{"id":14119,"date":"2016-06-15T12:03:16","date_gmt":"2016-06-15T10:03:16","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=14119"},"modified":"2016-06-15T12:03:16","modified_gmt":"2016-06-15T10:03:16","slug":"anton-costas-quan-els-fets-canvien","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/anton-costas-quan-els-fets-canvien\/","title":{"rendered":"Ant\u00f3n Costas: Quan els fets canvien"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-14120\" alt=\"junqueraspuigdemont\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2016\/06\/junqueraspuigdemont-300x158.jpg\" width=\"300\" height=\"158\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2016\/06\/junqueraspuigdemont-300x158.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2016\/06\/junqueraspuigdemont.jpg 850w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/>Quan els fets canvien, jo canvio d\u2019opini\u00f3. I, vost\u00e8 que fa?\u201d, va respondre el gran economista brit\u00e0nic John Maynard Keynes quan als anys d\u2019entreguerres i de la Gran Depressi\u00f3 l\u2019acusaven de canviar de parer sobre la pol\u00edtica que calia seguir. El seu criteri moral era que l\u2019an\u00e0lisi econ\u00f2mica i l\u2019acci\u00f3 dels governs havien d\u2019estar dirigides per la ra\u00f3 i no per la ideologia de partit o els interessos de grup.<\/p>\n<p>Aquest mateix principi el va fer servir el senador dem\u00f2crata nord-americ\u00e0, col\u00b7laborador de les administracions de Kennedy, Ford i Nixon, ambaixador a l\u2019 \u00cdndia i a les Nacions Unides i acad\u00e8mic Daniel Patrick Moynihan, que afirmava: \u201cTots tenim dret a les nostres opinions, per\u00f2 no tenim dret als nostres propis fets\u201d. Aquest principi el va portar a canviar sovint de posicions, tant en afers interns com pel que fa a la pol\u00edtica \u00adexterior.<\/p>\n<p>Atendre els fets i orientar la pol\u00edtica d\u2019acord amb aquests fets sembla un principi de bona salut democr\u00e0tica. Un principi que podria servir per reorientar la pol\u00edtica \u00adcatalana ofi\u00adcial, en particular, el full de ruta que sostenen les forces independentistes. Perqu\u00e8, des que es va acordar, han anat emergint fets que posen en q\u00fcesti\u00f3 la seva conveni\u00e8ncia per a l\u2019inter\u00e8s general, i fins i tot per als seus partidaris. \u00adPermeteu-me que n\u2019esmenti alguns:<\/p>\n<p>1) Ha quedat clar que el criteri d\u2019unilateralitat xoca de cara contra el principi de legalitat de l\u2019 Estat de dret. Aquest xoc aboca a un atzucac, com hem vist amb l\u2019\u00faltima declaraci\u00f3 unilateral del Parlament. Cal recon\u00e8ixer aquest fet. Suposo que a aix\u00f2 es referia el president de la Generalitat, <strong>Carles<\/strong> <strong>Puigdemont<\/strong>, quan en la reuni\u00f3 del Cercle d\u2019Economia a Sitges va afirmar: \u201cNo em veuran cometent cap il\u00b7legalitat\u201d.<\/p>\n<p>2) Ha quedat clar tamb\u00e9 que la unilateralitat portaria a la sortida autom\u00e0tica de l\u2019euro i de la Uni\u00f3 Europea. Aquest fet tamb\u00e9 t\u00e9 reconeixement creixent dins del mateix m\u00f3n independentista. El vicepresident i conseller de Finances, <strong>Oriol<\/strong> <strong>Junqueras<\/strong>, va afirmar en la reuni\u00f3 del Cercle d\u2019Economia que potser es podrien trobar persones tan europeistes com ell, \u201cper\u00f2 cap m\u00e9s que ell\u201d. Qui tingui orelles que hi senti.<\/p>\n<p>3) El full de ruta ha portat a desconnectar la gesti\u00f3 del dia a dia de la pol\u00edtica catalana dels centres de decisi\u00f3 espanyols on, malgrat aix\u00f2, es prenen decisions que afecten la capacitat de gesti\u00f3 de la Generalitat: el Fons de Liquiditat Auton\u00f2mic, la negociaci\u00f3 del nou model de finan\u00e7ament, el cost del deute catal\u00e0, el repartiment del d\u00e8ficit entre Estat, autonomia i ajuntaments, la legislaci\u00f3 educativa, etc\u00e8tera. Si aquestes decisions afecten les condicions de vida dels catalans i l\u2019economia, \u00e9s millor participar-hi que desconnectar-se\u2019n, sense que aix\u00f2 sig\u00adnifiqui renunciar a l\u2019aspiraci\u00f3 \u00faltima. La represa del di\u00e0leg sobre les negociacions sobre aquestes q\u00fcestions entre el Govern central i la Generalitat \u00e9s un reconeixement d\u2019aquest fet.<\/p>\n<p>4) El full de ruta independentista ha entrat en l\u00ednia de col\u00b7lisi\u00f3 amb les necessitats socials m\u00e9s urgents: l\u2019 atur, els nous pobres amb feina, l\u2019emerg\u00e8ncia social de la \u00adpobresa de les fam\u00edlies amb nens, l\u2019augment de les persones en exclusi\u00f3 i els sensesostre. La no-aprovaci\u00f3 dels pressupostos per al 2016 \u00e9s el reconeixement clar d\u2019aquest fet. Sense uns nous pressupostos no hi ha govern que mereixi aquest nom. Si no ho entenc malament, aquest fet ha estat reconegut impl\u00edcitament pel vicepresident Junqueras quan ha dit que l\u2019orientaci\u00f3 social dels nous pressupostos ha quedat bloquejada perqu\u00e8 no s\u2019han aprovat.<\/p>\n<p>5) El full de ruta independentista perjudica els seus propis partidaris. El suport electoral a noves formacions pol\u00edtiques que porten en el seu programa com a objectiu prioritari la q\u00fcesti\u00f3 social i el refer\u00e8ndum, per\u00f2 no pas la independ\u00e8ncia, sembla que ho confirma.<\/p>\n<p>En vista d\u2019aquests fets, les forces pol\u00edtiques i les organitzacions socials independentistes haurien de canviar el full de ruta. No dic canviar les seves aspiracions i el seu objectiu final. Tenim dret a les nostres pr\u00f2pies opinions, com defensava Moynihan. Per\u00f2 quan el fets canvien, haur\u00edem de can\u00adviar les nostres opinions i les pol\u00edtiques, com recomanava Keynes.<\/p>\n<p>Ara com ara, la pol\u00edtica catalana oficial sembla \u00adestar sota la s\u00edndrome de la disson\u00e0ncia cognitiva, que consisteix a rebutjar \u00adqualsevol fet que contradiu la visi\u00f3 que t\u00e9 cadascun de nosaltres de com haurien de ser les coses. Natu\u00adralment, una cosa similar es pot dir de la pol\u00edtica \u00adespanyola oficial, que \u00adrespon a la vella s\u00edndrome de gentilhome castell\u00e0 del \u201c sos\u00adtenella y no enmendalla\u201d, en la mesura que es nega a recon\u00e8ixer el prin\u00adcipi \u00addemocr\u00e0tic de la nostra Constituci\u00f3, que obliga \u00adpol\u00edticament a trobar les \u00advies legals per fer possible les aspiracions majori\u00adt\u00e0ries dels ciutadans. Per\u00f2 no defalleixo, continuo \u00adesperant que els fets i la \u00adfor\u00e7a de la ra\u00f3 acabaran \u00adimposant-se a les visions ideol\u00f2giques i als interessos de partit.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.lavanguardia.com\/opinion\/20160615\/402512258413\/quan-els-fets-canvien.html\" target=\"_blank\">La Vanguardia<\/p>\n<p><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Quan els fets canvien, jo canvio d\u2019opini\u00f3. I, vost\u00e8 que fa?\u201d, va respondre el gran economista brit\u00e0nic John Maynard Keynes quan als anys d\u2019entreguerres i de la Gran Depressi\u00f3 l\u2019acusaven de canviar de parer sobre la pol\u00edtica que calia seguir. El seu criteri moral era que l\u2019an\u00e0lisi econ\u00f2mica i l\u2019acci\u00f3 dels governs havien d\u2019estar dirigides &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-14119","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14119","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14119"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14119\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14121,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14119\/revisions\/14121"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14119"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14119"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14119"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}