{"id":14048,"date":"2016-05-04T21:12:51","date_gmt":"2016-05-04T19:12:51","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=14048"},"modified":"2016-05-04T21:12:51","modified_gmt":"2016-05-04T19:12:51","slug":"jordi-font-dos-congressos-a-la-vista","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-dos-congressos-a-la-vista\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Dos congressos a la vista"},"content":{"rendered":"

\"congres\"L’acceleraci\u00f3 independentista, encap\u00e7alada per una CDC<\/strong> mutant, havia d’aconseguir que aquesta s’impos\u00e9s sobre l’ascens persistent d’ERC<\/strong>. I tamb\u00e9 que, degudament rebatejada, aconsegu\u00eds esquivar, almenys en part, l’allau judicial que amena\u00e7ava de colgar el partit i la nissaga que, per b\u00e9 i per mal, l’havia liderat. Els resultats, per\u00f2, posen de manifest el frac\u00e0s d’aquelles intencions, perqu\u00e8 ERC<\/strong> continua pujant al galop mentre que CDC<\/strong> va cap avall, com posava de manifest la primera collita electoral en qu\u00e8 els dos partits anaven per separat (20-D): CDC<\/strong> baixava de 16 a 8 diputats i ERC<\/strong> pujava de 3 a 9. \u00c9s a dir, que la curta i sacrosanta \u201cunitat\u201d de Junts pel S\u00ed<\/strong> havia servit perqu\u00e8 CDC<\/strong> an\u00e9s a collib\u00e8 d’ERC<\/strong>.<\/p>\n

\n

I \u00e9s que l’estrat\u00e8gia de l’acceleraci\u00f3 independentista ha produ\u00eft una forta polaritzaci\u00f3 de la pol\u00edtica catalana, quan no de la societat catalana, amb l’ensorrament dels partits que fins ara havien exercit la centralitat nacional, CDC<\/strong> i PSC<\/strong>, i amb la potenciaci\u00f3 dels extrems, ERC<\/strong>–CUP<\/strong> i Ciutadans<\/strong> (ara, primera for\u00e7a de l’oposici\u00f3 al Parlament!), amb el greu risc que aix\u00f2 comporta \u2013i que ja s’observa en alguns ambients\u2013 de regressi\u00f3 en la unitat civil del nostre poble.<\/p>\n

No vull dir que no hi hagu\u00e9s altres causes poderoses que hi contribu\u00efssin: la mateixa crisi Catalunya\/Espanya, despr\u00e9s d’una llargu\u00edssima consecuci\u00f3 de fets insuportables, que atemptaven contra la m\u00e9s elemental dignitat dels catalans; l’enormitat de la crisi econ\u00f2mica i social, amb el cinisme prepotent que revelava, les cruels trag\u00e8dies humanes que produ\u00efa i la conseg\u00fcent desconfian\u00e7a en la pol\u00edtica; l’ensulsiada de la \u201ctercera via\u201d socialdem\u00f2crata; i la crisi de la pol\u00edtica convencional, q\u00fcestionada per una ciutadania m\u00e9s informada i exigent que mai i sota el pes de la gran merderada emergent.<\/p>\n

Cert. Per\u00f2 no \u00e9s menys cert que, a Catalunya, els efectes pol\u00edtics han estat molt superiors que a Espanya. I l’\u00fanica difer\u00e8ncia que ho explica \u00e9s l’acceleraci\u00f3 independentista, condu\u00efda des del propi govern i des dels mitjans al seu abast. Hauria estat igualment viable canalitzar la general indignaci\u00f3, l’immens i noble cabal popular, cap a una acceleraci\u00f3 catalanista plural i unit\u00e0ria, potser sobre la base del \u201cdret a decidir\u201d (abans de grapejar-lo massa) o d’uns \u201cpunts\u201d compartits com vam fer amb la vella Assemblea de Catalunya. El pa\u00eds hauria pogut comptar amb la for\u00e7a del seu 80% i hauria pogut evitar el predomini dels extrems, que no fan naci\u00f3 sin\u00f3 que la disgreguen.<\/p>\n

Com ens en podrem sortir? No veig que les coses pintin gens b\u00e9 en el pla espanyol. Si, com sembla, al juny no es d\u00f3na una correlaci\u00f3 de forces que obri el di\u00e0leg i la negociaci\u00f3, ens hi podem esgotar. El\u00a0processisme<\/i>, l’eternitzaci\u00f3 del fam\u00f3s \u201cproc\u00e9s\u201d, no porta enlloc. Millor dit, pot resultar un excel\u00b7lent\u00a0modus vivendi<\/i>\u00a0pol\u00edtic per a uns quants, en un pa\u00eds frustrat i redu\u00eft a una sola, trista i minvant dimensi\u00f3 \u201cpatri\u00f2tica\u201d que deixa fora, boicoteja i disfressa \u2013perqu\u00e8 \u201cno toca\u201d\u2013 la confrontaci\u00f3 dreta\/esquerra i, amb ella, el neguit, el patiment, l’esperan\u00e7a de molta gent, alienant-la d’un projecte nacional que nom\u00e9s pot ser si \u00e9s com\u00fa, si neix del batec social. Haurem de continuar gaire temps m\u00e9s en el miratge independentista que no porta enlloc?<\/p>\n

Dep\u00e8n de les forces pol\u00edtiques capaces d’articular la centralitat nacional, aquest espai que omplien CDC<\/strong> i PSC<\/strong>. I que nom\u00e9s podran omplir de nou degudament repensades i replantejades, degudament posades al dia. CDC<\/strong> ve anunciant a so de bombo i platerets el seu \u201ccongr\u00e9s de refundaci\u00f3\u201d. Ser\u00e0 per eternitzar elprocessisme<\/i>\u00a0que tan ru\u00efn\u00f3s li est\u00e0 resultant i que tanta divisi\u00f3 pot acabar produint? O ser\u00e0 per reconstruir la centralitat nacional i articular la veritable unitat, la que suma la pluralitat del catalanisme i ens d\u00f3na la m\u00e0xima for\u00e7a com a naci\u00f3? Tamb\u00e9 el PSC<\/strong> est\u00e0 preparant el seu \u201ccongr\u00e9s obert\u201d, que hauria d’inaugurar un proc\u00e9s real i tranquil d’actualitzaci\u00f3 i d’eixamplament, un nou cap\u00edtol de la \u201cunitat socialista\u201d, de la idiosincr\u00e0tica consecuci\u00f3 d’agregacions que l’ha anat pastant des de 1945. Ara, amb la incorporaci\u00f3 d’efectius de les velles i noves esquerres catalanes que coincideixin en la voluntat reformadora i en l’esperit llibertari del socialisme democr\u00e0tic, en la seva vocaci\u00f3 fundacional de gran partit nacional, capa\u00e7 de governar Catalunya, de fer-ne un projecte transformador, capa\u00e7 d’identificar la immensa majoria del pa\u00eds i de garantir aix\u00ed la unitat del poble i el futur de la naci\u00f3.<\/p>\n

El Punt Avui<\/p>\n

<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’acceleraci\u00f3 independentista, encap\u00e7alada per una CDC mutant, havia d’aconseguir que aquesta s’impos\u00e9s sobre l’ascens persistent d’ERC. I tamb\u00e9 que, degudament rebatejada, aconsegu\u00eds esquivar, almenys en part, l’allau judicial que amena\u00e7ava de colgar el partit i la nissaga que, per b\u00e9 i per mal, l’havia liderat. Els resultats, per\u00f2, posen de manifest el frac\u00e0s d’aquelles intencions, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[],"class_list":["post-14048","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14048","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14048"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14048\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14050,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14048\/revisions\/14050"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14048"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14048"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14048"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}