{"id":14155,"date":"2016-06-30T10:45:52","date_gmt":"2016-06-30T08:45:52","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=14155"},"modified":"2016-06-30T10:45:52","modified_gmt":"2016-06-30T08:45:52","slug":"jordi-gracia-missio-complerta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-gracia-missio-complerta\/","title":{"rendered":"Jordi Gracia: Missi\u00f3 complerta"},"content":{"rendered":"

\"Spain'sNo es devien imaginar que les coses sortirien tan b\u00e9 quan van prendre consci\u00e8ncia del perill i van armar una defensa astuta contra els navegants de Podem<\/strong> i les esquerres totes, velles i noves mobilitzacions. La frase famosa del president del Banc de Sabadell s’ha repetit milers de vegades, amb ra\u00f3, perqu\u00e8 la va pronunciar en p\u00fablic amb una bene\u00efda innoc\u00e8ncia casual, gaireb\u00e9\u00a0cool<\/em>, d’amateur<\/em>\u00a0de la pol\u00edtica. Calia crear un Podem<\/strong> de dretes que correg\u00eds el c\u00e0stig previsible al PP<\/strong> \u2013Ciutadans<\/strong>– i no fes perillosament majorit\u00e0ria l’esquerra, fos el que fos aquesta esquerra. Qualsevol pensaria que el banquer de la publicitat de proximitat i converses \u00edntimes s’havia fet ide\u00f2leg, per\u00f2 no era aix\u00f2: era m\u00e9s senzill. Josep Oliu deia en veu alta i sense por, com solen parlar els banquers s\u00f2lids i els no s\u00f2lids, el temor a una decantaci\u00f3 del vot a l\u2019esquerra en plena crisi.<\/p>\n

Avui som un pa\u00eds que ha fet un canvi tan fant\u00e0stic que presumiblement continuar\u00e0 governant la dreta, tot i que amb una novetat gasosa i tangible alhora. Haur\u00e0 de fer-ho amb una majoria que ja no ser\u00e0 absoluta encara que sigui la minoria majorit\u00e0ria del Parlament. Moragas i Arriola o Arriola i Moragas han fumut un clatellot a la meitat de la poblaci\u00f3 i han convertit el governant m\u00e9s gris, moix i insuls del planeta democr\u00e0tic en un triomfador plet\u00f2ric i saltironant, enfilat a l’onada euf\u00f2rica de la beatitud abacial i espanyol\u00edssima.<\/p>\n

Mentre tot es forjava a les urnes i les fam\u00edlies votaven el diumenge 26 amb les il\u00b7lusions intactes, jo continuava hipnotitzat davant de la pantalla d’un AVE cap a Barcelona. Projectaven una pel\u00b7l\u00edcula,\u00a0Techo y comida<\/em>, estrenada a finals del 2015 \u2014tan torbadora com commovedora\u2014. Quiet\u00edssim al seient, vaig arribar fins al final sense aire i sense auriculars, llegint els subt\u00edtols, enganxat al moment \u00e0lgid i demag\u00f2gic i populista, en qu\u00e8 una mare socialment ofegada abra\u00e7a el seu fill per anunciar-li que l’endem\u00e0 seran desnonats sense cap pal\u00b7liatiu per impagament del lloguer, despr\u00e9s d’haver-li tallat l’aigua, la llum, la respiraci\u00f3 i l’esperan\u00e7a.<\/p>\n

No passa a la Barcelona d’Ada Colau<\/strong>, sin\u00f3 a Jerez de la Frontera, per\u00f2 \u00e9s igual. Al fons de l’abra\u00e7ada, la resta dels mortals celebren disfressats d’espanyols amb samarreta vermella l’\u00e8xit de la selecci\u00f3 nacional de futbol i m’imagino que aclamen el gol que va deixar Iniesta descamisat. Espanya havia guanyat el Mundial mentre l’aixafaguitarres del director de\u00a0Techo y comida<\/em>, Juan Miguel del Castillo, deixava cruament en primer pla la desolaci\u00f3 anguniosa d’una Roc\u00edo magn\u00edficament interpretada per Natalia de Molina. Acaba la pel\u00b7l\u00edcula i jo mantinc el meu vot, per\u00f2 confesso una contractura emocional davant del recurs f\u00e0cil dels dos plans; deploro l’ab\u00fas sentimental per\u00f2 empatitzo i llagrimejo amb la viol\u00e8ncia invisible d’una societat rica.<\/p>\n

A la nit les coses han empitjorat decididament i la llum ombr\u00edvola es va instal\u00b7lant a casa davant del televisor, com si estigu\u00e9ssim assistint perplexos i per fi desencisats a l’evid\u00e8ncia de la bona fortuna de les bones idees. La nova pol\u00edtica existeix, i tant que existeix; fins i tot existeix de tal manera que ha servit perqu\u00e8 res substancial canvi\u00ef en les opcions de poder d’una dreta que ha saquejat la caixa, ha negat una corrupci\u00f3 intravenosa, ha debilitat exponencialment l’Estat del benestar i ha inundat de populisme ret\u00f2ric les pantalles de les cases amb llum, aigua i calefacci\u00f3.<\/p>\n

La fe freda de Rajoy<\/strong> pot ser la que encap\u00e7ali el\u00a0reset<\/em>\u00a0democr\u00e0tic sense despentinar-se, encara que salti a la tarima del carrer G\u00e9nova. La fragmentaci\u00f3 de l’esquerra i en particular la bul\u00edmica pluralitat d’errors de socialistes i Podem<\/strong> han servit el plat calent de la pau governamental a Rajoy<\/strong> sense aprendre a trobar els lla\u00e7os pol\u00edtics del possibilisme.<\/p>\n

Sembla que res ha canviat per\u00f2 res \u00e9s el mateix. Per\u00f2 la Roc\u00edo continua clavada en la meva mem\u00f2ria i en el meu desengany, tan lluny dels anuncis de calidesa intimista en blanc i negre del Banc de Sabadell. La pel\u00b7li porta un subt\u00edtol, per descomptat populista i sentimental, per\u00f2 tamb\u00e9 incontestable: “I a tu qui et rescata?” Ni idea, la veritat, perqu\u00e8 a aquesta Roc\u00edo no la rescata ni D\u00e9u. El perill populista s’ha quedat af\u00f2nic, i pel que sembla torna la pau despr\u00e9s de la batalla: l\u2019esquerra a Espanya s\u2019ha deixat robar la cartera.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

No es devien imaginar que les coses sortirien tan b\u00e9 quan van prendre consci\u00e8ncia del perill i van armar una defensa astuta contra els navegants de Podem i les esquerres totes, velles i noves mobilitzacions. La frase famosa del president del Banc de Sabadell s’ha repetit milers de vegades, amb ra\u00f3, perqu\u00e8 la va pronunciar …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-14155","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14155","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14155"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14155\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14157,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14155\/revisions\/14157"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14155"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14155"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14155"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}