majoria de vots a les eleccions auton\u00f2miques del 2014, que van plantejar com un plebiscit sobre la seva proposta, ni a les municipals del 2015, ni a les legislatives del 2015 i 2016. L’electorat est\u00e0 alineat sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3 en dos blocs relativament iguals, que oscil\u00b7len en percentatges petits. \u00c9s una situaci\u00f3 bloquejada, un empat, i \u00e9s ingenu pensar que sortir\u00e0 mitjan\u00e7ant accions unilaterals. Ara, tanmateix, el bloc independentista camina, emp\u00e8s per la CUP<\/strong>, cap a un esquema que diu: o unilateral o res. Per\u00f2 totes les parts saben que porta a una repetici\u00f3, m\u00e9s llastimosa si \u00e9s possible, de la declaraci\u00f3 de sobirania del Parlament del gener del 2013, que va quedar en res.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ja sigui per a un refer\u00e8ndum, per a una declaraci\u00f3 de sobirania o per al que eufem\u00edsticament una comissi\u00f3 del Parlament va definir ahir com un \u201cmecanisme d’exercici democr\u00e0tic\u201d, la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que en el recorregut cap a la independ\u00e8ncia, la majoria parlament\u00e0ria catalana actual arriba sempre al mateix punt, la unilateralitat, que \u00e9s el …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-14189","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14189","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14189"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14189\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14191,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14189\/revisions\/14191"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14189"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14189"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14189"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}