{"id":14084,"date":"2016-06-03T10:43:49","date_gmt":"2016-06-03T08:43:49","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=14084"},"modified":"2016-06-03T10:43:49","modified_gmt":"2016-06-03T08:43:49","slug":"antoni-gutierrez-rubi-barcelona-en-comu-mes-que-un-primer-any","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/antoni-gutierrez-rubi-barcelona-en-comu-mes-que-un-primer-any\/","title":{"rendered":"Antoni Guti\u00e9rrez-Rub\u00ed: Barcelona en Com\u00fa, m\u00e9s que un primer any"},"content":{"rendered":"

\"collboniLa\u00a0Radiografia del Canvi<\/a>\u00a0que Cr\u00edtic i Districte 11 han posat en marxa pren tot el sentit en un moment on la idea de la pol\u00edtica vigilada es va generalitzant. Es tracta d\u2019una revisi\u00f3 purament quantitativa que, en el cas de Barcelona, ens ha donat una nova perspectiva sobre el primer any de Govern.<\/p>\n

Tot i aix\u00f2, el balan\u00e7 del\u00a0primer any de Govern d\u2019Ada Colau<\/strong> a l\u2019Ajuntament de Barcelona\u00a0no es pot fer, nom\u00e9s, des de l\u2019avaluaci\u00f3 del que ha fet o ha deixat de fer en 365 dies. Aquest primer any transcorregut \u2014un temps de fonamentaci\u00f3 pol\u00edtica\u2014 val molt m\u00e9s que un any natural de gesti\u00f3. No \u00e9s un temps qualsevol: \u00e9s l\u2019inici, l\u2019aterratge, el contrast, l\u2019aprenentatge, els errors, els encerts, els reptes\u2026 i els l\u00edmits.<\/p>\n

Ada Colau<\/strong> i el seu equip han apr\u00e8s \u2014r\u00e0pidament\u2014 que una cosa \u00e9s guanyar les eleccions municipals i\u00a0una altra, ben diferent, \u00e9s governar l\u2019Ajuntament<\/a>. I que el que es pot fer \u2014i aprovar\u2014 a la Comissi\u00f3 de Govern \u00e9s un ventall d\u2019opcions limitades. Barcelona es governa des de la Comissi\u00f3 del Ple. \u00c9s el cam\u00ed que et separa, i et condiciona, des dels teus 11 regidors als 41 del plenari. I aquest \u00f2rgan t\u00e9 unes atribucions assignades \u2014per llei\u2014 que no t\u00e9 una Comissi\u00f3 de Govern. Ignorar-les, menystenir-les o evitar-les \u00e9s una mala drecera, un mal cam\u00ed. Un error. Algunes de les primeres decisions d\u2019aquest govern han obe\u00eft a aquesta confusi\u00f3 o ignor\u00e0ncia dels l\u00edmits i possibilitats de les legitimitats democr\u00e0tiques (guanyar no \u00e9s el mateix que governar) que un sistema regulat i de garanties proposa i articula.<\/p>\n

En aquest primer any,\u00a0Ada Colau<\/strong> est\u00e0 comprenent que cap revoluci\u00f3 democr\u00e0tica pot ignorar les reformes democr\u00e0tiques, si vol ser sostenible, majorit\u00e0ria i profunda. \u00c9s el cam\u00ed que separa les vict\u00f2ries (electorals) dels canvis (pol\u00edtics). L\u2019alcaldessa ha reconegut fa pocs dies que no poden anar tan r\u00e0pid com voldrien. Hem sentit afirmar que aquella vict\u00f2ria de fa un any va ser \u00e8pica (heroica, extraordin\u00e0ria). I \u00e9s cert. La pel\u00b7l\u00edcula \u2014molt recomanable\u2014 que s\u2019acaba d\u2019estrenar,\u00a0Alcaldessa<\/a>\u00a0(Bisnaga de Plata al millor director de documentals en el Festival de M\u00e0laga), ho explica brillantment, amb un format colpidor, emocionant, fidel i molt transparent. Tot i que emmirallar-se (o refugiar-se o enyorar-se) en l\u2019\u00e8pica \u00e9s un mal cam\u00ed.\u00a0Els herois tendeixen a sentir-se superiors (moralment), creuen \u2014irremeiablement\u2014 que guanyen perqu\u00e8 guanyen les seves raons (sublimades en una for\u00e7a \u00fanica i excepcional), raons que transformen la seva \u00e8tica en est\u00e8tica pol\u00edtica. Guanyen perqu\u00e8 s\u00f3n millors, s\u00ed; per\u00f2 aix\u00f2 no sempre significa tenir tota la ra\u00f3, ni tot el poder.<\/p>\n

La primera gran lli\u00e7\u00f3 d\u2019aquest primer any t\u00e9 a veure amb\u00a0l\u2019equilibri entre poder i compet\u00e8ncies, poder i representaci\u00f3, poder i responsabilitat. Colau ja no \u00e9s Ada. \u00c9s l\u2019Alcaldessa, i aix\u00f2 no significa trair or\u00edgens ni principis, ni lleialtats. Significa entendre que l\u2019agenda \u2014i les obligacions i les responsabilitats associades\u2014 no poden ser una llosa o un c\u00e0stig. Ni una r\u00e8mora, ni un inconvenient. Ni un perill per a l\u2019autenticitat o la desitjada coher\u00e8ncia. \u00a0Representar-nos a tots \u00e9s la primera de les obligacions d\u2019una alcaldessa. Governar per i des de la majoria, \u00e9s la segona.\u00a0Liderar un projecte pol\u00edtic<\/a>, la tercera. Aquest \u00e9s l\u2019ordre. Inalterable, insubstitu\u00efble, des d\u2019una voluntat i vocaci\u00f3 democr\u00e0tica de fons.<\/p>\n

L\u2019objectiu de tot govern \u00e9s servir la ciutadania, amb tota la seva complexitat social, d\u2019or\u00edgens, de sensibilitats\u2026 i interessos. Entendre que Barcelona, com tota gran ciutat, \u00e9s molt complexa i queno pot governar-se des d\u2019una estricta visi\u00f3 ideol\u00f2gica.\u00a0Fins i tot, en el cas de disposar d\u2019una majoria pol\u00edtica suficient, governar una ciutat requereix ampliar la base del consens pol\u00edtic i transformar-lo en consens ciutad\u00e0 (lli\u00e7\u00f3 n\u00famero 1 del maragallisme).<\/p>\n

El pacte Colau-Collboni<\/strong><\/p>\n

Aix\u00f2 no implica renunciar a les prioritats pr\u00f2pies d\u2019una majoria progressista, per\u00f2 cal construir aquesta majoria que, ara per ara, no existeix pol\u00edticament, si es vol convertir l\u2019espai pol\u00edtic en un espai fundacional. Cap pilar s\u2019aguanta sobre terra inestable i poc s\u00f2lida. \u00d2bviament,\u00a0treballar per construir aquesta majoria \u00e9s incompatible amb el sectarisme. Si es tracta de construir una hegemonia\u00a0\u00abd\u2019esquerres, sobiranista i constituent\u00bb,\u00a0com intueix en Roger Pal\u00e0<\/a>, ser\u00e0 impossible trobar la majoria progressista necess\u00e0ria per a governar la ciutat. Les hegemonies s\u00f3n processos lents, d\u2019acumulaci\u00f3, agregaci\u00f3 i superaci\u00f3. No de for\u00e7a. L\u2019entrada de Jaume Collboni<\/strong> al govern significa una aposta molt m\u00e9s que num\u00e8rica.\u00a0Collboni<\/strong> (el que representa, representava i representar\u00e0) val m\u00e9s que els 4 regidors\u00a0que augmenten la majoria fins a 15. Aquesta suma \u00e9s potencialment multiplicadora.<\/p>\n

Hi ha una q\u00fcesti\u00f3 fonamental derivada d\u2019una lli\u00e7\u00f3 de la hist\u00f2ria de la Barcelona democr\u00e0tica: han fracassat sistem\u00e0ticament totes aquelles forces pol\u00edtiques que han subordinat el servei a la ciutat a altres prioritats pol\u00edtiques (\u00e9s el cas recurrent de CiU<\/strong> i d\u2019ERC<\/strong>\u00a0\u2026 i podria ser la temptaci\u00f3 d\u2019Els\u00a0Comuns). Colau<\/strong> t\u00e9 molts reptes: construir un partit, \u00e9s un d\u2019ells. I molt absorbent. Per\u00f2 governar Barcelona \u2014amb nous models, estils, i prioritats\u2014 reclamar\u00e0 tota la seva energia, entusiasme i vitalitat. El m\u00e9s important ser\u00e0 construir un projecte de ciutat a l\u2019al\u00e7ada dels nous temps. Un projecte que ha d\u2019integrar els nivells macro i micro (lli\u00e7\u00f3 n\u00famero 2 del maragallisme); que tingui l\u2019ambici\u00f3 de ser un node rellevant en la xarxa de ciutats europees i mundials; que es proposi aprovar d\u2019una vegada per totes l\u2019assignatura pendent de la governaci\u00f3 metropolitana, entre moltes altres.<\/p>\n

El\u00a0pacte Colau<\/strong>–Collboni<\/strong>\u00a0(que sense la seva complicitat personal, sense la seva confian\u00e7a m\u00fatua no hauria estat possible) t\u00e9 un gran desafiament per davant, m\u00e9s enll\u00e0 del govern diari. Es tracta d\u2019esclarir si \u00e9s\u00a0 un pacte de necessitat (una crossa que cal suportar, un temps i una mica de poder que cal guanyar, respectivament) o si \u00e9s una oportunitat per a crear el t\u00e0ndem de la nova pol\u00edtica progressista a Barcelona\u2026 i a Catalunya. No ho sabem.<\/p>\n

Les tensions internes, les contradiccions i les estrat\u00e8gies de cada partit, o els horitzons de cada l\u00edder, poden reduir aquest pacte a un acord conjuntural, d\u2019aritm\u00e8tica. El repte \u00e9s saber si hi ha la possibilitat de convertir la matem\u00e0tica en pol\u00edtica. Una pol\u00edtica que reconegui que la revisi\u00f3 del passat \u2014i la seva culpabilitzaci\u00f3\u2014 no pot ser m\u00e9s rellevant que el futur per construir, que hi ha tant per a aprendre com per descobrir. Una pol\u00edtica que reconegui que Els Comuns representen una llavor de canvi pol\u00edtic institu\u00efble per a una\u00a0socialdemocr\u00e0cia esgotada i desorientada<\/a>. Una pol\u00edtica que permeti m\u00e9s que treballar plegats, construir plegats. El t\u00e0ndem. \u00c9s possible?<\/p>\n

Barcelona pot ser un exemple de construcci\u00f3 de majories pol\u00edtiques que funcionen. Ho ha estat en el passat, pot ser-ho en el futur. Per\u00f2 el repte fonamental \u00e9s com no renunciar a una Barcelona de sempre (\u00e8xit, reconeixement, excel\u00b7l\u00e8ncia i atracci\u00f3) amb la nova Barcelona, la que faci present les persones, els temes i els barris \u00abinvisibles\u00bb. Una nova Barcelona que no renuncia a les obligacions ni a\u00a0les ambicions d\u2019una metr\u00f2poli que competeix en el m\u00f3n global<\/a>, i, alhora, no est\u00e0 disposada a que el preu a pagar sigui la ruptura social o el desequilibri econ\u00f2mic. Construir, per\u00f2, un nou model \u00e9s molt m\u00e9s que oposar-se al vell. Aquest salt, de resistir, oposar, lluitar contra\u2026 a proposar, impulsar i gestionar el que \u00e9s nou \u00e9s un pas que reclama tanta paci\u00e8ncia, com gosadia; tanta humilitat com intel\u00b7lig\u00e8ncia. Tanta revoluci\u00f3 com reformes sigui capa\u00e7 d\u2019integrar.<\/p>\n

Els processos de participaci\u00f3 sobre els quals s\u2019articula gran part del sorgiment de Barcelona en Com\u00fa i que constitueixen la seva l\u00f2gica i metodologia s\u00f3n lents i, a voltes, entren en contradiccions amb la funci\u00f3 que se li suposa a l\u2019Administraci\u00f3. L\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019aquests processos per a promoure el di\u00e0leg amb el teixit social i fer-lo part\u00edcip de la construcci\u00f3 del Pla d\u2019Acci\u00f3 Municipal \u00e9s un encert,\u00a0un cam\u00ed estimulant i indicatiu<\/a>.<\/p>\n

Aquest any ha estat molt m\u00e9s que un any. Per\u00f2\u00a0el tema de fons \u00e9s saber si avui comen\u00e7a un nou Govern o es refor\u00e7a l\u2019inicial, simplement.\u00a0Si les urg\u00e8ncies d\u2019uns i les necessitats dels altres els fan conservadors o arriscats\u2026 Si es vigilen o col\u00b7laboren. Si sumen o multipliquen.<\/p>\n

Article publicat a Cr\u00edtic<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La\u00a0Radiografia del Canvi\u00a0que Cr\u00edtic i Districte 11 han posat en marxa pren tot el sentit en un moment on la idea de la pol\u00edtica vigilada es va generalitzant. Es tracta d\u2019una revisi\u00f3 purament quantitativa que, en el cas de Barcelona, ens ha donat una nova perspectiva sobre el primer any de Govern. Tot i aix\u00f2, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[69],"class_list":["post-14084","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-barcelona"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14084","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14084"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14084\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14087,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14084\/revisions\/14087"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14084"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14084"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14084"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}