![\"pregunt\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2016\/06\/pregunt-300x182.jpg\")
No s\u00e9 el que hi dirien els fil\u00f2legs per\u00f2 al meu parer, \u201cno pertinent\u201d i \u201cimpertinent\u201d no s\u00f3n sin\u00f2nims, no signifiquen el mateix. Per aix\u00f2 vull advertir d\u2019entrada que les set preguntes que formular\u00e9 em semblen mot pertinents i, en canvi, no em produeix cap neguit que resultin impertinents. De fet -el t\u00edtol ho delata- \u00e9s el que pretenen.<\/p>\n
PRIMERA PREGUNTA<\/strong><\/p>\n A \u00c0ngel Colom i a Francesc S\u00e1nchez, Francesc Homs i Lluis Corominas. Fer aquesta pregunta a Colom com a principal interpel\u00b7lat era obligat. Per\u00f2 com que em sembla alta la probabilitat que no la vulgui respondre, he cregut adient formular-la en segona inst\u00e0ncia al\u00a0triumvirat\u00a0<\/em>que segons el diari ARA (16-01-16) Artur Mas, ja ex president, configurava triant S\u00e1nchez (coordinador de r\u00e8gim intern del partit)\u00a0 com a home fort de CDC fins al congr\u00e9s formant equip amb els dos vicesecretaris generals Homs i Corominas. Un triumvirat amb tots tres membres expl\u00edcitament defensors de la transpar\u00e8ncia i ben informats per les seves altes i perllongades responsabilitats internes a CDC crec que assegura una resposta. Consigno el meu e-mail per les respostes (de tots els preguntats en les 7 preguntes:\u00a0arsenigibert@gmail.com<\/a><\/p>\n La pregunta a Colom i subsidi\u00e0riament al triumvirat \u00e9s: descartant que, preocupat pels seus deutes -l\u2019origen dels quals no m\u2019interessa- \u00a0vost\u00e8 es despert\u00e9s un bon dia pensant\u00a0\u201canir\u00e9 a veure al Sr. Millet a veure si em dona un cop de m\u00e0\u201d,<\/em>\u00a0li prego que em digui qui de CDC li va indicar que hi an\u00e9s de part seva, que ell ja hi havia parlat i que li resoldria el problema? La pregunta \u00e9s rellevant perqu\u00e8 \u00e9s obvi que aquesta persona \u201csabia\u201d que s\u2019estava espoliant el Palau abans que l\u2019esc\u00e0ndol \u00a0esclat\u00e9s. Disculpin, me\u2019n descuidava, tinc una pregunta complement\u00e0ria i directa pel triumvirat: el nou partit que estan bastint admetria la inscripci\u00f3, cas ho deman\u00e9s, de Millet? I la de Rosell, Crespo, la fam\u00edlia Pujol i\u00a0tutti quanti?<\/em>\u00a0Agraeixo per endavant les respostes.<\/p>\n SEGONA PREGUNTA<\/strong><\/p>\n Va dirigida a un ventall ampl\u00edssim de gent, es podria dir que pr\u00e0cticament a tothom per\u00f2 molt especialment a pol\u00edtics, periodistes, juristes i alts funcionaris. Espero que el conjunt de respostes obtingudes permeti esvair el que em sembla un gran misteri.<\/p>\n L\u2019Estatut d\u2019Autonomia de Catalunya (EAC) de 2006 diu literalment el que segueix\u00a0 (el de 1979 -menys expl\u00edcitament- venia a dir el mateix)<\/p>\n Sembla un text de lectura gaireb\u00e9 un\u00edvoca, molt poc interpretable. Tot i que la pregunta es refereix al contingut de tot l\u2019article, vol posar l\u2019\u00e8mfasi en el punt 2. I \u00e9s la seg\u00fcent:<\/p>\n Perqu\u00e8, doncs, tothom usa el mot Generalitat per referir-se al Govern? La q\u00fcesti\u00f3 no em sembla gens menor. Amb aquest \u00fas al meu parer greument distorsionat entenc que es menyst\u00e9 el paper del President de la Generalitat que no \u00e9s \u201cnom\u00e9s\u201d el president del Govern (i potser podria no ser-ho i que el Govern tingu\u00e9s un Conseller Primer, aix\u00f2 demano que m\u2019ho confirmin o desmenteixen els juristes). I crec que es menyst\u00e9 el Parlament de Catalunya que t\u00e9, a m\u00e9s de la funci\u00f3 d\u2019investir o revocar el President que \u00e9s qui nomena el Govern, la d\u2019impulsar per\u00f2 tamb\u00e9 de controlar el Govern de la Generalitat. Si el Govern fos la Generalitat, caldria el Parlament?.<\/p>\n Em sembla una anomalia -que probablement va idear astutament Pujol- \u00a0que \u00e9s invasiva o fins i tot usurpadora, equivalent a que, per exemple, del Govern espanyol tothom en digu\u00e9s l\u2019Estat espanyol o \u2013 potser pitjor encara- el Regne d\u2019Espanya. O gaireb\u00e9 com els c\u00e8lebres\u00a0\u201cl\u2019Etat c\u2019est moi\u201d\u00a0<\/em>de Louis XIV o l\u2019equivalent de De Gaulle\u00a0\u201cFrance c\u2019est\u00a0 moi\u201d.<\/em>\u00a0Crec que la millor resposta a aquesta pregunta seria que els mitjans p\u00fablics i privats de Catalunya incloguessin en el seu llibre d\u2019estil la rectificaci\u00f3 immediata d\u2019aquesta anomalia.<\/p>\n I aprofitant l\u2019avinentesa, ampliar\u00e9 la pregunta: El Govern fa campanyes sota l\u2019enunciat gen\u00e8ric \u201cla Generalitat al teu costat\u201d. Ciutadans i ciutadanes de Catalunya, vosaltres voleu el Govern de la Generalitat al vostre costat? Jo no. Si es tract\u00e9s de La Generalitat sencera potser m\u2019ho pensaria, per\u00f2 el Govern no. Jo vull que el Govern faci ben feta la seva feina per\u00f2 que no es gasti diners per posar-se al meu costat, al nostre costat, per \u00a0dir-nos coses gaireb\u00e9 insultants com ara\u00a0\u201ca l\u2019estiu, quan fa molta calor, passeu per l\u2019ombra i beveu molta aigua\u201d<\/em>\u00a0o\u00a0\u201csi per Sant Joan tireu petards, no apunteu a ning\u00fa\u201d<\/em>afegint-hi inexorablement la tornada\u00a0\u201cla Generalitat al teu costat\u201d<\/em>. Ni vull que \u00a0els mitjans p\u00fablics de comunicaci\u00f3 intentin barroerament -pretotalit\u00e0riament?- alli\u00e7onar-me sobre el que he de pensar.<\/p>\n TERCERA PREGUNTA<\/strong><\/p>\n A Jordi S\u00e1nchez, president de l\u2019Assemblea Nacional Catalana (ANC). Fa uns pocs mesos, en un dels esmorzars amb convidats rellevants que organitza la Societat d\u2019Estudis Econ\u00f2mics a la seu del Foment del Treball Nacional al que vaig assistir, vost\u00e8 era el convidat. En un moment de la seva interessant intervenci\u00f3, marcada al meu parer per una notable habilitat per explicar com a racionals conceptes i actituds que a mi no m\u2019ho semblen, va oferir als assistents absoluta transpar\u00e8ncia pel que fa als comptes de l\u2019ANC i disponibilitat per fer-los arribar a qui puguin interessar. Passat el temps he decidit que accepto el seu oferiment. Per tant (potser no \u00e9s exactament una pregunta) li faig\u00a0 p\u00fablicament la petici\u00f3 que em faci arribar els comptes de l\u2019ANC des de la seva fundaci\u00f3 fins a l\u2019exercici tancat de 2015. Naturalment espero que sigui una informaci\u00f3 amb un format que permeti detectar inequ\u00edvocament l\u2019origen i data de tots els ingressos i un detall de les despeses que resulti versemblant en relaci\u00f3 a les activitats de l\u2019ANC a cada exercici. Espero la tramesa i l\u2019agraeixo per endavant.<\/p>\n QUARTA PREGUNTA<\/strong><\/p>\n La formulo tots els ciutadans i ciutadanes (per raons d\u2019edat probablement no s\u00f3n gaires) que van participar en dues manifestacions que tingueren lloc amb m\u00e9s de 31 anys de difer\u00e8ncia), concretament el 30 de maig de 1984 i \u00a0el 15 d\u2019octubre de 2015.<\/p>\n El dia 29 d\u2019abril de 1984 Pujol havia guanyat les eleccions auton\u00f2miques amb la seva primera majoria absoluta. Crec que fou el primer dia que, en la concentraci\u00f3 del passeig de Gr\u00e0cia davant de l\u2019hotel\u00a0 Maj\u00e8stic on CiU celebrava el resultat, la gent enardida aclamava Marta Ferrusola \u00a0cridant\u00a0\u201caix\u00f2 \u00e9s una dona\u201d.<\/em><\/p>\n Entre aquest dia i el de la investidura al Parlament de Catalunya (PC) el fiscal general de l\u2019Estat (FGE) Luis Bur\u00f3n Barba havia presentat una querella contra Pujol i els 24 membres del consell d\u2019administraci\u00f3 de Banca Catalana (BC) considerant fraudulenta una fallida que, a part de la de Bankia \u00e9s la que m\u00e9s ens ha costat als ciutadans (uns 10.000 milions d\u2019\u20ac; la de Banesto, per exemple en va costar 5.600). La reacci\u00f3 fou immediata i focalitzada en afirmar que era el Govern del PSOE presidit per Felipe Gonz\u00e1lez i amb Narc\u00eds Serra com a ministre, qui sense cap fonament havia instat al fiscal que fes aquesta actuaci\u00f3. Miquel Roca va dir a ABC (28-5) que era\u00a0\u201cun proceso a la burgues\u00eda catalana\u201d.<\/em>\u00a0Ramon Pi des de La Vanguardia (20-5) escrivia:\u00a0\u201cuna operaci\u00f3n pol\u00edtica subterr\u00e1nea revestida de legalidad formal y con poco cre\u00edbles pretensiones de imparcialidad fiscal\u201d<\/em>. Molta gent aliena a CDC com V\u00e1zquez Montalban i Sol\u00e9 Tura van defensar la honorabilitat de Pujol.<\/p>\n Curiosament, quan el maig de 1986 el jutge va suspendre la instrucci\u00f3, va transcendir que el fiscal Bur\u00f3n Barba havia dimitit despr\u00e9s de rebre pressi\u00f3 del govern per retirar la querella. Els fiscals Mena i J. Villarejo van fer una petici\u00f3 de processament contra 18 dels ex-consellers de BC, Pujol incl\u00f2s. L\u2019Audi\u00e8ncia de Barcelona va desestimar la petici\u00f3 per votaci\u00f3 de 33 jutges contra 8. Vull aprofitar per dir que trobo fastigosa i antidemocr\u00e0tica la conversa gravada entre el ministre Fern\u00e1ndez Diaz i el director de la Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), per\u00f2 que ni la querella del FGE 1984 ni aquesta conversa no confirmen ni descarten eventuals casos de corrupci\u00f3 de CDC.<\/p>\n Tornem al 1984. El dia 30 de maig, sessi\u00f3 d\u2019investidura \u00a0al PC. 91 vots a favor (CIU, ERC, i l\u2019Alianza Popular de Fraga) i 44 en contra (PSC i PSUC). Davant del PC es va reunir una nombrosa manifestaci\u00f3 (75.000 persones segons la Gu\u00e0rdia Urbana i 300.000 segons els convocants). En acabar la sessi\u00f3 parlament\u00e0ria, diverses persones b\u00e0sicament de les joventuts de CDC van entrar a la cambra sense cap credencial per fer-ho i van insultar a diputats socialistes significatius (Obiols, el tarradellista Rom\u00e0 Planas, Maragall, Armet etc.). A la sortida es va increpar i es va intentar agredir a Obiols( els mossos el van haver de protegir) dient-li tra\u00efdor i botifler (fins i tot alguns van cridar \u201cmateu-lo, mateu-lo\u201d). La comitiva presidencial, seguida de la major part dels manifestants es van dirigir a Palau on Pujol va pronunciar des del balc\u00f3 aquell solemne \u201ca partir d\u2019ara d\u2019\u00e8tica i de moral en parlarem nosaltres\u201d.<\/p>\n Doncs be, passats m\u00e9s de 30 anys, ara sabem, que el clan Pujol, emparant-se en el poder, operava aproximadament com la m\u00e0fia. No es pot ni descartar que els primers diners acumulats fossin obtinguts de la venda d\u2019accions de BC abans que, pocs dies despr\u00e9s, deixessin de tenir cap valor i sense que Pujol ho advert\u00eds ni tan sols a la seva germana i el seu cunyat que ho van perdre tot, com tants altes accionistes patriotes. Despr\u00e9s Pujol va passar 20 anys impartint-nos lli\u00e7ons de moral i d\u2019amor a la P\u00e0tria.<\/p>\n Primera part de la pregunta: passar\u00e0 Pujol a la Hist\u00f2ria? Crec que s\u00ed, com un dels grans farsants de tots els temps. \u00c9s obvi que ell hi pensava passar d\u2019una altra manera.<\/p>\n El 15 d\u2019octubre de 2015 hi va haver una altra manifestaci\u00f3 amb alguns punts de similitud amb la de 1984, era de suport a un altre president de la Generalitat, Artur Mas. Va ser davant la seu del Tribunal Superior de Just\u00edcia de Catalunya (TSJC) \u00a0quan va anar a declarar per la querella sobre les eventuals il\u00b7legalitats per la convocat\u00f2ria i \u00fas de mitjans p\u00fablics del dit refer\u00e8ndum del 9N de 2014. Hi va anar tamb\u00e9 amb una comitiva molt \u00e0mplia i va sortir de declarar amb un posat tirant a napole\u00f2nic (veure fotos al final de la pregunta). Les xifres de participaci\u00f3 s\u00f3n tamb\u00e9 molt contradict\u00f2ries per\u00f2 \u00e9s evident que hi havia molta gent. Destacava la pres\u00e8ncia de 400 alcaldes que, movent les vares de comandament, recordaven vagament les campanyes pol\u00edtiques nord-americanes tot i que l\u00f2gicament, amb molta menys sincronitzaci\u00f3 que les majorettes professionals. Tamb\u00e9 hi va haver crits de \u201ctra\u00efdor\u201d i \u201cbotifler, en aquest cas (tamb\u00e9 en parlar\u00e9 a la seg\u00fcent pregunta) dirigides a Ramon Espadaler.<\/p>\n I formulo la segona part de la pregunta recordant que la dirigeixo a les persones que van ser manifestants tant el 1984 com el 2015: ara que ja saben que el 1984 Pujol els enganyava, no els fa un xic de por que el temps desacrediti tamb\u00e9 a Mas? Creuen que Mas tamb\u00e9 passar\u00e0 a la Hist\u00f2ria? Jo crec que no per\u00f2 si m\u2019erro i resulta que s\u00ed, goso pronosticar que ser\u00e0 com el perfecte contrari arquet\u00edpic del Rei Mides, \u00e9s a dir, com l\u2019home que convertia en plom tot l\u2019or que tocava.<\/p>\n CINQUENA PREGUNTA<\/strong><\/p>\n A la M.H. Sra. Carme Forcadell. Una pregunta una miqueta relacionada amb l\u2019anterior. Podia haver-me dirigit tamb\u00e9 a alguna altra persona de les que tamb\u00e9 -com vost\u00e8-, parlant un xic abusivament en nom del poble de Catalunya, garanteixen solemnement, l\u2019escrupol\u00f3s car\u00e0cter democr\u00e0tic del \u00a0Proc\u00e9s.\u00a0 Per\u00f2 l\u2019he triada a vost\u00e8 pel seu rol institucional actual i -abans- el de destacada activista quan presidia l\u2019ANC. Tamb\u00e9 pel fet d\u2019haver estat present en primera fila en els fets als que fa refer\u00e8ncia la pregunta. \u00a0En dues ocasions: la ja esmentada manifestaci\u00f3 de recolzament a Mas davant la seu del TSJC i en un altre concentraci\u00f3 a la pla\u00e7a de Sant Jaume (no recordo quina, n\u2019hi ha tantes!) una minoria irrellevant va escridassar al tamb\u00e9 manifestant Espadaler titllant-lo de botifler i tra\u00efdor. No \u00e9s que el fet tingui una gran import\u00e0ncia, de ximplets n\u2019hi ha a tot arreu. Per\u00f2 el que si em sembla important -i greu- \u00e9s que ni vost\u00e8, ni cap altra persona rellevant en el \u201cproc\u00e9s del Proc\u00e9s\u201d, no els renyessin p\u00fablicament. Voldria que m\u2019expliqu\u00e9s perqu\u00e8 no ho va fer? Es que tamb\u00e9 pensa que el Espadaler \u00e9s un botifler?\u00a0 M\u2019interessa la resposta perqu\u00e8 no tinc cap dubte que, a m\u00e9s de voler un Proc\u00e9s estrictament democr\u00e0tic, vost\u00e8 creu en la llibertat d\u2019opini\u00f3 i de vot. No?<\/p>\n SISENA PREGUNTA<\/strong><\/p>\n Als 62 diputats de Junts pel S\u00ed (JpS)<\/p>\n Puc entendre que la nit del 27-S fessin, en calent, una lectura un xic imprecisa i triomfalista del resultat. Aix\u00f2 sol passar en gaireb\u00e9 totes les nits electorals, fins i tot entre els que perden clarament. I vost\u00e8s havien guanyat, certament, les eleccions. Eren amb molt avantatge la primera for\u00e7a i el vot per opcions independentistes havia passat d\u2019un 17\/18 % el 2012 (ERC+CUP) al 47,80 (JpS + CUP) amb 72 diputats que suposaven majoria absoluta a la cambra.<\/p>\n Per\u00f2 no \u00e9s menys cert que JpS nom\u00e9s havia incrementat en 14.331 vots la suma de CiU + ERC el 2012 malgrat l\u2019increment de participaci\u00f3 ( de 67,76% a 74,95%); que el plantejament plebiscitari l\u2019havien perdut (47, 80 % de vots expl\u00edcitament independentistes contra un 52,20% de vots no independentistes o, al menys, no expl\u00edcitament independentistes), \u00e9s a dir, l\u2019havien perdut\u00a0 \u00e0dhuc donant per bo que un 50% + 1 fos suficient per dirimir la q\u00fcesti\u00f3 en un eventual refer\u00e8ndum real; i la majoria absoluta amb les CUP incloses \u00e9s indiscutible per\u00f2 sempre tenint en compte que es formava amb 1.966.508 votants i uns quants milers de quil\u00f2metres quadrats procedents de territoris primats (amb diputats m\u00e9s barats en vots) a causa de la distorsi\u00f3 del principi\u00a0\u201cuna persona un vot\u201d\u00a0<\/em>que inclou la llei electoral; i que aquests gaireb\u00e9 2 milions de votants suposen un 32,23 dels catalans amb dret a vot en aquestes eleccions.<\/p>\n Per\u00f2 em sembla que el problema, un cop passada la nit electoral amb les inevitables euf\u00f2ries espont\u00e0nies i indu\u00efdes, \u00e9s que van mantenir una lectura esbiaixada i sobretot -el gran error- que van considerar que les CUP podien formar part d\u2019aquesta majoria parlamentaria per fer el que pensaven fer. Crec que ara, aix\u00f2 ja ho tenen clar, per\u00f2 com que no s\u00e9 si tots, intentar\u00e9 ajudar als indecisos fent la meva avaluaci\u00f3 personal de la gent de les CUP, sense posar per\u00f2 en q\u00fcesti\u00f3 la seva legitimitat pol\u00edtica.<\/p>\n Jo les veig aix\u00ed. S\u00f3n simp\u00e0tics i il\u00b7lustrats (no tots, \u00e9s clar). Em diuen que governen en alguns ajuntaments petits raonablement b\u00e9. Si no tenen massa responsabilitats, no passa res, en la legislatura passada, es limitaven a fer discursos bastant semblants als d\u2019ara per\u00f2 no decidien res. Diuen tenir un model alternatiu de societat (ostres!). Un model que, contr\u00e0riament el que es sol dir, \u00e9s perfectament viable amb la condici\u00f3 de ser aplicat a una tribu de com a m\u00e0xim 200 persones i que \u00e9s gestionat, al menys aparentment, de forma assemble\u00e0ria per\u00f2 entre ells hi ha qui diu que en realitat amb t\u00e8cniques de\u00a0centralisme democr\u00e0tic\u00a0<\/em>\u00a0pur. De fet, com gaireb\u00e9 tothom sabia fins fa poc temps (ara malauradament, ja no) la democr\u00e0cia \u00e9s el contrari de tirania per\u00f2 tamb\u00e9 d\u2019assemblea. L\u2019assemblea deriva gaireb\u00e9 sempre en populisme i no funciona ni a les comunitats de ve\u00efns d\u2019un edifici, ni que sigui petit. Est\u00e0 dit m\u00e9s de mil vegades que la democr\u00e0cia \u00e9s tan sols el menys dolent dels sistemes i que s\u2019ha de reformar permanentment. Em refereixo, \u00f2bviament, \u00a0a la democr\u00e0cia representativa, la que pret\u00e9n elegir i revocar elits dirigents. Nelson Mandela, que volia ser el president de tots els sud-africans ho va expressar molt b\u00e9 quan va renyar els negres\u00a0 m\u00e9s revengistes en relaci\u00f3 als\u00a0\u201cafrikaner\u201d\u00a0<\/em>i ho va fer dient:\u00a0\u201cm\u2019heu elegit com a dirigent, deixeu-me dirigir; i si no us agrada com ho faig, ja em fotreu fora quan toqui\u201d<\/em>. \u00c9s clar que si alg\u00fa inventa un sistema versemblantment millor s\u2019haur\u00e0 de provar per\u00f2, si us plau, pas a pas i \u00a0amb metodologia de prova\/error. En realitat, el model de les CUP no n\u2019\u00e9s gaire de nou, recorda molt els experiments col\u00b7lectivistes ja repetidament fracassats, una barreja de post comunisme, de kibutz o koljoz \u00a0i \u00a0de falsa assemblea permanent. Sembla que els m\u00e9s radicals volen col\u00b7lectivitzar fins i tot els fills. Com a molt \u00e9s una utopia. I les utopies solen acabar -fins ara totes- en cat\u00e0strofe humanit\u00e0ria.<\/p>\n I, ara s\u00ed, la pregunta: de veritat creien o creuen que podien lligar o poden refer (llegeixo que alguns de vost\u00e8s 62 encara s\u00ed) un bon pacte amb les CUP. Prego les respostes individuals al meu correu indicant si m\u2019autoritzen a fer p\u00fablica la resposta. Crec sincerament que resultaria clarificador en mig de la boira actual de la pol\u00edtica catalana.<\/p>\n SETENA PREGUNTA.<\/strong><\/p>\n Al M.H. President Puigdemont i a l\u2019H.C Romeva.<\/p>\n Els\u00a0processistes<\/em>\u00a0diuen que el m\u00f3n ens mira. Potser seria m\u00e9s prec\u00eds dir que una part bastant petita del m\u00f3n ens mira. I caldria afegir-hi que de formes diferents, amb simpatia, de re\u00fcll, amb conyeta, amb preocupaci\u00f3, com a font d\u2019inspiraci\u00f3 en cas que surti b\u00e9 etc. Despr\u00e9s de tants cops de porta entomats per Mas i vost\u00e8s per part de la U.E. com a principal actor que ens hauria de mirar\u00a0 (cartes sense resposta, audi\u00e8ncies negades o cancel\u00b7lades, declaracions sobre un eventual \u201ccatxit\u201d), sembla un p\u00e8l arriscat seguir dient, com vos president Puigdemont a El M\u00f3n (11-6-2016) \u201cI \u00e9s clar que Catalunya continuaria formant part d\u2019Europa, aix\u00f2 ja no ho discuteix ni Mariano Rajoy des d\u2019aquella famosa entrevista\u201d (observo que dieu Europa, no la U.E. Descarto per insultant que volgu\u00e9ssiu dir la Europa f\u00edsica, o sigui que o b\u00e9 \u00e9s un lapsus sense import\u00e0ncia o b\u00e9 una\u00a0ast\u00facia,\u00a0<\/em>un atribut que comen\u00e7aria a semblar inherent al c\u00e0rrec.<\/p>\n Per\u00f2 de tot aix\u00f2 ja se n\u2019ha parlat prou. Vull tan sols referir un episodi poc conegut. A partir de mig maig va comen\u00e7ar a circular per les xarxes socials de l\u2019\u00e0mbit independentista l\u2019adre\u00e7a d\u2019un web:www.mepranking.eu<\/a>\u00a0que s\u2019 auto proclama\u00a0the best quantitative analysis of the 8th EP actyvity,\u00a0<\/em>ben dissenyat per\u00f2 pr\u00e0cticament sense contingut (unes quantes dades i gr\u00e0fics sobre la composici\u00f3 del Parlament Europeu, la seva activitat nom\u00e9s en n\u00fameros de temes tractats i poca cosa m\u00e9s). Un dels continguts \u00e9s per\u00f2 un mapa dels estats membres en el que el per\u00edmetre del Principat est\u00e0 marcat com un estat m\u00e9s i al clicar-lo apareixen els actuals eurodiputats catalans que no apareixen al clicar sobre el mapa de la resta d\u2019Espanya. No es troba cap refer\u00e8ncia d\u2019aquest ens ni en els webs m\u00e9s vinculats a la UE ni a Wikipedia. Per\u00f2 te un compte de Twitter @mepranking. El dia 22 de maig tenia 188 seguidors, en el moment d\u2019escriure aix\u00f2 (25 de juny en t\u00e9 193; no t\u00e9 m\u00e9s amics senyor Romeva?) i molts pocs twitts\u00a0 entre els quals alguns de catalans il\u00b7lusionats amb el mapa i que dedueixen que ellobby\u00a0<\/em>angl\u00e8s contractat\u00a0 per Romeva, dona bon resultat. Hi ha per\u00f2 una opci\u00f3 que \u00e9s, tamb\u00e9 a Twitter, @metranking.eu\u00a0que no porta a la seva p\u00e0gina d\u2019inici sin\u00f3 a obrir un contenidor de twits i # amb molta activitat, pr\u00e0cticament tota relacionada amb Mateo Salvini i els seus seguidors (com \u00e9s ben conegut Salvini \u00e9s el l\u00edder de la Lega Norte que te un pacte p\u00fablic de cooperaci\u00f3 amb el FN de Marine Le Pen).<\/p>\n Passo a la tri pregunta setena: En quin tram del proc\u00e9s estem? DUI? RUI? RUC (Reforma Unilateral de la Constituci\u00f3 segons @encampanya a twitter) o CUP (Cronificaci\u00f3 Unilateral del Processisme, collita pr\u00f2pia). Que s\u2019hi troben b\u00e9 en l\u2019esclat arreu d\u2019Europa de nacional-populismes-assemblearis? Que volen construir un nou pa\u00eds de governants mentiders?<\/p>\n Estar\u00e9 amatent a totes les respostes de les set preguntes i reitero el meu agra\u00efment per endavant a tots els interpel\u00b7lats.<\/p>\nARTICLE 2. LA GENERALITAT<\/strong><\/em><\/h4>\n
\n
La Generalitat \u00e9s el sistema institucional en qu\u00e8 s\u2019organitza pol\u00edticament l\u2019autogovern de Catalunya.<\/em><\/h4>\n<\/li>\n
La Generalitat \u00e9s integrada pel Parlament, la Presid\u00e8ncia de la Generalitat, el Govern i les altres institucions que estableix el cap\u00edtol V del t\u00edtol II.<\/em><\/h4>\n<\/li>\n
Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleis determinin integren tamb\u00e9 el sistema institucional de la Generalitat, com a ens en els quals aquesta s\u2019organitza territorialment, sens perjudici de llur autonomia.<\/em><\/h4>\n<\/li>\n<\/ol>\n
Els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya i s\u2019exerceixen d\u2019acord amb el que estableixen aquest Estatut i la Constituci\u00f3<\/em><\/h4>\n