![\"Convivencia\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2016\/05\/Convivencia-300x128.jpg\")
Carles Puigdemont Secessi\u00f3. Causas i \u00adconseq\u00fc\u00e8ncies del divorci pol\u00edtic. Dret a decidir.<\/p>\nCarles Puigdemont Secessi\u00f3. Causas i \u00adconseq\u00fc\u00e8ncies del divorci pol\u00edtic. Dret a decidir.<\/p>\n
Val a dir que si plantejo aquesta restricci\u00f3 mental \u00e9s per poder argumentar que fins i tot des del concepte mateix de democr\u00e0cia, la secessi\u00f3, el \u00addivorci pol\u00edtic, no \u00e9s l\u2019alternativa ideal, sin\u00f3 el mal menor quan la ruptura de la conviv\u00e8ncia \u00e9s irrepa\u00adrable. \u201cL\u2019ideal democr\u00e0tic encoratja tots els ciutadans d\u2019un pa\u00eds a ser lleials entre si, m\u00e9s enll\u00e0 de les \u00adconsideracions de llengua, ra\u00e7a, religi\u00f3 o pertinen\u00e7a regional. La secessi\u00f3 \u00e9s un exercici \u00adestrany i \u00adinusitat en la democr\u00e0cia pel qual s\u2019elegeix els conciutadans que es desitja conservar i els que es desitja convertir en estrangers\u201d, escriu St\u00e9phane Dion, impulsor de l\u2019anomenada llei de Claredat canadenca.<\/p>\n
Una democr\u00e0cia basada en la l\u00f2gica de la secessi\u00f3 no podria funcionar, perqu\u00e8 atiaria els grups a separar-se en comptes d\u2019entendre\u2019s: la secessi\u00f3 expr\u00e9s impediria que s\u2019absorbissin les tensions pr\u00f2pies de la complexitat. \u201cAix\u00f2 no significa que un Estat democr\u00e0tic hagi de rebutjar qualsevol sol\u00b7licitud secessionista que s\u2019hi produeixi. Davant la voluntat clara de secessi\u00f3 l\u2019 Estat pot arribar a la conclusi\u00f3 que acceptar aquesta secessi\u00f3 \u00e9s la soluci\u00f3 menys dolenta\u201d, \u00adargumenta Dion. En conseq\u00fc\u00e8ncia, l\u2019 anomenat dret a decidir nom\u00e9s regiria quan s\u2019han esgotat totes les vies d\u2019acord. Alex Salmond acaba de recordar a Carles Puigdemont que la demanda d\u2019autonomia d\u2019 Esc\u00f2cia va ser ignorada per Londres durant 66 anys.<\/p>\n
La pregunta, en el pla espanyol, \u00e9s la seg\u00fcent: n\u2019hi ha prou amb sis anys de desafecci\u00f3 creixent (arran de la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional sobre l\u2019Estatut) per promoure un refer\u00e8ndum de secessi\u00f3 de Catalunya, o s\u2019hauria d\u2019 esgotar abans la via de la reforma federal, \u00e9s a dir, la del dret a conviure: la possibilitat que els ciutadans es poguessin pronunciar primer sobre una reforma federal de la Constituci\u00f3 espanyola? Des de la perspectiva de la cultura democr\u00e0tica, com explica el professor \u00ad Jean Leclair, el federalisme permet als ciutadans d\u2019alliberar-se de les entitats abstractes dels diferents nacionalismes en escena (en el nostre cas, l\u2019espanyol i el catal\u00e0), superar la idea de naci\u00f3 com una entitat ontol\u00f2gicament diferent de les persones que la integren i situar-la com el que realment \u00e9s: una construcci\u00f3 pol\u00edtica i narrativa. Un relat, al capdavall.<\/p>\n
Per aix\u00f2 sorpr\u00e8n que la nova esquerra emergent (Podem i les seves conflu\u00e8ncies) hagi fet seu el \u00adrelat del nacionalisme sobiranista i hagi pujat al carro del dret a decidir; fent-ho, debilita el dret a conviure que defensa la via federalista. Els danys col\u00b7laterals s\u00f3n notables: el debat sobre les difer\u00e8ncies despla\u00e7a la lluita contra les desigualtats. Fa del divorci pol\u00edtic l\u2019ideal democr\u00e0tic.<\/p>\n
<\/p>\n