{"id":14126,"date":"2016-06-22T17:14:00","date_gmt":"2016-06-22T15:14:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=14126"},"modified":"2016-06-22T17:14:00","modified_gmt":"2016-06-22T15:14:00","slug":"joan-majo-joves-realitat-i-perspectives","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joan-majo-joves-realitat-i-perspectives\/","title":{"rendered":"Joan Maj\u00f3: Joves, realitat i perspectives"},"content":{"rendered":"

\"joves\"Cada vegada \u00e9s m\u00e9s freq\u00fcent una reacci\u00f3 una mica humor\u00edstica a qui pregunta: \u201cCom est\u00e0s?\u201d La resposta \u00e9s: \u201cDep\u00e8n de amb qu\u00e8 ho comparis\u2026\u201d. De vegades \u00e9s una manera divertida de no respondre, per\u00f2 en tot cas posa de manifest que la saviesa popular calibra perfectament la relativitat de moltes coses, i les qualifica segons les circumst\u00e0ncies. Vull explicar que aquesta relativitat t\u00e9, almenys tres dimensions, una social, una altra de temporal, i una altra de psicol\u00f2gica. La valoraci\u00f3 de la situaci\u00f3 personal dep\u00e8n d\u2019elements objectius (salut, riquesa, relacions\u2026), per\u00f2 est\u00e0 molt condicionada per tres percepcions.<\/p>\n

1. Les comparacions.<\/strong>\u00a0La primera \u00e9s la comparaci\u00f3 amb la dels altres membres de la societat en la qual un viu. Amb una mateixa quantitat d\u2019ingressos un es pot sentir ric a Nig\u00e8ria i pobre de solemnitat a Dinamarca. La desigualtat en el repartiment de la riquesa influeix tant o m\u00e9s que el nivell general de riquesa, en la percepci\u00f3 de la situaci\u00f3 personal. L\u2019evid\u00e8ncia de l\u2019apropiaci\u00f3 i de l\u2019acumulaci\u00f3 augmenta enormement la irritaci\u00f3 que produeix l\u2019escassetat.<\/p>\n

\n
La segona \u00e9s la comparaci\u00f3 amb els anys anteriors. Per a una mateixa situaci\u00f3 personal, si aquesta va millorant de forma progressiva, la percepci\u00f3 \u00e9s molt millor que si est\u00e0 estancada. Estar pujant, \u00e9s molt millor que estar parat al mateix nivell. Aquesta \u00e9s la gran difer\u00e8ncia entre el que passava a Espanya durant els anys 80, i el que ha passat l\u2019\u00faltima d\u00e8cada, amb l\u2019agreujant que moltes persones no nom\u00e9s han quedat estancades, sin\u00f3 que han experimentat reduccions importants d\u2019ingressos. Evidentment un pa\u00eds que creix en PIB, per\u00f2 que al mateix temps augmenta la desigualtat i els nivells de pobresa, no \u00e9s un pa\u00eds que progressi. Aix\u00f2 \u00e9s el que ha passat en molts pa\u00efsos europeus, tamb\u00e9 el nostre, durant els \u00faltims 20 anys.<\/div>\n<\/div>\n

Finalment, les expectatives. Un compara l\u2019aconseguit amb l\u2019esperat; i pensa en les perspectives de futur. La situaci\u00f3 actual es veu molt millor quan les expectatives s\u00f3n bones, que quan no ho s\u00f3n. En resum: desigualtat, tend\u00e8ncia, i expectatives, s\u00f3n elements clau en l\u2019an\u00e0lisi de la realitat.<\/p>\n

2. La generaci\u00f3 jove.<\/strong>\u00a0He actualitzat aquestes reflexions, enfocant-les especialment en la situaci\u00f3 dels nostres joves en edat de treballar, i recordant dades econ\u00f2miques, socials, educatives, i finalment electorals. No n\u2019abuso, per\u00f2 recordo: a) el nombre d\u2019ocupats entre 16 i 39 anys ha disminu\u00eft des del 2008 en un 35%, mentre que en els m\u00e9s grans de 40 anys ha augmentat un 13%. L\u2019atur ha afectat sobretot els joves. b) La poblaci\u00f3 activa jove s\u2019ha redu\u00eft del 52% al 44%. Les perspectives futures de sostenibilitat de les pensions, sense un fort increment d\u2019impostos, s\u00f3n dolentes. c) El segon pa\u00eds de la UE on m\u00e9s s\u2019han incrementat les desigualtats ha estat a Espanya, despr\u00e9s de Let\u00f2nia. d) La pol\u00edtica de retallades de despesa p\u00fablica ha afectat m\u00e9s els joves (educaci\u00f3, universitat, menjadors escolars) que els grans (pensions). e) El mileurisme, situaci\u00f3 que era corrent entre joves, i no volguda, \u00e9s ara un objectiu desitjat. La capacitat d\u2019emancipaci\u00f3 personal s\u2019ha redu\u00eft molt.<\/p>\n

Tot aix\u00f2 ens ha fet retrocedir. Per\u00f2 a m\u00e9s, i aix\u00f2 \u00e9s encara pitjor, incideix en les males percepcions respecte a la igualtat, la tend\u00e8ncia, i les expectatives. Aquesta situaci\u00f3 contrasta extraordin\u00e0riament amb la que existia a Espanya fa 30 o 40 anys, en la qual, sent objectivament molt m\u00e9s pobres, una part molt majorit\u00e0ria de la poblaci\u00f3 veia com, any rere any, la seva situaci\u00f3 millorava, i estava conven\u00e7uda que seguiria fent-ho en el futur. No \u00e9s, doncs, estrany que existeixi en la poblaci\u00f3, i molt especialment en els joves, una actitud molt concreta pel que fa al vot. Si al desembre nom\u00e9s haguessin votat els espanyols de 18 a 44 anys, Podem hauria guanyat amb gaireb\u00e9 un 29% dels vots. Si nom\u00e9s ho hagu\u00e9s fet la franja de 45 a 64, hauria guanyat el PSOE amb un 26%. I si nom\u00e9s ho haguessin fet els m\u00e9s grans de 65, el PP hauria obtingut gaireb\u00e9 un 50%.<\/p>\n

Els joves tenen el dret i el deure exigir canvis en les pol\u00edtiques dels partits tradicionals, i haurien de tenir la prud\u00e8ncia necess\u00e0ria per evitar menysprear tot el que es va construir, amb esfor\u00e7, durant les \u00faltimes d\u00e8cades del segle passat. Canviar i reformar, \u00e9s urgent; destruir seria perill\u00f3s.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Cada vegada \u00e9s m\u00e9s freq\u00fcent una reacci\u00f3 una mica humor\u00edstica a qui pregunta: \u201cCom est\u00e0s?\u201d La resposta \u00e9s: \u201cDep\u00e8n de amb qu\u00e8 ho comparis\u2026\u201d. De vegades \u00e9s una manera divertida de no respondre, per\u00f2 en tot cas posa de manifest que la saviesa popular calibra perfectament la relativitat de moltes coses, i les qualifica segons …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-14126","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14126","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14126"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14126\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14128,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14126\/revisions\/14128"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14126"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14126"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14126"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}