{"id":14073,"date":"2016-05-23T15:58:36","date_gmt":"2016-05-23T13:58:36","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=14073"},"modified":"2016-05-23T15:58:36","modified_gmt":"2016-05-23T13:58:36","slug":"joan-anton-mellon-el-llegat-de-miquel-caminal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joan-anton-mellon-el-llegat-de-miquel-caminal\/","title":{"rendered":"Joan Ant\u00f3n Mell\u00f3n: El llegat de Miquel Caminal"},"content":{"rendered":"

\"caminal\"La mem\u00f2ria, afortunadament, \u00e9s selectiva, recordem tot all\u00f2 que val la pena recordar, per aquest motiu en complir-se dos anys de la defunci\u00f3 del professor Miquel Caminal<\/strong> (1952-2014), conv\u00e9 rememorar les seves idees pol\u00edtiques com si fos un enyorat homenatge i una aportaci\u00f3 alhora a la cultura democr\u00e0tica, sempre fr\u00e0gil i amena\u00e7ada per nombrosos enemics. Miquel Caminal<\/strong> va ser una veu autoritzada sobre aquest tema perqu\u00e8 en ell es va donar la rar\u00edssima combinaci\u00f3 d’una persona amb una gran vocaci\u00f3 pol\u00edtica sense una malsana ambici\u00f3 de poder. Aquesta, crec, va ser la clau de la seva gran lucidesa pol\u00edtica i acad\u00e8mica i del seu magisteri en tots aquells que vam tenir l’honor de compartir la seva traject\u00f2ria pol\u00edtica\/personal i acad\u00e8mica. No li va interessar, gens ni mica, ni el poder pel poder ni els diners. Per aix\u00f2 va poder reflexionar des de la plena llibertat i sense servituds de cap tipus.<\/p>\n

Quines van ser les dues concepcions nuclears del seu pensament pol\u00edtic? Al meu entendre la seva concepci\u00f3 del federalisme com a federalisme pluralista des de par\u00e0metres socialistes radicals i, en segon lloc, la seva visi\u00f3 de la democr\u00e0cia com un proc\u00e9s hist\u00f2ric en el qual la gradual eliminaci\u00f3 dels privilegis \u00e9s el factor decisiu i el seu corol\u00b7lari: \u00e9s \u00e8ticament inadmissible i pol\u00edticament rebutjable que el desenvolupament\/benestar d’uns sigui a costa del subdesenvolupament\/malestar d’uns altres. Aquestes dues idees clau: federalisme pluralista i democr\u00e0cia avan\u00e7ada estan intr\u00ednsecament unides per un fil conductor: nom\u00e9s aconseguirem la pau amb nosaltres mateixos i amb la naturalesa (de la qual formem part) quan siguem capa\u00e7os de construir una societat lliure d’alienacions i de l’explotaci\u00f3 entre \u00e9ssers humans. Una societat d’homes tan iguals com lliures en la qual el ple desenvolupament de les seves potencialitats reverteixi directament en el benestar col\u00b7lectiu.<\/p>\n

\n
Aquestes s\u00f3n idees-for\u00e7a de l’esquerra a les quals s’oposa el pensament gen\u00e8ric de dretes: els \u00e9ssers humans s\u00f3n desiguals per naturalesa, opinen, i aquestes desigualtats s\u00f3n socialment \u00fatils; les desigualtats s\u00f3n el preu que cal pagar per la llibertat, pretendre la igualtat \u00e9s un quimera inassolible. A aquest tema nodal de com compaginar llibertat i igualtat, Miquel Caminal<\/strong> va dedicar moltes hores d’an\u00e0lisi des de la seva formaci\u00f3 d’economista, en all\u00f2 que ell va denominar la \u201cdemocr\u00e0cia econ\u00f2mica\u201d, seguint els estudis de l’eminent polit\u00f2leg Robert A. Dahl<\/strong>.<\/div>\n<\/div>\n

Tots dos autors coincideixen que la democr\u00e0cia adquireix una dimensi\u00f3 avan\u00e7ada en la mesura en qu\u00e8 el pluralisme arriba al terreny de l’economia i de la pol\u00edtica, i en la qual existeix una relaci\u00f3 directa entre aprofundiment de la democr\u00e0cia i transpar\u00e8ncia i pluralisme. D’aqu\u00ed es deriva la pregunta conseg\u00fcent: podem continuar parlant de llibertat en una societat en qu\u00e8 les quotes de desigualtat augmenten exponencialment en conjuntures econ\u00f2miques depressives? Sent obvi que a m\u00e9s desigualtat de la distribuci\u00f3 dels recursos econ\u00f2mics correspon una distribuci\u00f3 desigual del poder.<\/p>\n

Per tot aix\u00f2 Miquel Caminal<\/strong> propugnava que la pol\u00edtica havia d’intervenir, decisivament, en mat\u00e8ria econ\u00f2mica perqu\u00e8 poguessin compaginar-se, segons criteris democr\u00e0tics, la igualtat i la llibertat. I afirmava que la democr\u00e0cia econ\u00f2mica ha de fonamentar-se segons el principi d’igualtat d’oportunitats en relaci\u00f3 amb la propietat i el treball, ja que la igualtat deriva, substancialment, de les mateixes condicions econ\u00f2miques, les oportunitats socials i l’acc\u00e9s al coneixement.<\/p>\n

Democr\u00e0cia econ\u00f2mica i federalisme pluralista, tots dos conceptes es complementen. Una rep\u00fablica justa i ben\u00e8fica \u00e9s aquella en la qual tots els ciutadans han recuperat, plenament, la seva sobirania: pol\u00edtica, social, econ\u00f2mica i cultural, ja que \u2014en aix\u00f2 tenen ra\u00f3 els liberals\u2014 una gran concentraci\u00f3 del poder sempre t\u00e9 efectes perversos. El federalisme pluralista propugna un lliure pacte de ciutadans participatius que reflexionen col\u00b7lectivament sobre tot all\u00f2 que els afecta col\u00b7lectivament i prenen decisions que executen els seus representants. Un pacte lliure entre iguals que admeti les plurinacionalitats i les pluriidentitats com a factors enriquidors d’una conviv\u00e8ncia democr\u00e0tica que rebutja els privilegis i les desigualtats extremes.<\/p>\n

Com a colof\u00f3 a tot el que s’ha exposat recordem que Caminal<\/strong> va iniciar la seva \u00faltima confer\u00e8ncia el 30 d’octubre del 2012 a Sevilla citant Blas Infante: \u201cNom\u00e9s la llibertat m\u00fatua \u00e9s la base del respecte mutu: i nom\u00e9s aquest respecte pot ser la base d’un amor rec\u00edproc. \u00danicament pot existir aquest amor i comprensi\u00f3 m\u00fatua, que es traduirien en la consci\u00e8ncia supernacional de la Iberia federada, quan la llibertat de totes les regions proveeixi cadascuna d’elles d’un Poder privatiu, que sobre el seu propi inter\u00e8s vingui a pactar lliurement amb els altres Poders regionals\u201d<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La mem\u00f2ria, afortunadament, \u00e9s selectiva, recordem tot all\u00f2 que val la pena recordar, per aquest motiu en complir-se dos anys de la defunci\u00f3 del professor Miquel Caminal (1952-2014), conv\u00e9 rememorar les seves idees pol\u00edtiques com si fos un enyorat homenatge i una aportaci\u00f3 alhora a la cultura democr\u00e0tica, sempre fr\u00e0gil i amena\u00e7ada per nombrosos enemics. …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-14073","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14073","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14073"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14073\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14074,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14073\/revisions\/14074"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14073"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14073"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14073"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}