{"id":14112,"date":"2016-06-14T10:44:09","date_gmt":"2016-06-14T08:44:09","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=14112"},"modified":"2016-06-14T10:44:09","modified_gmt":"2016-06-14T08:44:09","slug":"antoni-puigverd-catalunya-menys-es-mes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/antoni-puigverd-catalunya-menys-es-mes\/","title":{"rendered":"Antoni Puigverd: Catalunya, menys \u00e9s m\u00e9s"},"content":{"rendered":"

\"mesmenys\"Una vegada m\u00e9s, la testa catalana ha xocat contra el mur. L\u2019impacte ha fet for\u00e7a mal als partidaris de la independ\u00e8ncia: depressi\u00f3, migranyes agressives, ressentiment fratricida, conjurs voluntaristes. Per descomptat: aquests tremolors han causat alegria i satisfacci\u00f3 entre els partidaris del \u201csostenella i no enmendalla\u201d. Interpretant aquesta satisfacci\u00f3, la vicepresidenta \u00adS\u00e1enz de Santamar\u00eda proclama: \u201cEs veia a venir des del comen\u00e7ament\u201d. La frase, \u00ada\u00efllada del context hist\u00f2ric, t\u00e9 la seva part de ra\u00f3. Posant la lupa nom\u00e9s sobre aquest episodi, \u00e9s obvi que el naufragi era el dest\u00ed natural del pacte entre Junts pel S\u00ed<\/strong> i la CUP<\/strong>. Per\u00f2 el fiasco, encara que previsible, no pot a\u00efllar-se d\u2019un context hist\u00f2ric que comen\u00e7a quan, en el tombant de segle, el president Aznar aprofita la ret\u00f2rica antinacionalista que creixia en paral\u00b7lel a la lluita contra ETA, per intentar reunificar Espanya a la hist\u00f2rica manera castellana.<\/p>\n

Aznar<\/strong> (i ara Rajoy<\/strong>) procura corregir per la via pr\u00e0ctica el t\u00edtol VIII de la Constituci\u00f3: les autonomies no han de ser m\u00e9s que delegacions teledirigides per l\u2019Estat. Altrament, es tractava de privilegiar la capitalitat de Madrid, que per primera vegada a la hist\u00f2ria contempor\u00e0nia, conjuminava el seu cl\u00e0ssic poder pol\u00edtic i administratiu amb l\u2019econ\u00f2mic. Madrid gran n\u00f2dul mundial. Pont de comandament del capitalisme hispanoameric\u00e0. En l\u2019arrencada de la bombolla, Ana Botella<\/strong> verbalitzava l\u2019ideal: Madrid seria la gran capital del sud d\u2019Europa amb 20 milions d\u2019habitants. Enric Juliana va batejar aquest moment com el de la \u201cturboeconom\u00eda\u201d. El poder econ\u00f2mic i el medi\u00e0tic es fusionaven. La capacitat intimidat\u00f2ria dels mitjans madrilenys era espectacular.<\/p>\n

La pressi\u00f3 intimidat\u00f2ria contra el catalanisme va generar una reacci\u00f3 al\u00b7l\u00e8rgica de gran abast: l\u2019ERC<\/strong> de Carod-Rovira<\/strong>. La llarga etapa de Pujol<\/strong> declinava, per\u00f2 Maragall<\/strong> no aconseguia fer-se cre\u00efble a la Catalunya interior: li barrava el pas ERC<\/strong>, que, a m\u00e9s, clavava la primera gran mossegada al past\u00eds electoral de Converg\u00e8ncia<\/strong>. Tanmateix, el PSC<\/strong> seguia fort\u00edssim a la Catalunya urbana (va comen\u00e7ar a perdre encant als seus feus quan la crisi va frustrar la sobreprotecci\u00f3 social de la classe obrera).<\/p>\n

Entre un Aznar<\/strong> disposat a portar a la pr\u00e0ctica el vell somni de les elits funcionarials: convertir Espanya en Fran\u00e7a; i un Carod<\/strong> que sumava al nacionalisme cultural catal\u00e0 les tesis llombardes de l\u2019Estat depredador (l\u2019\u201cexpoli\u201d), Maragall<\/strong> va construir un tripartit que tamb\u00e9 estava destinat al frac\u00e0s: no s\u2019edifica una casa sobre les arenes movedisses.<\/p>\n

La renovaci\u00f3 de l\u2019Estatut \u2013idea d\u2019ERC<\/strong> que Maragall<\/strong> va abanderar\u2013 va ser un desastre estrat\u00e8gic. Les apostes a l\u2019al\u00e7a entre ERC<\/strong>, CiU<\/strong> i PSC<\/strong> van convertir la redacci\u00f3 catalana de l\u2019Estatut en una subhasta fr\u00edvola. No menys irresponsable va ser la reacci\u00f3 a la resta d\u2019Espanya, que va tenir el seu moment estel\u00b7lar en les \u201cmeses petit\u00f2ries\u201d del PP<\/strong>: \u201c\u00bfD\u00f3nde hay que ir a votar contra los catalanes?\u201d. Altres moments pat\u00e8tics van ser el pacte del Tinell, el pacte de l\u2019opositor Mas i el president Zapatero<\/strong> a l\u2019esquena del Govern catal\u00e0, el \u201cantes alemana que catalana\u201d (Endesa), el desprop\u00f2sit del refer\u00e8ndum de l\u2019Estatut (ERC<\/strong> defensant el no com el PP<\/strong>) i la sent\u00e8ncia del TC (ja el 2010). El naixement de Ciutadans acoloria un nou problema: excitat, el catalanisme genera molts anticossos a Catalunya mateix. Mentrestant, la crisi econ\u00f2mica imposava el seu poder funeral; i la fantasia de la capitalitat econ\u00f2mica de Madrid al m\u00f3n es desinflava en paral\u00b7lel a la lenta reindustrialitzaci\u00f3 catalana amb el seu correlat exportador. Espanya no \u00e9s Fran\u00e7a. La multipolaritat no \u00e9s deliri: \u00e9s pura realitat.<\/p>\n

El triomf de l\u2019independentisme era previsible. El 2007, el president Montilla<\/strong> ho va insinuar a Madrid: \u201cdesafecci\u00f3\u201d, en va dir. Era l\u2019anticipaci\u00f3 a la inversa del \u201cJa es veia a venir\u201d de Soraya.<\/strong> Ning\u00fa no li va fer cas, a Montilla<\/strong>. I encara que Podem<\/strong>, pos\u00adsible segon partit espanyol, s\u00ed que proposa una sortida, les forces vives espanyoles continuen sense adonar-se de la profun\u00additat del problema, mentre una fr\u00e0gil majoria catalana persisteix en la via rup\u00adturista sense prendre consci\u00e8ncia dels seus l\u00edmits.<\/p>\n

Amb una eleg\u00e0ncia pol\u00edtica que Artur<\/strong> Mas<\/strong> no va tenir mai, el president Puigdemont ha guanyat uns mesos. Estaria b\u00e9 aprofitar-los per reflexionar sobre el temps, les energies i les emocions perdudes en aquesta batalla antiga que ning\u00fa no podr\u00e0 guanyar mai: ni Espanya ser\u00e0 Fran\u00e7a, ni a Catalunya hi ha la for\u00e7a descomunal que la desconnexi\u00f3 necessita. El 2010, quan el TC va confirmar jur\u00eddicament la visi\u00f3 aznariana d\u2019Espanya, i l\u2019independentisme va fer el gran salt, els moderats catalans van perdre la iniciativa. Van callar. Podrien intentar tornar-se a fer sentir. Queda clar que els objectius de m\u00e0xims exciten, per\u00f2 divideixen. I condueixen al mur de les lamenta\u00adcions. En canvi, sempre que el catalanisme centra els seus esfor\u00e7os a consensuar un m\u00ednim com\u00fa denominador, torna a tenir clares op\u00adcions de defensar amb \u00e8xit els leg\u00edtims interessos catalans: l\u2019eix econ\u00f2mic barcelon\u00ed i la tradici\u00f3 cultural pr\u00f2pia.<\/p>\n

La Vanguardia<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una vegada m\u00e9s, la testa catalana ha xocat contra el mur. L\u2019impacte ha fet for\u00e7a mal als partidaris de la independ\u00e8ncia: depressi\u00f3, migranyes agressives, ressentiment fratricida, conjurs voluntaristes. Per descomptat: aquests tremolors han causat alegria i satisfacci\u00f3 entre els partidaris del \u201csostenella i no enmendalla\u201d. Interpretant aquesta satisfacci\u00f3, la vicepresidenta \u00adS\u00e1enz de Santamar\u00eda proclama: \u201cEs …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-14112","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14112","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14112"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14112\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14117,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14112\/revisions\/14117"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14112"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14112"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14112"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}