{"id":14180,"date":"2016-07-18T12:28:41","date_gmt":"2016-07-18T10:28:41","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=14180"},"modified":"2016-07-18T12:28:41","modified_gmt":"2016-07-18T10:28:41","slug":"jordi-llovet-lassaig-humoristic-de-stevenson","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-llovet-lassaig-humoristic-de-stevenson\/","title":{"rendered":"Jordi Llovet: L\u2019assaig humor\u00edstic de Stevenson"},"content":{"rendered":"

\"Stevenson\"No s\u00e9 qu\u00e8 li ha passat a aquest pa\u00eds, que aquell assaig que practicaven, en part, Josep Pla<\/strong> o Eugeni<\/strong> Xammar<\/strong>, i, per sobre de tots els altres, i amb gran m\u00e8rit, Josep Maria de Sagarra<\/strong>, s\u2019ha esllanguit. Els diaris ja no tenen seccions dedicades a aquest g\u00e8nere, que ha de ser moral \u2014per\u00f2 derivat de la paraula\u00a0mos, moris<\/em>, \u00e9s a dir,\u00a0costums<\/em>\u2014, per\u00f2 entretingut; filos\u00f2fic, per\u00f2 a l\u2019abast del lector com\u00fa; intel\u00b7ligent per\u00f2 mai saberut; humor\u00edstic sense ser estripat. Ad\u00e9s trobeu als diaris columnes d\u2019una suposada saviesa pol\u00edtica \u2014quasi sempre entintats de mal humor\u2014; ad\u00e9s articles sobre tafaneries d\u2019actualitat, escrits \u2014en castell\u00e0, en especial\u2014 amb una prosa parasimp\u00e0tica; ad\u00e9s p\u00edndoles de\u00a0moralina<\/em>\u00a0relatives als fumadors, els carn\u00edvors o la gran festa dels toros. El pa\u00eds, en suma, s\u2019ensopeix m\u00e9s com m\u00e9s va. Uns mites creats o exagerats per a major gl\u00f2ria d\u2019un suposat patriotisme \u2014castellers, festa del cargol, patums diverses, timbals i gralles estridents\u2014 donen peu a articles en qu\u00e8 no es fa altra cosa que retre tribut a les figures ret\u00f2riques m\u00e9s tronades i, sobretot, tenyides d\u2019ideologia que mai hagin assotat Catalunya: el gran relat del nacionalisme, en aquests moments, ha devorat tota mostra assag\u00edstica benhumorada, amable, polifac\u00e8tica, discutible i dial\u00e8ctica. Vivim en una mena de reforma\u00a0ultraluterana<\/em>, d\u2019un dec\u00e0leg feixuc, extenuant i carreg\u00f3s. Aquelles opinions felices, anacr\u00f2niques, de valor universal, que es trobaven en la gran assag\u00edstica anglesa \u2014ella, sobretot\u2014 o francesa, s\u00f3n absents del nostre panorama period\u00edstic i editorial. Per culpa d\u2019un moviment que no ens portar\u00e0 enlloc \u2014ni tan sols a Cefal\u00f2nia, que \u00e9s possiblement on regnava Ulisses\u2014, vivim en un atu\u00efment constant, en un panorama encotillat, erm d\u2019idees, desert de tota gr\u00e0cia.<\/p>\n

Per aix\u00f2 resultar\u00e0 tan saludable al lector catal\u00e0 d\u2019avui llegir aquesta magn\u00edfica tria d\u2019assaigs del gran Stevenson<\/strong> \u2014l\u2019autor, ja se sap, de\u00a0L\u2019illa del tresor<\/em>\u2014 que acaba de publicar una espavilada editorial nostra: Robert Louis Stevenson,\u00a0En defensa dels ociosos<\/em>, traducci\u00f3 de Xavier Zambrano (Barcelona, Viena Edicions, 2016).<\/p>\n

Si Stevenson (1850-1894) va ser capa\u00e7 d\u2019escriure amb aquesta enorme soltesa, va ser pel sol fet que tenia al darrera una tradici\u00f3 assag\u00edstica de primer\u00edssima qualitat: les fites en s\u00f3n Francis Bacon, William Cornwallis, Abraham Cowley, Charles Lamb \u2014per a quan els\u00a0Assaigs<\/em>\u00a0d\u2019Elia<\/em>\u00a0en llengua catalana?\u2014, Macaulay, Addisson, Hazlitt, De Quincey o Chesterton. Tamb\u00e9 la ten\u00edem a Catalunya, una tradici\u00f3 aix\u00ed, potser menys culta i una mica m\u00e9s esvalotada. Qu\u00e8 se n\u2019ha fet?<\/p>\n

En aquest llibre, a les envistes de les vacances per a molta gent, hom hi trobar\u00e0, d\u2019entrada, una perla com aquesta: \u201cJustament ara, quan tothom est\u00e0 obligat, sota pena de ser acusat en abs\u00e8ncia d\u2019un delicte de lesa respectabilitat, a buscar-se una professi\u00f3 lucrativa i a perseverar-hi amb una empenta que voregi l\u2019entusiasme, s\u2019al\u00e7a un clamor del b\u00e0ndol contrari \u2014d\u2019aquells que es conhorten quan en tenen prou i passen la resta del temps badoquejant i xalant, un clamor que ha aixecat certa polseguera i algunes bravates\u201d. (El catal\u00e0 que fa servir Zambrano en aquesta traducci\u00f3 no podia resultar m\u00e9s adequat: t\u00e9 un toc de llengua antiga i senyor\u00edvola que \u00e9s, al meu entendre, tant o m\u00e9s bo que l\u2019original de Stevenson.)<\/p>\n

O vegeu la perfecta descripci\u00f3 d\u2019all\u00f2 que al temps noucentista, a Catalunya, se\u2019n deia \u201cun crustaci\u201d, val a dir, un home \u2014a les dones no els passa\u2014 tancat en la seva indomable, fren\u00e8tica laboriositat, i ali\u00e8 als goigs menuts que ofereix la vida, ara com sempre: \u201cCorre pel m\u00f3n una mena de persones mig mortes, adotzenades, que amb prou feines s\u00f3n conscients d\u2019estar vives fora de quan exerceixen alguna ocupaci\u00f3 convencional. […]Si hagu\u00e9ssiu de jutjar pel seu posat, dir\u00edeu que no hi ha res a veure-hi ni tenen ning\u00fa amb qui parlar. Semblen paralitzats, estupefactes\u201d.<\/p>\n

Paralitzada, estupefacta sembla estar la poblaci\u00f3 del pa\u00eds a causa de la difusi\u00f3 massiva de frases fetes, t\u00f2pics,\u00a0id\u00e9es r\u00e9\u00e7ues<\/em>, ret\u00f2rica molt poc ciceroniana, esl\u00f2gans que s\u2019han posat en circulaci\u00f3 \u2014els fabrica l\u2019amic Rull, m\u2019han dit\u2014 i que no estan fent res m\u00e9s que atuir, ensonyar i en especial ensopir fins al badall la soferta ciutadania. Per aix\u00f2, catalans: voleu passar unes estones de deliciosa lectura contra aquesta invasi\u00f3? Voleu respirar fondo per sostreure-us al poder d\u2019aquest\u00a0deus ex machina<\/em>\u00a0que se\u2019n diu nacionalisme? Voleu una mica de lleure feli\u00e7 i joi\u00f3s? Doncs llegiu aquesta col\u00b7lecci\u00f3 d\u2019assaigs de Stevenson!<\/p>\n

Al\u00e7a\u2019t, humor catal\u00e0! Desperta, ferro!<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

No s\u00e9 qu\u00e8 li ha passat a aquest pa\u00eds, que aquell assaig que practicaven, en part, Josep Pla o Eugeni Xammar, i, per sobre de tots els altres, i amb gran m\u00e8rit, Josep Maria de Sagarra, s\u2019ha esllanguit. Els diaris ja no tenen seccions dedicades a aquest g\u00e8nere, que ha de ser moral \u2014per\u00f2 derivat …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,1],"tags":[],"class_list":["post-14180","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cultura","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14180","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14180"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14180\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14182,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14180\/revisions\/14182"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14180"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14180"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14180"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}