{"id":14038,"date":"2016-05-02T12:09:09","date_gmt":"2016-05-02T10:09:09","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=14038"},"modified":"2016-05-02T12:09:09","modified_gmt":"2016-05-02T10:09:09","slug":"antoni-puigverd-la-forca-esteril","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/antoni-puigverd-la-forca-esteril\/","title":{"rendered":"Antoni Puigverd: La for\u00e7a est\u00e8ril"},"content":{"rendered":"

\"idees\"El t\u00f2pic sost\u00e9 que la cultura ib\u00e8rica \u00e9s apassionada. La testosterona mana sobre la reflexi\u00f3; el cop de puny ret\u00f2ric \u00e9s preferit a l’an\u00e0lisi. Passen els anys, passen els r\u00e8gims, per\u00f2 la visceralitat perdura. Atenci\u00f3: no \u00e9s una visceralitat instintiva, vitalista. Al contrari, \u00e9s molt treballada, perfectament constru\u00efda: tribal. Una visceralitat sect\u00e0ria. Els partits es defensen i ataquen amb mentalitat militar; i els seus entorns medi\u00e0tics els secunden amb ardor d’infanteria. La prioritat \u00e9s escombrar l’adversari: expulsar-lo. No \u00e9s estrany que la tert\u00falia sigui el g\u00e8nere caracter\u00edstic de la nostra democr\u00e0cia. A la tert\u00falia s’imposa sempre el m\u00e9s bel\u00b7lic\u00f3s, considerat tamb\u00e9 el m\u00e9s \u00fatil per a la causa que, de manera vic\u00e0ria, representa. La tert\u00falia no t\u00e9 per objectiu aclarir una situaci\u00f3, aprofundir en una idea o dilucidar un dilema. Compleix dues funcions tribals: ritualitzar els antagonismes i excitar la pr\u00f2pia trinxera. En una tert\u00falia, la defer\u00e8ncia cap a l’argument de l’altre s’interpreta com una debilitat.<\/p>\n

En la cultura pol\u00edtica espanyola tornen els relats pessimistes de 1898. En aquestes mateixes p\u00e0gines, l’historiador Borja de Riquer es preguntava si estem condemnats a donar voltes als cercles viciosos de la hist\u00f2ria. Es referia en concret als esfor\u00e7os in\u00fatils que Prat de la Riba i Camb\u00f3 van fer per aconseguir, a trav\u00e9s de la for\u00e7a regeneracionista del catalanisme, la modernitzaci\u00f3 pol\u00edtica d’una Espanya atrapada en els torns paralitzants de la primera Restauraci\u00f3. Es preguntava el professor Riquer si no han tornat aquells mateixos mals en aquesta segona Restauraci\u00f3, ja que PP i PSOE, alternant a la manera dels est\u00e8rils partits de C\u00e1novas i Sagasta, han bloquejat el sistema.<\/p>\n

El professor oblidava recordar que el nacionalisme catal\u00e0 tamb\u00e9 s’obstina a revisitar els vicis del passat: en plantejar els dilemes en termes de irreductibilitat, ha donat la impressi\u00f3 que les flamarades del 6 d’octubre tornaven a cremar fuga\u00e7ment.<\/p>\n

Irreductible \u00e9s la paraula: descriu la situaci\u00f3 espanyola en general (inclosa la catalana). Irreductible \u00e9s el tarann\u00e0 que ha impedit als partits empatats en les eleccions de desembre pactar un pla de reforma basat en un com\u00fa denominador per afrontar els cinc grans reptes del pa\u00eds: la crisi del deute, la desigualtat social, l’envelliment de la Constituci\u00f3 , la q\u00fcesti\u00f3 territorial i la corrupci\u00f3. Irreductibles, ho han estat tots. Era molt dif\u00edcil trobar un com\u00fa denominador, per\u00f2 ni ho han intentat.<\/p>\n

La irreductibilitat descriu un panorama prou conegut en el qual cada visi\u00f3 d’Espanya pugna per imposar-se a les altres. Cada partit o cordada pret\u00e9n fer passar als altres per la pedra. L’aspiraci\u00f3 no \u00e9s tan sols l’hegemonia, sin\u00f3 la submissi\u00f3 dels rivals. Aix\u00ed va succeir en els conflictes entre liberals i carlins. Uns pretenien mantenir la tradici\u00f3 sense canvis; i els seus adversaris, comen\u00e7ar de zero menyspreant del tot la tradici\u00f3. El plet va conduir a tres guerres. El mateix passa ara entre dretes i esquerres; sense oblidar el conflicte territorial. Els conflictes de classe i territori van desembocar en una guerra civil, el sinistre ep\u00edleg van ser 40 anys de dictadura. Per fortuna, i \u00e9s un avan\u00e7 colossal, els tirs i les bombes, la repressi\u00f3 i l’exili, han estat substitu\u00efts pels vots, els tuits i les frases despectives. Per\u00f2 el gran argument del moderat S\u00e1nchez \u00e9s “fer fora Rajoy”. I la gran aposta del quietista Rajoy \u00e9s que una desmobilitzaci\u00f3 de les esquerres generi abstenci\u00f3 i li permeti la formaci\u00f3 d’un nou govern. Un govern que, com l’anterior, legisli en tots els \u00e0mbits com si les esquerres no existissin i com si a Catalunya no hagu\u00e9s passat res.<\/p>\n

No costaria molt recon\u00e8ixer la realitat. Aqu\u00ed est\u00e0: n’hi ha prou observar-la. En el pla territorial, per exemple, no seria necessari buscar models fora: Ernest Lluch i Herrero de Mi\u00f1\u00f3n, provinents de corrents ideol\u00f2gics antag\u00f2niques, van posar en valor la tradici\u00f3 austriacista, que, a m\u00e9s de respondre millor a la realitat, \u00e9s una her\u00e8ncia de la hist\u00f2ria menys negativa del pa\u00eds. Abandonar les idees abstractes sobre Espanya i procurar que la realitat i la ciutadania en el seu conjunt trobin acomodaci\u00f3 a la llei no sembla que hagi de ser tan dif\u00edcil. Per\u00f2 ho \u00e9s.<\/p>\n

En els moments de crisi, els partits dels pa\u00efsos realistes busquen el com\u00fa denominador. Aqu\u00ed els partits procuren imposar la seva visi\u00f3 parcial al com\u00fa. Tot i que la repetici\u00f3 de les eleccions, per abstenci\u00f3 o pel que sigui, doni provisionalment el poder a uns o altres, res quedar\u00e0 resolt. La irreductibilitat governant seguir\u00e0 sent ofensiva per als perdedors, la obsessi\u00f3 de ser, per tant, donar-li la volta a la truita. La irreductibilitat espanyola t\u00e9 corda per anys. L’empat agon\u00edstic que hem tastat en els \u00faltims mesos perviur\u00e0 d’una manera o altra durant una bona temporada. La irreductibilitat \u00e9s una for\u00e7a est\u00e8ril, per\u00f2 \u00e9s la principal benzina de la pol\u00edtica; i \u00e9s la coartada de molts interessos.<\/p>\n

La Vanguardia<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El t\u00f2pic sost\u00e9 que la cultura ib\u00e8rica \u00e9s apassionada. La testosterona mana sobre la reflexi\u00f3; el cop de puny ret\u00f2ric \u00e9s preferit a l’an\u00e0lisi. Passen els anys, passen els r\u00e8gims, per\u00f2 la visceralitat perdura. Atenci\u00f3: no \u00e9s una visceralitat instintiva, vitalista. Al contrari, \u00e9s molt treballada, perfectament constru\u00efda: tribal. Una visceralitat sect\u00e0ria. Els partits es …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-14038","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14038","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14038"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14038\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14040,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14038\/revisions\/14040"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14038"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14038"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14038"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}