{"id":14093,"date":"2016-06-06T16:41:08","date_gmt":"2016-06-06T14:41:08","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=14093"},"modified":"2016-06-06T16:41:08","modified_gmt":"2016-06-06T14:41:08","slug":"lluis-bassets-comenca-la-rectificacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/lluis-bassets-comenca-la-rectificacio\/","title":{"rendered":"Llu\u00eds Bassets: Comen\u00e7a la rectificaci\u00f3"},"content":{"rendered":"

\"masjunqueras\"Aix\u00f2 s’acaba. Aquesta hist\u00f2ria no d\u00f3na m\u00e9s de si. L’hora de la rectificaci\u00f3 ha arribat i tots, inclosos els m\u00e9s entusiastes, han comen\u00e7at a plegar veles. Un dels ide\u00f2legs del proc\u00e9s es pregunta pel lloc de Mas<\/strong>. Ning\u00fa sap qu\u00e8 fer amb el rei destronat. Un altre s’endinsa en l’autocr\u00edtica que tant ha faltat al llarg d’aquesta inacabable marxa cap a enlloc. Ara reconeixem que la superioritat moral i l’autocomplaen\u00e7a han empetitit la mirada col\u00b7lectiva, irrealista i cega sobretot davant les pr\u00f2pies immoralitats. Tamb\u00e9 que la transfer\u00e8ncia de tots els defectes sobre Espanya, com a \u00fanica responsable dels nostres problemes, ha fet la resta. Tot una mica tard per tan encertades reflexions.<\/p>\n

La idea de la viol\u00e8ncia ha fet la seva feina, \u00e9s evident. La revoluci\u00f3 dels somriures i la ruptura democr\u00e0tica i pac\u00edfica han ensopegat amb el seu rostre m\u00e9s esquerp. Veus ben serioses, des de dins del propi camp sobiranista, ho venien advertint des de fa temps. No \u00e9s tan sols el problema dels m\u00e8todes violents, la sola apel\u00b7laci\u00f3 dels quals a trav\u00e9s dels okupes amics de la CUP<\/strong> allunya la gran massa dels votants. Abans hi ha la q\u00fcesti\u00f3 del principi de legalitat, \u00e9s a dir, l’Estat de dret, les llibertats i els drets civils individuals.<\/p>\n

Atendre la legalitat no \u00e9s un caprici primmirat, reaccionari i fins i tot franquista. La democr\u00e0cia sense llei \u00e9s demag\u00f2gia i condueix a la dictadura. El que est\u00e0 en joc no \u00e9s el principi d’autoritat ni la contundent consigna burgesa de llei i ordre, sin\u00f3 la regla de joc que a tots obliga i a tots defensa de l’arbitrarietat. Sobretot als m\u00e9s febles. Si s\u00f3n els okupes els qui dicten la llei, hi haur\u00e0 un moment en qu\u00e8 alg\u00fa m\u00e9s fort voldr\u00e0 dictar la seva. Per aix\u00f2 el rupturisme ha condu\u00eft hist\u00f2ricament a la dictadura d’un o altre signe.<\/p>\n

Els pac\u00edfics i amables dirigents del proc\u00e9s havien imaginat un inexplicable cam\u00ed de tranquil\u00b7les ruptures, petites fractures de la legalitat o fins i tot una decantaci\u00f3 pac\u00edfica i gaireb\u00e9 imperceptible des de la legalitat actual fins a una altra que sorgiria nova i neta, catalana \u00e9s clar, a punt per ser adoptada per tots i constituir l’Estat propi immaculat. Aquests plans \u2013imaginats a les masies de l’Empord\u00e0 i als xalets de la Cerdanya durant els llargs caps de setmana dels dies t\u00f2rrids d’agost que precedeixen les grans jornades patri\u00f2tiques de l’11 de setembre– han ensopegat ara amb les temptacions expropiat\u00f2ries de les segones resid\u00e8ncies que la CUP<\/strong> ha exhibit sense inhibicions com a arguments de suport a la negociaci\u00f3 dels pressupostos amb Junts pel S\u00ed<\/strong>.<\/p>\n

El pitjor escenari s’ha fet realitat. La CUP<\/strong> \u00e9s qui controla l’agenda pol\u00edtica. Amb tot just unes centenes d’agitadors congregats a Gr\u00e0cia aconsegueix posar en escac als governs municipal i de la Generalitat, segresta el focus medi\u00e0tic, impugna l’autoritat de les forces de l’ordre catalanes i impedeix l’aprovaci\u00f3 dels pressupostos al Parlament. Sense el seu vot no hi ha pressupostos i sense pressupostos nom\u00e9s hi ha govern a t\u00edtol nominal, perqu\u00e8 no pot governar.<\/p>\n

La CUP<\/strong> refor\u00e7a els dispositius perqu\u00e8 amb aquesta experi\u00e8ncia ha tret fins ara grans r\u00e8dits. Sense anar m\u00e9s lluny, els continguts rupturistes de la declaraci\u00f3 del 9N i el cap d’Artur Mas<\/strong>. Ara ha aconseguit posar al govern contra les cordes i sotmetre\u2019l a un dilema endimoniat i demolidor, entre donar per trencat l’acord d’estabilitat parlament\u00e0ria o cedir i continuar sota el xantatge permanent, cosa que una persona tan autoritzada com Pilar Rahola<\/strong> considera com “dues opcions letals per al proc\u00e9s “.<\/p>\n

La temptaci\u00f3 \u00e9s mantenir intactes els plans secessionistes en la l\u00ednia reafirmada ahir per Puigdemont<\/strong> a l’entrevista concedida a El Pa\u00eds. Aix\u00f2 vol dir que, m\u00e9s aviat que tard, amb pressupostos o sense, hi haur\u00e0 dissoluci\u00f3 del Parlament i que aquesta es disfressar\u00e0 i explicar\u00e0 com una nova forma de pas plebiscitari cap a l’Estat propi. Hi ha un altre cam\u00ed, com \u00e9s el de buscar una nova geometria d’aliances parlament\u00e0ries, canviar aix\u00ed la majoria al parlament catal\u00e0 per aprovar el pressupost, governar de nou, restaurar la unitat civil i pol\u00edtica catalanista i aprofitar els nous espais d’acord i d’alian\u00e7a que s’han obert a Madrid i a les comunitats valenciana, balear i aragonesa amb els socialistes i les noves esquerres. No vol dir enterrar res, sin\u00f3 merament canviar el ritme, carregar-se de paci\u00e8ncia i acomodar-se, finalment, a la dura i tossuda realitat. El problema \u00e9s saber si hi ha alg\u00fa amb el coratge personal i l’autoritat pol\u00edtica per fer aquest pas que molts voldran interpretar com una rendici\u00f3, encara que no ho sigui.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aix\u00f2 s’acaba. Aquesta hist\u00f2ria no d\u00f3na m\u00e9s de si. L’hora de la rectificaci\u00f3 ha arribat i tots, inclosos els m\u00e9s entusiastes, han comen\u00e7at a plegar veles. Un dels ide\u00f2legs del proc\u00e9s es pregunta pel lloc de Mas. Ning\u00fa sap qu\u00e8 fer amb el rei destronat. Un altre s’endinsa en l’autocr\u00edtica que tant ha faltat al …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-14093","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14093","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14093"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14093\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14096,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14093\/revisions\/14096"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14093"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14093"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14093"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}