{"id":14113,"date":"2016-06-14T10:44:12","date_gmt":"2016-06-14T08:44:12","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=14113"},"modified":"2016-06-14T10:44:12","modified_gmt":"2016-06-14T08:44:12","slug":"jordi-font-cultura-i-educacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-cultura-i-educacio\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Cultura i educaci\u00f3"},"content":{"rendered":"

\"cultura\"Per fi, el gran tema ha fet pres\u00e8ncia de manera oberta. Ha estat molts anys el mur invisible contra el qual s’han estavellat les pol\u00edtiques culturals m\u00e9s coratjoses de la nostra democr\u00e0cia, els assajos tit\u00e0nics i en bona part frustrats d’aixecar els migrats sostres dels \u201cp\u00fablics\u201d de la cultura, d’augmentar la capacitat creativa i expressiva de la gent. \u00c9s la gran assignatura pendent del nostre sistema educatiu, que indirectament assenyala el conjunt de les seves mancances. Objecte de confessions enteses i sempre tristes, irromp ara al debat p\u00fablic en un magn\u00edfic llibre que es diu precisament:\u00a0L’assignatura pendent. Converses sobre educaci\u00f3, pol\u00edtica i cultura<\/i>, obra de Gemma Carb\u00f3 Ribugent, jove doctora en ci\u00e8ncies de l’educaci\u00f3, directora de la C\u00e0tedra Unesco de Pol\u00edtiques Culturals i Cooperaci\u00f3, aix\u00ed com presidenta de ConArte Internacional, amb seu al DF de M\u00e8xic i a Girona. Vaja, alg\u00fa que toca totes les tecles implicades: educaci\u00f3, arts, cultura. Una bona colla de noms qualificats hi fan conversa: Eul\u00e0lia Vintr\u00f3, Stella Barbieri, Lucina Jim\u00e9nez, Marina Subirats, Vict\u00f2ria Camps, Joan Manuel del Pozo, Eul\u00e0lia Bosch, Jordi Pardo, Pruden Panad\u00e8s, Frederic Roda\u2026<\/p>\n

Cal un esfor\u00e7 perqu\u00e8 la flama prengui, perqu\u00e8 aquests di\u00e0legs culminin en conclusions operatives, en iniciatives de canvi que obrin les portes a unes pol\u00edtiques culturals i educatives en maj\u00fascula, \u00e9s a dir, que parteixin de l’alfabetitzaci\u00f3 art\u00edstica de tota la poblaci\u00f3 en edat escolar i que la dotin de la deguda sensibilitat i capacitat interpretativa i expressiva, aix\u00ed com del gruix cr\u00edtic que li ha de permetre navegar amb profit per l’oce\u00e0 cultural i informatiu on estem immersos.<\/p>\n

Es tracta d’all\u00f2 que el m\u00f3n educatiu n’ha dit \u201ccompet\u00e8ncia creativa, art\u00edstica i cultural\u201d, definida com la compet\u00e8ncia que permet \u201cexpressar-se i comunicar-se com percebre, representar, comprendre i enriquir-se amb diferents realitats i produccions del m\u00f3n de l’art i de la cultura, considerat en el sentit m\u00e9s ampli del terme\u201d (decret 142\/2007 de la Generalitat). I que \u201cha de mobilitzar el coneixement b\u00e0sic de les principals t\u00e8cniques, recursos i convencions dels diferents llenguatges art\u00edstics, aix\u00ed com de les obres i manifestacions m\u00e9s destacades del patrimoni cultural\u201d (decret 143\/2007 de la Generalitat).<\/p>\n

Poques vegades, per\u00f2, els enunciats han estat m\u00e9s lluny de la realitat. A Catalunya i a Espanya, l’analfabetisme art\u00edstic \u00e9s una caracter\u00edstica idiosincr\u00e0tica del sistema educatiu obligatori, amb l’excepci\u00f3 de les merit\u00f2ries i comptades experi\u00e8ncies innovadores que tanmateix es mouen encotillades en els actuals ordenaments i curr\u00edculums docents. A parer meu, hi ha sobretot dues barreres que cal esbotzar, sense la caiguda de les quals un contingent desmesurat de la nostra ciutadania continuar\u00e0 enfonsat en la incompet\u00e8ncia creativa art\u00edstica i cultural.<\/p>\n

La primera: la superaci\u00f3 dels actuals curr\u00edculums, sobretot de secund\u00e0ria, fruit de l’estira-i-arronsa entre gremis professorals, en la humana i poc humanista brega per arrencar hores als plans d’estudis. Aix\u00ed \u00e9s com aquests s’omplen a vessar de coneixements sobrers, que van molt m\u00e9s enll\u00e0 del saber b\u00e0sic convenient abans del decantament cap a una o altra formaci\u00f3 superior. I, \u00e9s clar, la \u201ccompet\u00e8ncia creativa art\u00edstica i cultural\u201d resta al calaix. Aquesta hauria de ser una comesa deontol\u00f2gicament al marge del professorat i de la inspecci\u00f3 docent i que hauria de recaure en experts contrastats i reconeguts i en un debat obert, com succeeix en altres pa\u00efsos.<\/p>\n

La segona: el sistema educatiu hauria de franquejar la porta als creadors-es en exercici, en tant que professorat essencial (per m\u00e9s que es tracti d’una compet\u00e8ncia transversal) per al desenvolupament de la \u201ccompet\u00e8ncia creativa art\u00edstica i cultural\u201d. No \u00e9s seri\u00f3s, on el tema es planteja, haver de rec\u00f3rrer a un professor-a m\u00e9s o menys afeccionat a les arts. Com tampoc no \u00e9s seri\u00f3s que les arts, a la prim\u00e0ria, restin en mans de mestres ben intencionats. De la m\u00e0 d’aquests, els creadors-es han d’entrar a l’escola.<\/p>\n

Al voltant del centenari de l’Institut del Teatre, vam posar en marxa un proc\u00e9s, juntament amb Federico Mayor Zaragoza i amb Xavier Rubert de Vent\u00f3s, per impulsar una declaraci\u00f3 universal, signada per una cinquantena de personalitats reconegudes de camps i pa\u00efsos diversos, titulada \u201cLes arts a l’escola\u201d, amb la voluntat que fos un detonant decisiu respecte a aix\u00f2. Esperem que ben aviat irrompi en l’opini\u00f3 p\u00fablica mundial.<\/p>\n

El Punt Avui<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Per fi, el gran tema ha fet pres\u00e8ncia de manera oberta. Ha estat molts anys el mur invisible contra el qual s’han estavellat les pol\u00edtiques culturals m\u00e9s coratjoses de la nostra democr\u00e0cia, els assajos tit\u00e0nics i en bona part frustrats d’aixecar els migrats sostres dels \u201cp\u00fablics\u201d de la cultura, d’augmentar la capacitat creativa i expressiva …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,1],"tags":[],"class_list":["post-14113","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cultura","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14113","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14113"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14113\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14118,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14113\/revisions\/14118"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14113"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14113"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14113"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}