{"id":14183,"date":"2016-07-19T13:33:38","date_gmt":"2016-07-19T11:33:38","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=14183"},"modified":"2016-07-19T13:33:38","modified_gmt":"2016-07-19T11:33:38","slug":"joan-majo-societats-plurals-i-integrades","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joan-majo-societats-plurals-i-integrades\/","title":{"rendered":"Joan Maj\u00f3: Societats plurals i integrades"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-14184\" alt=\"societt\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2016\/07\/societt-300x198.jpg\" width=\"300\" height=\"198\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2016\/07\/societt-300x198.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2016\/07\/societt.jpg 530w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/p>\n<p>La revoluci\u00f3 als mitjans de transport durant el segle XX, i la revoluci\u00f3 als mitjans d&#8217;informaci\u00f3, a cavall entre el XX i el XXI, ha canviat totalment all\u00f2 que hav\u00edem estudiat com a \u201cgeografia humana\u201d. Els rius segueixen al mateix lloc i les muntanyes tamb\u00e9, per\u00f2 el repartiment de les persones sobre aquesta geografia s&#8217;est\u00e0 tornant molt m\u00e9s complex i canviant, i la circulaci\u00f3 de la informaci\u00f3, una cosa global i instant\u00e0nia. Aix\u00f2 ha provocat la creixent desaparici\u00f3 de societats homog\u00e8nies i a\u00efllades, i ha accelerat la formaci\u00f3 de societats plurals des de molts punts de vista.<\/p>\n<p>Val la pena entendre que el concepte homogeni s&#8217;ha usat equ\u00edvocament, perqu\u00e8 les societats d&#8217;aquest tipus ja eren, i s\u00f3n, extraordin\u00e0riament plurals en l&#8217;aspecte econ\u00f2mic, i aquesta desigualtat marca la vida de les persones tant o m\u00e9s que els valors, les races, les creences o les lleng\u00fces. \u00c9s una integraci\u00f3 m\u00e9s imposada que acceptada\u2026<\/p>\n<p>El major problema actual consisteix a trobar la manera d&#8217;aconseguir que aquestes societats creixentment plurals no es converteixin en societats m\u00e9s desintegrades, i evitar tant els enfrontaments interns com els exteriors. \u00c9s un problema molt dif\u00edcil. Algunes idees simples sobre aquest tema.<\/p>\n<p>1. Velocitat. Hi ha actualment societats molt plurals que s&#8217;han anat consolidant a partir de zero en forma d&#8217;al\u00b7luvi\u00f3 al llarg del temps, a trav\u00e9s de mecanismes d&#8217;integraci\u00f3 gaireb\u00e9 naturals. Els Estats Units (brit\u00e0nics, francesos, africans. hispans, protestants, cat\u00f2lics, jueus\u2026) s\u00f3n un bon exemple d&#8217;aix\u00f2 i tamb\u00e9 de les grans dificultats que encara persisteixen. Penso que els casos actuals, a partir de societats m\u00e9s homog\u00e8nies amb arribades massives de noves persones, seran molt m\u00e9s dif\u00edcils i requeriran mecanismes pol\u00edtics m\u00e9s efica\u00e7os. Els diferents models europeus estan fracassant i necessiten una revisi\u00f3 urgent.<\/p>\n<p>2. Economia. Crec que el problema fonamental de la integraci\u00f3 actual \u00e9s que els nous ciutadans s&#8217;incorporen massivament a la part baixa de la pir\u00e0mide econ\u00f2mica i, per tant, acumulen a les difer\u00e8ncies d&#8217;origen una nova desigualtat m\u00e9s important, que els margina. Els rics d&#8217;una altra ra\u00e7a, llengua o religi\u00f3 s&#8217;integren f\u00e0cilment. Els mecanismes fonamentals d&#8217;integraci\u00f3 haurien de suposar una ajuda a l&#8217;educaci\u00f3 i al treball, per utilitzar l&#8217;alt potencial hum\u00e0 que poden representar, i no per intentar aprofitar l&#8217;avantatge dels seus baixos costos.<\/p>\n<p>3. Valors i creences. La majoria de les societats del nostre entorn s\u00f3n laiques, \u00e9s a dir, que els valors que conformen la col\u00b7lectivitat s\u00f3n valors que, encara que en molts casos tinguin un origen religi\u00f3s, han estat consensuats, acceptats i proclamats de forma civil. Aix\u00f2 no es contradiu amb el fet que existeixin i es conservin molts elements de les religions que han estat molt majorit\u00e0ries en altres \u00e8poques. S&#8217;ha d&#8217;admetre la pluralitat religiosa, i s&#8217;han d&#8217;acceptar les manifestacions d&#8217;aquesta pluralitat, excepte en aquells casos en els quals siguin contr\u00e0ries a les normes civils. Els nous ciutadans poden mantenir les seves creences i els seus costums en p\u00fablic i en privat, per\u00f2 han d&#8217;acceptar plenament les lleis civils que regeixen la conviv\u00e8ncia del pa\u00eds d&#8217;acolliment, i les autoritats religioses no han d&#8217;interferir en la vida pol\u00edtica.<\/p>\n<p>4. Llengua. Processos d&#8217;aprenentatge apart, ha d&#8217;existir l&#8217;obligaci\u00f3 de ser capa\u00e7os d&#8217;expressar-se i d&#8217;entendre la, o les, lleng\u00fces oficials del pa\u00eds. Les administracions han de promoure i ajudar a aquest aprenentatge, i la societat ha de ser tolerant i activa per facilitar aquest proc\u00e9s.<\/p>\n<p>5. Els problemes de fons. Com ha quedat en evid\u00e8ncia \u00faltimament, els fets que dificulten molt les solucions s\u00f3n:<\/p>\n<p>\u2014 Les enormes desigualtats econ\u00f2miques al m\u00f3n que s\u00f3n en l&#8217;origen de tot, i que s&#8217;han posat m\u00e9s de manifest en un m\u00f3n obert.<\/p>\n<p>\u2014 Els egoismes i els somnis de \u201cnosaltres sols, millor\u201d, o de \u201cel nostre \u00e9s el millor\u201d que representen un gran error de perspectiva davant les realitats tecnol\u00f2giques actuals.<\/p>\n<p>\u2014 La in\u00e8rcia dels governs, que no han pres la iniciativa de preparar mesures que ajudin a la integraci\u00f3 i que alhora evitin possibles abusos.<\/p>\n<p>\u2014 La miopia de molts pol\u00edtics, que han volgut aprofitar electoralment aquestes actituds endog\u00e0miques i egoistes, excitant-les de forma populista.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/cat.elpais.com\/cat\/2016\/07\/18\/opinion\/1468858186_553365.html\" target=\"_blank\">El Pa\u00eds<\/p>\n<p><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La revoluci\u00f3 als mitjans de transport durant el segle XX, i la revoluci\u00f3 als mitjans d&#8217;informaci\u00f3, a cavall entre el XX i el XXI, ha canviat totalment all\u00f2 que hav\u00edem estudiat com a \u201cgeografia humana\u201d. Els rius segueixen al mateix lloc i les muntanyes tamb\u00e9, per\u00f2 el repartiment de les persones sobre aquesta geografia s&#8217;est\u00e0 &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-14183","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14183","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14183"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14183\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14185,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14183\/revisions\/14185"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14183"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14183"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14183"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}