{"id":14035,"date":"2016-05-02T12:03:44","date_gmt":"2016-05-02T10:03:44","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=14035"},"modified":"2016-05-02T12:03:44","modified_gmt":"2016-05-02T10:03:44","slug":"entrevista-a-borja-de-riquer-el-problema-no-es-no-tenir-estat-es-un-estat-en-contra","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/entrevista-a-borja-de-riquer-el-problema-no-es-no-tenir-estat-es-un-estat-en-contra\/","title":{"rendered":"Entrevista a Borja de Riquer: \u201cEl problema no \u00e9s no tenir estat, \u00e9s un estat en contra\u201d"},"content":{"rendered":"<div>\n<div>\n<div>\n<div><strong><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-14036\" alt=\"riquer\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2016\/05\/riquer-300x169.jpg\" width=\"300\" height=\"169\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2016\/05\/riquer-300x169.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2016\/05\/riquer.jpg 670w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/>Per qu\u00e8 som aqu\u00ed?<\/strong><\/div>\n<div>Borja de Riquer \u00e9s catedr\u00e0tic d&#8217;Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. Ha investigat a fons la hist\u00f2ria pol\u00edtica dels segles XIX i XX i del franquisme, i \u00e9s un dels m\u00e0xims referents d&#8217;hist\u00f2ria del catalanisme. Ara recull en el llibre Anar de deb\u00f2. Els catalans i Espanya textos publicats en l&#8217;\u00faltima d\u00e8cada, que expliquen el canvi pol\u00edtic que ha viscut el pa\u00eds i els motius que l&#8217;han portat a l&#8217;auge del sobiranisme<\/div>\n<div><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div>El llibre de Borja de Riquer constata com els projectes catalans per transformar Espanya i trobar-s&#8217;hi millor no han fructificat i s&#8217;arriba a la situaci\u00f3 d&#8217;ara: \u201cuna gran part dels catalans no se senten c\u00f2modes dins d&#8217;aquestes estructures pol\u00edtiques espanyoles, no solament com a catalans sin\u00f3 com a ciutadans.\u201d<\/div>\n<div>\n<div><\/div>\n<div><strong>Com explica el recel hist\u00f2ric de l&#8217;Estat espanyol al reconeixement del fet catal\u00e0?<\/strong><\/p>\n<div>Per ells, nom\u00e9s hi ha una naci\u00f3, que \u00e9s Espanya, i les altres no existeixen, o s\u00f3n nacionalitats molt petitetes. A partir d&#8217;aqu\u00ed, \u00e9s molt dif\u00edcil el di\u00e0leg i la negociaci\u00f3 perqu\u00e8 ho plantegen en un pla de superioritat. En els \u00faltims sis anys hi ha hagut, a la pr\u00e0ctica, un retroc\u00e9s de la capacitat d&#8217;actuaci\u00f3 de la Generalitat. Aix\u00f2 no t\u00e9 aturador. El govern de Madrid incompleix\u00a0les lleis i no passa res.<\/div>\n<div><\/div>\n<div><strong>Realment ens trobem en un cap del carrer?<\/strong><\/div>\n<div>Aix\u00f2 dep\u00e8n dels dos, dels catalans i dels que manin a Madrid. No podem anar a una via unilateral perqu\u00e8 no tenim prou for\u00e7a. Hem de mantenir la for\u00e7a per\u00f2 hi haur\u00e0 d&#8217;haver un moment de transgressi\u00f3. La meva hip\u00f2tesi \u00e9s que com m\u00e9s gran sigui la crisi pol\u00edtica espanyola, hi haur\u00e0 m\u00e9s oportunitats.<\/div>\n<div><\/div>\n<div><strong>Tant gran \u00e9s aquesta crisi?<\/strong><\/div>\n<div>\u00c9s l&#8217;inici d&#8217;una crisi que malauradament pot ser llarga. Els partits governamentals, el PP i el PSOE, faran tot el possible per mantenir el sistema; \u00e9s el seu, el que els ha beneficiat. L&#8217;\u00fanica forma que tenim \u00e9s aguantar, pressionar cada cop m\u00e9s.<\/div>\n<div><\/div>\n<div><strong>Per tant, a trav\u00e9s del refer\u00e8ndum i paci\u00e8ncia?<\/strong><\/div>\n<div>No vol dir nom\u00e9s aquesta via. Com m\u00e9s procediments democr\u00e0tics i de pressi\u00f3 tinguem, millor. Ha de continuar la mobilitzaci\u00f3 al carrer, la via al Parlament, la Generalitat&#8230; S&#8217;han de buscar complicitats espanyoles i internacionals. El tema fonamental \u00e9s la radicalitat democr\u00e0tica. No es poden fer \u201c<i>farols<\/i>\u201d, no pots deixar anar la consigna d&#8217;una declaraci\u00f3 unilateral d&#8217;independ\u00e8ncia si l&#8217;endem\u00e0 no tens la gent al carrer. Has de mesurar molt els passos.<\/div>\n<div><\/div>\n<div><strong>Podem \u00e9s una possible complicitat?<\/strong><\/div>\n<div>Sens dubte. Fins ara s\u00f3n els \u00fanics que han pres partit a favor del dret a decidir. La difer\u00e8ncia \u00e9s que, en el Congr\u00e9s anterior, llevat d&#8217;uns quants parlamentaris catalans, no tots, la resta estaven en contra de tot. Que hem de jugar nom\u00e9s aquesta carta? No. Per\u00f2 que ho has<br \/>\nde tenir present \u00e9s evident<\/div>\n<div><\/div>\n<div><strong>Hi ha hagut errades fins ara en el sobiranisme?<\/strong><\/div>\n<div>Aquests \u00faltims sis anys s&#8217;han com\u00e8s dues o tres errades no massa greus. Per exemple, despr\u00e9s del 9-N del 2014, les eleccions catalanes s&#8217;havien de fer immediatament, no esperar a aquest estira-i-arronsa ni esperar tres mesos abans de les espanyoles. I anar a les espanyoles amb una candidatura de Solidaritat Catalana, a favor del dret a decidir, no per a la independ\u00e8ncia. S&#8217;haurien pogut treure 20 diputats. Segurament va ser un error saltar de pantalla a l&#8217;independentisme passant del dret a decidir. L&#8217;opci\u00f3 independentista \u00e9s majorit\u00e0ria per\u00f2 no t\u00e9 una majoria folgada. Un plantejament del dret a decidir pot tenir un 70 o un 80%. Cap opci\u00f3 que lluita contra un adversari tan fort no s&#8217;ha d&#8217;afeblir. Hi ha gent que es pensa que tenim m\u00e9s for\u00e7a que la que tenim. Amb noves eleccions espanyoles, qu\u00e8 s&#8217;hauria de fer? El punt com\u00fa denominador hauria de ser donar suport a aquell govern que respecti el dret a decidir.<\/div>\n<div><\/div>\n<div><strong>Som aqu\u00ed perqu\u00e8 la transici\u00f3 va ser mal tancada?<\/strong><\/div>\n<div>La transici\u00f3 ha estat hipotecada des de l&#8217;inici. Els exfranquistes imposen unes condicions que els dem\u00f2crates no tenen m\u00e9s remei que acceptar perqu\u00e8 si no, tot s&#8217;hauria complicat. Alguns partits, com el PSOE, parlaven de dret d&#8217;autodeterminaci\u00f3 dels pobles. Per\u00f2 als anys 80, el PSOE no es va atrevir a fer la reforma judicial o a llan\u00e7ar un discurs de la pluralitat hisp\u00e0nica, de reconeixement de tots. No s&#8217;havia acabat el centralisme franquista? El PSOE ha adoptat el discurs de la dreta. Aquesta Espanya no m&#8217;interessa perqu\u00e8 no em reconeix. Est\u00e0 superat.<\/div>\n<div><\/div>\n<div><strong>Ha calgut cremar l&#8217;etapa de 35 anys d&#8217;autonomisme?<\/strong><\/div>\n<div>La Constituci\u00f3 del 78 era prou ambigua per admetre lectures federalitzants i diferenciar comunitats. L&#8217;\u00faltim intent catal\u00e0 va ser l&#8217;Estatut del 2006. En el discurs al Parlament, Maragall va dir: anem a canviar la vella Espanya i intentar aconseguir que finalment hi hagi l&#8217;Espanya plural que ens reconegui a tots els catalans. El pacte de la transici\u00f3 es trenca amb l&#8217;Estatut del 2006. Els problema dels catalans no \u00e9s que no tinguem estat, \u00e9s que tenim un estat en contra.<\/div>\n<\/div>\n<div><\/div>\n<div>\n<div>Entrevista d&#8217;Anna Ballbona per a <a href=\"http:\/\/www.elpuntavui.cat\/politica\/article\/17-politica\/963040-lel-problema-no-es-no-tenir-estat-es-un-estat-en-contrar.html\" target=\"_blank\">El Punt Avui\u00a0<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Per qu\u00e8 som aqu\u00ed? Borja de Riquer \u00e9s catedr\u00e0tic d&#8217;Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. Ha investigat a fons la hist\u00f2ria pol\u00edtica dels segles XIX i XX i del franquisme, i \u00e9s un dels m\u00e0xims referents d&#8217;hist\u00f2ria del catalanisme. Ara recull en el llibre Anar de deb\u00f2. Els catalans i Espanya textos publicats &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[127],"tags":[],"class_list":["post-14035","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-entrevistes"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14035","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14035"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14035\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14037,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14035\/revisions\/14037"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14035"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14035"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14035"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}