{"id":1416,"date":"2009-12-01T12:54:23","date_gmt":"2009-12-01T10:54:23","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=1416"},"modified":"2009-12-01T12:54:23","modified_gmt":"2009-12-01T10:54:23","slug":"raimon-ribera-la-malaltia-infantil","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-ribera-la-malaltia-infantil\/","title":{"rendered":"Raimon Ribera: La malaltia infantil"},"content":{"rendered":"

\"gentcaminant\"<\/a>La independ\u00e8ncia de Catalunya ha de ser una conseq\u00fc\u00e8ncia, un fruit, un producte, un derivat, un resultat de la for\u00e7a de la catalanitat, de la pot\u00e8ncia i extensi\u00f3 del sentiment nacional catal\u00e0. La independ\u00e8ncia no \u00e9s, no ha de ser, una “causa”. La causa \u00e9s la identitat catalana, l’enfortiment i la difusi\u00f3 de la catalanitat.<\/p>\n

Una determinada manera d’entendre i practicar l’independentisme ens pot distreure de la tasca de construcci\u00f3 de la catalanitat. Pot orientar les nostres energies cap a un cam\u00ed que no porta enlloc. Perqu\u00e8 la independ\u00e8ncia no s’aconsegueix a base de desitjar-la, de proclamar-la, de demanar-la, de reivindicar-la ben fort. Ni s’aconsegueix a base de raonaments demostratius dels seus avantatges de tota mena o de la just\u00edcia de la seva causa. Aix\u00f2 acostuma a conv\u00e8ncer nom\u00e9s els que ja estaven pr\u00e8viament conven\u00e7uts. Determinats gestos independentistes ens poden deixar molt engrescats i satisfets, per\u00f2 no comporten cap aven\u00e7 vers la independ\u00e8ncia.<\/p>\n

Hi ha un independentisme que pot ser, doncs, un obstacle per a la tasca de construcci\u00f3 de la catalanitat. Ens pot allunyar d’aquells a qui volem incorporar a la catalanitat, d’aquells que de moment no se senten catalans. Pot ajudar a crear un mur entre “els catalans” i els que no ho s\u00f3n. Pot afavorir que s’identifiqui la pertinen\u00e7a a la catalanitat amb independentisme. “Nom\u00e9s els independentistes s\u00f3n veritables catalans, nom\u00e9s ells s\u00f3n purs i bons catalans” \u00e9s un arriscat clix\u00e9 que pot ser assumit tant des d’una banda com des de l’altra.<\/p>\n

“Com m\u00e9s s’afebleix la catalanitat, m\u00e9s s’ha de radicalitzar la nostra posici\u00f3”: heus aqu\u00ed un altre clix\u00e9 que pot ser a l’origen de la onada independentista actual, ni que sovint quedi soterrat per la reflexi\u00f3 “Espanya ens maltracta, no ens queda m\u00e9s remei que la independ\u00e8ncia”. Estar\u00edem davant d’una fugida endavant que ens estalviaria les dificultats i els esfor\u00e7os associats a la tasca d’impulsi\u00f3 real de la catalanitat. \u00c9s cert que hi ha un moviment de fons en determinats sectors socials de Catalunya vers l’independentisme, per\u00f2 la seva naturalesa, extensi\u00f3, manera de fer i consist\u00e8ncia potser no s\u00f3n les pertinents per avan\u00e7ar realment vers la independ\u00e8ncia. Parafrasejant l’intel\u00b7ligent, despietat i astut Vlad\u00edmir \u00cdlitx Ulianov, el coneixement de la personalitat i les habilitats del qual potser fascinaria m\u00e9s d’un independentista, podr\u00edem arribar a dir que hi ha un independentisme que \u00e9s la malaltia infantil del catalanisme.<\/p>\n

Per on passa la tasca, dura i complexa, d’enfortiment real de la catalanitat? Passa per atraure i compartir. Atraure les persones que no se senten catalanes envers la catalanitat. I aix\u00f2 no es fa a base de demostracions i discursos, si m\u00e9s no en un primer moment. Es fa a trav\u00e9s de l’impacte emocional en aquestes persones. Un impacte emocional que no passa per parlar de Catalunya i les seves bondats, sin\u00f3 per oferir experi\u00e8ncies vitals, experi\u00e8ncies relacionals, experi\u00e8ncies culturals d’alta intensitat i alta qualitat que puguin ser associades amb la catalanitat.<\/p>\n

I passa per oferir testimoniatges personals potents i engrescadors que vinculin amb la catalanitat. Passa per oferir, des de l’\u00e0mbit de la catalanitat, coses ben fetes. I aqu\u00ed \u00e9s on no n’hem sabut prou. No hem sabut oferir models prou atractius. Hem preferit sovint les grans proclamacions abans que una tasca lenta, feixuga, poc gratificant, que requereix una tenacitat i paci\u00e8ncia poc habituals. I que no compta amb cap garantia d’\u00e8xit, per\u00f2 que, tot i aix\u00f2, es fa, perqu\u00e8 t\u00e9 ple sentit per ella mateixa; es fa per convicci\u00f3, per amor al pa\u00eds. Hem confiat massa que factors externs ens farien la feina (l’\u00e0mbit laboral, l’ascensor social, etc\u00e8tera).<\/p>\n

Enfortir la catalanitat passa, doncs, per atraure persones, per\u00f2 passa tamb\u00e9 per compartir amb elles el projecte. Per compartir el proc\u00e9s de construcci\u00f3 de la identitat present i futura de Catalunya. No podem oferir un producte acabat, predefinit, que s’accepta en bloc o es rebutja: es tracta d’oferir realment la possibilitat de crear plegats un projecte de construcci\u00f3 nacional. Un projecte que hereta una hist\u00f2ria, una tradici\u00f3, per recrear-la en el present i projectar-la al futur, tenint en compte les caracter\u00edstiques del nostre m\u00f3n i les qualitats i prefer\u00e8ncies de tots els que participem en la construcci\u00f3 del projecte.<\/p>\n

Avui<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La independ\u00e8ncia de Catalunya ha de ser una conseq\u00fc\u00e8ncia, un fruit, un producte, un derivat, un resultat de la for\u00e7a de la catalanitat, de la pot\u00e8ncia i extensi\u00f3 del sentiment nacional catal\u00e0. La independ\u00e8ncia no \u00e9s, no ha de ser, una “causa”. La causa \u00e9s la identitat catalana, l’enfortiment i la difusi\u00f3 de la catalanitat. …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1416","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1416","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1416"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1416\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1418,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1416\/revisions\/1418"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1416"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1416"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1416"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}